Coordinador/a: Pasqual Bernat (SCHCT)

Resum:
Es tracta de celebrar un cicle de 4 conferències dedicades a la història de les ciències naturals aprofitant els resultats recents d’investigadors d’aquesta disciplina del nostre àmbit geogràfic.
Les conferències tindrien lloc a Vic, en el marc de la col·laboració establerta entre la SCHCT i l’Agrupació Astronòmica d’Osona.

4 sessions:

“De Barcelona a Torelló: correm cantant a repoblar de peixos les nostres aigües”

Laura Valls (CEHIC/CSIC)

10/11/2015, Vic.

Del 28 al 30 de juny de 1912, la vila de Torelló va organitzar la seva primera Festa del Peix, una festa popular impulsada per la Junta de Ciències Naturals de Barcelona amb la finalitat de millorar la riquesa dels rius i llacs de Catalunya. Anteriorment, s’havia celebrat a Banyoles, Terrassa i Manresa i estava previst que arribés a Barcelona, a finals de 1912, amb una gran exposició de Piscicultura i Pesca. La de Torelló fou la primera que se celebrà al riu Ter i programà, entre d’altres actes, una conferència sobre piscicultura, el llançament de peixos al riu i un concurs de pesca; tot plegat per contribuir a la “repoblación de los ríos en especies que actualmente no existen (…) comprendiendo que la riqueza natural se hace cada día más indispensable”.
El cas de Torelló, que va continuar amb una segona festa i la inauguració d’un laboratori ictiogènic l’any 1914, ens servirà en el col·loqui per a situar en el context de l’època una iniciativa del nostre passat científic que ha sigut -preferiblement- oblidada. Mostrarem com fa cent anys la introducció d’espècies de peixos autòctones i al·lòctones fou una pràctica científica en voga, aplaudida per institucions científiques, administracions locals, sector productiu i bona part del públic. Fet que ha contrastat després amb la silenciosa i invisible davallada que patiren durant dècades les poblacions de peixos autòctons sota les aigües d’aquells rius i estanys, i encara avui poc estudiada. En recordar els orígens d’aquesta història, a part de donar-la a conèixer, esperem obrir una discussió més àmplia sobre la vigència i la incertesa del coneixement, perquè… qui hauria dit aleshores que allò seria un ‘desastre’ en termes ecològics?

presentation Presentació de la conferència

sound-on Gravació sonora

 

 

“La tradició naturalista  a Osona. Actors i arguments d’una aventura científica”

Pascual Bernat (CEHIC)

22/12/2015, Vic.

L’exploració i el coneixement de la naturalesa sempre ha estat una activitat inherent a la condició humana. Els recursos  bàsics per a la supervivència són al medi natural i la seva coneixença i estudi ha format part de l’activitat cultural  i intel·lectual des del principi de la humanitat.

En aquesta xerrada abordarem com  ha estat aquesta exploració i estudi de la naturalesa des  d’Osona mateix, analitzant les contribucions de nombrosos científics que, al llarg de la historia, amb les seves aportacions han fet possible un coneixement més precís del medi natural que ens envolta.

presentation Presentació de la conferència

sound-on Gravació sonora

 

“Franco vs Darwin: evolucionisme i política en el règim franquista”

Clara Florensa (CEHIC)

23/02/2016, Vic.

