Cicles de col·loquis que es realitzen a l’INSTITUT D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA LÓPEZ PIÑERO de la Universitat de València, els podeu trobar aquí.

Podeu trobar els videos participants del Premi a videos de les Trobades de la SCHCT aquí.


Col·loquis 2021-2022

Cicle “30 Anys d’Educació, Investigació i Professió”

“The Rise of University museums and collections at the turn of the XXIst century in the scope of science and society new dialogue”

Ponent: Sébastien Soubiran (Université de Strasbourg/Universeum)

Data: 29 de març de 2022, 18.30h. 

Cicle “30 Anys d’Educació, Investigació i Professió”

“More needed than ever: The role of the history of science in the ‘decolonising the museum’ debate”

Ponent: Marta Lourenço (MUHNAC-CIUHCT-PRISC, Universidade de Lisboa / UMAC-ICOM)

Data: 17 de Febrer 2022, On line, 18.30 h.

Cicle Technology & capitalism

Material Political Economies: From High-Frequency Trading to Online Advertising”

Ponent:Donald MacKenzie (University of Edinburgh)

Data: 27 de gener 2022, On line, 18.30 h. (CET)

Cicle “30 Anys d’Educació, Investigació i Professió”

Covid-19 y Brasil: una mirada histórica

Ponent: Marcos Cueto (Fiocruz / DHST-IUHPS) 

Data: 19 de Gener 2022, On line, 18.30 h. (CET)

Cicle Technology & capitalism

“But is it Labor?”: Neural Data and Value Production in Biocapitalism.

Ponent: Danielle Carr (Department of Anthropology, Columbia University)

Data: 16 de Desembre 2021, On line, 18.30 h. (CET)

Cicle Technology & capitalism

Compass to Sentinel: The Automation of Self-tracking Technology

Ponent: Natasha Schüll (New York University, Department of Media, Culture, and Communication)

Data: 18 November 2021, On line, 18.30 h. (CET)

.

Cicle Technology & capitalism

Biometric Capitalism: Africa in the 21st Century

Ponent: Keith Breckenridge (WISER — Wits Institute for Social and Economic Research)

Data: 14 October 2021, On line, 18.30 h. (CET)

 


XVI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica

Conferència «“Trust me, I’m an historian of science” reflections on our field as a response to crisis»

Ponent: Christopher Hamlin

Data: 12 de novembre de 2020

Organitza:
Institut d’Estudis Catalans, Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat Miguel Hernández d’Elx i Universitat d’Alacant, amb el suport de la Generalitat Valenciana

Conferència plenària inaugural de la XVI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica a càrrec de Christopher Hamlin, catedràtic d’història de la ciència i la filosofia a la Universitat de Notre Dame i un dels historiadors de la ciència i la medicina més prestigiosos en l’actualitat.

 

Conferència «Una ciència catòlica i internacional. Les teories de l’evolució en la construcció del franquisme»

Ponent: Clara Florensa

Data: 14 de novembre de 2020

Organitza: Institut d’Estudis Catalans, Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat Miguel Hernández d’Elx i Universitat d’Alacant, amb el suport de la Generalitat Valenciana

Conferència plenària de cloenda de la XVI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica impartida per Clara Florensa, experta en evolució, ciència i franquisme, sobre les teories de l’evolució en la construcció del franquisme.


