sarafajula

Colloque International (Agde, 13-16 mars 2019)
«Les camps de réfugiés espagnols en France (1937-1945)»

Séance : Hygiène et santé dans les camps*

Programme Exil et mémoire (Agde)

 

Président de séance: Àlvar Martínez-Vidal. Professeur, Universitat de València.

Jon Arrizabalaga. Professeur–chercheur, Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona, responsable du projet HAR2015-67723-P «Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias sanitarias (1850-1950)».

Titre: Entre los campos y los hospitales: la asistencia a los refugiados dispensada por el Unitarian Service Committee en la Clínica de Marsella (1941-1942).

Jonathan Sebastian Browne. Docteur en histoire, Canterbury Christ Church University.

Titre: Sanatorios penitenciarios: similitudes y diferencias en el tratamiento de los heridos vencidos de la Guerra Civil en los campos de concentración franceses y en el mundo penitenciario franquista.

Xavier García Ferrandis. Professeur, Universidad Católica de Valencia «San Vicente Mártir».

Titre: Las enfermedades contraídas por los refugiados españoles en los campos de internamiento franceses a través de la revista Anales del Hospital Varsovia (1948-1950).

Carles Hervàs. Docteur en médecine et en histoire, académicien, membre permanent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Titre: La cura oclusiva de las fracturas de guerra en el Hospital de Sète.

Rubén Mirón González. Professeur, Universidad de Alcalá.

Titre: Entre los campos y los hospitales: desigualdad de género e invisibilidad de la enfermería en la asistencia a los refugiados.

Linda Palfreeman. Professeur, Universidad CEU Cardenal Herrera, Elx.

Titre: Entre los campos y los hospitales: la asistencia cuáquera británica.

*Avec une bourse de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

En el octogésimo aniversario de la derrota republicana
Entre los campos y los hospitales: ayuda médica humanitaria a refugiados españoles en Francia (1939-1950)
Workshop coordinado por Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC, Barcelona) y Àlvar Martínez-Vidal (Universitat de València)
Anfiteatro de la Residència d’Investigadors
calle Hospital, 64, 08001 Barcelona
www.residencia-investigadors.es
entrada libre

Durante los meses de enero y febrero de 1939 cerca de medio millón de refugiados republicanos españoles –civiles y militares– atravesaron la frontera desde Cataluña en el marco de la Retirada del Ejército Republicano. La tragedia de la Guerra Civil, en tanto que conflicto bélico, se aproximaba a su fin. En Francia, un éxodo tan masivo provocó una crisis de enormes dimensiones: a los problemas de índole política, militar y económica, se sumó la amenaza de una proliferación de epidemias que podía poner en peligro la seguridad del Estado. Obsesionadas por la idea de la repatriación de los refugiados, las autoridades galas optaron en estas circunstancias por una respuesta improvisada que consistió en redistribuir a las mujeres, los niños y los ancianos en centros de acogida en el interior del Hexágono, y en confinar de manera brutal, en campos de internamiento entre alambradas en las playas del Rosellón, a los cientos de miles de soldados republicanos en condiciones infrahumanas. Mal que bien, heridos y enfermos fueron atendidos en dispensarios dentro de los campos y en centros hospitalarios. Tras la declaración de guerra contra Alemania en septiembre de 1939 y la movilización consiguiente, estos refugiados se convirtieron en una importante reserva de mano de obra. El simposio pretende reflexionar sobre la situación sanitaria de los refugiados republicanos y las diversas respuestas que ofrecieron tanto las autoridades francesas como las agencias humanitarias entre el invierno de 1939 y la primavera de 1945, coincidiendo con el fin de la Segunda Guerra Mundial y el retorno a Francia de los supervivientes de los campos nazis. Asimismo, se tendrá en cuenta la alternativa que el universo penitenciario franquista representaba en aquel contexto.

Jueves 13 junio 2019
12.00-13.00: Grégory Tuban (Université Via Domitia, Perpignan): Du ministère de la Guerre au ministère de l’Intérieur: contrôle politique et social dans les camps français (1939-1941)

13.00-14.30: Pausa

14.30-14.50: Dolores Martín-Moruno y Marie Leyder (Université de Genève): Excavando la experiencia humanitaria de Friedel Bohny Reiter (Secours Suisse aux Enfants) de las ruinas del campo de Rivesaltes

14.55-15.15: Linda Palfreeman (Universidad CEU Cardenal Herrera, Elche): Amigos de verdad: la ayuda humanitaria de los cuáqueros británicos en los campos de concentración franceses, tras la Guerra Civil Española

15.20-15.40: Rubén Mirón (Universidad de Alcalá): Enfermería y exilio republicano español de 1939: descifrando claves para su estudio

15.45-16.15: Debate

16.15-16.45: Pausa

16.45-17.05: Carles Hervás (RAMC): L’Hôpital temporaire de Sète. Un espai d’evidència científica

17:10-17.30: Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC, Barcelona): La asistencia médica a los refugiados españoles durante la Segunda Guerra Mundial: el Centre médico-social del Unitarian Service Committee en Marsella (1941-1945)

17.35-17.55: Àlvar Martínez-Vidal (Universitat de València) y Xavier García-Ferrandis (Universidad Católica de Valencia): Enfermar en el exilio: secuelas de los campos de concentración a través de los Anales del Hospital Varsovia (1948-1950)

