sarafajula

Cicle

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’humanitarisme

I have done my duty: la fatiga de la compasión en Florence Nightingale

Dolores Martín Moruno

Université de Genève (Ginebra)

Dijous 15 de març de 2018 18:00 h

Anfiteatre de la Residència d’Investigadors

carrer Hospital 64, 08001 Barcelona Tel. 93 443 27 59

Doctorada en 2006 pel Centre Alexandre Koyré i la Universidad Autónoma de Madrid, la tesi de Dolores Martín Moruno es publicà amb el títol Electric and Magnetic Dreams in Romantic Europe: The debate about the representation of Nature in the late eighteenth and the early nineteenth centuries (París, Blanchard, 2014). Formada en història i filosofia de la ciència, des de 2011 participa en la docència de l’historia de la medicina i de les emocions a la Universitat de Ginebra.

Resum. Florence Nightingale ha estat, sense cap dubte, la figura més celebrada en la història de la infermeria. Més coneguda com “la dama del llum” per les rondes que realitzava durant la nit per vigilar l’estat de salut dels soldats convalescents durant la Guerra de Crimea (1853-1856), el seu caràcter encarna la importància de la compassió, una reacció al sofriment aliè que sempre es tradueix en una acció per alleujar-ho, en la pràctica fundacional de les cures d’infermeria. Ella mateixa reforçava la seva pròpia imatge com a mare compassiva dels soldats de l’hospital de Scutari quan explicava en una de les seves cartes des de Crimea, que només estava complint amb la seva obligació en lluitar contra la misèria generada per la guerra. Aquesta imatge heroica de Nightingale contrasta, no obstant això, amb una altra faceta més vulnerable com a possiblement malalta del que avui es denomina síndrome de fatiga crònica o fatiga compasional. Aquesta dolència, que afecta especialment als treballadors humanitaris, està directament relacionada amb la seva exposició constant al dolor aliè, així com als obstacles que troben per posar-li remei a causa de les dificultats del terreny. A la llum de la correspondència que Nightingale va mantenir durant el conflicte de Crimea, aquesta xerrada proposa examinar la vulnerabilitat dels agents humanitaris en convertir-se en víctimes col·laterals dels conflictes armats.

Organització

Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona)

Amb la col·laboració

Residència d’Investigadors

Coordinació

Àlvar Martínez-Vidal (IHMC, Universitat de València) alvar.martinez@uv.es

Jon Arrizabalaga (Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona) jonarri@imf.csic.es

Programa en PDF:

I have done my duty, en català

I have done my duty, en castellà

Programa del cicle:

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’Humanitarisme

Vulnerables: compasión y curas de enfermería en la historia del humanitarismo, en castellà

 

***

Aquest Col·loqui es duu a terme en el marc del projecte de recerca MINECO “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias: agendas, agencias, espacios y representaciones” (HAR2015-67723-P).

Cicle

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’humanitarisme

Primera sessió:  

“Save the Children and the question of compassion for ‘enemy’ children”

Rebecca Gill: University of Huddersfield (Huddersfield, UK)

Dimarts, 8 de març de 2018 a les 18.00 h a la

Residència d’Investigadors, carrer Hospital, 64 de Barcelona

Allunyant-se dels estereotips que han marcat la historiografia tradicional sobre el passat de la infermeria, el cicle pretén combinar, per mitjà de tres estudis de cas, la història de la compassió amb el paper desenvolupat per les dones en les missions humanitàries, tant en contextos bèl·lics com de desastres naturals. Més enllà de la formació acadèmica i de les carreres professionals de les tres principals protagonistes dels relats, l’atenció es focalitza sobre les seves actituds i percepcions, com també sobre el coneixement acumulat i compartit per elles com a conseqüència de les pràctiques compassives i, en concret, les cures d’infermeria.

