esallent

TAULA RODONA: ‘ÀTOMS A LA PLAÇA: CONFLICTES AMBIENTALS I ENERGIA NUCLEAR, 1977-2017’

DINS DEL CICLE INTERMITENT ‘CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDICINA A LES PLACES: GOVERNABILITATS, APODERAMENTS I RESISTÈNCIES

!!nuclear Clip Art at Clker.com - vector clip art online ...

Dijous 11 de gener, a les 18:30h, a l’Institut d’Estudis Catalans (C/del Carme, 47, Barcelona).

Intervindran d’entrada Evelio Gómez (membre d’Alfalfa: Revista de crítica ecológica y alternativas), Miguel Muñiz (membre del Movimiento Ibérico Antinuclear), Sergi Saladié (membre de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i professor de la Universitat Rovira i Virgili) i Xavier Roqué (historiador de la ciència i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona), passant després a un debat entre el públic assistent.

En aquests nous col·loquis 2017-2018 es pretén abordar una qüestió que ha estat intermitentment present a les “places” de Catalunya les darreres dècades: els tòxics nuclears. Una llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i de contestació antinuclear – amb epicentre a Ascó i Vandellós – va tenir el seu auge al voltant de la caiguda del franquisme i de l’inici del règim polític que el succeí el 1977. En els darrers anys ha tornat a reviscolar el debat científic als despatxos, als mitjans i als carrers; principalment, arrel de la nova promesa de «remei tecnològic» al canvi climàtic, del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, prop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013)… Què aporten la memòria i la història al debat actual sobre la tecnologia nuclear?

***

Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics. Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de les manifestacions d’incomoditat i de rebuig a discursos científics i a polítiques tecnològiques que vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos dels cementiris nuclears, del Pla Hidrològic Nacional, els organismes modificats genèticament, la patologització de la transsexualitat, i la línia de Molt Alta Tensió (hi ha a dia d’avui – 25/05/2017 – sis persones imputades en processos judicials per a oposar-s’hi).

Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’auto-regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres.  El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015). El cicle es va inaugurar el 2012 amb una sessió sobre ciència i transsexualitat, en la que van participar la historiadora de la ciència Rosa Medina, i membres del col·lectiu Octubre Trans. La segona sessió, el 2014, va ser sobre la circulació global del filferro espinós i la imbricació entre la història animal i la humana (es va presentar el llibre ‘Alambre de púas: una ecología de la modernidad’, de l’historiador Reviel Netz, seguit d’un debat amb persones lligades a grups antiespecistes. La tercera sessió, sobre les resistències als aliments transgènics, va tenir lloc el 2016, i va reunir a membres del Movimiento Campesino de Santiago del Estero (Via Campesina, Argentina) i de la Plataforma Transgènics Fora amb els investigadors Asa Ekengren i Laura Benítez. Sobre les dues primeres sessions han sortit ressenyes publicades a les revistes Ecología Política. Cuadernos de Debate Internacional, 49 (monogràfic “Soberanía Local”) (2015), p. 130-132, i Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 31 (84) (2016), 505-514. La ressenya del tercera sessió encara no està publicada.

Cicle organitzat per: Jaume Valentines Álvarez (CIUHCT-UNL) i Jaume Sastre Juan (CIUHCT-UL).

Cicle de col·loquis de la SCHCT (2017-18)

Objectes Perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

1a sessió del cicle:

    “Médicos, monumentos y mortalidad. La escultura funeraria en torno a la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona, ca.1880-1930.”

          a càrrec de Chloe Sharpe (University of York)

Dimarts, 12 de desembre de 2017, a les 19.00 ha l’Institut d’Estudis Catalans, (carrer del Carme, 47, Barcelona)

Escultura funerària comissionada pel professor d’Anatomia J. Farreras Framis a l’escultor anatòmic Rossend Nobas, Barcelona.

La SCHCT ofereix una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatius de la cultura material de la ciència. En aquesta edició fixem la mirada en la creació d’objectes científics i en els seus règims d’exhibició: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

El cicle planteja enguany tres presentacions centrades en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena: els models anatòmics revisitats des de la història de l’art, els estudis literaris, la història de les emocions i l’art contemporani; les exhibicions d’éssers humans en el context de les exposicions al món occidental del trànsit al segle XX; i la reinvenció de les representacions anatòmiques a partir dels nous usos fotogràfics.

