carol

Sentim molt anunciar que el col·loqui  Les revistes científiques com a patrimoni bibliogràfic: recuperació, digitalització i difusió  ha estat anul·lat per causes mèdiques.

El col·loqui, presentat per Guy Cobolet, estava previst pel 20 de juny amb títol ” “Digitalitzant revistes científiques antigues: un estudi de cas en una biblioteca mèdica (BIU Santé, Paris) / Digitizing old scientific journals: a case report in a medical library (BIU Santé, Paris).”

SOCIETAT CATALANA D’HISTÒRIA

DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA

 XV JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT

«Antoni Quintana Marí»

17 – 18 novembre 2017

Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Imatge: “Émilie du Châtelet (1706-1749). Retrat de Maurice Quentin de la Tour”

INSCRIPCIÓ

Cal que us inscriviu al formulari JHCIE 2017 del 15 d’octubre al 13 de novembre (pagament amb targeta de crèdit o transferència bancària, d’acord amb les indicacions del formulari).

La inscripció inclou el dret al llibre de resums de comunicacions, assistència i a les actes corresponents. La quota  general serà de 22 €; i la reduïda, d’11 €, (per als socis SCHCT i altres filials de l’IEC).

 

PROGRAMA PROVISIONAL

A continuació de la sessió inaugural es presentaran les comunicacions amb els seus corresponents debats.

Nova versió de Programa de la XV JHCiE (2017.10.30)

Divendres 17

15:15 -15:45 Lliurament de la documentació

15:45 – 16:00 Benvinguda i inauguració de la Jornada

16:00 – 17:15 PRIMERA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

Història de la ciències i educació científica

Moderadora: Maria Rosa Massa

  • Puig, Carles i Guevara, Iolanda. Maons, altars i versos: els singulars mètodes de transmissió dels coneixements matemàtics i astronòmics a l’antiga Índia.
  • Menéndez, Mia. El juramento hipocrático en la enseñanza médica ayer y hoy.
  • Martínez, Domingo. La concepción didáctico-cognitiva de la enseñanza de las matemáticas en Benito Bails (1731-1797)
  • Grapí, Pere. Antoine-François Fourcroy: organitzador de la química i del seu ensenyament en la França post-revolucionària.
  • Pons, Josep Maria. Com les TIC poden ajudar l’ensenyament de la història de la ciència.

17: 15-17: 30 Debat

17: 30 -17: 45 Pausa / cafè

17:45–18: 45 SEGONA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

Ciència i gènere (primera part)

Moderador: Agustí Camós

  • Cantero, Beatriz. Què diuen les revistes de didàctica de les ciències de gènere i història de les ciències?
  • Izquierdo, Mercè i Costa, Moira. La manca de dades, una dada per a fer història de l’activitat científica de les dones.
  • Solsona, Núria. Una mirada didàctica a les receptes de Marie Fouquet.
  • Massa, Maria Rosa. Una catalana pionera: Dolors Aleu (1857 –1913).

18: 45 –19:00 Debat

19:00 –19:15 Pausa

19: 15–20:30 TERCERA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

La immersió de la història de la ciència a l’aula (primera part)

Moderador: Pere Grapí

  • Guevara, Iolanda i Puig, Carles. Ganita i kutakka, càlcul en la matemàtica índia del període clàssic (400-1200).
  • Camós, Agustí. El viatge del Beagle, la gran aventura de Darwin. Una proposta de treball interdisciplinari.
  • Linero, Antonio,  Herrero, Pedro José i Mellado, Antonio. Algunos métodos de resolución numérica de ecuaciones del siglo XVI y su aplicación al aula.
  • Pérez, Enric. Experiments crucials al laboratori.
  • Berenguer, Joaquim. El càlcul diferencial al segle XVIII en una classe de matemàtiques.

20:30 – 20:45 Debat

Dissabte 18

9:00 –10:00 QUARTA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

La immersió de la història de la ciència a l’aula (segona part)

Moderador: Antoni Roca

  • Moreno, Luis i Calvo, M. Araceli. La historia de la química en el marco LOE de ESO y Bachillerato. Una mirada conjunta desde la didáctica y la historia de las ciencias.
  • Bella, Sandra i Blanco, Mònica. Comentaris sobre l’Analyse des infiniment petits de L’Hospital (1696-1768): interpretació i ensenyament de conceptes fonamentals del càlcul diferencial.
  • Ferragud, Carmel. El MOOC “Història de la Ciència” de la Universitat de València.
  • Virgili, David. Un fil matemàtic ple d’història.

