sarafajula

En la medicina en temps de guerra, la prioritat és l’exèrcit, no el pacient

Entrevista a Leo van Bergen, expert en història de la medicina de guerra. Sobre el Col·loqui titulat “Chemical weapons: treatment of the injured and humanitarian challenges“, que es va celebrar al Palau de Cerveró (Universitat de València) el dia 21 de novembre de 2018, va obrir el cicle ‘En el centenari de l’Armistici: salut, medicina i humanitarisme arran de la I Guerra Mundial (1914-1918)‘.

Organitzat conjuntament per l’Institut Interuniversitari López Piñero i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, aquest cicle de col·loquis va comptar, a més de l’esmentat Leo van Bergen (Nijmegen), amb la participació de Valérie Gorin (Ginebra), Fiona Reid (Birmingham) i Iris Burowy (Xanghai).
 
La versió original de l’entrevista s’ha publicat en la revista Mètode (UV) en anglés, amb traducció al castellà i al català.
 
L’autor és Leo Clements, alumne de la Universitat de València en el Màster d’Història de la Ciència i Comunicació Científica de l’Institut Interuniversitari López Piñero.

Col·loquis de la SCHCT en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers

Cicle a Granollers: Natura a la Biblioteca

“Frederic Travé i Alfonso, i la represa de l’ornitologia catalana”
a càrrec del Dr. Xavier Ferrer i Parareda

Dia: Dijous 14 de febrer de 2019, 19h. 

CRÒNICA

Ponent: Dr. Xavier Ferrer i Parareda és un veterà professor titular del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia, i Ciències Ambientals de la U.B. Està especialitzat en ornitologia i biogeografia i en la història dels ornitòlegs de Catalunya.

Lloc: Museu de Ciències Naturals de Granollers. 

Com arribar: Tren Rodalies R2 – Granollers Centre, aquí teniu els HORARIS.

Podeu agafar el tren a Sants, Passeig de Gràcia, Clot o Sant Andreu Comtal.

Un cop a Granollers Centre, el Museu és a 6 minuts caminant, com podeu veure en aquest MAPA.

La xerrada tractarà sobre el principal impulsor de la represa del moviment ornitològic català en la dècada dels 1950’s, en Frederic Travé i Alfonso (1918-1982). Advocat de formació, va presidir la delegació de la IBM a Catalunya, membre fundador de la SEO (Sociedad Española de Ornitologia) i dinamitzador de l’ornitologia a Catalunya, al llarg de la seva vida va recollir una important biblioteca especialitzada en els ocells amb més de 2.000 títols. La seva muller, Maria Antònia Maristany Ibarra va fer donació d’aquest fons bibliogràfic i la documentació sobre ornitologia, així com les col·leccions de malacologia, papallones i animals dissecats de Frederic Travé al Museu de Ciències Naturals de Granollers. En aquesta xarrada es tractaran temes biogràfics i sòcio-ornitològics del finat així com el seu paper essencial en la fundació i funcionament de la Sociedad Española de Ornitología. 

 

 

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: “Hazards at the Workplace / Els Perills del Treball”

 “The human cost of pesticides. Hyper-segmentation of issues as a process of (in)-visibilisation”

Dia: Dimecres 13 de febrer de 2019, 16h.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC).

Plaça Cisneros 4, València.

 

Ponent: Nathalie Jas (Institut National de la Recherche Agronomique INRA, París).

Resum del cicle: La història dels tòxics als treballs, particularment al món industrial, és un camp ben establert a la intersecció de la història social del moviment obrer i de la industrialització. A les darreres dècades ha esdevingut una “zona de contacte” amb altres especialitats històriques com la història de la medicina (salut laboral i seguretat al treball), la història de la tecnologia i la historia mediambiental. Aquest renaixement de la salut i la seguretat laborals com a tema important de la història ha introduït tot un ventall de protagonistes implicats: treballadors, experts mèdics, científics, assegurances, entitats d’avaluació del risc, governs i departaments ministerials, directius i emprenedors. La varietat de protagonistes fa que la regulació del riscos de l’entorn laboral siga un tema complex i sotmès a una gran varietat de pressions i interaccions desiguals, tot això condicionat pels espais laborals, els productes tòxics i els cossos de les persones treballadores, amb fort biaix de gènere i de classe social.  L’objectiu d’aquestes sessions és oferir una visió de les darreres recerques amb alguns dels representants més coneguts dins d’aquest àrea. Junt amb els estudis més famosos, volem també presentar nous enfocaments i àrees de recerca.