En primer lloc, proposem la sessió de Chloe Sharpe, una historiadora de l’art interessada per l’escultura funerària espanyola dels segles XIX i XX i en les relacions entre aquest tipus d’art i la medicina d’aquell període. A partir d’aquí, en el col·loqui ens planteja una recerca que compara el cementiri amb el museu anatòmic com a espai d’exhibició i que estudia les tombes escultòriques relacionades amb la medicina entesa com a professió i amb l’anatomia com a disciplina, tot relacionant anatomia, mort i escultura. La recerca explora les diferents maneres d’entendre el realisme i l’objectivitat.

Chloe Sharpe is a PhD Candidate in History of Art at the Department of History of Art (University of York), she was beneficiary of a scholarship from WRoCAH / Arts and Humanities Research Council (2014-17). She has master’s degrees in Museum Studies (Universidad de Alcalá de Henares) and European Art History (University of Essex) and was awarded the Alumni Prize for her final dissertation at the University of Birmingham. She was a curatorial fellow in the Sculpture Department of the Museo del Prado (2011-13) and previously worked as a curatorial and education assistant at the Barber Institute of Fine Arts in Birmingham. She has taught art history at university level and works as a museum educator in Madrid. She is a member of the research group Anatomías Urbanas – HAR2015-64313-P (gabmusanablog.wordpress.com).

Alfons Zarzoso i Clara Florensa nous president i vicepresidenta de la SCHCT!

La meitat del Consell Directiu que es revovava ahir queda formada per:

President : Alfons Zarzoso Orellana
Tresorera : Emma Sallent Del Colombo

Vocals :

  • Josep Barceló Prats
  • José Ramón Bertomeu Sánchez
  • Maria José Esteve Ramos
  • Sara Fajula Colom
  • Jordi Ferran Boleda
  • Clara Florensa Rodríguez
  • Joaquim Guillem Llobat
  • Àlvar Martínez Vidal
  • Enrique Perdiguero
  • Carles Puig Pla
  • Mònica Rius Piniés
  • Ignacio Suay Matallana

 

 

Benvolguda sòcia, benvolgut soci,

Per indicació de la presidenta, us convoquem a l’Assemblea General de Socis que tindrà lloc dimecres 29 de novembre, a les 18:30 h. a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47; Barcelona), amb el següent ordre del dia:

  1. Lectura i aprovació de l’acta de la darrera Assemblea
  2. Balanç d’activitats
  3. Informe del tresorer i aprovació dels comptes
  4. Renovació per meitats del Consell Directiu
  5. Discurs del president/a
  6. Propostes i suggeriments

Si preveieu la vostra absència i teniu dificultats per exercir el vot per correu, podeu contactar-nos a secretaria.schct@iec.cat

Ben cordialment,

Miquel Terreu Gascon

Secretari de la SCHCT


Podeu descarregar:

 

 

Col·loquis de la SCHCT

Sessió “Biopolítica y discurso racial en el primer franquismo”

22 de novembre de 2017 a les 16 h. al Saló d’Actes

l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València

(amb retransmissió en línia a http://reunion.uv.es/hcc2).

“El régimen franquista se instituyó sobre las cenizas de una cruenta guerra civil. Con tan sombríos orígenes, el Nuevo Estado tuvo que articular, junto con un vasto sistema policial, toda una serie de mecanismos que le permitieran alcanzar un mínimo de legitimidad social y política. En este sentido, estos mecanismos estaban llamados a ordenar una forma de gobierno encargada de dirigir los distintos ámbitos de la vida nacional, desde la economía y las relaciones laborales, hasta la educación, las ciudades o el mundo rural. En un momento en el que el gobierno –y ya al menos desde inicios del siglo XIX– se había definido en gran parte como gobierno de la vida, la administración de tales ámbitos iba a venir marcada en buena medida por discursos provenientes de la medicina y la psiquiatría. Bajo estas premisas, intentaré mostrar en primer lugar las líneas definitorias de tales discursos, atravesados sin duda por planteamientos raciales, para imaginar después hasta qué punto influenciaron aquello que daremos en llamar la biopolítica del Estado franquista”.

Ponent: Salvador Cayuela Sánchez és Doctor en Filosofia per la Universitat de Múrcia i Doctor en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seua línia de recerca principal ha estat la biopolítica de l’Espanya franquista i d’altres règims feixistes del segle XX. Entre les seues nombroses publicacions destaca la monografia Por la grandeza de la Patria. Biopolítica en la España de Franco (2014). Actualment és Professor d’Història de la Ciència a la Universitat de Castella La-Manxa.

Presenta / Modera: Enric Novella (UV/IHMC)

Podeu trobar més informació a https://www.uv.es/uvweb/institut-universitari-historia-medicina-ciencia-lopez-pinero/ca/seminaris/seminaris/propers-seminaris-1285898140472.html

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.