esallent

VII JORNADA D’HISTÒRIA DE L’ASTRONOMIA I DE LA METEOROLOGIA

 Vic. Temple Romà, 21 d’octubre de 2017

Aquesta propera tardor, com és tradició des de l’any 2005 i amb periodicitat bianual, s’esdevindrà una nova cita per als estudiosos de la història de l’astronomia i de la meteorologia. De nou la ciutat de Vic es convertirà en un espai de treball i debat historiogràfic d’aquestes dues disciplines. És en aquest sentit que ens plau convocar-vos a la VII Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia. 

PDF  VII Jornada astronomia 2017 2a circular

Assistència i comunicacions

El comitè organitzador de la VII Jornada anima les persones interessades en la història de l’astronomia i de la meteorologia a participar-hi i a presentar comunicacions sobre recerques acabades, o en curs. La durada de cada comunicació serà de quinze minuts i, posteriorment, es farà un debat breu. Cada persona podrà defensar una sola comunicació, excepte si ho fa en col·laboració amb altres inscrits.

Programa provisional

La Jornada s’iniciarà amb la conferència inaugural a càrrec de Aitor Anduaga, investigador d’Ikerbasque al Museu d’Història de la Medicina i de la Ciència (UPB) “La cartografía meteorológica en el siglo XIX: evolución, virtualidades y carencias”. A continuació, en sessions de matí i tarda, es presentaran les comunicacions i es durà a terme el debat corresponent. La Jornada es clourà amb la conferència “Els orígens de l’astronomia a Catalunya” a càrrec de Josep Maria Oliver, de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.

La versió definitiva del programa, la distribució de les comunicacions faran conèixer al web de la SCHCT http://schct.iec.cat/ a partir del 16 d’octubre de 2017.

 

TERMINIS DE SOL·LICITUD DE COMUNICACIONS I INSCRIPCIÓ

De l’1 al 28 de setembre de 2017

  • Recepció de propostes de comunicació a schct@iec.cat (IMPORTANT: indiqueu al tema RESUM VIC). Cada proposta inclourà títol i un resum, en format word, d’un màxim de 500 paraules.
  • Sol·licitud de beca. S’ofereixen beques a estudiants i llicenciats en atur, o a aquells que demostrin que les necessiten, per a la inscripció i viatge. Cal enviar a schct@iec.cat (indicant al tema: BECA VIC) un escrit justificant-ne els motius i adjuntant, escanejada, la documentació necessària: certificació d’atur o matrícula d’estudiant vigent. Es comunicarà la resolució abans de l’inici del període d’inscripció.

 

De 2 al 14 d’octubre de 2017

  • Recepció de les comunicacions ja acceptades a schct@iec.cat (IMPORTANT: indiqueu al TEMA: COMUNICACIÓ VIC)

  

Del 2 al 18 d’octubre de 2017

Inscripció a la Jornada el formulari d’inscripció estarà disponible a partir del proper 2 d’octubre i fins el 18 d’octubre a l’ enllaç:

FORMULARI INSCRIPCIÓ VII JORNADA VIC

El pagament s’efectuarà amb targeta de crèdit, o per transferència bancària segons indicacions al formulari.

La inscripció inclou el llibre de resum de comunicacions, l’assistència a la Jornada, el dinar i, posteriorment, el llibre “Mirant al cel. Estudis sobre història de l’astronomia i de la meteorologia” que recollirà les comunicacions i conferències de la Jornada a manera de capítols.

 

Informació sobre els preus

40€ Inscripció general

35€ Socis SCHCT, filials IEC i AAO, ASTER, AAT, PEO, AAS, ACAM, ACOM, SCF, SCG.

  • Sempre que hi hagi places disponibles s’acceptaran inscripcions el mateix dia de la jornada. Es recomana, però, inscriure’s prèviament.

 

Entitats organitzadores

Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)

Patronat d’Estudis Osonencs (PEO)

Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO)

 

Entitats col·laboradores

Agrupació Astronòmica de Sabadell (AAS)

Associació Catalana de Meteorologia (ACAM)

Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM)

Societat Catalana de Física (SCF)

Societat Catalana de Gnomònica (SCG)

Aster. Agrupació Astronòmica de Barcelona (ASTER-AAB)

Agrupació Astronòmica de Terrassa (AAT)

PROGRAMA DE LA

VII JORNADA D’HISTÒRIA DE L’ASTRONOMIA I DE LA METEOROLOGIA

(Vic, 21 d’octubre de 2017)