La proposta gira al voltant de tres àrees d’exposició als tòxics dins del món laboral: la industria (amiant), la minera (silicosis) i l’agricultura (pesticides). Els autors triats han desenvolupat recerca al voltant d’aquestos temes i, a més a més, han fet treballs de caire historiogràfic que permeten també plantejar debats amb un contingut més general, com ara la invisibilització dels riscos tòxics i dels cossos dels treballadors (Nathalie Jas), els problemes de la “ciència no feta” (undone science) i la manca de voluntat reguladora (“non-decision-making”) (Emmanuel Henry) i la qüestió general dels diferents règims de riscos tòxics (Christopher Sellers), on intervenen un gran ventall de protagonistes (human i no humans) connectats per relacions conflictives marcades per grans desigualtats de poder polític, econòmic i epistèmic. Les conferències compaginaran la presentació de casos particulars amb aquestes qüestions més generals, per tal d’atraure un públic ampli, fonamentalment de l’àrea d’història de la ciència, però també d’altres especialitats com salut pública i ocupacional, sociologia del treball o història social.

Organitza: José R. Bertomeu i Ximo Guillem (dins del cicle “Hazards at the Workplace / Els Perills del Treball”).

Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: “Hazards at the Workplace / Els Perills del Treball”

 “Scientific Ignorance and Public Inaction: the government of toxic exposures at work”

Dia: Dimecres 6 de febrer de 2019, 16h.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC).

Plaça Cisneros 4, València.

Ponent: Emmanuel Henry (Université Paris-Dauphine, França).

 

Resum del cicle: La història dels tòxics als treballs, particularment al món industrial, és un camp ben establert a la intersecció de la història social del moviment obrer i de la industrialització. A les darreres dècades ha esdevingut una “zona de contacte” amb altres especialitats històriques com la història de la medicina (salut laboral i seguretat al treball), la història de la tecnologia i la historia mediambiental. Aquest renaixement de la salut i la seguretat laborals com a tema important de la història ha introduït tot un ventall de protagonistes implicats: treballadors, experts mèdics, científics, assegurances, entitats d’avaluació del risc, governs i departaments ministerials, directius i emprenedors. La varietat de protagonistes fa que la regulació del riscos de l’entorn laboral siga un tema complex i sotmès a una gran varietat de pressions i interaccions desiguals, tot això condicionat pels espais laborals, els productes tòxics i els cossos de les persones treballadores, amb fort biaix de gènere i de classe social.  L’objectiu d’aquestes sessions és oferir una visió de les darreres recerques amb alguns dels representants més coneguts dins d’aquest àrea. Junt amb els estudis més famosos, volem també presentar nous enfocaments i àrees de recerca.

La proposta gira al voltant de tres àrees d’exposició als tòxics dins del món laboral: la industria (amiant), la minera (silicosis) i l’agricultura (pesticides). Els autors triats han desenvolupat recerca al voltant d’aquestos temes i, a més a més, han fet treballs de caire historiogràfic que permeten també plantejar debats amb un contingut més general, com ara la invisibilització dels riscos tòxics i dels cossos dels treballadors (Nathalie Jas), els problemes de la “ciència no feta” (undone science) i la manca de voluntat reguladora (“non-decision-making”) (Emmanuel Henry) i la qüestió general dels diferents règims de riscos tòxics (Christopher Sellers), on intervenen un gran ventall de protagonistes (human i no humans) connectats per relacions conflictives marcades per grans desigualtats de poder polític, econòmic i epistèmic. Les conferències compaginaran la presentació de casos particulars amb aquestes qüestions més generals, per tal d’atraure un públic ampli, fonamentalment de l’àrea d’història de la ciència, però també d’altres especialitats com salut pública i ocupacional, sociologia del treball o història social.