10:00–10:15 Debat

10:15 –10:45 Lliurament del XVI Premi “Antoni Quintana Marí”

10:45 –11:00 Pausa / Cafè

11: 00–12: 00 CINQUENA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

Ciència i gènere (segona part)

Moderadora: Núria Solsona

  • Renom, Anna Maria. Infermera o matemàtica: La Florence Nightingale menys coneguda.
  • Rius, Mònica. Saniha Amin Zaki: una pionera de la medicina i el feminisme.
  • Clèries, Elisenda. Agnesi, la prodigi coneguda per bruixa.
  • Roca, Antoni. Clotilde Cerdà (1852-1926) i els orígens de l’ensenyament professional per a dones a Catalunya.

12:00 –12: 15 Debat

12:15–12:30 Pausa

12:30 –13:15 CONFERÈNCIA

Carmen Magallón Portolés

Investigadora de la Fundación Seminario de Investigación para la Paz (SIP) de Zaragoza.

¿Cómo pueden los estudiós sobre la ciencia y género enriquecer el currículo y la innovación educativa?

Moderadora: Maria Rosa Massa-Esteve

13: 15–13:45 Debat i cloenda de Jornada

§§§

Durant el desenvolupament de la Jornada es durà a terme el lliurament del “XVI Premi Antoni Quintana Marí” per a treballs de recerca d’estudiants d’ensenyament obligatori i post obligatori.

La comunicació definitiva del programa, la distribució de les comunicacions i altres detalls sobre l’organització de la Jornada es faran conèixer a través de la web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct/ a partir del 2 de novembre de 2017. La conferència convidada d’aquesta jornada anirà a càrrec de:

 

CARMEN MAGALLÓN PORTOLÉS

Investigadora del  centre Fundació SIP, Saragossa

amb el títol:

¿Cómo pueden los estudios sobre ciencia y género enriquecer el currículo y la innovación educativa?

El comitè organitzador d’aquesta jornada vol aprofitar aquesta nova convocatòria per ampliar els objectius i les àrees temàtiques amb noves idees i nous col·laboradors. Amb aquest esperit es convoca la “XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament” com a mostra de la consolidació dels vincles establerts entre la història de la ciència i l’ensenyament. En convocar aquesta nova jornada la SCHCT pretén:

  • Debatre temàtiques entorn a les relacions entre història de la ciència i ensenyament
  • Afavorir la comunicació i la col·laboració entre docents i historiadors de la ciència
  • Fer conèixer experiències i recursos sobre l’aplicació de la història de la ciència en l’ensenyament
  • Relacionar mitjançant la història de la ciència alguns aspectes de la divulgació científica amb l’ensenyament

 

Assistència i comunicacions

En aquest sentit, el comitè organitzador anima a tots aquells professors/es i historiadors/es de la ciència interessats en aquesta temàtica a participar en aquesta Jornada i a presentar, també, comunicacions.  Cada persona inscrita a la jornada podrà defensar fins a un màxim de dues comunicacions, sempre que una d’elles sigui compartida. L’experiència en jornades anteriors ens ha dut a proposar les següents àrees temàtiques:

  • La immersió de la història de la ciència a l’aula
  • L’acoblament de la història de la ciència en el currículum educatiu
  • La cultura material de la ciència en l’ensenyament
  • Les TIC en la incorporació de la història de la ciència a l’ensenyament
  • La història de la ciència en la formació del professorat
  • Sessió temàtica “Ciència i Gènere” coordinada per Núria Solsona

 

Terminis

30 de setembre de 2017: termini recepció de resums per propostes de comunicació (adreça schct@iec.cat)

30 de setembre a 14 d’octubre: sol·licitud de beques. La Societat ofereix beques a estudiants i llicenciats en atur. Els interessats han d’enviar una sol·licitud amb els motius, adjuntant la documentació acreditativa a schct@iec.cat

14 d’octubre de 2017: confirmació de les comunicacions acceptades als sol·licitants

15 d’octubre a 13 de novembre: inscripció al formulari JHCIE 2017

 

 

Lloc de celebració de la jornada

17 novembre 2017, de 15h-21h,  i 18 novembre 2017, de  9h-14h.

