sarafajula

Cicle

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’humanitarisme

Fernanda Jacobsen y la Scottish Ambulance Unit en la Guerra Civil Española

Linda Palfreeman

Universidad CEU-Cardenal Herrera (Elx)

Dijous 22 de març de 2018

18:00 h

Anfiteatre de la Residència d’Investigadors

carrer Hospital 64, 08001 Barcelona Tel. 93 443 27 59

Llicenciada en Comunicació / Periodisme, Linda Palfreeman es va doctorar en Lingüística per la University of Leeds (UK) amb una tesi sobre la interpretació del llenguatge publicitari. Des de 1996 és professora de la Universidad CEU-Cardenal Herrera al campus de Carmelitas d’Elx. Ha publicat, entre altres llibres, Spain Bleeds: The Development of Battlefield Blood Transfusion During the Civil War (Sussex Academic Press / Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies, 2015).

Resum. Quan la guerra civil va esclatar a Espanya al juliol de 1936, la República va llançar una crida mundial per a assistència mèdica. Milers de persones per tot el món van respondre a la crida. La unitat d’ambulància del Comitè Español d’Ajuda Mèdica (SMAC) va ser la més reconeguda de les organitzacions britàniques involucrades. No obstant això, hi havia altres empreses d’aquest tipus sobre les quals se sap ben poc. Una d’elles fou la Unitat d’Ambulància Escocesa (Scottish Ambulance Unit). La Unitat d’Ambulància Escocesa estava integrada per sis ambulàncies i un camió carregat de material sanitari, juntament amb un equip de vint voluntaris. L’única dona de l’equip va ser la comandant, Fernanda Jacobsen. Fernanda va ser inicialment nomenada oficial d’enllaç i intèrpret, ja que parlava espanyol i tenia contactes al govern republicà. Això suposava una gran ajuda per organitzar el treball de la Unitat a l’assetjada capital del país, Madrid. No obstant això, Fernanda aviat va demostrar ser indispensable, tant que va romandre en el lloc de comandament de la Unitat en cadascuna de les seves successives expedicions a Espanya, durant un període d’aproximadament dos anys, des de setembre de 1936 fins a juliol de 1938. Audaç, valenta i compassiva, Fernanda arriscava la seva pròpia vida per alleujar el sofriment d’un poble necessitat. Era venerada i adorada pel poble espanyol.

Organització

Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona)

Amb la col·laboració

Residència d’Investigadors

Coordinació

Àlvar Martínez-Vidal (IHMC, Universitat de València) alvar.martinez@uv.es

Jon Arrizabalaga (Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona) jonarri@imf.csic.es

 

Programa en PDF:

Fernanda Jacobsen y la Scottish Ambulance Unit en la Guerra Civil Española, català

Fernanda Jacobsen y la Scottish Ambulance Unit en la Guerra Civil Española, castellà

Programa del cicle:

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’Humanitarisme

Vulnerables: compasión y curas de enfermería en la historia del humanitarismo, en castellà

***

Aquest Col·loqui es duu a terme en el marc del projecte de recerca MINECO “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias: agendas, agencias, espacios y representaciones” (HAR2015-67723-P).

Cicle de col·loquis de la SCHCT

A banda de l’Origen. Els altres llibres de Charles Darwin

L’Home destronat. “The descent of man”  i el lloc de l’esser humà a la naturalesa

a càrrec de Pasqual Bernat (CEHIC)

a l’Agrupació Astronòmica d’Osona (C/ Pare Xifré, 3, 3r. Vic)

Dimarts, 20 de març de 2018 a les 20h.

Quan parlem o pensem en les obres de Charles Darwin el  primer llibre que ens ve al cap és L’Origen de les espècies, una obra arxiconeguda i que, sense cap mena de dubte,  ha marcat una fita inexorable en la història de la ciència i de la cultura en general. Però el naturalista anglès a més a més va ser autor d’altres obres no tan conegudes però d’un gran valor i transcendència científica. És el cas de l’Origen de l’home, aparegut el 1871, que va causar tan o més rebombori que l’Origen de les espècies  i que va provocar tensions tan grosses en el debat evolucionista del moment, que fins i tot alguns dels primers partidaris de les idees de Darwin en qüestionaren afirmacions que s’hi sostenien. En aquesta xerrada farem un repàs als continguts d’aquesta obra i a les repercussions  científiques, socials i ideològiques que va comportar la seva publicació.

