sarafajula

Alfons Zarzoso Orellana és conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Ha comissariat nombroses exposicions i forma part de  la comissió de rescat del patrimoni mèdic a Catalunya. També col·labora com a professor als Màsters d’Història de la Ciència de Barcelona i d’Antropologia Mèdica a Tarragona.

Ha escrit llibres i articles sobre la història de la medicina catalana dels segles XVII a XX. Treballa sobre la cultura material i les representacions visuals a la medicina contemporània i el seu paper en la configuració de les especialitats mèdiques.

L’Assemblea General de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) celebrada el 29 de novembre de 2017 va elegir els càrrecs de presidència i tresoreria i va renovar la meitat del Consell Directiu de la Societat. Alfons Zarzoso és el nou president, en substitució d’Emma Sallent, que ha passat a ocupar el càrrec de tresorera.

Col·loquis de la SCHCT

A banda de l’Origen. Els altres llibres de Charles Darwin

“Darwin i l’expressió de les emocions”

a càrrec de Xavier Bellés (CSIC)

24 d’abril a les 20.00 h. Vic (Agrupació Astronòmica d’Osona, c.Pare Xifré, 3r 3a.)

El 1872 apareixia The Expression of Emotions in Man and Animals, un dels llibres més singulars de Charles Darwin. La idea era descriure les principals expressions en l’home i en altres animals, i explicar l’origen i desenvolupament de les mateixes. Per a això, va establir un fascinant catàleg d’expressions de les més diverses emocions, basat en humans i en altres animals. La comparació de resultats va permetre a Darwin identificar diverses expressions facials universals, la qual cosa apunta a un origen comú i ve a donar suport a la teoria de l’evolució per selecció natural. Les aportacions de Darwin a l’estudi de les expressions no només van tenir un impacte rellevant en la teoria de l’evolució per selecció natural, sinó que també van representar un sòlid antecedent d’altres disciplines, com l’etologia i la psicologia.

 

SCHCT. Institut d’Estudis Catalans

Servei de Suport a la Recerca

Carrer del Carme, 47 | 08001 Barcelona

Aquest missatge i, si escau, els fitxers annexos s’adrecen, exclusivament, a la persona destinatària i poden contenir informació privilegiada o confidencial, especialment pel que fa a les dades personals. Si no sou aquesta persona, us notifiquem que fer-ne ús, divulgar-lo o copiar-lo sense autorització és prohibit, d’acord amb la legislació vigent. Si heu rebut aquest missatge per error, us preguem que ens ho comuniqueu immediatament per aquesta mateixa via i que l’esborreu tot seguit. L’emissor no garanteix la integritat, la rapidesa o la seguretat d’aquest correu, ni es responsabilitza de possibles perjudicis derivats de la captura, incorporacions de virus o qualsevol altra manipulació que en facin terceres persones.

Cicle de col·loquis de la SCHCT

FRANKENSTEIN 2018: DOSCIENTOS AÑOS EN LA HISTORIA DE LA CIENCIA

The Science of Frankenstein: discoveries and controversies

a càrrec d’Andrew Smith (University of Sheffield)

Dijous 19 d’abril de 2018 a les 19h a l’Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, Barcelona)

This talk explores the complex scientific engagement of Frankenstein. The influence of Sir Humphry Davy, Erasmus Darwin and debates about galvanism will be explored. The political context of the time shaped attitudes towards science with many reactionary commentators regarding scientific discoveries as ‘ungodly’ and as having troubling associations with the French Revolution. The post-Napoleonic context of Shelley’s novel reworks these links between political and scientific radicalism as a lost Idealism in which Victor’s seemingly botched creation suggests the gulf between radical conception and dystopian reality. This talk thus discusses how Shelley’s representation of science should be seen as a way of thinking about politics in a post-revolutionary era.

Andrew Smith, Professor of Nineteenth-Century English Literature, School of English, University of Sheffield, Reino Unido. Especialista de la literatura “gótica” entre finales del siglo XVIII y principios del XX. Smith ha dedicado buena parte de su trabajo a las relaciones entre esa literatura y la medicina, como lo ilustra su libro Victorian Demons: Medicine, Masculinity and the Gothic at the fin-de-siècle (2004). Es también autor, entre otros, de The Ghost Story 1840-1920: A Cultural History (2010) y Gothic Literature(2007/2013). Ha coordinado una contribución de máxima importancia en el ámbito de los estudios frankensteinianos: The Cambridge Companion to Frankenstein (2016).