18.00-18.20: Jonathan Sebastian Browne (Canterbury Christ Church University): Cautiverio traumático: el encarcelamiento de republicanos heridos en los campos de concentración españoles y franceses al final de la Guerra Civil Española

18.25-19.30: Debate y discusión final

Organiza: Institución Milà i Fontanals de Investigación en Humanidades (IMF-CSIC), Barcelona
Colaboran: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT-IEC) i Residència d’Investigadors
Workshop en el marco del Proyecto del Plan Nacional, “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias (1850-1950): agencias, agendas, espacios y representaciones (HAR2015-67723-P; MINECO/FEDER)

 

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: TAULA RODONA

DINS DEL CICLE INTERMITENT

‘CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDICINA A LES PLACES’

(https://blogs.iec.cat/schct/ciencia-a-les-places/)

Dia: Dimarts 11 de juny, a les 17:30h

Lloc: a l’Anfiteatro 8.2.30 (Edifici C8) de la Faculdade de Ciências da Universidade de Lisboa, (Cidade Universitária, Campo Grande, Lisboa)

 

Aquesta taula rodona, coorganitzada entre la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i el Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (http://ciuhct.org/), vol creuar els sabers dels ex-miners de l’urani portuguesos que han lluitat pel reconeixement i reparació de les conseqüències de salut i ambientals de la radioactivitat, amb el d’historiadores que s’han apropat d’una manera crítica a la història ambiental, social i política de la mineria i de la radioactivitat a la Península Ibèrica. Intervindran d’entrada António Minhoto i altres membres de l’Associação dos ex-Trabalhadores das Minas de Urânio (ATMU), Paulo Guimarães (historiador, Universidade de Évora) i Clara Florensa (historiadora de la ciència, Escoles Universitàries Gimbernat), passant després a un debat entre el públic assistent. Durant la taula rodona tindrà lloc la presentació del llibre Para além do fim das minas de urânio em Portugal per part de la seva autora, la periodista Liliana Garcia.

Les places i carrers d’arreu han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’autoregula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015) i sobre el moviment antinuclear (IEC, 2018). En aquesta nova taula rodona es pretén continuar el debat sobre les tecnologies nuclears, però posant el focus en un aspecte del cicle de l’urani menys visible a les àgores públiques que les centrals nuclears: la mineria de l’urani. Si bé recentment grans historiadores de la tecnologia com Gabrielle Hecht han estudiat els riscos quotidians i “banals” de l’extracció de minerals radioactius a països africans com Namíbia (en contraposició als riscos “excepcionals” associats a l’armament i els accidents nuclears), aquesta qüestió ja havia estat àmpliament debatuda amb arguments mèdics i científics dins de les lluites anti-nuclears dels anys 1970 i 1980 a la Península Ibèrica. Tal fou així que, per exemple, els projectes previstos de mineria a Catalunya (específicament, a la Segarra, la Garrotxa, la Selva i Osona) no van arribar a desenvolupar-se (vegeu “Informe Camon-I”, 1979). Tot i així, a altres llocs de la Península, en particular a Urgeiriça (Viseu, Portugal), les mines d’urani van seguir sent explotades fins a finals de segle XX tal com ho havien estat des d’inicis de segle, amb condicions laborals precàries i espais residencials afectats per la radioactivitat. Tan sols ha estat recentment, després de les mobilitzacions i reclamacions legals dels ex-miners i les seves famílies, sostingudes per informes mèdics i articles científics, que la llei 10/2016, publicada al Diário da República, va establir “o direito a uma compensação por morte emergente de doença profissional dos trabalhadores da Empresa Nacional de Urânio”. Quin paper va jugar la ciència en la lluita dels miners i en la configuració de la legislació? Quin paper van tenir les mobilitzacions socials en l’atenció científica a les conseqüències quotidianes de la radioactivitat?

Cicle organitzat per: Jaume Valentines Álvarez (CIUHCT-UNL) i Jaume Sastre Juan (CIUHCT-UL).

Retransmissió: La sessió no podrà ser emesa en streaming, si bé serà enregistrada i publicada al canal de youtube de la SCHCT/IEC.

Itinerari Científic a Lleida

Dilluns, 10 de juny de 2019, 18:00 h

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica us proposa un itinerari per Lleida que us portarà a conèixer la capital del Segrià des del punt de vista de la ciència. Durant la ruta podreu visitar un dipòsit d’aigua construït al segle XVIII i que abastia sis fonts monumentals, l’antic Hospital de Santa Maria, única mostra del gòtic civil català a la ciutat i la seva farmàcia més antiga, entre altres indrets del Nucli Antic de Lleida, en una passejada que ens descobrirà aquest barri cèntric i conegut amb una mirada diferent. Després de diverses experiències amb itineraris i visites a Barcelona, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica et porta de forma gratuïta a recórrer Lleida per conèixer també la seva història de la ciència.

L’itinerari serà guiat per Judit Gil Farrero, llicenciada en Ciències Ambientals i doctora en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona. Gil Farrero ha treballat com a educadora ambiental i comunicadora científica, i col·labora amb Històries de Ciència (www.historiesdeciencia.cat), que ofereix rutes científiques i culturals dirigides a tota mena de públics a Barcelona.

*Aquesta activitat és gratuïta però l’aforament és limitat. Per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu a itinerarischct@gmail.com

Un cop feta la inscripció, es comunicarà el punt de trobada.

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.