Programa en PDF

9:30 – 10:00 Lliurament de documentació

10:00 – 10:15   Inauguració

10:15-11:00 PRIMERA SESSIÓ DE COMUNICACIONS Moderador: Josep Batlló

Josep Maria Pons Poblet Els textos veterotestamentaris corroboren el geocentrisme?
Carles Puig-Pla Astronomia índia a la Xina de la dinastia Tang (618-907). El cas de l’astrònom Gautam Siddha
Roser Puig  Els llibres d’anwā’ a l’Orient i l’Occident islàmic: un estat de la qüestió

11:00 – 11:15 Debat

11:15 – 11:45 Pausa

11:45 – 12:45 SEGONA SESSIÓ DE COMUNICACIONS Moderador: Francesc X. Barca

Josep Maria Casals La meridiana de Santa Maria degli Angeli dei Martiri, a Roma
José Luis Yepes Hita El astrónomo J.F. Benzenberg y los signos del final de los tiempos, según los Ciclos de Bengel, exégeta del Apocalipsis.
Antonio Marzoa Domínguez, Santiago Vallmitjana Rico, Jorge Núñez de Murga La ullera de passos de la RACAB i l’hora oficial a Barcelona
Antoni Hernández-Fernández  Enrico Fermi: de les partícules a l’astrofísica

12:45 – 13:00 Debat

13:00 – 14:00 Moderador Carles Puig Pla

Conferència de Josep Maria Oliver “Els orígens de l’astronomia a Catalunya”.

14:00-14:15 Debat

14:15 – 16:00 Dinar ofert per l’organització

16:15 – 17:15 Moderador:  Josep Batlló

Conferència de Aitor AnduagaLa cartografía meteorológica en el siglo XIX: evolución, virtualidades y carencias

17:15 – 17:30 Debat

17:30 – 18:15 TERCERA SESSIÓ DE COMUNICACIONS. Moderador: Josep M Casals

Antoni Roca Rosell, Marta Jordi, Víctor Navarro, Santiago Vallmitjana L’astronomia i la meteorologia en el curs matemàtic de Pascual Calbó (1752-1817). Una aproximació

 

Josep Batlló La Meteorologia Endogena
Gerard Taulé Codinach  Peculiaritats i factors meteorològics de l’illa de calor urbana de Girona

18:15 – 18:30 Debat i cloenda

Resum:

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquesta vegada us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, volem divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

Espais i ponents:                  

“El Museu del Seminari Conciliar” Un dels primers museus de ciències naturals de la ciutat, es preserva gairebé tal i com va ser concebut fa cent anys. Ponents pendents de confirmació.

“La Granja Vella de Martí Codolar” Actualment una residència dels Salesians, aquesta finca d’Horta va acollir l’embrió del que seria el primer zoològic de Barcelona. Ponents pendents de confirmació.

“El Castell dels Tres Dragons” Museu de Ciències Naturals de Barcelona durant gairebé 100 anys, avui resta buit i a l’espera d’un futur incert. Ponents pendents de confirmació. 

Dates i hora:

5 Abril 2018, 26 Abril 2018 i 10 Maig 2018, a les 19h (pendents de confirmació).

Lloc:

Cada col·loqui tindrà lloc a l’edifici al qual es dedica la sessió.

 

Resum:

Se propone aquí conmemorar, con relación a la historia de la ciencia, los doscientos años de la publicación de Frankenstein. Dada la naturaleza del evento (bicentenario 1818-2018) y la amplitud del tema (ya que se trata de uno de los más importantes mitos culturales de la época contemporánea), se proyectan seis conferencias, dividas entre los años lectivos 2017-18 y 2018-19, pero todas en el año civil 2018. Por ello, aunque sea necesaria una nueva propuesta durante la convocatoria Col·loquis 2018-19, presentamos el programa entero. Que sepamos, éste es el único acontecimiento planificado en Barcelona para el bicentenario de Frankenstein.

Mary Wollestoncraft Godwin, la futura Mary Shelley, escribió Frankenstein, o el moderno Prometeo durante el verano de 1816; la novela se publicó en 1818. Ya en 1826 se representó la primera de sus muchas adaptaciones teatrales, y en 1910 la productora cinematográfica del inventor Thomas Alva Edison estrenó la primera de numerosas películas. Desde el comienzo, y por razones intrínsecas a su tema, la más célebre de las novelas “góticas” sirvió como punto de partida para la representación, elaboración y discusión de cuestiones religiosas, filosóficas, políticas, literarias, epistemológicas y éticas alrededor del conocimiento, la ciencia y la medicina, el científico, la experimentación, la creación y la transmisión de la vida. Desde el último tercio del siglo XX, la figura del Dr. Frankenstein y su criatura se asocian frecuentemente a la bioingeniería, la biotecnología y la experimentación sobre la vida (organismos genéticamente modificados, biología sintética, clonación, técnicas de reproducción, uso de embriones y células madre); las perspectivas transhumanistas y posthumanistas evocan temores y expectativas futurológicas de corte frankensteiniano. En todas las áreas, “Frankenstein” resume el problema de las ciencias y las tecnologías que parecen transgredir límites absolutos, desnaturalizar la naturaleza y poner a la humanidad en peligro.