 

Cicle FRANKENSTEIN 2018: DOSCIENTOS AÑOS EN LA HISTORIA DE LA CIENCIA

Coordinador: Fernando Vidal (ICREA/UAB) fernando.vidal@icrea.cat

Se propone aquí conmemorar, con relación a la historia de la ciencia, los doscientos años de la publicación de Frankenstein. Dada la naturaleza del evento (bicentenario 1818-2018) y la amplitud del tema (ya que se trata de uno de los más importantes mitos culturales de la época contemporánea), se proyectan seis conferencias, dividas entre los años lectivos 2017-18 y 2018-19, pero todas en el año civil 2018. Por ello, aunque sea necesaria una nueva propuesta durante la convocatoria Col·loquis 2018-19, presentamos el programa entero. Que sepamos, éste es el único acontecimiento planificado en Barcelona para el bicentenario de Frankenstein.
Mary Wollestoncraft Godwin, la futura Mary Shelley, escribió Frankenstein, o el moderno Prometeodurante el verano de 1816; la novela se publicó en 1818. Ya en 1826 se representó la primera de sus muchas adaptaciones teatrales, y en 1910 la productora cinematográfica del inventor Thomas Alva Edison estrenó la primera de numerosas películas. Desde el comienzo, y por razones intrínsecas a su tema, la más célebre de las novelas “góticas” sirvió como punto de partida para la representación, elaboración y discusión de cuestiones religiosas, filosóficas, políticas, literarias, epistemológicas y éticas alrededor del conocimiento, la ciencia y la medicina, el científico, la experimentación, la creación y la transmisión de la vida. Desde el último tercio del siglo XX, la figura del Dr. Frankenstein y su criatura se asocian frecuentemente a la bioingeniería, la biotecnología y la experimentación sobre la vida (organismos genéticamente modificados, biología sintética, clonación, técnicas de reproducción, uso de embriones y células madre); las perspectivas transhumanistas y posthumanistas evocan temores y expectativas futurológicas de corte frankensteiniano. En todas las áreas, “Frankenstein” resume el problema de las ciencias y las tecnologías que parecen transgredir límites absolutos, desnaturalizar la naturaleza y poner a la humanidad en peligro. En la gran mayoría de los trabajos que relacionan a Frankenstein con esos temas, el creador y su “monstruo” señalan algo que se debe condenar, advierten sobre la ambición desmesurada de la ciencia y la tecnología, anuncian las consecuencias nefastas de sus excesos prometeicos… La historia del creador y la imagen icónica de la criatura (ambos derivados menos de la novela de 1818 que de la clásica película de 1931) oficia de fábula moral. A menudo de manera simplista, aproximativa o anacrónica, se proyecta sobre la narrativa de Shelley todo tipo de preocupación y se transforma a “Frankenstein” en espejo de “ansiedades” contemporáneas. De este modo, frankenfood designa alimentos en base a materias primas genéticamente creadas o alteradas, y una historiadora de la ciencia feminista, Evelyn Fox Keller, vio en la novela una historia sobre las consecuencias de la “ambición masculina” de “apropiarse de la función procreativa.” Aunque la mayor parte de sus usos poco tenga que ver con el texto original, el Dr. Frankenstein y su “monstruo” perduran como mito cultural de la modernidad. Las conferencias que aquí se proponen pretenden alejarse de los usos de Frankenstein como puro espejo de preocupaciones actuales, y examinar ese mito cultural con relación a la ciencia de manera histórica y contextualizada. Tratarán específicamente de Frankenstein en relación con la exploración polar, la electricidad y la vida, la política de las ciencias naturales, la historia del cuerpo y, más allá del siglo XIX, con el cerebro y el cambio climático.

