General

LAS CONSTRUCCIONES NACIONALES: ENTRE EL IMAGINARIO Y LA REALIDAD. La formación de la conciencia nacional cubana después de 1898. Análisis comparativo con los casos de las identidades española, catalana y portorriqueña.

Presentació del llibre del professor Lluís Costa, de la Universitat de Girona.

Data: 21 de juny de 2018

Lloc: Espai Cultural Canigó de Muntanya de Llibres (C. Jacint Verdaguer, 31, Vic)

Las construcciones nacionales: entre el imaginario y la realidad de Lluís Costa ofereix una suggestiva reflexió sobre el procés nacionalitzador espanyol a partir del segle XIX i, sobretot, des de després de la pèrdua de totes les colònies americanes. Analitza el procés nacionalitzador a Cuba, i també a Puerto Rico, en un exercici d’història comparada.

Com molt bé ens indica Lluís Costa, la historiografia i l’aproximació a la pròpia societat i història en l’àmbit escolar, són essencials en la construcció, difusió, consolidació i assumpció popular d’una consciència col·lectiva, d’una identitat nacional. Acadèmia, invenció literària i escola es barregen i el resultat és un cànon escolar, uns referents, uns suposats valors i un relat de l’origen compartits.

 

Activitat extraordinària de la Societat Catalana de Comunicació a Sueca

Homenatge al soci d’honor Joan Fuster Ortells 

Lloc: Biblioteca Municipal de Sueca

Data: 20 d’abril de 2018

Programa 

Resum i imatges 


 

La junta directiva, en nom de tots els socis de la SCC-IEC, ret homenatge al soci d’honor Joan Fuster i dóna suport al projecte de divulgació i recerca de l’Espai Joan Fuster de Sueca

Actualitzar el nomenament de Joan Fuster i Ortells (1922-1992) com a soci d’honor de la Societat Catalana de Comunicació-IEC i donar suport a l’Espai Joan Fuster de Sueca quan s’ha complit el primer aniversari de la seua inauguració com a centre de divulgació i recerca al voltant de la figura i l’obra de l’assagista i columnista. Aquest ha estat el sentit de la jornada que la Societat Catalana de Comunicació-IEC va organitzar el passat 20 d’abril a Sueca, al País Valencià. L’activitat, organitzada per la junta directiva de la SCC-IEC, va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Sueca, l’Espai Joan Fuster i la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València.

Recepció oficial davant el consistori de Sueca

La jornada va començar amb la presentació davant el consistori de Sueca, representat per l’alcaldessa, Raquel Tamarit Iranzo, i el regidor de cultura, Vicent Baldoví Martines, de la Societat Catalana de Comunicació-IEC. Un acte que es va celebrar a les instal·lacions de la Biblioteca Municipal. Durant la seua intervenció, el president de la Societat Catalana de Comunicació-IEC, Jordi Berrio, va recordar que la junta directiva, en nom del conjunt dels socis, va acordar l’any passat organitzar aquesta jornada a Sueca com la millor manera “de retre homenatge i reconeixement al seu soci d’honor quan ja han transcorregut més de 25 anys del seu traspàs, però sobretot quan s’acaba d’acomplir el primer aniversari de la inauguració, el gener de 2017, de l’Espai Joan Fuster, un centre de difusió i de recerca al voltant de la figura i l’obra del que està considerat, a més d’assagista i referent cultural, un dels articulistes més reeixits de la segona meitat del segle XX dins l’espai comú del català”. Prèviament, el director de l’Espai Joan Fuster, la casa museu i arxiu de l’escriptor, Salvador Ortells, havia agraït la visita de la junta de la SCC-IEC ja que, va recordar, un dels objectius de l’Espai és el de mantenir contacte amb totes les institucions amb què Fuster va estar vinculat. Per últim, l’alcaldessa de Sueca va agrair la renovació del nomenament de Fuster com a soci d’honor per part de la SCC-IEC, poc més d’un any després de la inauguració de l’Espai Joan Fuster, pel que representava de normalitat després de molt de temps en què parlar de Fuster “era un tema tabú”. “És hora de fer justícia, de reconèixer Fuster”, va afegir.

L’acte va incloure també una intervenció del director de la Biblioteca, Joan Antoni Carrasquer, qui va mostrar a la delegació de la SCC-IEC una selecció de la premsa local de Sueca, formada per una col·lecció d’unes 150 publicacions periòdiques. Carrasquer també va il·lustrar la seua intervenció amb referències històriques i anècdotes protagonitzades pels artífexs d’alguns d’aquests projectes periodístics, entre els quals estaven els periodistes i polítics Francesc Peris Mencheta, amb vincles a Sueca, i Josep Bernat i Baldoví, natural d’aquesta localitat de la Ribera Baixa del Xúquer.

