Diccionari jurídic

Jurisprudència

El Dret Civil Català …

Properes activitats

  • No hi ha activitats previstes

Amb el suport de

Administració

El Dret Civil Català en la jurisprudència

Amb la commemoració de la fi de la guerra de Succesió la Corona hispànica el 1714, i allò que va suposar la promulgació del Decret de la Nova Planta de la Reial Audiència de Barcelona el 1716 per la pèrdua de les institucions i del dret públics del nostre país, la nostra Societat Catalana d’Estudis Jurídics ha volgut recuperar i posar a l’abast públic la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol dictada en aplicació del dret civil català.

Amb el Decret de la Nova Planta, el monarca permetia la pervivència dels drets civil, penal, mercantil i processal catalans. Però la desaparició de les institucions que s’encarregaven de la seva actualització, reforma i creació, va convertir el Tribunal Suprem d’Espanya en l’única font d’interpretació i indirectament de posada al dia d’un vell dret amb unes fonts històriques diverses i múltiples, fixades per les Corts de 1599.

Cal ressaltar l’especial funció desenvolupada pel Tribunal Suprem tot garantint la supervivència del dret privat català, un element propi que amb la llengua, constitueixen els principals elementals d’identitat de Catalunya.

Així fins l’aprovació i aparició de la Compilació del Dret Civil de Catalunya de 1960; a partir d’aquesta data el Tribunal Suprem segueix complint aquesta funció però amb una primera font pròpia de bellnou reconeguda i vigent.

Un nou període s’obre a partir de l’aprovació de la nova Constitució espanyola de 1978 i l’establiment de l’Estat de les Autonomies que entre altres coses, permeten en el nostra cas al Parlament de Catalunya legislar en l’àmbit del dret civil.

Aquí es recull en tot cas, la jurisprudència del Tribunal Suprem dictada des de 1845 fins 1978, centrada com dèiem essencialment en el dret civil català. Una obra publicada en la seva major part en una obra de la Dra. Encarna Roca Trias i el Dr. Lluís Puig Ferriol, més la que es correspon a la dècada de 1911 a 1920 encara inèdita.

És en conjunt, una obra fonamental per al coneixement del dret català entre els s. XIX i XX, especialment del civil des d’una perspectiva històrica sense dubte, com també per al coneixement de les fonts històriques del nou dret aprovat ja pel Parlament de Catalunya i recollit en el Codi Civil de Catalunya.

Accés a la consulta de l’obra