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47 – 08001  Barcelona

 

Organitza

Per a més informació adreceu-vos a schct@iec.cat

i consulteu el web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct

 

 

Entitat col·laboradora

Institut d’Estudis Catalans

Seccions de Ciències

 

Informació en pdf: 1a Circular XV Jornada d’Història de la Ciència i l’Ensenyament 2017

 

Ciclo de conferencias de la Sociedad Catalana de Historia de la Ciencia y de la Técnica, 2016-2017

Coordinadores: Fernando Vidal (ICREA/CEHIC), Mònica Balltrondre (UAB)

El ciclo exploró un tema central a la vez para la historia de las ciencias humanas y de la medicina, y para la antropología médica y las ciencias contemporáneas de la salud mental. Para la psiquiatría biológica, las enfermedades mentales se pueden diagnosticar y tratar enteramente en base a factores biológicos. Esta posición equivale, en historia, a afirmar la legitimidad del diagnóstico retrospectivo, que desempeñó un papel importante en la psiquiatría del siglo 19 y resurge periódicamente. En el otro extremo, las enfermedades mentales corresponden por cierto a vivencias reales, pero son una medicalización de problemas sociales, una manera de controlar y marginalizar la diferencia etiquetándola como patología. Esta posición corresponde a la perspectiva constructivista y a un énfasis en factores sociopolíticos. Entre las dos posiciones, la actitud más común consiste en ver el origen de las enfermedades mentales en interacciones complejas entre factores biológicos, psicológicos y sociales. Sin embargo, si algunos estudiosos consideran que los contextos se limitan a dar formas particulares a afecciones fundamentalmente orgánicas, otros se refieren a “síndromes culturales,” a trastornos propios a algunas sociedades. Hay aquí parentescos con el clásico problema historiográfico de la continuidad y la discontinuidad. La melancolía, por ejemplo, ¿ha sido siempre la misma entidad a través de su larguísima historia? ¿Es o no es idéntica a la más reciente “depresión”? ¿Cómo entender el encadenamiento, la permanencia y la ruptura entre tales diagnósticos y las experiencias que les corresponden?

Los conferenciantes (en orden de sus presentaciones – ver programa aquí debajo) provenían de la antropología médica, la historia de la medicina, la historia cultural de la literatura y la psicología, y los estudios clásicos. Además de personas con interés en la historia de la medicina y de las ciencias humanas, el público incluyó a estudiantes de antropología y de psicología. Si bien la respuesta a la pregunta que inspiró el ciclo es en fin de cuentas afirmativa, las conferencias y las discusiones muestran que se trata de una afirmación compleja, que puede ser entendida y justificada de maneras diferentes y que implica posiciones historiográficas y antropológicas muchas veces implícitas. Para profundizar el tema, recomendamos las siguientes publicaciones de los conferenciantes:

 

  • Angel Martínez Hernáez, Antropología médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad (2008).
  • Jon Arrizabalaga, “Problematizing retrospective diagnosis in the history of disease,” Asclepio, 54, 2002, 51-70.
  • Matthew Bell, Melancholia: The Western Malady (2014)
  • Helen King, The Disease of Virgins: Green Sickness, Chlorosis and the Problems of Puberty (2004) y su contribución al colectivo Mental Disorders in the Classical World (ed. V. Harris, 2013)

Las páginas web de los autores enumeran otras publicaciones:

  • urv.es/dac/index.php/es/profesorado/83-profesorado/angel-martinez-hernaez.html
  • academia.edu/JonArrizabalaga
  • kcl.ac.uk/artshums/depts/german/people/staff/academic/bellm.aspx
  • www.open.ac.uk/people/hk2455

Esta conferencia es la presentación del libro Simón de Rojas Clemente cuyo resumen es el siguiente:

El libro empieza introduciéndonos en las raíces del biografiado que no son otras que las de la Ilustración. Después entramos en su infancia y juventud, y ya desde Madrid parte a París y Londres, y llegamos a Andalucía donde sufre la decepción de haber acabado allí su periplo viajero, pues en principio tenía que haber continuado junto a Alí Bey hasta África. En Andalucía se queda para realizar la Historia natural del Reino de Granada y otros trabajos; más tarde vuelve a Madrid como bibliotecario del Jardín Botánico publicando, además, el Ensayo sobre las variedades de la vid común que vegetan en Andalucía (1807). La Guerra de la Independencia lo sorprende en Sanlúcar de Barrameda y su continuación es un continuo ir de un lado a otro (física pero también políticamente). A la guerra le sucede una etapa florida en cuanto a investigaciones (Ceres hispanica, la Agricultura general de Herrera) aunque llena de penurias económicas e ideológicas; fue además cuando pudo tener problemas con la Inquisición. En el Trienio Liberal tomó partido por el liberalismo siendo también diputado a Cortes en la primera legislatura; en este tiempo fue acechado por la enfermedad y por otros problemas. Y tras ese periodo se cuenta su obligada partida a Titaguas a vivir su exilio interior hasta que el rey lo llamó para acabar la Historia natural del Reino de Granada siendo además elegido director del Jardín Botánico de Madrid, cargo que también le acarreó sinsabores; hasta que le llegó la muerte y el cumplimiento de lo dispuesto en el testamento.

