SOCIETAT CATALANA DE FILOSOFIA

V Congrés Català de Filosofia

  • No hi ha novetats

Cicle de conferències «Emmanuel Mounier i el personalisme»

Curs 2004-2005
En el centenari del naixement d’Emmanuel Mounier s’ha organitzat per a la tardor de 2005 un Cicle de tres conferències al voltant d’Emmanuel Mounier i el personalisme.


En la mort de Paul Ricoeur

Celebració versus homenatge
[Entre la generositat dEmmanuel Mounier i la delicadesa de Paul Ricoeur]

En plena celebració del centenari del naixement d¡Emmanuel Mounier, ens ha colpit, com a estudiosos i seguidors del pensament personalista, la mort de Paul Ricoeur.

Savi entre savis, Paul Ricoeur ha encarnat la més alta tasca intel·lectual dels cinquanta anys últims, basculant entre la fenomenologia, el pensament personalista i l’hermenèutica, tant antropològica com ontològica i bíblica. Constitueix una figura que jo no dubtaria en qualificar com a irrepetible, tant per l’amplitud dels seus saber com pel tarannà obert i dialogant del seu estil de filosofar. Si Mounier sempre ens ha produït admiració per la seva radical honestedat ètica, més enllà dels encerts i errors, Paul Ricoeur es fa escoltar com a punt de referència equilibrat i centrat que cal tenir a prop en un món, el nostre, tan convulsionat com incert. L’estil apassionat i contagiós característics del primer fou diferent, però en absolut aliè a la ponderació i “finesse” intel·lectual quasi aristotèlica però no exempta tampoc de compromís del segon. Per damunt de l’ocasional conjunció en el temps, del record agraït per Mounier en el centenari del seu naixement que enguany cel·lebrem i del lament sincer per la mort del gran filòsof nascut a Valence, hem d’expressar amb plena convicció que ambdós han representat l’estímul de moltes recerques filosòfiques i de l’orientació que molts aprenents de filosofia hem seguit; i això ha estat un impagable regal, no només acadèmic, sinó vital. Poder recordar i homenatjar ambdós pensadors, tot i la tristor inevitable per la recent desaparició de Paul Ricoeur, és, pels qui ens sentim molt propers al personalisme, en general, un elemental deure de gratitud i un honor. Descansin en pau.

Albert Llorca Arimany
Grup de Filosofia Personalista

Els actes es realitzaran a la seu central de l’Institut d’Estudis Catalans.
Les conferències seran dictades, segons l’ordre cronològic, per:
• Dr. Antoni Comín, professor de Filosofia Social d’Esade i diputat al Parlament de Catalunya, el dia 27 d’octubre de 2005.
La seva conferència versarà sobre “El personalisme: una filosofia des d’on pensar la societat i l’economia del segle XXI.”.
• Dr. Pere Sols, catedràtic de filosofia de secundària, el dia 10 de novembre del 2005.
La seva conferència tractarà sobre “La investigació sobre l’essència de l’home a Paul Ludwig Landsberg”.
• Dr. Josep Lluís Vázquez, president de L’Institut Emanuel Mounier de Catalunya, el dia 1 de desembre del 2005.
• La seva conferència tractarà sobre “La fonamentació del personalisme segons Maurice Nédoncelle”.

Tot els actes començaran a les 19 hores.

I Jornada Científica «Història Intel·lectual i Filosofia»

Amb aquesta jornada científica es tracta de fer, amb tota la gamma de matisos del terme, història intel·lectual i del pensament. En el segle XX aquest espai ha rebut, segons les distintes tradicions i llengües, denominacions diverses: història de les idees,  història cultural, història del pensament, sociologia de la cultura, sociologia de la ciència, etc. La llista d’autors, principalment filòsofs, antropòlegs, historiadors i sociòlegs que hi ha contribuït és molt extensa.

Cal fer notar, en primer lloc, que el que  proposem no comporta a priori cap posició metodològica específica, i, en segon lloc, que el domini o camp al qual ens referim  pot ser concebut també interdisciplinàriament com un diàleg entre les diverses branques del coneixement. En efecte, un  domini intel·lectual no té perquè implicar cap espai tancat. L’establiment d’aquest domini, que implica organització i que es  fonamenta en la nostra tradició intel·lectual, especialment la filosòfica, és, en essència, un projecte conjunt amb altres àmbits.  En aquest sentit, el terme domini intel·lectual significa, senzillament, que hi ha contacte professional, organització i diàleg  entre tots els estudiosos interessats en el tema.