 

Cura d’infermeria d’un soldat ferit en la Primera Guerra Mundial (Wellcome Library, Londres)

Doctorada en 2005 amb una tesi sobre els orígens de les organitzacions humanitàries britàniques en el marc de la Guerra Franco-Prussiana (1870-1871), és autora del llibre Calculating Compassion: British Relief in War, 1870-1814 (Manchester University Press, 2012). Des de 2006 ensenya a Huddersfield història contemporània, en especial de l’ajuda humanitària en conflictes bèl·lics.

 

Resum. El 1919, el Save the Children Fund començà a finançar tasques de socors a Alemanya amb infants malnodrits. Aquesta iniciativa constituïa una demostració pràctica de compassió a la vegada que una protesta política contra el bloqueig britànic d’Alemanya a la fi de la Primera Guerra Mundial. Alhora, l’organització intentava esdevenir una associació internacional amb el mandat de ‘salvar’ tots els infants. Mitjançant els recentment descoberts papers d’Emily Hobhouse (el seu pla d’alimentació escolar a Leipzig fou finançat per Save the Children), aquesta xerrada examinarà els problemes pràctics que plantejava l’alimentació de llargues cohorts d’infants a la llum de la nova ciència de la nutrició, i explorarà alguns dels debats interns d’aquesta organització al voltant de com compaginar la cura dels infants dels països ‘enemics’ amb la necessitat de construir aliances internacionals.

Programa en PDF:

Save the Children and the question of compassion for ‘enemy’ children

Programa del cicle:

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’Humanitarisme

Vulnerables: compasión y curas de enfermería en la historia del humanitarismo, en castellà

Cicle de seminaris: Metalls pesants tòxics en el treball i en l’ambient

IHMC València – Feb-Mar 2018

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero” (Universitat de València) amb el suport de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Tercera sessió: 28 de febrer de 2018. 18 h.

‘Taula Redona: Metalls pesants en l’ambient’

amb al participació de Ferran Ballester i Olga Pardo (Universitat de València)

Sala de Conferències (IHMC)

online: reunion.uv.es/hcc2

Olga Pardo, llicenciada en Química i en Ciència i Tecnologia dels Aliments amb Premi Extraordinari de Llicenciatura. Doctora en Química per la Universitat de València. La seva vida laboral s’ha desenvolupat en l’àmbit de la seguretat alimentària, tant en laboratoris acreditats enllestint noves metodologies analítiques com en l’àrea de control oficial, avaluació i priorització del risc derivat de la ingesta de contaminants a la dieta. Investigadora en l’Àrea de Seguretat Alimentària de FISABIO-Salut Pública, exerceix la seva activitat docent com a professora associada al Departament de Química Analítica, Facultat de Química (UV). Ha publicat més de 20 articles científics en revistes internacionals de gran impacte i ha participat en nombrosos projectes nacionals i internacionals. Posseeix a més el Diplomat en Sanitat, un Màster en Seguretat Alimentària i Gestió de la UPV i un altre en Toxicologia i avaluació de Riscos per la UV.

Ferran Ballester és professor titular de la Universitat de València i coordinador de l’Àrea d’Ambient i Salut de FISABIO (Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana). Especialista en Medicina Familiar i Comunitària i en Medicina Preventiva i Salut Pública, Màster en Salut Pública per la Universitat de València (1990) i Doctor en Medicina per la Universitat d’Alacant (1995). Va treballar a l’atenció primària de salut fins a 1988, quan va començar la seva carrera en els serveis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana. L’any 1991 ingressà a l’Institut Valencià de Salut Pública, on va treballar al Departament d’Epidemiologia i Estadística fins gener de 2009. Ha estat professor associat a la Universitat Miguel Hernández (1999-2004). Les seves línies principals d’investigació són el estudi de l’exposició a la contaminació atmosfèrica, meteorologia i la seva relació amb la salut, així com la relació entre les exposicions prematures a factors ambientals i la salut dels nens i nenes. En aquest context es desenvolupa el projecte INMA (Infància i Medi Ambient) que va començar el 2003 i del que el Dr. Ballester és coordinador de la cohort de València.

