IV Congrés Català de Filosofia.
Vilafranca del Penedès

Història

La Societat Catalana de Filosofia (SCF) va ser fundada el 17 de gener de 1923. En la seva primera etapa, la Societat va tenir una vida força curta: va ser truncada per la dictadura de Primo de Rivera. La creació va ser impulsada principalment per Ramon Turró i Pere Màrtir Bordoy.

El primer president va ser el canonge Josep M. Llovera. La primera Junta, presidida pel canonge Llovera i amb Pere Màrtir Bordoy de secretari i Pere Coromines de tresorer, la formaren Jaume Serra i Húnter, Lluís Carreras, Jordi Dwelshauvers, Alexandre Galí, Josep M. Capdevila, Pere Capdevila, Tomàs Carreras Artau i Ramon Turró, com a delegat de l’Institut. Es nomenà Bartomeu Xiberta membre honorari. A més de la publicació de l’Anuari, aquella primera Junta es proposà com a objectiu la redacció d’un vocabulari filosòfic català a partir dels materials que ja eren recollits per Jaume Serra Húnter i Tomàs Carreras i Artau.

La mort de Ramon Turró durant la dictadura de Primo de Rivera va ser l’impediment principal per reprendre les activitats de la Societat. A iniciativa de diverses persones, encapçalades per Eusebi Colomer i Pous, la Societat es reconstruí el 10 de juliol de 1980. Els Estatuts, però, ja havien estat aprovats pel Ple de l’IEC del 25 d’abril d’aquell mateix any. En la sessió de constitució Eusebi Colomer i Pous fou elegit president; Jordi Maragall, vice-president, i Lluís Cuéllar, secretari. S’elegiren membres fundadors ordinaris: Joaquim Aragó, Victòria Camps, Francesc Canals, Magí Casedevall, Josep Casalmiglia, Josep M. Coll Alemany, Eduard Cuéllar, Octavi Fullat, Francesc Gomà, Artur Juncosa, Jordi Llovet, Pere Lluís Font, Joaquim Maristany, Josep Ramoneda, Xavier Rubert de Ventós, Jaume Roure, Alexandre Sanvicens, Miquel Siguan, Eugenio Trías, Joan Tusquets, José M. Valverde, Ramon Valls, Josep M. Via Taltavull. Es nomenaren membres honoraris Miquel Batllori i Josep Ferrater Móra.

En la sessió plenària d’aquell mateix any, es confirmaren Ramon Xiprau, J.Roura-Parella, Joan David Gracía Bacca i Eduard Nicol com a membres honoraris de la Societat i Jesús Mosterín com a membre fundador ordinari. La primera lliçó inaugural de curs acadèmic la pronuncià Eusebi Colomer i Pous, amb el títol “La filosofia de l’humanisme als Països Catalans: Sibiuda, Turmeda i Vives”, el 13 de novembre de 1980 a la seu de l’IEC. S’ha de destacar d’aquell primer curs l’acte en commemoració del bicentenari de la Crítica de la Raó Pura realitzat el 4 de març del 1981 a l’Ateneu Barcelonès, amb les intervencions de Pere Lluís Font, Juan Carlos García Borrón i Lluís Cuéllar.