esallent

Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), 2017-18:

Racisme i biopolítica a l’Espanya contemporània.

Seminari «Biopolítica y discurso racial en el primer franquismo» a càrrec de:
Salvador Cayuela Sánchez (UCLM) i moderat per Enric Novella (UV/IHMC).

Ressenya a càrrec de Marc Timoneda

La conferència va girar al voltant del paper dels psiquiatres i metges afins al franquisme en la creació d’un discurs racial i de les polítiques preses pel règim per a legitimar-se i perpetuar-se al poder durant el primer franquisme (1939-1959). Per a abordar ambdues qüestions Salvador Cayuela va establir com a eina analítica el concepte biopolítica –un terme utilitzat pel filòsof Michel Focault però que no va arribar mai a definir completament–, un terme que es basa en la relació de tres elements: les disciplines, que serveixen per a normalitzar les conductes individuals com poden ser l’exèrcit o el col·legi; els mecanismes de seguretat o regulació, orientats cap al control i govern dels fenòmens poblacionals; i la sobirania, que permet parlar de diferents formes de govern de les poblacions. Aquesta biopolítica busca augmentar la força de l’Estat i disminuir la capacitat contestatària dels individus.

En primer lloc es va analitzar el pes que van tenir els psiquiatres, sobretot Juan Antonio Vallejo-Nájera, fundador del Gabinete de Investigaciones Psicológicas de la Inspección de Campos de Concentración de Prisioneros de Guerra, en la definició científica del fanatisme marxista i en la caracterització d’una raça hispànica que va servir d’eina de propaganda legitimadora del règim. De fet, Juan José López Ibor, també psiquiatre, sostenia que la Guerra Civil havia estat un mecanisme de depuració racial. Aquesta animadversió de l’enemic buscava assentar unes bases per a la realització d’una política racial d’estat que acabés amb el procés de degeneració d’aquesta raça hispànica i legitimar l’alçament militar franquista. És a dir, es va crear el corpus de discursos que van assentar les bases de la doctrina franquista. Així mateix, el pas del discurs a la pràctica queda palès en veure que Jesús Ercilla, membre del Gabinete i posterior director del diari El Alcázar, va ser l’encarregat d’escriure els manuals d’Auxilio Social.

La biopolítica que va utilitzar el règim tenia com a objectiu principal les dones i els infants. Les primeres tenien l’ajuda d’Auxilio Social – fundat com a Auxilio de Invierno, copiat de l’Alemanya nazi –, una institució assistencial que organitzava menjadors i refugis, i la Sección Femenina de La Falange, que es va dedicar a anar per zones rurals i aïllades donant consells de puericultura i a infondre actituds de resignació i acceptació de les desigualtats polítiques i de gènere. Els nens, per altra banda, eren normalitzats a l’escola amb la creació de l’assignatura Formación del Espíritu Nacional (FEN) en què s’estudiava la ideologia del règim, els valors de l’alçament, com havia de ser un bon espanyol o la missió d’Espanya al món; i les nenes, a través de les anomenades Enseñanzas de Hogar en què s’ensenyava a ser esposa, mare i infermera. En el cas dels infants calia fomentar un individu conscient del seu paper en la societat franquista, bon cristià i disciplinat. A més, cal destacar una altra manera de controlar la població que sovint passa desapercebuda: governar els espais a partir de la destrucció de zones amb carrers estrets – de difícil accés per als militars – i de la creació de poblacions ex nihilo fetes per l’Instituto Nacional de Colonización, com San Antonio de Benagéber (València), Aguas Nuevas (Albacete) o Gimenells (Lleida), per a governar les persones.

Havent vist com el règim va intentar legitimar-se i d’on neixen les polítiques d’aquestes institucions, la següent pregunta cau pel seu propi pes: va ser efectiva la biopolítica franquista? L’èxit – tal i com l’entén el ponent – va ser relatiu quant a l’augment de les forces de l’Estat perquè si bé la mortalitat infantil va disminuir, no va ser tant gràcies al règim sinó als avenços mèdics de l’època. Altrament, l’èxit va ser notable pel que fa a l’afebliment de la capacitat contestatària dels individus. Els discursos dels psiquiatres van donar lloc a una sèrie de pràctiques que van ajudar a crear una manera de ser anomenada Homo patiens, un individu resignat a les seves circumstàncies, apàtic i disciplinat. Dit d’una altra manera, el règim va aconseguir despolititzar els individus. Salvador Cayuela sentencia al seu llibre Por la grandeza de la patria: la biopolítica en la España de Franco «En este sentido, los dispositivos biopolíticos […] fueron esculpiendo de forma supuestamente no deliberada un sujeto resignado, un individuo capaz de soportar la privaciones en pro de la grandeza de la Patria, destinado a vivir estoicamente en el sufrimiento».