En la gran mayoría de los trabajos que relacionan a Frankenstein con esos temas, el creador y su “monstruo” señalan algo que se debe condenar, advierten sobre la ambición desmesurada de la ciencia y la tecnología, anuncian las consecuencias nefastas de sus excesos prometeicos… La historia del creador y la imagen icónica de la criatura (ambos derivados menos de la novela de 1818 que de la clásica película de 1931) oficia de fábula moral. A menudo de manera simplista, aproximativa o anacrónica, se proyecta sobre la narrativa de Shelley todo tipo de preocupación y se transforma a “Frankenstein” en espejo de “ansiedades” contemporáneas. De este modo, frankenfood designa alimentos en base a materias primas genéticamente creadas o alteradas, y una historiadora de la ciencia feminista, Evelyn Fox Keller, vio en la novela una historia sobre las consecuencias de la “ambición masculina” de “apropiarse de la función procreativa.”

Aunque la mayor parte de sus usos poco tenga que ver con el texto original, el Dr. Frankenstein y su “monstruo” perduran como mito cultural de la modernidad. Las conferencias que aquí se proponen pretenden alejarse de los usos de Frankenstein como puro espejo de preocupaciones actuales, y examinar ese mito cultural con relación a la ciencia de manera histórica y contextualizada. Tratarán específicamente de Frankenstein en relación con la exploración polar, la electricidad y la vida, la política de las ciencias naturales, la historia del cuerpo y, más allá del siglo XIX, con el cerebro y el cambio climático.

Ponents:  

  1. Tim Fulford, Professor, Faculty of Art, Design and Humanities, School of Humanities, De Montfort University, Leicester, Reino Unido. Especialista de la literatura romántica y los contextos del colonialismo y la exploración, la ciencia y la religión, el paisaje y lo “pintoresco.” Es autor de Romantic Indians: Native Americans and Transatlantic Literary Culture 1755-1830 (2006) y Literature, Science and Exploration in the Romantic Era: Bodies of Knowledge (2004). Con S. Raston, prepara actualmente los cuatro volúmenes de The Collected Letters of Humphry Davy que publicará Oxford University Press. Web: http://www.dmu.ac.uk/about-dmu/academic-staff/art-design-humanities/tim-fulford/tim-fulford.aspx
  2. Dehlia Hannah, profesora visitante en el School for the Future of Innovation in Society, Arizona State University (Tempe, EEUU) e investigadora del Department of Media, Cognition and Communication, Universidad de Copenhagen, Dinamarca (donde reside). Doctora por Columbia University con una tesis en filosofía de la ciencia y teoría estética, es docente en el área pero se dedica en gran medida a la organización de exposiciones transmediáticas y eventos performativos situados en la intersección del arte contemporáneo, las prácticas y teorías científicas, y cuestiones actuales relativas al antropoceno y a problemas medioambientales. Específicamente en relación con el bicentenario de Frankenstein, ha desarrollado el proyecto A Year Without A Winter (alusión al “año sin verano” – 1816 – en que Mary Shelley escribió Frankenstein).Web: http://dehliahannah.com/, http://ayearwithoutawinter.org/
  3. Andrew Smith, Professor of Nineteenth-Century English Literature, School of English, University of Sheffield, Reino Unido. Especialista de la literatura “gótica” entre finales del siglo XVIII y principios del XX. Smith ha dedicado buena parte de su trabajo a las relaciones entre esa literatura y la medicina, como lo ilustra su libro Victorian Demons: Medicine, Masculinity and the Gothic at the fin-de-siècle (2004). Es también autor, entre otros, de The Ghost Story 1840-1920: A Cultural History (2010) y Gothic Literature (2007/2013). Ha coordinado una contribución de máxima importancia en el ámbito de los estudios frankensteinianos: The Cambridge Companion to Frankenstein (2016). Web: http://www.sheffield.ac.uk/english/people/smith

Dates i hora: 19.04.18, 17.05.18 i 14.06.18, a les 19h.

Lloc: Institut d’estudis Catalans, Barcelona.

