Coordinador: Alfons Zarzoso

Resum:

La SCHCT ofereix una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència i el potencial evocador i explicatius de la cultura material de la ciència.

El cicle planteja enguany tres activitats fonamentals en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena: els abusos a què han estat subjectes les idees de manipulació i d’experiència o experimentació sensorial, també reduïdes al concepte d’interactivitat; la preservació, catalogació i exhibició, així com els usos i desusos de la cultura material de la ciència de les aules; i el fenomen de la participació i de la capacitat activa del públic per a crear nous significats davant d’allò que s’exposa.

3 sessions:

“Algunes claus per a una història de la interactivitat”

Jaume Sastre (CIUHCT, UNL)

15/1/2016. IEC, Barcelona.

pen Entrevista a Jaume Sastre a càrrec d’Alfons Zarzoso

pen Crònica de la conferència per Alfons Zarzoso

 

 “L’exposició “Ciència Viscuda” a Mataró i les col·leccions científiques d’un institut de secundària del segle XIX”

Vàngelis Villar (independent)

18/3/2016.

 IMG_20150314_200130

La segona sessió, a càrrec de Vàngelis Villar, pren com a punt de partença l’exposició “Ciència Viscuda”. Una iniciativa de recuperació, catalogació i exhibició pública, així com de recerca i contextualització del patrimoni científic de les institucions d’ensenyament secundari del Maresme. El cas permet aprofundir en la necessitat de construcció d’una xarxa que ha de lligar la història de la ciència amb la de l’educació, la museologia i la didàctica de la ciència. Els instruments esdevenen aquí una veritable font històrica que planteja qüestions relacionades amb el context d’emergència de noves institucions pedagògiques, la creació de disciplines escolars, la formació d’una literatura específica, les relacions i trets particulars dels actors –professors i estudiants-, les relacions entre educació i política, etc. Un cop superada la suposada idea d’inferioritat de l’ensenyament envers la recerca científica, encara cal recórrer molt camí per depassar el localisme i la descripció del cas particular. La SCHCT ha intentat impulsar camins per aprofundir en els nous àmbits de treball oberts per una història social i cultural de la ciència, com ara el de la Comissió d’Instruments Científics –en procés de renovació. Les iniciatives de recuperació desenvolupades per la Xarxa d’Escoles Històriques de Barcelona o de transformació del patrimoni en museus pedagògics emprats com a espais didàctics impulsada per la SEDHE permeten un cert optimisme.

Vàngelis Villar és biòleg. Ha compaginat recerca en antropologia física a la UAB amb la docència a estudiants de secundària i de restauració en temes de materials fòssils i evolució humana. Els seus interessos s’han fixat en el patrimoni com a element educatiu i en l’educació no formal. És màster en Museologia i gestió del patrimoni cultural per la UB. Des del 2008, ha col·laborat amb empreses de museografia en la creació de projectes museogràfics, ha treballat per a diversos museus i institucions (mNACTEC, Museu de Mataró, Xarxa de museus locals) i en projectes relacionats amb la dinamització i recuperació del patrimoni, ja sigui des d’una vessant crítica (Cafès de patrimoni), des d’una vessant integradora (Territori Obert) o des d’una vessant renovadora (Ciència Viscuda). Actualment, forma part de l’equip de servei educatiu i exposicions temporals del Museu Olímpic i de l’Esport.

Blog de l’exposició: https://patrimonicientificeducatiu.wordpress.com/

pen Entrevista a Vàngelis Villar a càrrec d’Alfons Zarzoso

interface (1) Vídeo de la conferència

interface (1) Vídeos de “Ciència Viscuda”

 

“The “museum affect” or how individual responses to anatomical collections did create new, unexpected meanings”

Sam Alberti(Keeper of Science and Technology al National Museums Scotland, Edinburgh)

(Former Director of Museums and Archives al Royal College of Surgeons of England, London)

 

20/5/2016. IEC, Barcelona. 