La darrera part del col·loqui va constar d’un seguit de preguntes fetes pels presents a la sala i pels qui seguien la conferència a través d’internet que va permetre aprofundir en el racisme ambiental descrit pels psiquiatres i metges del primer franquisme, fer alguna explicació sobre la biopolítica en el franquisme desenvolupista (1959-1975) – val la pena dir que aquest període s’exposa en la segona part del llibre de Salvador Cayuela –, i generar noves preguntes, en concret sobre la possible vigència fins al dia d’avui de l’Homo patiens.

Referències:

– Cayuela Sánchez, Salvador, (2014) Por la grandeza de la patria: la biopolítica en la España de Franco, 1939-1975, Fondo de Cultura Econòmica.

TAULA RODONA: ‘ÀTOMS A LA PLAÇA: CONFLICTES AMBIENTALS I ENERGIA NUCLEAR, 1977-2017’

DINS DEL CICLE INTERMITENT ‘CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDICINA A LES PLACES: GOVERNABILITATS, APODERAMENTS I RESISTÈNCIES

!!nuclear Clip Art at Clker.com - vector clip art online ...

Dijous 11 de gener, a les 18:30h, a l’Institut d’Estudis Catalans (C/del Carme, 47, Barcelona).

Intervindran d’entrada Evelio Gómez (membre d’Alfalfa: Revista de crítica ecológica y alternativas), Miguel Muñiz (membre del Movimiento Ibérico Antinuclear), Sergi Saladié (membre de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i professor de la Universitat Rovira i Virgili) i Xavier Roqué (historiador de la ciència i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona), passant després a un debat entre el públic assistent.

En aquests nous col·loquis 2017-2018 es pretén abordar una qüestió que ha estat intermitentment present a les “places” de Catalunya les darreres dècades: els tòxics nuclears. Una llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i de contestació antinuclear – amb epicentre a Ascó i Vandellós – va tenir el seu auge al voltant de la caiguda del franquisme i de l’inici del règim polític que el succeí el 1977. En els darrers anys ha tornat a reviscolar el debat científic als despatxos, als mitjans i als carrers; principalment, arrel de la nova promesa de «remei tecnològic» al canvi climàtic, del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, prop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013)… Què aporten la memòria i la història al debat actual sobre la tecnologia nuclear?

***

Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics. Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de les manifestacions d’incomoditat i de rebuig a discursos científics i a polítiques tecnològiques que vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos dels cementiris nuclears, del Pla Hidrològic Nacional, els organismes modificats genèticament, la patologització de la transsexualitat, i la línia de Molt Alta Tensió (hi ha a dia d’avui – 25/05/2017 – sis persones imputades en processos judicials per a oposar-s’hi).

Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’auto-regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres.  El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015). El cicle es va inaugurar el 2012 amb una sessió sobre ciència i transsexualitat, en la que van participar la historiadora de la ciència Rosa Medina, i membres del col·lectiu Octubre Trans. La segona sessió, el 2014, va ser sobre la circulació global del filferro espinós i la imbricació entre la història animal i la humana (es va presentar el llibre ‘Alambre de púas: una ecología de la modernidad’, de l’historiador Reviel Netz, seguit d’un debat amb persones lligades a grups antiespecistes. La tercera sessió, sobre les resistències als aliments transgènics, va tenir lloc el 2016, i va reunir a membres del Movimiento Campesino de Santiago del Estero (Via Campesina, Argentina) i de la Plataforma Transgènics Fora amb els investigadors Asa Ekengren i Laura Benítez. Sobre les dues primeres sessions han sortit ressenyes publicades a les revistes Ecología Política. Cuadernos de Debate Internacional, 49 (monogràfic “Soberanía Local”) (2015), p. 130-132, i Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 31 (84) (2016), 505-514. La ressenya del tercera sessió encara no està publicada.