Programa

Dilluns 6 d’octubre de 2003
10.00 – 10.30 Acollida i acreditació
10.30 – 1 1.00 Presentació de la Jornada
1 1.00 – 12.00 «Philosophy and Intellectual History»: bases teòriques i aplicació a la Catalunya del segle xx
Dr. Pompeu Casanovas (UAB)
12.00 – 12.30 Pausa
12.30 – 14.00 Taula rodona i sessió de treball: El projecte «Philosophy and Intellectual History»
Dr. Ramon Alcoberro (UdG),
Dra. Misericòrdia Anglès (URL),
Dr. Antoni Mora (SCF),
Dr. Ignasi Roviró (URL) i
Dr. Conrad Vilanou (UB)
17.00 – 18.00 Josep Ferrater Mora
Dr. Josep-Maria Terricabras  (UDG/IEC)
18.00 – 19.00 Joan Coromines
DR. JOAN SOLÀ (UB/IEC)
19.00 – 19.30 Pausa
19.30 – 20.30 Cloenda, sota la presidència del dr. Josep Laporte, president de l’IEC, i del sr. Lluís Brunet i Berch, president de la Fundació Caixa Sabadell:
Axiologia i ontologia de les nacions
(lliçó inaugural de la SCF, curs 2003-2004)
Dr. Ulisses Moulines (Universitat de Munic)

Data: 6 d’octubre de 2003
Lloc: l’Institut d’Estudis Catalans
Adreça electrònica: informacio@iec.cat

Direcció
DR. POMPEU CASANOVAS / DR. JOSEPMONSERRAT

VIII Col·loquis de Vic

8. La natura. Vic (Osona), 2 i 3 d’octubre de 2003

 

1.- Natura i filosofia
2.- Natura, ciència i art
3.- La natura en la pràctica professional

Calendari

-Dijous, 2 d’octubre de 2003

16h. Acte d’obertura i presentació del llibre Col·loquis de Vic. 7. La poesia (actes dels Col·loquis de Vic del 2002)

Lliçó d’obertura a càrrec del Dr. David Serrat (UVic): “Natura i home”

Primer àmbit: “Natura i filosofia”

Ponència del Dr. Antoni Prevosti (UB): “Natura i filosofia”

Col·loqui

Intervencions de:

  • Antoni Bosch Veciana (URL): El fragment 123 d’Heraclit: «Physis kryptesthai philei»
  • Xavier Ibáñez Puig (SCF): “La natura teodoriana”
  • Jordi Sales Coderch (UB): “Ontologia del Jardí”
  • Àlex Verdés i Ribas (SCF): “Memòria i oblit del ser ¿avui?”

-Divendres, 3 d’octubre de 2003

9,30h. Segon àmbit, “Natura, ciències i art”

Ponència del Dr. Joan Francesc Mira: Natura i poesia

Col·loqui

11h. Intervencions de:

  • Agustí Boadas (URL): “Antiecologia franciscana”
  • Ramon Muns: “Natura desnaturata”
  • Conrad Vilanou: “El deixant del naturalisme pedagògic”
  • Ignasi Boada Sanmartín (ISCRV): “Natura i voluntat de poder”
  • Carme Merchán (SCF): “Figuracions de la natura en alguns poemes (contemporanis)”
  • Marta Poblet (UAB): “L’aigua del temps que vius: prevenció i gestió dels conflictes hídrics”

16,30h. Tercer àmbit, “La natura en l’àmbit professional”

Taula rodona amb el Sr. Pedro Royo, la Sra. Mònica Ros i el Sr. Enric Vilaregut, presentada i moderada pel Dr. Enric Castellnou

18,30h. Acte de cloenda. Il·lm. Sr. Jacint Codina, alcalde de Vic, Hble. Sr. Ramon Espadaler, conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i Il·lm. Sr. Jaume Mas, president del Consell Comarcal d’Osona

Grup d’Estudis Fichteans

El Grup d’Estudis Fichteans tingué com a objecte d’estudi el curs 2003-2004 la filosofia de l’absolut en Fichte. Analitzà com aquesta qüestió es desenvolupa en els diferents àmbits que interessen autor, en especial, la fonamentació del sistema en les exposicions de la Doctrina de la Ciència, la filosofia de la història i la filosofia de la religió. S’estudià críticament la rellevància que el tema té per a jutjar la continuïtat o trencament entre el pensament de Fichte a Jena i la darrera filosofia de Berlín. S’establiren ponts de diàleg sobre el tema de l’absolut amb altres pensadors postkantians.