En el marc de la jornada, la junta directiva de la SCC-IEC va celebrar una reunió ordinària en l’antic saló de la casa de Pasqual Fos, una de les que conformen l’actual Espai Joan Fuster. En la reunió es va aprovar una declaració de suport “al treball que està portant-se endavant des de l’Espai Joan Fuster per a la difusió i la recerca al voltant de la figura i l’obra del que està considerat, a més d’assagista i referent cultural, un dels articulistes més reeixits de la segona meitat del segle XX dins l’espai comú del català. Aquest treball abasta la conservació del fons documental de l’escriptor, la catalogació, l’ordenació i digitalització dels seus articles, correspondència, llibres, fotografies, obres d’art i documents personals amb la finalitat de posar aquest llegat cultural valuosíssim a l’abast dels investigadors, com també la difusió de la figura i l’obra del gran escriptor valencià, mitjançant l’organització de tota mena d’activitats acadèmiques i de difusió, a través de l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània Joan Fuster, creada per la Generalitat Valenciana”.

En acabar la reunió, els membres de la junta i la resta de la delegació de la SCC-IEC feren una visita guiada a l’Espai Joan Fuster de la mà del director honorífic i assessor extraordinari de l’Espai, Francesc Pérez Moragón. En primer lloc es va visitar la part dedicada a museu, on es mostren una selecció de fotografies, documents personals i exemplars de la correspondència de Fuster, com també una selecció dels manuscrits de les seues obres i una mostra de pintures, dibuixos i gravats que conformen la col·lecció artística que va anar recollint al llarg dels anys. Per últim, en un gran prestatge es mostren els volums que va publicar i els treballs en què va participar, com també una selecció del les obres que parlen de la seua figura i la seua obra.

La visita també va incloure l’Aula didàctica, situada a les golfes de la casa de Pasqual Fos que, juntament amb el número 10 del carrer de Sant Josep, la casa de Fuster, conformen aquest Espai. Aquest és l’últim element incorporat al museu i està dedicat a difondre la figura i l’obra de l’escriptor entre els més menuts mitjançant tallers i activitats didàctiques. Durant el recorregut es visitaren les principals dependències que configuren aquest Espai museístic, entre les quals es troba una zona on pengen els panells que l’Equip Realitat va fer de Fuster per a la presentació el 1968 del primer volum de la seua Obra Completa en la llibreria Ona de Barcelona, les sales d’investigadors i l’arxiu on es guarda el fons documental de Fuster.

Taula rodona sobre l’expressió periodística de Joan Fuster

La jornada va concloure amb una taula rodona sobre l’expressió periodística de Fuster, entenent aquesta com el fruit d’una manifestació discursiva única, que unes vegades adopta la forma de llibre d’assaig o d’estudis literaris i culturals i d’altres, la d’articles i columnes, en la què participaren el director honorífic de l’Espai i col·laborador de Fuster durant molts anys, Francesc Pérez Moragón, el director de l’Espai Joan Fuster Salvador Ortells, els membres de la SCC- catedràtics emèrits Miquel de Moragas i Spà (Universitat Autònoma de Barcelona) i Josep Gifreu (Universitat Pompeu Fabra), i moderat pel professor de la Universitat de València i membre de la junta de la SCC-IEC Nel·lo Pellisser, el qual va recordar que Joan Fuster va ser nomenat soci d’honor de la Societat Catalana de Comunicació-IEC durant el mandat de Josep Maria Casasús com a president d’aquesta institució vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans.

Francesc Pérez Moragón va destacar, com un dels elements definidors de la trajectòria de Joan Fuster, la seva “disponibilitat a la col·laboració periodística”, un fet que va multiplicar les seves aportacions als mitjans i que, al seu torn, dificulta l’arxiu i la classificació de la seva obra pel volum global del seu llegat. Amb la voluntat de consolidar-se com a escriptor, Fuster comprèn que “haurà de pensar en créixer cap a Barcelona i Madrid”, en paral·lel a les seves col·laboracions periodístiques al País Valencià, sense deixar de tractar temes que el preocupen i que aniran essent recurrents al llarg de la seva obra.

Miquel de Moragas i Spà, per la seva banda, va elogiar l’oportunitat que suposa conèixer el lloc des d’on Joan Fuster escrivia, com a habitatge, casa, casinet on rebia amics i estudiants (sempre predisposat a atendre’ls), però també com a estudi i refugi, que avui cal reivindicar com a espai de creació cultural. Va insistir en l’aprenentatge que suposa apropar-se a l’obra de Fuster i descobrir com part del seu discurs i preocupacions continuen essent vigents avui en dia. En aquest sentit, va ressaltar, entre la nombrosíssima literatura sobre Fuster, el treball del catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la SCC-IEC Josep Maria Casasús (“Les aportacions de Joan Fuster al Periodisme”, a Treballs de comunicació, núm. 04, 1993; i diverses peces emblemàtiques recollides al diari Ara). També va destacar l’obra recent Notes d’un desficiós, edició de Francesc Pérez Moragón i pròleg de Nel·lo Pellisser (2017), que recull escrits de Fuster a la revista Qué y donde, entre els anys 1979 i 1984, una època convulsa al País Valencià.