Resum:

Apartant-se dels estereotips que han marcat la historiografia tradicional sobre el passat de la infermeria, el cicle pretén combinar, per mitjà de tres estudis de cas, la història de la compassió amb el paper desenvolupat per les dones en les missions humanitàries, tant en contextos bèl·lics com de desastres naturals. Més enllà de la formació acadèmica i de les carreres professionals de les protagonistes, es focalitza l’atenció sobre les seves actituds i percepcions, i també sobre el coneixement acumulat i compartit per elles com a conseqüència de les pràctiques compassives i, en concret, les cures d’infermeria.

Es proposen tres col·loquis: un, a càrrec de Dolores Martín Moruno, sobre la Comuna de París (1871); un segon, de Linda Pallfreeman, sobre la I Guerra Mundial (1914-1918); i el tercer, de Rebecca Gill, centrat sobre el orígens de l’agència humanitària Save the Children (1919).

 Ponents:                    

  • Rebecca Gill: University of Huddersfield (Huddersfield, UK).  

Doctorada en 2005 amb una tesi sobre els orígens de les organitzacions humanitàries britàniques en el marc de la Guerra Franco-Prussiana (1870-1871), és autora del llibre Calculating Compassion: British Relief in War, 1870-1814 (Manchester University Press, 2012). Des de 2006 ensenya a Huddersfield història contemporània, en especial de l’ajuda humanitària en conflictes bèl·lics.

  • Dolores Martín Moruno: Université de Genève (Ginebra).

Doctorada en 2006 pel Centre Alexandre Koyré i la Universidad Autónoma de Madrid, la seva tesi es publicà el 2014 amb el títol Electric and Magnetic Dreams in Romantic Europe : The debate about the representation of Nature in the late eighteenth and the early nineteenth centuries (París,  Blanchard). Formada en història i filosofia de la ciència, des de 2011 participa en la docència de la història de la medicina i de la història de les emocions a la Universitat de Ginebra.

  • Linda Palfreeman: Universidad CEU-Cardenal Herrera (Elx).

Llicenciada en Comunicació / Periodisme, es va doctorar en Lingüística per la University of Leeds (UK) amb una tesi sobre la interpretació del llenguatge publicitari. Des de 1996 és professora de la Universidad CEU-Cardenal Herrera al campus de Carmelitas d’Elx. Ha publicat, entre altres llibres, Spain Bleeds: The Development of Battlefield Blood Transfusion During the Civil War Sussex Academic Press/Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies, 2015).

Dates i hora:

Dies 8, 15 i 22 de Març 2018, a les 18:30h

Lloc dels col·loquis:

Auditori petit, Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya), Barcelona.

 

 

 

 

Quan parlem o pensem en les obres de Charles Darwin el  primer llibre que ens bé al cap és L’Origen de les espècies, una obra arxiconeguda i que, sense cap mena de dubte,  ha marcat una fita inexorable en la història de la ciència i de la cultura en general. Però el naturalista anglès a més a més va ser autor d’altres obres no tan conegudes però d’un gran valor i transcendència científica.

Ens referim a obres que tracten temes tan diversos com la narració de les seves experiències a bord del Beagle, el relat de la seva pròpia vida en una autobiografia memorable , l’origen de l’home, tan o més transcendental que el de les espècies, o les seves experiències amb plantes o cucs de terra. Són treballs que ens fan conèixer la dimensió polièdrica del científic que va arribar a ser Charles Darwin.

Es tracta, amb tot, de textos poc coneguts pel gran públic. Sovint amb poques traduccions i escassament difoses. És per aquesta raó que hem pensat que estaria bé que un dels cicles dels col·loquis d’aquest nou curs es dediqués a glossar-ne algunes d’aquestes obres. La idea és fer quatre xerrades que tractin o bé un llibre concret o una sèrie temàtica amb un to divulgatiu, adreçades a un públic ampli amb interès pel coneixement científic. Tot per a descobrir les habilitats intel·lectuals i científiques del gran naturalista britànic  i per a conèixer una mica més la diversitat de les seves aportacions a la ciència del seu temps.

Els conferenciants previstos i els temes suggerits son els següents:

  • Agustí Camós (CEHIC). Del Viatge d’un naturalista a l’Autobiografia. Principi i final del recorregut científic i personal de Charles Darwin. 27 de febrer de 2018.
  • Pasqual Bernat (CEHIC). L’Home destronat. “The descent of man”  i el lloc de l’esser humà a la naturalesa. 20 de març de 2018.
  • Xavier Bellés (CSIC). Darwin i l’expressió de les emocions. 24 d’abril de 2018.
  • Jesús Català Gorgues (Universidad Cardenal Herrera). Una nova economia de la natura: orquídies, insectes i els viaranys coevolutius. 29 de maig de 2018.

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.