Cicle

Espais de Ciència: la natura a la ciutat

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquest curs us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

Primera visita del cicle:

Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona 

Dijous, 12 d’abril de 2018, 19:00 h

*Aquesta activitat és gratuïta però l’aforament és limitat. Per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu a itinerarischct@gmail.com

En la primera sessió del nostre cicle d’Espais Científics, visitarem un dels primers museus de ciències naturals de la ciutat, concretament de geologia, que tè la peculiaritat de preservar el seu espai gairebé tal i com va ser concebut fa més de cent anys.  De la mà de Sebastián Calzada, actual director del museu, i de Ferran Aragón, expert en la història de les ciències naturals del període en que es va concebir el museu, farem un viatge al passat mitjançant un museu molt desconegut per molts barcelonins, per conèixer la seva història i reflexionar sobre el seu present.

Ferran Aragón

Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) i Col·lectiu Allaqqat.

Sebastián Calzada

Director del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona

Ferran Aragón es doctor en Biologia del Desenvolupament (UPF, 2008) i màster en Història de la Ciència (UB-UAB, 2012). Els seus camps d’investigació principals en història de la ciència es centren en la relació entre ciència i ideologia i, especialment, la relació entre ciència i construcció d’identitats nacionals. Dins aquest marc, ha estudiat el grup de científics, catalanistes i catòlics de finals del segle XIX i principis del XX a Barcelona. En aquest sentit, recentment ha publicat un capítol en el llibre “Barcelona: An Urban History of Science and Modernity” sobre les donacions al Museu Martorell.

Cicle

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’humanitarisme

Fernanda Jacobsen y la Scottish Ambulance Unit en la Guerra Civil Española

Linda Palfreeman

Universidad CEU-Cardenal Herrera (Elx)

Dijous 22 de març de 2018

18:00 h

Anfiteatre de la Residència d’Investigadors

carrer Hospital 64, 08001 Barcelona Tel. 93 443 27 59

Llicenciada en Comunicació / Periodisme, Linda Palfreeman es va doctorar en Lingüística per la University of Leeds (UK) amb una tesi sobre la interpretació del llenguatge publicitari. Des de 1996 és professora de la Universidad CEU-Cardenal Herrera al campus de Carmelitas d’Elx. Ha publicat, entre altres llibres, Spain Bleeds: The Development of Battlefield Blood Transfusion During the Civil War (Sussex Academic Press / Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies, 2015).

Resum. Quan la guerra civil va esclatar a Espanya al juliol de 1936, la República va llançar una crida mundial per a assistència mèdica. Milers de persones per tot el món van respondre a la crida. La unitat d’ambulància del Comitè Español d’Ajuda Mèdica (SMAC) va ser la més reconeguda de les organitzacions britàniques involucrades. No obstant això, hi havia altres empreses d’aquest tipus sobre les quals se sap ben poc. Una d’elles fou la Unitat d’Ambulància Escocesa (Scottish Ambulance Unit). La Unitat d’Ambulància Escocesa estava integrada per sis ambulàncies i un camió carregat de material sanitari, juntament amb un equip de vint voluntaris. L’única dona de l’equip va ser la comandant, Fernanda Jacobsen. Fernanda va ser inicialment nomenada oficial d’enllaç i intèrpret, ja que parlava espanyol i tenia contactes al govern republicà. Això suposava una gran ajuda per organitzar el treball de la Unitat a l’assetjada capital del país, Madrid. No obstant això, Fernanda aviat va demostrar ser indispensable, tant que va romandre en el lloc de comandament de la Unitat en cadascuna de les seves successives expedicions a Espanya, durant un període d’aproximadament dos anys, des de setembre de 1936 fins a juliol de 1938. Audaç, valenta i compassiva, Fernanda arriscava la seva pròpia vida per alleujar el sofriment d’un poble necessitat. Era venerada i adorada pel poble espanyol.

Organització

Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona)

Amb la col·laboració

Residència d’Investigadors

Coordinació

Àlvar Martínez-Vidal (IHMC, Universitat de València) alvar.martinez@uv.es

Jon Arrizabalaga (Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona) jonarri@imf.csic.es

 

Programa en PDF:

Fernanda Jacobsen y la Scottish Ambulance Unit en la Guerra Civil Española, català

Fernanda Jacobsen y la Scottish Ambulance Unit en la Guerra Civil Española, castellà

Programa del cicle:

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’Humanitarisme

Vulnerables: compasión y curas de enfermería en la historia del humanitarismo, en castellà

***

Aquest Col·loqui es duu a terme en el marc del projecte de recerca MINECO “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias: agendas, agencias, espacios y representaciones” (HAR2015-67723-P).

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.