csole

a càrrec de Sam Alberti
(Keeper of Science and Technology al National Museums Scotland, Edinburgh)

(Former Director of Museums and Archives al Royal College of Surgeons of England, London)

Divendres, 20 de maig de 2016, a les 19.00 h

a l’Institut d’Estudis Catalans,
(carrer del Carme, 47, Barcelona)

 

La tercera i última sessió, a càrrec de Sam Alberti, pren com a punt de partença els museus de medicina i els seus públics. És conegut l’interès que desperta entre els historiadors de la ciència el fet de poder obtenir una diversitat de perspectives proporcionades per fonts polifòniques. Els museus mèdics resulten en aquest sentit un objecte d’estudi privilegiat. De fet, els museus mèdics han anat de menys a més en els darrers anys, especialment a partir de la celebració de les fites indiscutibles dels herois de la medicina moderna: Hunter, Jenner, Lister, Wellcome, Fleming. Però, què en sabem dels seus visitants? Què en sabem de les persones que van veure les seves vides i els seus cossos marcats per fets de gran abast com ara les vacunes, l’antisèpsia o la Penicil·lina? Sembla adient preguntar-se sobre els públics dels museus de medicina i les seves reaccions: Com s’han comportat davant de les col·leccions? Quines han estat les seves respostes? Com s’han produït nous significats a partir de la mirada als instruments i objectes esotèrics o a les restes humanes exhibides? De fet, al costat i dins de les narratives sobre les fites clíniques i científiques, els museus també es demanen sobre allò què les col·leccions mèdiques ens poden dir de les vides i de les experiències d’aquells que, en el passat o en el present, han estat en les mans d’aquesta medicina. Així, per tal de connectar amb els seus públics i amb la fi de presentar una història més completa i complexa, els museus tenen l’obligació de trobar i explicar aquests pacients-visitants. Continua llegint

María de los Santos García Felguera (UPF/Fotoconnexió)

17/5/2016, 19h, IEC (C/Carme 47), Barcelona.

02_Atkins_Anna_Dictyota_dichotoma_in_the_young_state_and_in_fruit_cianotipo_1848-49_distribución_1

Les primeres il·lustracions per a un llibre de botànica, fetes per un procediment fotogràfic , l’any 1843 , són obra d’una dona, la britànica Anna Atkins. Des dels inicis de la fotografia hi va haver dones que es van interessar per la ciència en diferents camps -botànica , geologia , astronomia , raigs X … – i pel nou mitjà de representació de la realitat. A la xerrada veurem alguns exemples al llarg del segle XIX i alguns usos poc habituals de la fotografia científica al començament del XX.

Trobareu més informació sobre aquest cicle aquí.

12 de maig del 2016 a les 18.30h a l’IEC (C/ del Carme 47, Barcelona)

Prof. Helge Kragh (Aarhus University)

“The Universe, the Cold war, and Dialectical Materialism”

cosmology

During parts of the Cold War period cosmology in general and finite cosmological models in particular were regarded as politically incorrect in the Soviet Union. Not only did such conceptions of the universe contradict dogma of dialectical materialism, they were also accused of introducing religious concepts in science. The result of the ideological campaign against Western-style cosmology was that very few Soviet scientists contributed to cosmological research. The communist propaganda and suppression of cosmological theories lasted longer and was more pervasive in Red China, where finite-age theories were de facto forbidden until the late 1970s. The development in the two countries provides an instructive case study of the intervention of political ideology in twentieth-century physical and astronomical science.

Continua llegint

a càrrec de Jep Martí, director de l’Arxiu Municipal de Valls i membre de Fotoconnexió.

1era. sessió: 26 d’abril de 2016, a les 19.00h , a l’IEC

(Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona)

La invenció que ha permès a la humanitat canviar la manera de mirar, veure, pensar i interpretar tot el que ens envolta i a nosaltres mateixos, va arribar a Barcelona el 10 de novembre de 1839 de la mà d’un destacat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el metge Pere Felip Monlau Roca. Quin va ser el paper real que hi va jugar la Reial Acadèmia? Quins van ser els científics que van acollir el nou invent amb els braços oberts? Hi va haver oposició des de l’Acadèmia? Com el va acollir el món acadèmic? Continua llegint

XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament - 17 i 18 de novembre de 2017 - IEC

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.