Cicle organitzat per: Jaume Valentines Álvarez (CIUHCT-UNL) i Jaume Sastre Juan (CIUHCT-UL).

Cicle de col·loquis de la SCHCT (2017-18)

Objectes Perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

1a sessió del cicle:

    “Médicos, monumentos y mortalidad. La escultura funeraria en torno a la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona, ca.1880-1930.”

          a càrrec de Chloe Sharpe (University of York)

Dimarts, 12 de desembre de 2017, a les 19.00 ha l’Institut d’Estudis Catalans, (carrer del Carme, 47, Barcelona)

Escultura funerària comissionada pel professor d’Anatomia J. Farreras Framis a l’escultor anatòmic Rossend Nobas, Barcelona.

La SCHCT ofereix una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatius de la cultura material de la ciència. En aquesta edició fixem la mirada en la creació d’objectes científics i en els seus règims d’exhibició: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

El cicle planteja enguany tres presentacions centrades en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena: els models anatòmics revisitats des de la història de l’art, els estudis literaris, la història de les emocions i l’art contemporani; les exhibicions d’éssers humans en el context de les exposicions al món occidental del trànsit al segle XX; i la reinvenció de les representacions anatòmiques a partir dels nous usos fotogràfics.

En primer lloc, proposem la sessió de Chloe Sharpe, una historiadora de l’art interessada per l’escultura funerària espanyola dels segles XIX i XX i en les relacions entre aquest tipus d’art i la medicina d’aquell període. A partir d’aquí, en el col·loqui ens planteja una recerca que compara el cementiri amb el museu anatòmic com a espai d’exhibició i que estudia les tombes escultòriques relacionades amb la medicina entesa com a professió i amb l’anatomia com a disciplina, tot relacionant anatomia, mort i escultura. La recerca explora les diferents maneres d’entendre el realisme i l’objectivitat.

Chloe Sharpe is a PhD Candidate in History of Art at the Department of History of Art (University of York), she was beneficiary of a scholarship from WRoCAH / Arts and Humanities Research Council (2014-17). She has master’s degrees in Museum Studies (Universidad de Alcalá de Henares) and European Art History (University of Essex) and was awarded the Alumni Prize for her final dissertation at the University of Birmingham. She was a curatorial fellow in the Sculpture Department of the Museo del Prado (2011-13) and previously worked as a curatorial and education assistant at the Barber Institute of Fine Arts in Birmingham. She has taught art history at university level and works as a museum educator in Madrid. She is a member of the research group Anatomías Urbanas – HAR2015-64313-P (gabmusanablog.wordpress.com).

Alfons Zarzoso i Clara Florensa nous president i vicepresidenta de la SCHCT!

La meitat del Consell Directiu que es revovava ahir queda formada per:

President : Alfons Zarzoso Orellana
Tresorera : Emma Sallent Del Colombo

Vocals :

  • Josep Barceló Prats
  • José Ramón Bertomeu Sánchez
  • Maria José Esteve Ramos
  • Sara Fajula Colom
  • Jordi Ferran Boleda
  • Clara Florensa Rodríguez
  • Joaquim Guillem Llobat
  • Àlvar Martínez Vidal
  • Enrique Perdiguero
  • Carles Puig Pla
  • Mònica Rius Piniés
  • Ignacio Suay Matallana

 

 

Benvolguda sòcia, benvolgut soci,

Per indicació de la presidenta, us convoquem a l’Assemblea General de Socis que tindrà lloc dimecres 29 de novembre, a les 18:30 h. a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47; Barcelona), amb el següent ordre del dia:

  1. Lectura i aprovació de l’acta de la darrera Assemblea
  2. Balanç d’activitats
  3. Informe del tresorer i aprovació dels comptes
  4. Renovació per meitats del Consell Directiu
  5. Discurs del president/a
  6. Propostes i suggeriments

Si preveieu la vostra absència i teniu dificultats per exercir el vot per correu, podeu contactar-nos a secretaria.schct@iec.cat

Ben cordialment,

Miquel Terreu Gascon

Secretari de la SCHCT


Podeu descarregar:

 

 

XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament - 17 i 18 de novembre de 2017 - IEC

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.