esallent

Resum:

Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics. Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de les manifestacions d’incomoditat i de rebuig a discursos científics i a polítiques tecnològiques que vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos del Pla Hidrològic Nacional, els cementiris nuclears, els organismes modificats genèticament, la patologització de la transsexualitat, i la línia de Molt Alta Tensió (hi ha a dia d’avui – 25/05/2017– sis persones imputades en processos judicials per a oposar-s’hi).

Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’auto-regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015). En aquests nous col·loquis 2017-2018 (la sessió del curs anterior va haver de suspendre’s per causes alienes a l’organització) es pretén abordar una altra qüestió que ha estat present a les places de Catalunya els darrers temps: els tòxics nuclears. La llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i contestació antinuclear a Catalunya – amb epicentre a Ascó i Vandellós – ha tornat a reaparèixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet sorgeix arrel del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), així com de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, prop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013). 

Ponents:

  1. Xavier Roqué, historiador de la ciència, especialitzat en la física del Franquisme
  2. Miguel Muñiz, activista ecologista i membre del Moviment Ibèric Antinuclear.
  3. Evelio Gómez, co-editor de la revista Alfalfa. Revista de Crítica Ecológica y Alternativas (1977-1978). 

Data i hora: 11 de gener de 2018, a les 19h.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

 

 

 

 

Resum:

Una nova edició del cicle “Objectes Perduts”, dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatiu de la cultura material de la ciència. En aquesta edició fixem la mirada en la creació d’objectes científics i en els seus règims d’exhibició: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

El cicle planteja per a la propera edició tres presentacions centrades en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena. En primer lloc, proposem la sessió de Chloe Sharpe, una recerca que compara el cementiri amb el museu anatòmic com a espai d’exhibició i que estudia les tombes escultòriques relacionades amb la medicina entesa com a professió i amb l’anatomia com a disciplina, tot relacionant anatomia, mort i escultura. La recerca explora les diferents maneres d’entendre el realisme i l’objectivitat. En segon lloc, proposem una sessió que examina les interseccions entre art i ciència a partir de l’estudi d’escultures i fotografies mèdiques desenvolupades a la Salpetrière, al París del darrer terç del segle XIX. La recerca planteja el concepte de “scientific artworks” i posa de manifest els límits de la idea d’“objectivitat científica” en analitzar la creació d’objectes de recerca per metges com Charcot, Richer i d’altres que van formar un “museu patològic vivent”. En darrer lloc, volem comptar amb la presència de María José Galé per tal que expliqui la seva recerca sobre els cossos singulars de les dones barbudes. En aquesta sessió es disputen les categories que defineixen “allò humà” i que han esdevingut hegemòniques a partir de la confrontació amb experiències de casos històrics de dones, la configuració corporal de les quals comporta un desafiament a la norma, una reflexió per obrir nous espais de comprensió. 

Ponents:

  1. Chloe Sharpe, University of York (si bé viu a Madrid, que serà la ciutat de desplaçament). Doctoranda en Història de l’Art a la Universitat de York, on treballa en una tesi doctoral sobre escultura funerària espanyola, ss. XIX i XX. Becària del White Rose College of the Arts and Humanities (WRoCAH), Màster en Història de l’Art i Màster en Museologia per la Universidad de Alcalá de Henares, 2011.
  2. Natasha Ruiz-Gómez, University of Essex, Senior Lecturer en Nineteenth-Century and Modern Art. Doctora per la University of Pennsylvania, experta en art francès del segle XIX i primeries del segle XX. Ha estat becària i curadora d’exposicions del Wellcome Trust i la Kress Foundation.
  3. María Jose Galé Moyano, Universitat de Saragossa. Filòloga, psicopedagoga, doctora en Psicologia, professora a la Facultat d’Educació de la Universitat de Saragossa. Investigadora experta en feminisme, literatura, art i filosofia contemporànies i les seves relacions amb el cos humà.

Dates i hora:

12 de desembre 2017 a les 19h: Chloe Sharpe

24 de gener de 2018 a les 19h: Natasha Ruiz-Gómez

6 de febrer de 2018 a les 19h: María Jose Galé Moyano

Lloc: A l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

 

Resum:

Jornada organitzada pel grup  de  recerca sobre el pensament científic i filosòfic modern i contemporani (f&C). Patrocina el patronat científic del Col·legi  Oficial de Metges de les Illes Balears. La jornada, oberta al públic, consistirà en una intervenció inicial dels ponents i després debat amb el públic assistent. Es farà una publicació amb el contingut de la jornada.

Ponent/s proposats:

  1. Antoni Bosch Veciana (Filòsof, URL). Cos i dolor a la Grècia clàssica
  2. Antoni Contreras (Psiquiatra). Cos i dolor a l’edat mitjana
  3. Joan Lluís Llinàs (Filòsof, UIB). Constitució de l’ésser humà i la reflexió sobre la medicina en la primera modernitat
  4. Jonathan McFarland (Filòleg). El sentiment del dolor
  5. Joan González Guardiola (Filòsof, UIB). Aproximació fenomenològica al dolor
  6. Enric Benito (Oncòleg). Malaltia i dolor
  7. Josep Miralles (Historiador de l’art) 

Data:

30 de Novembre de 2017.

Lloc:

Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, Palma.

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) convoca la XIV Trobada, la reunió científica general que, cada dos anys, té per objectiu acollir els treballs de recerca i les activitats que duen a terme els seus socis, així com els treballs de tots els historiadors de la ciència i de la tècnica que hi vulguin participar. En aquesta ocasió, la Trobada tindrà lloc al Universitat Jaume I de Castelló (UJI).

Podeu consultar al web de la XIV Trobada totes les novetats:

http://14-thct.espais.iec.cat/

XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament - 17 i 18 de novembre de 2017 - IEC

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.