Què havia de passar en un estat que s’havia instituït i constituït com a intrínsecament catòlic, si el dogma era contradit de manera fefaent? Què havia de passar si la ciència materialista i atea dels països veïns, extreia conclusions indeturables que obliguessin a canviar-ne els principis més bàsics, fonament de tota l’Església catòlica? Durant els anys 40 i, sobretot, durant els anys 50, a l’Espanya de Franco, aquestes foren unes reflexions que preocuparen de manera profunda especialment tres sectors de la població: els eclesiàstics, els intel·lectuals ideòlegs del règim i els científics, en relació sobretot al darwinisme, que semblava situar-se entre els més perillosos enemics del règim, al costat del materialisme i el comunisme.
El silenci a la premsa, a les aules i a les llibreries sobre la teoria de l’evolució (gràcies a la censura del règim franquista) contrastava amb la verbositat dedicada al tema en cercles instruïts, reduïts i tancats. Dins d’aquests cercles, s’exposaven i es debatien obertament la por, el rebuig, les possibilitats d’adaptació i els límits d’acceptació d’una teoria que, de cara al públic, s’havia o bé demonitzat o bé fet veure que no existia. Un d’aquests cercles fou el Congrés en commemoració de la mort de Balmes que es celebrà a Vic l’any 1949. En la xerrada que presentem, ficarem el nas en aquests debats no aptes per a un públic general i descobrirem quins en van ser els actors, què s’hi va dir, quins eren els arguments i les reticències, quines les solucions proposades i les principals postures al respecte, així com quin paper van jugar els científics del franquisme en tot plegat.
A partir d’aquí, podem reflexionar sobre si ciència, política i ideologia poden mai tractar-se com entitats independents. Podem alliberar-nos d’allò que estem convençuts i creiem per interpretar els fets i processos que observem? O bé, fins a quin punt poden haver donat forma a la ciència espanyola 40 anys de franquisme? I una hipòtesi agosarada: podria ser que la ciència, o en concret una teoria científica com l’evolucionisme, hagués tingut alguna cosa a veure en el progressiu desprestigi, davallada i acabament del règim franquista?

presentation Presentació de la conferència

sound-on Gravació sonora

“D’homínid a burro: la polèmica de l’Home d’Orce a la premsa d’una democràcia naixent”

Miquel Carandell (CEHIC/Històries de Ciència)

29/3/2015, Vic.

Estiu de 1982. Tres joves científics de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, excaven un jaciment de la petita població d’Orce, Granada. Apareix un fragment de crani que s’emporten cap a Sabadell.
1982, octubre. El PSOE de Felipe González arrassa a les eleccions generals. A Andalusia, domina la Junta i a Catalunya, el PSC té sota control la Diputació de Barcelona.
1983, maig. Paleontologia i Evolució, la revista científica de l’Institut de Paleontologia, publica un article sobre el crani d’Orce. És revolucionari: el “Primer Europeu”. El fragment està enganxat a una roca que impedeix veure’n la part interna.
1983, juny. Roda de premsa a Granada amb la presència de polítics de la Diputació de Barcelona i de la Junta de Andalucía, i dels joves científics per presentar al món el descobriment. L’endemà, tots els diaris en van plens. Els científics donen entrevistes a diaris, ràdio i televisió.
1983, agost. Prestigiosos científics francesos visiten les excavacions a Orce i donen suport als catalans en les seves afirmacions.
1984, abril. S’acaba la neteja de la part interna del fragment, on s’hi descobreix un caràcter anatòmic poc habitual en humans.
Maig, 1984. Els francesos diuen ara que el fragment pertany a un ase jove prehistòric. El diari El País publica en portada l’exclusiva: “Serios indicios de que el cráneo del ‘hombre de Orce’ pertenece a un asno”. L’endemà, tots els diaris en van encara més plens. Comença la polèmica.
Des del moment en què es va descobrir, l’Home d’Orce ha estat un objecte d’estudi científic íntimament lligat al context on va ser descobert. En aquesta xerrada veurem com aquest context va provocar l’atenció mediàtica que, a la vegada, va ser determinant pel posterior desenvolupament de la història científica. Veurem com en aquest cas, l’estudi dels homínids no pot ser entès sense explorar la seva vessant pública. La ciència es fa també als diaris.

presentation Presentació de la conferència

sound-on  Gravació sonora

 

pen Article publicat a la UAB Divulga

pen Article “Ass is taken for a man”

pen Article Homínidos, dudas y grandes titulares: La controversia del Hombre de Orce en la prensa española (1983-2007)

Podeu trobar el programa per aquest curs 2016/2017 dels cicles de col·loquis.

9th European Spring School for History of Science and Popularisation - Institut Menorquí d'Estudis - Maó (Menorca) - 18 -20 May 2017

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.