Activitats programades

  • No hi ha novetats

Administració

Traspàs d’Eduard Feliu i Mabres

Eduard Feliu i Mabres (Barcelona, 1938) va cursar estudis de lingüística i de llengües semítiques a la Universitat Hebrea de Jerusalem, durant una estada a Israel (1967-1971), on es va casar, l’any 1968, amb Françoise Samuel-Lajeunesse, amb la qual ha tingut dos fills.

Ha destacat com a investigador de temes hebraics, especialment de la història de la cultura jueva de la Catalunya medieval, i com a traductor, no sols de textos hebreus medievals, sinó també de poesia hebrea moderna. Va ser l’introductor a la península Ibèrica d’autors fonamentals en la història de la literatura hebrea moderna com ara Amos Oz i Yehuda Amihai. La primera traducció publicada a Espanya d’Oz va ser El meu Mikhael (1973) d’Eduard Feliu —que també és la primera obra traduïda de l’hebreu modern al català.

Pel que fa a la història del judaisme català, les aportacions d’Eduard Feliu han estat cabdals: ha estudiat la història cultural del judaisme català, la llengua hebrea medieval escrita a Catalunya, el dret hebreu a Catalunya i ha fet aportacions fonamentals per al coneixement de l’obra i la personalitat de Mossé ben Nahman, el més gran dels savis jueus nascuts a Catalunya. Entre la seva obra recent destaca l’estudi i l’edició de les traduccions hebrees medievals d’obres mèdiques d’Arnau de Vilanova. Actualment estava acabant de preparar per a la SCEHB una gran base de dades bibliogràfica sobre la història dels jueus de la Corona de Catalunya-Aragó i Provença.

En el moment de la seva mort resta pendent d’edició el Diccionari Girona. Diccionari hebreu-català i vocabulari català-hebreu, en què Eduard Feliu treballà els darrers dos anys de la seva vida. Aquesta obra escrita en col·laboració amb Joan Ferrer i Pere Casanellas està en procés d’edició i es preveu que es publicarà l’any vinent.

Va ser membre fundador i president de l’antiga Associació d’Estudiosos del Judaisme Català, i membre fundador, i president des dels inicis fins a la seva mort, de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics. També ha estat membre del comitè de redacció de la revista Calls i actualment era membre del comitè de redacció de la revista Tamid; en aquestes dues revistes han estat publicats molts dels seus treballs.

Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el dia 6 de novembre de l’any 2007.

Ha mort a Barcelona el passat dia 15 de juliol del 2009, víctima d’una malaltia degenerativa greu, de progressió molt ràpida.

Els comentaris estan tancats.