Col·loquis 2020-2021

Conferència: Recreació històrica de les primeres fotografies de muntanya a Catalunya

Data: 03 de juny de 2021, de 18:30 a 20:00 h
Lloc: Barcelona, Institu d’Estudis Catalans. L´acte també serà retransmès en directe

Programa:
18:00 Presentació de l’acte: Ramon Barnadas
18:05 Intervenció de Carles Mitjà, Un recorregut per la imatge fotogràfica impresa
18.30 Intervenció de Ramon Barnadas, Gènesi dels àlbums pintorescos monumentals de Catalunya
19.00 Intervenció de Gregori Guasp, Estratégies matemàtiques per a la localització de les imatges
19.30 Debat conjunt i participació del públic
20:30 Cloenda

Cicle: El Servei Meteorològic de Catalunya, 100 anys d’història

La meteorología peninsular en los años de entre guerras mundiales

Ponent: Aitor Anduaga

Data: 18 de maig de 2021 ales 20:00

Vídeo

Cicle: El Servei Meteorològic de Catalunya, 100 anys d’història

Eduard Fontserè: Físic, Meteoròleg i dinamitzador cultural

Ponent: Antoni Roca (UPC)

Data: 20 d’abril de 2021 ales 20:00

Al llarg dels seus 100 anys de vida, Eduard Fontserè va marcar de manera profunda diversos camps de la ciència, inclosa la modernització de les institucions. Fontserè es formà com a físic i inicià la seva carrera com astrònom. Ja a final de segle XIX, començà la seva activitat en meteorologia, que culminà amb la creació del Servei Meteorològic de Catalunya el 1919. Fou professor de la Universitat de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, de l’Institut d’Estudis Catalans i promotor de societats científiques. Després de la guerra civil, la seva figura prengué una dimensió cívica, com a representant viu d’una època de cultura democràtica.

Vídeo

Cicle: El Servei Meteorològic de Catalunya, 100 anys d’història

El Servei Meteorològic de Catalunya: una empresa comú

Ponent: Josep Batlló (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

23 de març de 2021 a les 20:00

L’any 1921 es va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, una institució concebuda com una peça més de l’articulació del govern de la Mancomunitat de Catalunya, però, que al mateix temps, recollia una tradició d’observació dels fenòmens meteorològics molt arrelada al país. Una circumstància que encara perviu i que té en el modern Servei un referent indispensable. Va saber combinar la recerca sobre la meteorologia de Catalunya amb un servei a la població i la societat de forma molt equilibrada i alhora participar en els projectes i programes internacionals de recerca.

Alhora, enguany també es compleixen els 150 anys del naixement i els 50 de la mort d’Eduard Fontserè, únic director del Servei Meteorològic de Catalunya en el període 1921-1939 i figura cabdal en la física del primer terç del segle XX a Catalunya i també en la formulació d’un projecte científic catalanista

Vídeo

Cicle: Global History of Science Seminar

“Empire of Circulation: Habsburg Knowledge in its Global Settings”
Ponent: Franz L.Fillafer (Investigador a l’acadèmia Austríaca de la Ciència)

18 de març de 2021, de 18:30 a 20:00

The historical profession is abuzz with studies of “circulation” and “interaction”, yet the conceptual purchase and difficulties of these enticing terms remain ill-explored. My paper seeks to sound out the benefits this novel perspective promises: It permits us to situate the study of Habsburg Central Europe afresh in global history, and in doing so promotes a better understanding of each.

Cicle: Situating space technology between lab and field sciences

“The smallest unit of landscape: a concept negotiated between field sciences, aerial photography and remote sensing through satellites.”
Ponent: Chunglin Kwa

17 de febrer de 2021, de 16:00 a 17:30

Cicle: Situating space technology between lab and field sciences

“Exploring the borders of lab and field sciences in Antarctica: Which lessons for remote sensing through satellites?”
Ponent: Sebastian Grevsmühl
10 de febrer cd 2021, de 16:00 a 17:30

Cicle: Situating space technology between lab and field sciences

“Eyes looking up, eyes looking down: blurring the field/lab boundary in meteorology”
Ponent: Kristine C. Harper
3 de febrer de 2021, de 16:00 a 17:30

Cicle: Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

Resultados de investigación implementados como intervenciones artísticas: la obra de Lilly Reich en el Pabellón de Barcelona

Ponent: Laura Martínez de Guereñu, IE University/ Humboldt Research Fellow, TUM

Vídeo de la sessió aquí

Cicle: El cine como herramienta de divulgación científica: perspectivas a debate

“El cine como herramienta: educación y ciencia” amb Sabela Rey Cao
“El cine como plataforma: mujeres científicas y minorías” amb Paula Talero Álvarez. 