Cicle

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’humanitarisme

I have done my duty: la fatiga de la compasión en Florence Nightingale

Dolores Martín Moruno

Université de Genève (Ginebra)

Dijous 15 de març de 2018 18:00 h

Anfiteatre de la Residència d’Investigadors

carrer Hospital 64, 08001 Barcelona Tel. 93 443 27 59

Doctorada en 2006 pel Centre Alexandre Koyré i la Universidad Autónoma de Madrid, la tesi de Dolores Martín Moruno es publicà amb el títol Electric and Magnetic Dreams in Romantic Europe: The debate about the representation of Nature in the late eighteenth and the early nineteenth centuries (París, Blanchard, 2014). Formada en història i filosofia de la ciència, des de 2011 participa en la docència de l’historia de la medicina i de les emocions a la Universitat de Ginebra.

Resum. Florence Nightingale ha estat, sense cap dubte, la figura més celebrada en la història de la infermeria. Més coneguda com “la dama del llum” per les rondes que realitzava durant la nit per vigilar l’estat de salut dels soldats convalescents durant la Guerra de Crimea (1853-1856), el seu caràcter encarna la importància de la compassió, una reacció al sofriment aliè que sempre es tradueix en una acció per alleujar-ho, en la pràctica fundacional de les cures d’infermeria. Ella mateixa reforçava la seva pròpia imatge com a mare compassiva dels soldats de l’hospital de Scutari quan explicava en una de les seves cartes des de Crimea, que només estava complint amb la seva obligació en lluitar contra la misèria generada per la guerra. Aquesta imatge heroica de Nightingale contrasta, no obstant això, amb una altra faceta més vulnerable com a possiblement malalta del que avui es denomina síndrome de fatiga crònica o fatiga compasional. Aquesta dolència, que afecta especialment als treballadors humanitaris, està directament relacionada amb la seva exposició constant al dolor aliè, així com als obstacles que troben per posar-li remei a causa de les dificultats del terreny. A la llum de la correspondència que Nightingale va mantenir durant el conflicte de Crimea, aquesta xerrada proposa examinar la vulnerabilitat dels agents humanitaris en convertir-se en víctimes col·laterals dels conflictes armats.

Organització

Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona)

Amb la col·laboració

Residència d’Investigadors

Coordinació

Àlvar Martínez-Vidal (IHMC, Universitat de València) alvar.martinez@uv.es

Jon Arrizabalaga (Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona) jonarri@imf.csic.es

Programa en PDF:

I have done my duty, en català

I have done my duty, en castellà

Programa del cicle:

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’Humanitarisme

Vulnerables: compasión y curas de enfermería en la historia del humanitarismo, en castellà

 

***

Aquest Col·loqui es duu a terme en el marc del projecte de recerca MINECO “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias: agendas, agencias, espacios y representaciones” (HAR2015-67723-P).

Cicle

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’humanitarisme

Primera sessió:  

“Save the Children and the question of compassion for ‘enemy’ children”

Rebecca Gill: University of Huddersfield (Huddersfield, UK)

Dimarts, 8 de març de 2018 a les 18.00 h a la

Residència d’Investigadors, carrer Hospital, 64 de Barcelona

Allunyant-se dels estereotips que han marcat la historiografia tradicional sobre el passat de la infermeria, el cicle pretén combinar, per mitjà de tres estudis de cas, la història de la compassió amb el paper desenvolupat per les dones en les missions humanitàries, tant en contextos bèl·lics com de desastres naturals. Més enllà de la formació acadèmica i de les carreres professionals de les tres principals protagonistes dels relats, l’atenció es focalitza sobre les seves actituds i percepcions, com també sobre el coneixement acumulat i compartit per elles com a conseqüència de les pràctiques compassives i, en concret, les cures d’infermeria.

