General

Capítol 14

Medi ambient

El gir ambiental
Els problemes ambientals han guanyat presència a l’esfera pública durant les darreres dècades i han estat incorporats a l’agenda política i als mitjans de comunicació.
Per Agustí Nieto-Galan (IHC-UAB)

Primavera Silenciosa, un llibre per despertar consciències
Apareguda en 1962, Primavera Silenciosa de Rachel Carson es convertiria en poc temps en un llibre icònic, un punt d’inflexió del moviment de defensa i conservació del medi ambient.
Per Miquel Carandell Baruzzi (IHC-UAB)

Les bicicletes d’Estocolm
Científics, activistes i diplomàtics van discutir al voltant de les conseqüències de viure en “una sola Terra” al congrés de l’ONU del Medi Ambient Humà (1972).
Per Agustí Nieto-Galan (IHC-UAB)

Què en fem, dels nostres residus?
La gestió de residus davant l’augment de població i l’aparició de nous materials.
Per Judit Gil-Farrero (UB)

Viure en un món tòxic
La producció d’ignorància ambiental en un món marcat per violències lentes i forts desequilibris en el repartiment dels riscos tòxics.
Per José Ramón Bertomeu Sánchez (IILP-UV)

Accés capítol 13

“30 Anys d’Educació, Investigació i Professió”

19 de Gener 2022, On line, 18.30 h. (CET)   link

Covid-19 y Brasil: una mirada histórica

Marcos Cueto (Fiocruz / DHST-IUHPS)

Esta presentación analiza las respuestas del gobierno de Jair Bolsonaro a la COVID-19 durante el primer año y medio de la pandemia en Brasil (marzo de 2020 a junio de 2021). En el contexto de una intensa inequidad social y desmantelamiento del sistema de salud pública, la implementación de políticas autoritarias e irracionales significaron la banalización de la muerte de pobres y discriminados, como los afrobrasileños e indígenas de la Amazonía, así como la destrucción del diálogo entre la sociedad civil y el Estado sobre el que se sustentaban intervenciones sanitarias pasadas. Asimismo, surgió un debate público sobre si las respuestas del poder eran un caso extremo de negligencia o de necropolítica (es decir, de permitir que muriesen ciudadanos considerados descartables).

Marcos Cueto recibió su doctorado de la Universidad de Columbia de Nueva York. Actualmente es editor de la revista Historia Ciencia Saúde Manguinhos publicada por la Casa de Oswaldo Cruz, Fiocruz, en Rio de Janeiro. Es autor de numerosos trabajos sobre la historia de la ciencia y la salud pública latinoamericanas. Es también presidente de la División de Historia de la Ciencia y la Técnica de la International Union of History and Philosophy of Science and Technology por el periodo 2021-2025.

Presentació a càrrec de Enrique Perdiguero (IILP-UMH)

Capítol 13

Medicina, bogeria i societat

La invenció de la medicina mental
Les claus culturals i sociopolítiques d’una nova especialitat mèdica.
Per Enric Novella (IILP-UV)

La mirada psicopatològica
Entre la medicina retrospectiva, el diagnòstic social i la crítica cultural de la modernitat.
Per Enric Novella (IILP-UV)

L’era dels manicomis
Els espais de la bogeria des de les fundacions baixmedievals a la desinstitucionalització.
Per Enric Novella (IILP-UV)

L’electrificació de la psiquiatria
La teràpia electroconvulsiva i els tractaments somàtics de la malaltia mental.
Per Enric Novella (IILP-UV) i Javier Balaguer (IILP-UV)

De la higiene a la salut mental
De la prevenció de la malaltia mental a la promoció del benestar emocional.
Per Enric Novella (IILP-UV)

Accés capítol 12

Col·loquis de la SCHCT (2021–2022)

Dijous 16 de desembre de 2021, 18.30 CET

Sessió online: Link

“’But is it Labor?’: Neural Data and Value Production in Biocapitalism”

(co-organitzat amb l’IHC-UAB)

Ponent: Danielle Carr (Columbia University, Department of Anthropology)

Cicle: Technology & capitalism

Coordinadors: Jaume Sastre-Juan i Eóin Phillips

Resum: Many scholars have proposed that new permutations of capitalism are organizing around biological life itself as a site to extract value. These accounts tend to argue that in “biocapitalism,” activities that would normally be called “reproduction”—which can mean either the biological life of the body or the activities of maintaining social life, depending on how you define it—has been reframed as itself productive labor. This talk considers some of these claims about “biocapitalism” by thinking through the development of brain implants for affective disorder. Currently, brain implants are being developed to both treat mood disorder in humans and simultaneously collect data that can be coupled to other behavioral information to predict and engineer mood states. The technology has not only been the recipient of state and military funding historically, but currently receives vast amounts of private investment from data monopolists like Google and Facebook. This talk uses four years of ethnographic work in experimental neural engineering labs to discuss the forms of value production in biocapitalism. What does it mean to propose that life itself has become labor? And what does it do for a contemporary critique of capitalism to think through emerging forms of value production through the lens of labor?

Danielle Carr is a writer and Ph.D candidate in the Department of Anthropology at Columbia University. She writes about the politics and history of science, especially the mind sciences. She is currently a Lindt Fellow, completing a dissertation about the development of brain implants for psychiatric disorder. Her essays have appeared in publications including n+1, the Nation, the Baffler, PioneerWorks, and Jacobin. Her academic work has been supported by organizations including the NSF, the Wenner Gren Foundation, the Horowitz Foundation, the Chateaubriand Fellowship, the Society for Psychological Anthropology, the Council for European Studies, and the Mellon Foundation.

*Sense inscripció prèvia, l’enllaç complet