La Societat

La Societat Catalana d’ Estudis Clàssics (SCEC) és la primera que es va adscriure a la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i recull la llarga tradició catalana en estudis clàssics.

Els seus orígens

La SCEC s’anà constituint cap a finals dels anys setanta dins de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH). Responia a una iniciativa de Carles Miralles juntament amb altres estudiosos de l’antiguitat clàssica –Joan Bastardas, Jaume Pòrtulas, Marc Mayer i Montserrat Jufresa– interessats a recuperar per a la cultura catalana la tradició del grec i del llatí, que tan decisiva havia estat abans de la Guerra d’Espanya, i a guanyar-se un nom propi en el panorama internacional d’estudis clàssics des de noves perspectives, metodològiques i ideològiques. Els seus impulsors creien que calia orientar sobre noves bases, de catalanitat i de rigor filològic i històric, l’auge, sobretot en l’ensenyament, que aquests estudis havien assolit en el forçat sucursalisme intel·lectual i acadèmic de la postguerra.

El procés de maduració d’aquest projecte dins de la SCEH, en aquells anys en què les coses de l’IEC no havien pres encara embranzida, va ser lent. D’una banda, perquè bona part dels senyals d’activitat que s’hi podien veure els donaven els classicistes, i, d’una altra, perquè aquesta Societat no creia encara que hagués arribat el moment de traspassat a una nova societat d’estudis clàssics la representació dels estudis clàssics catalans que Ramon Aramon havia anat exercint a la Fedération Internationale d’Études Classiques (FIEC) des de la postguerra.

Les activitats organitzades per aquest nucli de classicistes representen força bé les orientacions dels estudis clàssics en aquell moment de la nostra història. La primera sessió fou a càrrec de Josep Alsina i Clota, i tractava Sobre «Posidoni, un enigma de la filosofia antiga». Hi participaren, posteriorment, entre d’altres, Jaume Vidal i Alcover, sobre el Liber maiorichinus; Carles Miralles i Solà, sobre el fragment de Cal·lí traduït per Lluís Nicolau d’Olwer; Jaume Pòrtulas i Ambrós, sobre fragments d’Eurípides. Una altra activitat que es dugué a terme fou la celebració del Bimil·lenari de Virgili.

L’any 1976 assistí ja un hel·lenista, Carles Miralles i Solà, junt amb Ramon Aramon, a la reunió de la FIEC a Brussel·les. L’any següent, Miralles i Solà fou l’encarregat de la lliçó inaugural del curs 1977-1978 de la SCEH, on féu observar la presència del món antic en l’obra de Salvador Espriu. Aquestes foren dues fites en el procés de constitució d’una societat catalana d’estudis clàssics: la primera, amb vista a aconseguir suport exterior; la segona, perquè es constata la presència ja destacable dels estudis Clàssics dins de la SCEH i perquè s’endinsa en l’estudi de la tradició clàssica del nostre país. De totes maneres, la constitució de la SCEC encara es féu esperar; fins a 1979 no fou efectiva.

Tant en la llista de socis fundadors, ordinaris i estudiants, que figura en el primer número de la revista Ítaca, de 1985, com en la composició de la primera junta de la SCEC és constatable la voluntat que hi figurin, al costat dels impulsors més joves, els més grans i prestigiosos, alguns dels quals, com Marçal Olivar o Josep Vergés, feien la Societat hereva del conreu noucentista dels estudis clàssics, mentre que d’altres, com Joan Bastardas o Miquel Tarradell, significaven la transmissió d’una línia de compromís amb la cultura catalana a través dels anys de la dictadura franquista.