 

Cura d’infermeria d’un soldat ferit en la Primera Guerra Mundial (Wellcome Library, Londres)

Doctorada en 2005 amb una tesi sobre els orígens de les organitzacions humanitàries britàniques en el marc de la Guerra Franco-Prussiana (1870-1871), és autora del llibre Calculating Compassion: British Relief in War, 1870-1814 (Manchester University Press, 2012). Des de 2006 ensenya a Huddersfield història contemporània, en especial de l’ajuda humanitària en conflictes bèl·lics.

 

Resum. El 1919, el Save the Children Fund començà a finançar tasques de socors a Alemanya amb infants malnodrits. Aquesta iniciativa constituïa una demostració pràctica de compassió a la vegada que una protesta política contra el bloqueig britànic d’Alemanya a la fi de la Primera Guerra Mundial. Alhora, l’organització intentava esdevenir una associació internacional amb el mandat de ‘salvar’ tots els infants. Mitjançant els recentment descoberts papers d’Emily Hobhouse (el seu pla d’alimentació escolar a Leipzig fou finançat per Save the Children), aquesta xerrada examinarà els problemes pràctics que plantejava l’alimentació de llargues cohorts d’infants a la llum de la nova ciència de la nutrició, i explorarà alguns dels debats interns d’aquesta organització al voltant de com compaginar la cura dels infants dels països ‘enemics’ amb la necessitat de construir aliances internacionals.

Programa en PDF:

Save the Children and the question of compassion for ‘enemy’ children

Programa del cicle:

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’Humanitarisme

Vulnerables: compasión y curas de enfermería en la historia del humanitarismo, en castellà

Cicle de seminaris: Metalls pesants tòxics en el treball i en l’ambient

IHMC València – Feb-Mar 2018

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero” (Universitat de València) amb el suport de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Tercera sessió: 28 de febrer de 2018. 18 h.

‘Taula Redona: Metalls pesants en l’ambient’

amb al participació de Ferran Ballester i Olga Pardo (Universitat de València)

Sala de Conferències (IHMC)

online: reunion.uv.es/hcc2

Olga Pardo, llicenciada en Química i en Ciència i Tecnologia dels Aliments amb Premi Extraordinari de Llicenciatura. Doctora en Química per la Universitat de València. La seva vida laboral s’ha desenvolupat en l’àmbit de la seguretat alimentària, tant en laboratoris acreditats enllestint noves metodologies analítiques com en l’àrea de control oficial, avaluació i priorització del risc derivat de la ingesta de contaminants a la dieta. Investigadora en l’Àrea de Seguretat Alimentària de FISABIO-Salut Pública, exerceix la seva activitat docent com a professora associada al Departament de Química Analítica, Facultat de Química (UV). Ha publicat més de 20 articles científics en revistes internacionals de gran impacte i ha participat en nombrosos projectes nacionals i internacionals. Posseeix a més el Diplomat en Sanitat, un Màster en Seguretat Alimentària i Gestió de la UPV i un altre en Toxicologia i avaluació de Riscos per la UV.

Ferran Ballester és professor titular de la Universitat de València i coordinador de l’Àrea d’Ambient i Salut de FISABIO (Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana). Especialista en Medicina Familiar i Comunitària i en Medicina Preventiva i Salut Pública, Màster en Salut Pública per la Universitat de València (1990) i Doctor en Medicina per la Universitat d’Alacant (1995). Va treballar a l’atenció primària de salut fins a 1988, quan va començar la seva carrera en els serveis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana. L’any 1991 ingressà a l’Institut Valencià de Salut Pública, on va treballar al Departament d’Epidemiologia i Estadística fins gener de 2009. Ha estat professor associat a la Universitat Miguel Hernández (1999-2004). Les seves línies principals d’investigació són el estudi de l’exposició a la contaminació atmosfèrica, meteorologia i la seva relació amb la salut, així com la relació entre les exposicions prematures a factors ambientals i la salut dels nens i nenes. En aquest context es desenvolupa el projecte INMA (Infància i Medi Ambient) que va començar el 2003 i del que el Dr. Ballester és coordinador de la cohort de València.

Properes sessions:

  • 7 March 16 h. Florence Hachez-Leroy. (Centre de recherches historiques (UMR 8558, EHESS/CNRS) “On the bench: Aluminium and Health, 19 th-20 th centuries”

Online: reunion.uv.es/hcc2

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.