a càrrec de Miquel Carandell (CEHIC)

Dimarts, 29 de març, a les 20h a l’Agrupació Astronòmica d’Osona (C/ Xifré, 3, 3r, Vic)

 

Resum 

Estiu de 1982. Tres joves científics de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, excaven un jaciment de la petita població d’Orce, Granada. Apareix un fragment de crani que s’emporten cap a Sabadell.

BlobServer

Part interior del fragment de crani, abans (dreta) i després (esquerra) de la seva neteja (Font: Colección Historicomédica de la Universitat de València).

1982, octubre. El PSOE de Felipe González arrassa a les eleccions generals. A Andalusia, domina la Junta i a Catalunya, el PSC té sota control la Diputació de Barcelona.

1983, maig. Paleontologia i Evolució, la revista científica de l’Institut de Paleontologia, publica un article sobre el crani d’Orce. És revolucionari: el “Primer Europeu”. El fragment està enganxat a una roca que impedeix veure’n la part interna.

1983, juny. Roda de premsa a Granada amb la presència de polítics de la Diputació de Barcelona i de la Junta de Andalucía, i dels joves científics per presentar al món el descobriment. L’endemà, tots els diaris en van plens. Els científics donen entrevistes a diaris, ràdio i televisió.

1983, agost. Prestigiosos científics francesos visiten les excavacions a Orce i donen suport als catalans en les seves afirmacions.

1984, abril. S’acaba la neteja de la part interna del fragment, on s’hi descobreix un caràcter anatòmic poc habitual en humans.

Maig, 1984. Els francesos diuen ara que el fragment pertany a un ase jove prehistòric. El diari El País publica en portada l’exclusiva: “Serios indicios de que el cráneo del ‘hombre de Orce’ pertenece a un asno”. L’endemà, tots els diaris en van encara més plens. Comença la polèmica.

Des del moment en què es va descobrir, l’Home d’Orce ha estat un objecte d’estudi científic íntimament lligat al context on va ser descobert. En aquesta xerrada veurem com aquest context va provocar l’atenció mediàtica que, a la vegada, va ser determinant pel posterior desenvolupament de la història científica. Veurem com en aquest cas, l’estudi dels homínids no pot ser entès sense explorar la seva vessant pública. La ciència es fa també als diaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *