General

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: “Col·loquis a Osona”

 “Josep Comas i Solà (1868-1937), entre l’acadèmia i el públic”

Dia: Dimarts 19 de març de 2019, 20h.

Lloc: Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO).

Carrer del Pare Xifré 3, 3er 1a, Vic.

 

Ponent: Antoni Roca-Rosell (Universitat Politècnica de Catalunya – Institut d’Estudis Catalans).

Resum: Un dels elements notables de la trajectòria de Josep Comas i Solà va ser la seva fascinació per acostar-se als astrònoms amateurs i la notable repercussió  amb que va portar a terme aquest acostament. Per a Comas, seguint, per exemple, a Camile Flammarion, la pràctica de l’astronomia tenia valors més enllà de la ciència, aportava uns valors personals, una espiritualitat singular, que feia destacar els amants de l’astronomia de la resta de ciutadans. Tanmateix, Comas advocava perquè qualsevol persona s’endinsés al món de l’astronomia, com a camí de superació humana. Aquesta religiositat laica partia, per descomptat, d’una concepció mítica (gairebé mística) de la pràctica científica. Ens proposem analitzar diferents aspectes de l’acció de Comas i Solà en aquest terreny, els èxits i les contradiccions que va trobar i la projecció que ha tingut en la cultura científica catalana i espanyola (i més enllà!).

Organitza: Pasqual Bernat (dins del cicle “Col·loquis a Osona”).

 

Crònica de la xerrada de Xavier Ferrer Parareda

A càrrec de Miquel Carandell

L’any 1993, la biblioteca especialitzada en ciències naturals, sobretot en ornitologia i jardineria, del representant d’IBM, bibliòfil i aficionat a l’ornitologia Frederic Travé i Alfonso, fou dipositada al Museu de Ciències Naturals de Granollers. Es tractava d’un fons de més de 2.000 títols que van des dels tres volums de l’Ornithologiae de Ulisses Aldrovandi o l’Historia Naturalis de Avibus de Johannes Jonstonus (que podeu trobar digitalitzat aquí), tots dos del segle XVII, fins a guies d’ornitologia de llocs del món tan dispars com Siberia, Malasia o Guatemala. Uns anys més tard, el Museu també va acollir totes les col·leccions d’història natural de Travé, principalment de malacologia, que s’exposa a l’edifici de la Tela, papallones i vertebrats dissecats.

Per tal d’aprofundir en el coneixement d’aquestes col·leccions i el seu productor, el passat 14 de febrer de 2019, la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers va acollir la xerrada del professor de la Universitat de Barcelona Xavier Ferrer Parareda amb el títol “Frederic Travé i la represa de l’ornitologia a catalana”, organitzada pel museu en col·laboració amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica.

Ferrer va enllaçar la semblança biogràfica de Travé amb la creació i primers anys de la Sociedad Española de Ornitologia (SEO). La seva feina a IBM va permetre, per exemple, que els primers números d’Ardeola, la revista de la SEO, estiguessin picades a màquina amb molta qualitat. Igualment, els viatges de feina servien a Travé per establir “lazos ornitológicos” internacionals, “lazos” que probablement el van portar a conèixer a personatges com Etchecopar, president de la Société Ornithologique de France. Travé també va establir una fructífera relació amb Roger Peterson, autor de les primeres guies de camp als Estats Units, que va desembocar en la publicació de la primera guia de camp espanyola. Part de la correspondència personal de Travé, sobretot aquella relacionada amb l’ornitologia, es conserva també en el Museu de Ciències Naturals de Granollers. La voracitat a l’hora d’adquirir llibres ornitològics per la seva col·lecció va fer que alguns dels títols més especialitzats arribessin a la comunitat espanyola de científics mitjançant Travé. Es conserva una carta, per exemple, en la que el naturalista José Antonio Valverde, estretament vinculat a Doñana, li demana a Travé un llibre que no pot trobar per altres vies. Tot i això, altres naturalistes es queixaven de què el gran esforç de compilació bibliogràfica de Travé sovint no era accessible.

Així, Ferrer va narrar la gestació de la “Sección Regional” de Catalunya de la SEO, que dirigien sobretot Travé i els dos germans Maluquer, Joaquim i Salvador. Aquest últim també va fer una important donació bibliogràfica al museu. La SEO catalana estava formada essencialment per membres de l’alta societat, amb una marquesa, dos barons, una filla d’un compte, un militar i un capellà. Entre les seves activitats, oferia cursets de formació d’aficionats, conferències, sortides ornitològiques… i va promocionar l’elaboració d’una “llista patró” dels noms comuns d’ocells en català, precisament en motiu de l’edició de la guia de Peterson.

En el debat posterior a la xerrada va sorgir la figura de la dona de Travé, Maria Antonia “Tona” Maristany Ibarra, filla del comte de Lavern, que, a més de participar activament en les reunions de la SEO, va ser qui va donar les col·leccions de Travé al Museu. El contacte es va fer mitjançant Joan Martínez, marxant de “la Tona”, que tenia el seu despatx a Granollers. Martínez va entrar en contacte amb Toni Arrizabalaga, director del Museu, que va anar a Can Travé, a Cubelles, on encara s’allotgen les col·leccions que no són de ciències naturals, per gestionar el dipòsit.

Més informació:

http://www.museugranollersciencies.org/ca/blog/frederic-trave-i-lornitologia-catalana-cronica-de-la-xerrada-de-xavier-ferrer/

Article de Xavier Ferrer sobre Frederic Travé a L’Abellarol, a la pàgina 35:

https://issuu.com/ornitologia/docs/abellerol56

Crònica de la Xerrada al Bloc de l’Arxiu de Cubelles:

http://arxiu.cubelles.cat/2019/02/conferencia-frederic-trave-i-la-represa.HTML            

Itinerari Científic a Girona

Dilluns, 11 de març de 2019, 18:00 h 

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica us proposa un itinerari per Girona que us portarà a conèixer la ciutat de l’Onyar des del punt de vista de la ciència. Des d’un hospital medieval a l’arribada del gas a la ciutat, passant per la petjada jueva a la ciutat o la primera trucada telefònica, aquesta ruta us portarà a conèixer els racons científics de Girona tot fent un agradable passeig pel Barri Vell, creuant els seus ponts, pujant les seves escales i contemplant la catedral i Sant Fèlix. Després de diverses experiències amb itineraris i visites a Barcelona, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica et porta de forma gratuïta a recórrer Girona per conèixer també la seva història de la ciència. 

L’itinerari serà guiat per Miquel Carandell Baruzzi, llicenciat en Biologia per la Universitat de Girona, on va viure més de sis anys, i doctor en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona. Carandell ha treballat la història de la ciència a Barcelona amb la publicació del llibre “Barcelona, ciència i coneixement”, d’Albertí Editors, i ofereix rutes científiques i culturals dirigides a tota mena de públics des d’Històries de Ciència (www.historiesdeciencia.cat). 

*Aquesta activitat és gratuïta però l’aforament és limitat. Per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu a itinerarischct@gmail.com

Un cop feta la inscripció, es comunicarà el punt de trobada.

 

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Different waxes, different gazes: On the aesthetics of ceroplastics

Pietro Conte

(Senior Assistant Professor of Aesthetics at Ca’ Foscari University of Venice)

Dijous, 21 de febrer de 2019 a les 19.00 hores

Lloc : Sala Pi i Sunyer, IEC, Carrer del Carme, 47. Barcelona

Tercera sessió d’aquesta sisena edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el potencial explicatiu de la cultura material de la ciència, així com les condicions i contextos de les exhibicions d’objectes i materials científics.

Some very different kinds of objects often fall under the same label of “anatomical wax modelling” simply because 1) they are actually made of wax and 2) they are shaped, modelled, or retouched by an artist or artisan. Yet when focusing not only on what these objects concretely are, but also on how they are perceived and experienced, irreconcilable differences emerge.

In my talk I will particularly focus on the collection of wax heads preserved at the recently reopened Cesare Lombroso’s Museum of Criminal Anthropology in Turin, considering them as an ambiguous middle-way between two different types of wax objects: the so-called “anatomical Venuses” (prompting what I would define as an “aesthetic-typifying” gaze) and the moulages (requiring on the contrary a “scientific-individualizing” gaze).

Organitza: Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya) i José Pardo-Tomás (CSIC, Institució Milà i Fontanals).

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: “Hazards at the Workplace / Els Perills del Treball”

 “Breathless miners: Coal mining and occupational health in Britain”

Dia: Dimecres 20 de febrer de 2019, 16h.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC).

Plaça Cisneros 4, València.

Ponent: Profesor Arthur Mc Ivor (Director Scottish Oral History Centre School of Humanities. University of Strathclyde)

 

Resum del cicle: La història dels tòxics als treballs, particularment al món industrial, és un camp ben establert a la intersecció de la història social del moviment obrer i de la industrialització. A les darreres dècades ha esdevingut una “zona de contacte” amb altres especialitats històriques com la història de la medicina (salut laboral i seguretat al treball), la història de la tecnologia i la historia mediambiental. Aquest renaixement de la salut i la seguretat laborals com a tema important de la història ha introduït tot un ventall de protagonistes implicats: treballadors, experts mèdics, científics, assegurances, entitats d’avaluació del risc, governs i departaments ministerials, directius i emprenedors. La varietat de protagonistes fa que la regulació del riscos de l’entorn laboral siga un tema complex i sotmès a una gran varietat de pressions i interaccions desiguals, tot això condicionat pels espais laborals, els productes tòxics i els cossos de les persones treballadores, amb fort biaix de gènere i de classe social.  L’objectiu d’aquestes sessions és oferir una visió de les darreres recerques amb alguns dels representants més coneguts dins d’aquest àrea. Junt amb els estudis més famosos, volem també presentar nous enfocaments i àrees de recerca.

La proposta gira al voltant de tres àrees d’exposició als tòxics dins del món laboral: la industria (amiant), la minera (silicosis) i l’agricultura (pesticides). Els autors triats han desenvolupat recerca al voltant d’aquestos temes i, a més a més, han fet treballs de caire historiogràfic que permeten també plantejar debats amb un contingut més general, com ara la invisibilització dels riscos tòxics i dels cossos dels treballadors (Nathalie Jas), els problemes de la “ciència no feta” (undone science) i la manca de voluntat reguladora (“non-decision-making”) (Emmanuel Henry) i la qüestió general dels diferents règims de riscos tòxics (Christopher Sellers), on intervenen un gran ventall de protagonistes (human i no humans) connectats per relacions conflictives marcades per grans desigualtats de poder polític, econòmic i epistèmic. Les conferències compaginaran la presentació de casos particulars amb aquestes qüestions més generals, per tal d’atraure un públic ampli, fonamentalment de l’àrea d’història de la ciència, però també d’altres especialitats com salut pública i ocupacional, sociologia del treball o història social.

Organitza: José R. Bertomeu i Ximo Guillem (dins del cicle “Hazards at the Workplace / Els Perills del Treball”).

Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.