Properes sessions:

  • 7 March 16 h. Florence Hachez-Leroy. (Centre de recherches historiques (UMR 8558, EHESS/CNRS) “On the bench: Aluminium and Health, 19 th-20 th centuries”

Online: reunion.uv.es/hcc2

Cicle de seminaris: Metalls pesants tòxics en el treball i en l’ambient 

IHMC València. Febrer i març del 2018 – 16 h. online

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero” (Universitat de València) amb el suport de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Segona sessió: 21 de febrer de 2018. 16 h.

‘Occupational Exposure to Heavy Metals Poisoning: Scottish Lead Mining’  

a càrrec de Catherine Mills (University of Stirling)

Sala de conferències (IHMC)

online: reunion.uv.es/hcc2

Abstract

The study examines historic occupational lead poisoning amongst the mining labour force at Tyndrum lead mine in the Scottish southern highlands in the eighteenth and nineteenth centuries set against the backdrop of the wider national context.  Traditional archival research is combined with environmental science to both identify incidence of poisoning and the historic health risk factors that were specific to the industry, particularly at the surface of the mine. Emphasis is placed upon employment practices, technology and wider social conditions such diet and alcohol and the toxicity of the different compounds of lead (mineralogy) that the workers were exposed too.

The paper will suggest that incidence of occupational poisoning correlates persuasively with the length of time the workforce were exposed to the contaminated environment.  The hazards of working with lead ore were moderated by diet but primarily by the seasonal nature of operation in the pre-industrial phase of mining and the adoption of a duel occupation.  This minimised contact with the metallic ore, particularly the more available compounds such as lead carbonate. It also allowed the body periods of recuperation. At Tyndrum mine in the nineteenth century an intermittent pattern of working was taken to the extreme and appears to be unique. The men were rarely at work and consequently their exposure to the hostile working environment was minimised further.

Short Biography

In addition to being Director of the Centre for Environment, Heritage and Policy, Dr Catherine Mills is Programme Director for the MRes in Environmental History and MSc in Environment, Heritage and Policy.

A graduate of the Universities of Birmingham and Exeter, who joined History and Politics at Stirling in 2009 after having successfully completed a Wellcome funded post doctoral fellowship at the Centre for Medical History, University of Exeter. This explored the relationship between the regulatory politics of clean air and respiratory health in post war Britain.

She has a research background in the historical management of ‘unhealthy environments’ with an emphasis on both the urban atmosphere and the underground workplace in nineteenth and twentieth-century Britain. Since moving to Stirling, Catherine’s research has shifted more towards understanding the specific industrial processes that create ‘unhealthy environments’ and how post-industrial derelict and contaminated landscapes are perceived, experienced and understood over time.  She adopts a strong interdisciplinary approach to her research by combining traditional archival material with geo-archaeological and environmental investigation.  Catherine is also a strong advocate both of wider public engagement in research dissemination and field work to enhance classroom-based teaching. She is currently working on a series of inter-related projects exploring the unrealised environmental impacts and associated cultural and health legacies of rural industrialisation.

Catherine has published on the occupational health of British metal miners’, urban air pollution and her first monograph explored the health and safety regulation of the British mining industries, 1800–1914.

See Catherine’s publications here.

Next sessions: 

  • 28 Feb.,18 h.: Ferran Ballester, Olga Pardo. Debat: “Metalls pesants tòxics en el treball i en l’ambient”
  • 7 March, 16 h. Florence Hachez-Leroy. (Centre de recherches historiques (UMR 8558, EHESS/CNRS) “On the bench: Aluminium and Health, 19 th-20 th centuries”

Online: reunion.uv.es/hcc2

More details: www.uv.es/ihmc

With the suport of the Catalan Society for the History of Science and Technology.

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.