FERNANDO MARTÍN POLO (Titaguas, Valencia, 1952-), maestro jubilado, se doctoró en la Universidad de Barcelona (2010) con la Tesis que lleva por título Simón de Rojas Clemente y Rubio. Vida y obra bajo la dirección de Horacio Capel, tiene varias publicaciones sobre el tema, sobre costumbre locales (Las albadas de Titaguas), sobre la memoria histórica (Diario de un exiliado español de la guerra de 1936) y los poemarios Madre, Ninfas y Reescritura.

Com a resultat de la desindustrialització progressiva de la ciutat, Barcelona s’ha anat trobant, en les  últimes dècades, amb un important patrimoni industrial. Aquesta herència del passat fabril de barris com el Poble Nou o Sants s’ha anat adaptant a múltiples nous usos i, en alguns casos, també s’ha museïtzat o condicionat per ser visitada. Ara bé, aquestes restes arquitectòniques industrials poden tenir diferents significats depenent des de quin punt de vista ens les mirem. Així, mentre  els arquitectes i enginyers algunes d’aquestes antigues fàbriques són joies artístiques, estètiques i tècniques, pels ex treballadors i veïns són un símbol, una icona, del seu passat, de les seves lluites i reivindicacions. Mentre pels historiadors són un tros tangible d’un període que necessita ser contextualitzat i explicat amb totes les seves complexitats, per l’administració de la ciutat són sovint una legitimació de la seva feina als barris. En aquest cicle ens proposem reflexionar sobre aquestes múltiples maneres d’aproximar-se al patrimoni industrial de la ciutat i de com aquestes diferents visions han de quedar plasmades en les formes en què aquest patrimoni es presenta a la ciutadania. Per tal de dur a terme aquest objectiu plantegem un cicle de tres sessions que, en lloc de celebrar- se en una sala ordinària a l’Institut d’Estudis Catalans, es celebrarien a tres espais industrials sobre els quals volem reflexionar.

 

La primera visita es durà a terme l’11 de maig a la Casa Parés. (c/ Canals i Martorell)

És possible trobar una foneria de plom i estany al bell mig de Barcelona? Tot i que molta gent pot pensar que no, al cor de Ciutat Vella, al barri de Sant Pere encara podem visitar-ne una: la Casa Parés, fundada el 1875.

Entrar en aquest establiment, que va tancar el 2007 tornar al passat; tot es manté igual que anys enrere. Tot i que les tècniques s’havien anat modernitzant amb les dècades, l’esperit artesanal seguia del tot vigent. El cor de la fàbrica, que consistia en una laminadora importada d’alemanya en vaixell de vapor el 1896, seguia en ple funcionament en el moment del tancament, i se la podrà observar durant la visita, ja que segueix en el mateix lloc intacta.

La propietària abans del tancament, besnéta del fundador, Maria Mercè Parés, presumia amb orgull que la màquina no s’havia espatllat mai. El producte final, el paper d’estany, té encara múltiples usos, des d’industrials a petits objectes de decoració. A la imatge podem observar petites xapes de publicitat que feien per altres empreses catalanes. La fàbrica va tenir clientela fins a  l’últim moment; no els faltava pas la feina.

El tancament, forçat a causa d’un canvi legislatiu sobre la maquinària industrial al centre de Barcelona, va entristir molt la família. Aquesta, doncs, vol preservar el record intacte de la foneria, i va donar suport al procés de museïtzació la fàbrica. Afortunadament, aquest desig s’està portant a terme, ja que hi ha hagut iniciatives des de diverses institucions per fer-ho.  Tot i així, és important seguir donant suport a aquest projecte, ja que seria una pèrdua de valor incalculable per a la ciutat perdre aquests petits racons.

Guiats pel José Puerta, que és propietari, i va ser treballador de la casa fins al moment del seu tancament,  veure’m que significa aquest passat per algú tan proper com ell. Ens explicarà múltiples vivències personals així com les seves experiències en la gestió dels problemes sorgits al voltat de la seva museïtzació.