La SCEC va ser adscrita com a filial de la SF de l’IEC. Una part dels seus socis conreaven l’antiguitat des de la història (per exemple, Joan Maluquer de Motes o Pere de Palol, a més del ja esmentat Tarradell), però la Societat, sense deixar de banda l’interès per tot el món antic com a objecte d’estudi, s’articulava sobre la filologia clàssica com a disciplina de base; i, d’altra banda, era la SF la que havia aplegat més coneixedors del món clàssic, des de Lluís Nicolau d’Olwer, Carles Riba i Eduard Valentí. De totes maneres, la relació de la SCEC amb la SHA ha estat constant i d’importància decisiva.

la Societat Catalana d’Estudis Clàssics avui

La SCEC té per finalitat el conreu de les diverses disciplines dedicades al coneixement científic del món grecollatí, i també el foment d’aquests estudis als Països Catalans i de les relacions amb estudiosos d’arreu.

La Societat organitza conferències, taules rodones, reunions i simposis (sovint en col·laboració amb diferents universitats catalanes com la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili o la Universitat de Girona, o bé amb unes altres filials de l’IEC) sobre temes relacionats d’alguna manera amb el món grecollatí. A banda de la filologia més estricta, es dedica també a àmbits com ara l’antropologia, la sociologia, la filosofia, la teoria literària… També organitza cursos i en alguns les hores són reconegudes com a cursos de formació permanent pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

L’ambició principal de la Societat és precisament aquesta: contribuir a posar a l’abast dels estudiosos els instruments, les discussions i els mètodes més moderns en l’àmbit de la filologia clàssica, sempre entesos com a part indissociable dels estudis humanístics. Això ens compromet a portar fins aquí, dins de les nostres possibilitats, alguns dels experts més prestigiosos en les nostres matèries; però no volem de cap manera deixar d’oferir la nostra seu als estudiosos del país que tinguin alguna cosa a dir.

Alguns dels erudits estrangers que han participat en activitats dels Societat són: Enzo Degani (Università de Bologna), Giovanni Pugliese-Carratelli (Università di Pisa), Marcel Detienne (École Pratique de Hautes Études, Paris), Pierre Vidal-Naquet (Centre de Recherches Comparées sur les Sociétes Anciennes, Paris), Nicole Loraux (Centre de Recherches Comparées sur les Sociétes Anciennes, Paris), Vittorio Citti (Università di Trento), Heikki Solin (Helsingin yliopisto), Stephanie West (University of Oxford), Diego Lanza (Università di Pavia), Jercy Axer (Uniwersytet Warszawski), Giuseppe Nenci (Scuola normale superiore di Pisa), Giovanni Tarditi (Università Cattolica del Sacro Cuore di Milano), Bruno Gentili (Università di Urbino), Eugen Cizek (Universitatea din București), Roberto Pretagostini (Università di Urbino i Università di Roma), Françoise Desbordes (Université de Toulouse), Jean Bollack (Université de Lille 3, Paris), Alain Ballabriga (Université de Toulouse), Ezio Pellizer (Università di Trieste), Stanley Rosen (Boston University), Geza Alföldy (Eötvös Loránd Tudományegyetem), Walter Burkert (Universität Zürich), Geoffrey E.R. Lloyd (University of Cambridge), David Konstan (Brown University), Martin L. West (University of Oxford), André Laks (Université de Lille 3, Paris), Heinrich von Staden (Institute for Advanced Study, Princeton), Daniel Delattre (Université de Lille 3, Paris), Tiziano Dorandi (Centre Jean Pepin, Villejuif).

L’òrgan de la SCEC és la revista Ítaca: Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, d’aparició anual. És una revista de recerca en estudis clàssics que compta amb l’assessorament d’un comitè internacional d’especialistes. S’envia als socis i té obertes les portes als estudiosos del país i d’arreu amb novetats per comunicar sobre el nostre àmbit d’estudi. Amb aquesta publicació, la Societat pretén col·laborar en la redimensió de tota la cultura clàssica des d’una òptica interdisciplinària i amb rigor filològic. Fins ara han aparegut trenta-dos de la revista.

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Traduccions catalanes dels clàssics

Administració