“Professionalitzar-se com a escriptor passava, en el seu cas, per dedicar-se al periodisme i pel treball editorial” va destacar Moragas i Spà, que va afirmar que l’obra de Joan Fuster és de difícil classificació i va destacar que li crea curiositat el seu relativisme i l’enorme llibertat crítica que va professar, tot i la repressió i intimidació que va patir, i va recomanar als assistents llegir l’article “Una bomba en el balcón”, que va publicar a La Vanguardia, just després d’haver partit el seu segon atemptata casa seva, pels seus pensaments polítics i intel·lectuals. Moragas i Spà va animar que es pugui seguir investigant l’obra de l’escriptor i periodista suecà i va elogiar els tallers didàctics de l’Espai Joan Fuster i com transmeten als estudiants el procés d’escriure a màquina. “Vist en perspectiva ens fem algunes preguntes sobre com Fuster podia enviar els missatges i gestionar tantíssima informació sense les noves tecnologies, i tot gràcies a la capacitat d’escriure i d’organitzar-se i al seu ordre mental extraordinari. No devia tenir ordinador personal i no va conèixer internet (1996), encara que podria haver conegut el videotext i el fax (1984)”.

El director de l’Espai Fuster, Salvador Ortells, va agrair els elogis sobre els tallers educatius que organitzen i va confirmar que Fuster no treballava amb ordinador, per això des de l’Aula Didàctica ensenyen als alumnes a escriure a màquina d’escriure i comprendre una part de l’evolució de la comunicació social des dels temps de Joan Fuster fins a l’actualitat: com el correu postal equival avui al correu electrònic o una trucada per telèfon pot correspondre a un missatge de WhatsApp. Els alumnes també aprenen a fer una portada d’un periòdic (a partir d’una caricatura i un aforisme fusterià), a més de conèixer l’única obra infantil que va escriure Joan Fuster (Abans que el sol no creme…) i que va dedicar al cultiu de l’arròs, un dels principals motors econòmics de Sueca.

Per la seva banda, Josep Gifreu va centrar la seva intervenció sobre com Joan Fuster s’imagina una nació que anomena ‘Països Catalans’ i que sembla que és anterior a les obres de referència Nosaltres, els valencians i Qüestió de noms. És un tema que treballa reiteradament al llarg de les seves aportacions periodístiques i assaigs, i que per a uns és interpretat com a nació cultural, i per d’altres com a projecte polític. “Els Països Catalans constitueixen una comunitat de cultura bàsicament homogènia i la nació catalana no pot clausurar-se a les quatre províncies de l’Estat”, va afirmar Joan Fuster el 1983. Anteriorment, durant els anys 50 i 60 l’escriptor i periodista de Sueca havia inspirat algun partit polític i també la creació del Congrés de Cultura Catalana (1975–1977). “Els Països Catalans constitueixen una comunitat de cultura bàsicament homogènia, però la Constitució de 1978, va ignorar el nom de la llengua i el seu territori històric”, va confirmar Gifreu. “El projecte d’aconseguir articular la capacitat efectiva del sistema de comunicació social de l’Espai Català de Comunicació és un propòsit que avui continua essent vàlid i urgent. Aquest espai cultural ja existeix, en part gràcies a internet. La llàstima és no haver aprofitat prou les relacions entre els tres governs (amics) a Catalunya, València i Palma”, va destacar el professor emèrit de la UPF, referint-se als darrers tres anys.

Al torn obert de paraules, el professor de Sociologia de la Universitat de València, músic, escriptor i soci de la SCC-IEC Rafael Xambó, autor d’un estudi encarregat per la Càtedra Joan Fuster sobre la correspondència entre Joan Fuster i el cantautor Raimon, va voler fer palesa la capacitat d’ordre que tenia l’escriptor i periodista: “Fuster era molt conscient de la rellevància intel·lectual, era un gran col·leccionista. Quan escrivia cartes guardava una còpia de la carta que enviava i també la que rebia. Per això, a través de la correspondència ordenada que va guardar podem conèixer com era Fuster i, alhora, conèixer l’evolució de la societat del seu temps”.

Per concloure l’acte i la jornada, el moderador de la taula, el vocal de la junta de la SCC-IEC i professor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València Nel·lo Pellisser va recordar les paraules del president Jordi Berrio durant la presentació del matí en què havia dit: “Avui ha comparegut la junta directiva de la Societat Catalana de Comunicació-IEC amb el seu president al capdavant per renovar el nomenament de Joan Fuster com a membre d’honor de la nostra societat. I ho fem ara perquè creiem més necessari que mai continuar reivindicant la seva figura i la seva obra. Justament ara, quan gràcies a l’Espai Joan Fuster, centre de la divulgació i la recerca al seu voltant, a la càtedra de la Universitat de València que duu el seu nom i a l’Ajuntament de Sueca, s’ha produït una forta empenta en la promoció i la difusió de la seva figura i la seva obra. També ara més que mai considerem necessari reforçar els ponts que ens uneixen com a territoris d’una llengua i una cultura comuna. I volem fer-ho a Sueca, el poble del nostre gran assagista, on va desplegar una activitat intel·lectual de primer ordre com queda acreditat en la seva obra, en els llibres i en els articles de periòdic que reclamen encara admiració i lectura, el millor homenatge que es pot retre a un gran escriptor”.