 

La segona visita, tindrà lloc a La Torre de les Aigües del Besós el 25 de maig. (Pl. Ramon Calsina)

La Torre de les Aigües del Besòs va néixer resultat del projecte d’obtenció d’aigua potable que va impulsar l’industrial barceloní Xavier Camps amb la col·laboració de l’arquitecte Pere Falqués.  S’alça com una fita ben visible en el paisatge de Barcelona. La seva trajectòria en fa un element patrimonial singular vinculat, primer, a la història de la competència per assegurar el proveïment d’aigua de boca a la ciutat i, posteriorment, a la història del complex metal·lúrgic de Can Girona, que a mitjan segle XX es va convertir en la Macosa.

Malauradament, tot i que la Companyia havia realitzat un acurat estudi sobre la qualitat de l’aigua, la proximitat del mar i l’efecte de succió que exercien les bombes van propiciar una elevació de l’índex de salinitat que aviat va encendre les alarmes i generar dubtes sobre la viabilitat futura de la instal·lació. Aquesta situació va dur el 1888 a la fallida de la companyia, sis anys més tard de la seva inauguració.

Anys més tard va ser adquirida per la Sociedad General de Aguas de Barcelona, i anys més tard la foneria Can Girona, que més tard es va convertir en Macosa,  va orientar el sistema de la Torre del Besòs al proveïment d’aigua industrial; se servien de l’aigua per refredar els seus dos trens de laminació.

Després de molts anys de funcionament amb normalitat, el 1991 Macosa va passar a ser part d’una altra empresa, traslladant-se la producció a Santa Perpètua de Mogoda. Després dels Jocs Olímpics i amb molta polèmica, la fàbrica fou desmantellada i per un temps la Torre de les Aigües va quedar com a únic element construït enmig d’un gran buit urbà.

Els antics treballadors de Macosa més les entitats culturals i veïnals van tenir un paper clau a l’hora d’impulsar-ne la rehabilitació i d’implicar-hi tant l’administració municipal com Aigües de Barcelona, que va assumir la seva restauració i rehabilitació.

El conjunt de la Torre de les Aigües del Besòs representa una singularitat dins el patrimoni industrial del Poblenou i del conjunt de la ciutat de Barcelona.

La visita serà a càrrec de Jordi Fossas Bonjoch Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i des de l’any 1996 membre de l’Arxiu Històric del Poblenou.

 

La tercera visita serà la fàbrica Olivia Artés. (C/ d’Espronceda)

La fàbrica Oliva Artés era una de les moltes indústries que al llarg del segle XIX es van instal·lar al Poblenou. Des que es va fundar el 1888 s’hi van fabricar i reparar tot tipus de maquinària, i com tantes altres fàbriques de la zona, va tancar a finals del segle XX. L’edifici, però, va quedar en peus i el 2003 el va comprar l’Ajuntament de Barcelona. La fàbrica és ara en un lloc privilegiat, enmig del Parc Central del Poblenou.

Gràcies a múltiples col·lectius i associacions que reclamaven cuidar i salvaguardar el patrimoni industrial i el passat obrer de la ciutat, aquesta fàbrica s’ha pogut salvar el procés de gentrificació que a Barcelona ha fet que l’existència d’alguns edificis com aquest perilli.

EL 2010 l’equip BAAS va guanyar el concurs per fer d’aquest bell edifici la nova seu del Museu d’Història de la Ciutat, intentant deixar el màxim espai intacte. En l’actualitat, les exposicions que s’hi fan es dediquen a divulgar la història contemporània de la ciutat, el seu passat industrial i els moviments obrers. El MUHBA està fent una important tasca de recuperació patrimonial i d’extensió del seu discurs museogràfic, que a poc a poc permet ampliar el coneixement històric de l’evolució de la capital. En aquest sentit, l’Oliva Artés pot resultar una peça clau.

S’espera que l’experiència de la rehabilitació de l’Oliva Artés sigui vista com un bon exemple, ja que aquest mateix esquema es podria utilitzar en el cas d’altres fàbriques abandonades que podrien reutilitzar-se provisionalment per a usos culturals, veïnals o socials.

La visita serà guiada per Joan Roca, director del museu d’Història de la ciutat de Barcelona, MUHBA.

 

Recordem,

 

José Puerta, “Una Visita a la Casa Parés”, Casa Parés, carrer Canals i Martorell, 11/05/2017

Jordi Fossas “La Torre de les Aigües del Besòs”, Plaça Ramon Calsina, 25/05/2017

Joan Rova, “La gestió del patrimoni industrial de Barcelona”, Oliva Artés 01/06/201

 

 

XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament - 17 i 18 de novembre de 2017 - IEC

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.