La tercera i última sessió, a càrrec de Sam Alberti, pren com a punt de partença els museus de medicina i els seus públics. És conegut l’interès que desperta entre els historiadors de la ciència el fet de poder obtenir una diversitat de perspectives proporcionades per fonts polifòniques. Els museus mèdics resulten en aquest sentit un objecte d’estudi privilegiat. De fet, els museus mèdics han anat de menys a més en els darrers anys, especialment a partir de la celebració de les fites indiscutibles dels herois de la medicina moderna: Hunter, Jenner, Lister, Wellcome, Fleming. Però, què en sabem dels seus visitants? Què en sabem de les persones que van veure les seves vides i els seus cossos marcats per fets de gran abast com ara les vacunes, l’antisèpsia o la Penicil·lina? Sembla adient preguntar-se sobre els públics dels museus de medicina i les seves reaccions: Com s’han comportat davant de les col·leccions? Quines han estat les seves respostes? Com s’han produït nous significats a partir de la mirada als instruments i objectes esotèrics o a les restes humanes exhibides? De fet, al costat i dins de les narratives sobre les fites clíniques i científiques, els museus també es demanen sobre allò què les col·leccions mèdiques ens poden dir de les vides i de les experiències d’aquells que, en el passat o en el present, han estat en les mans d’aquesta medicina. Així, per tal de connectar amb els seus públics i amb la fi de presentar una història més completa i complexa, els museus tenen l’obligació de trobar i explicar aquests pacients-visitants.

Sam Alberti és historiador de la ciència i de la medicina i es va doctorar amb una tesi sobre la ciència universitària a Leeds i Sheffield al final de l’època victoriana. S’ha especialitzat en la història dels museus i en la ciència i la medicina britànica dels segles XIX i XX, primer al Manchester Museum, després a Londres, com a director dels Museums and Archives al Royal College of Surgeons of England, on hi és el gran Hunterian Museum, i des de fa pocs mesos a Edimburg, com a curador del Science and Technology al National Museums Scotland. Sam Alberti ha estat docent d’aquestes matèries a la University of Manchester i a la University of Edinburgh. Ha comissariat exposicions sobre raça, història dels museus o la Primera Guerra Mundial. La seva recerca s’ha centrat en la història de les col·leccions, en especial en les trajectòries i significats dels objectes científics, mèdics i naturals a la Gran Bretanya des del 1800.

Una selecció de deu publicacions:

  1. Alberti, S.J.M.M. 2016. The History of Medical Museums in Edinburgh. Journal of the Royal College of Physicians of Edinburgh (forthcoming).
  2. Alberti, S.J.M.M. 2015. The ‘Regiment of Skeletons’: A First World War Medical Collection. Social History of Medicine 28: 108–133.
  3. Alberti, S.J.M.M. (ed.) 2014. War, Art and Surgery: The Work of Henry Tonks and Julia Midgley. London: Royal College of Surgeons.
  4. Alberti, S.J.M.M. and E Hallam. (eds.) 2013. Medical Museums: Past Present Future. London: Royal College of Surgeons.
  5. Alberti, S.J.M.M. 2011. Morbid Curiosities: Medical Museums in Nineteenth-Century Britain. Oxford: Oxford University Press.
  6. Alberti, S.J.M.M. (ed.) 2011. The Afterlives of Animals: A Museum Menagerie.Charlottesville: University of Virginia Press.
  7. Lynch, B.T. and S.J.M.M. Alberti. 2010. Legacies of Prejudice: Racism, Co-production and Radical Trust in the Museum. Museum Management and Curatorship 25: 13–35.
  8. Alberti, S.J.M.M. 2009. Nature and Culture: Objects, Disciplines and the Manchester Museum. Manchester: Manchester University Press.
  9. Alberti, S.J.M.M. 2005. Objects and the Museum. Isis 96: 559–571.
  10. Alberti, S.J.M.M. 2003. Conversaziones and the Experience of Science in Victorian England. Journal of Victorian Culture 8: 208–230.

Podeu trobar el programa per aquest curs 2016/2017 dels cicles de col·loquis.

9th European Spring School for History of Science and Popularisation - Institut Menorquí d'Estudis - Maó (Menorca) - 18 -20 May 2017

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.