Organitza: José R. Bertomeu i Ximo Guillem (dins del cicle “Hazards at the Workplace / Els Perills del Treball”).

Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

 “Els hospitals reunits de la Santa Creu i de Sant Pau: el projecte no culminat de Domènech i Muntaner”

Dia: Dimecres 6 de febrer de 2019, 20h.

Lloc: Acadèmia de Ciències Mèdiques.

Carrer Major de Can Caralleu, 1-7, Barcelona.

 

Ponent: Miquel Terreu (arxiver de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, llicenciat en física i màster en història de la ciència i en arxivística i gestió de documents).

Resum: Entre 1902 i 1911, Lluís Domènech i Montaner redacta un projecte que integra dos hospitals en un mateix conjunt: L’Hospital de Sant Pau, i l’Hospital de la Santa Creu. El primer, sorgeix de la iniciativa de Pau Gil i Serra, banquer català establert a París, que a la seva mort el 1896 deixa la meitat de la seva fortuna per a construir un hospital a Barcelona. El segon, seria la nova seu de l’històric Hospital de la Santa Creu, que ocupa un edifici gòtic al Raval des de la seva fundació el 1401. Un cop Domènech rep l’encàrrec de les dues parts, realitza una recerca ingent per a documentar-se, recollint informació de 240 establiments hospitalaris de tot el món, principalment europeus i nord-americans. Domènech analitza les diverses solucions arquitectòniques adoptades als diversos països al llarg del temps, cosa que li permet adaptar-les i integrar-les magistralment al seu projecte, que concep com un hospital pavellonal format per 48 pavellons independents, amb capacitat per a 1.000 malalts. Els terrenys on s’han d’emplaçar els dos hospitals consisteixen en un gran rectangle de 145.500 m² a la falda de la muntanya del Guinardó. L’espai s’organitza per mitjà de dues vies principals que travessen el terreny seguint les direccions dels punts cardinals, tot creant quatre sectors diferenciats, destinats a dones – malalties infeccioses, dones – malalties no infeccioses, homes – malalties infeccioses i homes – malalties no infeccioses. 24 dels 48 pavellons es destinen a infermeries, és a dir, els que allotgen els llits per als malalts: de cirurgia, de medicina, de ginecologia, i de malalties especials al sector de no infeccioses; de sífilis, de tuberculosi, de tifus, de verola i d’aïllament al sector d’infeccioses. Tot i estar adaptats a cada especialitat, aquests pavellons presenten característiques comunes, com la orientació longitudinal d’est a oest, i la disposició general: cos frontal amb sala de dia, despatxos i torre d’aigües, i cos posterior amb sales d’aïllament. Els pavellons de serveis, en canvi, són molt diferents entre sí, depenent de la funció a la que estiguin destinats o l’activitat que hagi d’acollir, ja siguin serveis mèdico-sanitaris especialitzats (observació, operacions, dispensari, pensionat, obstetrícia, hospital infantil, aïllament cel·lular, autòpsies, capella mortuòria), administratius (central, administració, església) o tècnics (torre d’aigües, màquines, desinfecció, destrucció). Gairebé tots es situen al perímetre exterior per tal de permetre un accés independent des del carrer, evitant el contacte amb els malalts per a benefici d’aquests. Finalment, Domènech va preveure unes galeries subterrànies per a connectar tots els pavellons de l’Hospital, no pas pensades per a servir de pas per al personal sanitari ni pels malalts, sinó únicament com a vies de servei: pas de les conduccions d‘aigua, gas i llum que abastia els pavellons, accés del personal de manteniment, reparació, etc. Domènech en projecta de dos tipus: unes de més amples, que permeten el pas de vehicles per al transport de material, i unes de més estretes, només per al pas a peu, entre els pavellons d’infeccioses. En conjunt, estem davant d’una obra magna que, si s’hagués construït, hauria estat sens dubte un hospital de referència al món sencer per les solucions constructives que incorpora.

Sessió col·laborativa entre la Societat Catalana d’Història de la Medicina i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.