Dijous 22 d’octubre de 2020.

Sessió Inaugural del Col·loquis de la SCHCT 2020/2021

Converses amb Josep Maria Català Domènech, 15 d´octubre de 2020

La sessió inaugural dels Col·loquis de la SCHCT 2020/2021 està relacionada, és clar, amb el tema o fil conductor comú triat aquest curs i titulat La popularització de la ciència: el documental i altres expressions. Després d´unes paraules de benvinguda, la sessió està organitzada en tres blocs.

Col·loquis 2019-2020

Cicle El zoo de Barcelona: passat, present i futur

Amic o presoner? La relació del públic amb els animals del zoo

“Amic o presoner? La relació del públic amb els animals del zoo”. Segona sessió del Hi intervindran Oliver Hochadel (IMF-CSIC), Bibiana Martín Prat (Zoo de Barcelona) i Josep Maria Reyné Vergeli (UAB). Dinamitzarà la sessió Miquel Carandell (Museu de Ciències Naturals de Granollers). Es va celebrar el 19 de febrer de 2020.

Cicle Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

Col·loqui «Exhibiting anatomy in Montpellier: a work still in progress»

“Exhibiting Anatomy in Montpellier: a work still in progress”, a càrrec de Caroline Ducourau, Direction de la culture scientifique et du patrimoine historique, Université de Montpellier.
This conference will explain shortly the story of anatomical collections in the Faculty of Medicine of Montpellier, focus on the museographic developments of the last five years, and at least expose the prospects in the context of global reorganization of the historical building of the Faculty, which allows new opportunities of museographic display. L’acte va tenir lloc el 30 de gener de 2020.

Cicle Desig natural de saber: Història natural als segles XVI i XVII entre política i art

Col·loqui: Sabina Brevaglieri, Johannes Gutenberg-Universität Mainz, “Natural desiderio di sapere. Roma barocca fra vecchi e nuovi mondi”, 9 de gener de 2020.

Sessió inaugural del programa de Col·loquis de la SCHCT 2019-2020

Inauguració col·loquis 2019-2020 de la SCHCT”.  Presentació dels col·loquis 2019-2020 de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT). El primer col·loqui es titularà “Ciutat, patrimoni i ciència” i consistirà en una conversa amb Itziar González i Celia Marín. Hi haurà música en directe interpretada per Miquel Muñiz. L’acte va tenir lloc el divendres, 08 de novembre de 2019.

Col·loquis 2018-2019

Cicle El Zoo de Barcelona: passat, present i futur

Col·loqui: “Animals a l’Ajuntament. El zoo de Barcelona i la política urbana” celebrat el 20 de novembre de 2019.

Cicle II Seminario Internacional del Colegio Doctoral Tordesillas de Salud Pública e Historia de la Ciencia

Reformas sanitarias en Brasil y países del sur de Europa en el siglo XX, 14 y 15 de noviembre de 2020

 

Cicle Ciència democràtica: una nova cultura científica en temps d’incertesa

Taula rodona “Més enllà de Rachel Carson: pesticides, experts i controvèrsies públiques”

Taula rodona “Més enllà de Rachel Carson: pesticides, experts i controvèrsies públiques”. L’acte va tenir lloc el 16 de maig de 2019.
Ximo Guillem Lobat, (Professor d’Història de la Ciència, UV) “La (in)visibilització del risc dels pesticides: un exemple de principis del segle XX”.
José Ramón Bertomeu-Sánchez (Professor d’Història de la Ciència, UV), “Química i poder: Els pesticides i el Franquisme”.
Joan O. Grimalt, (CSIC), “Els pesticides avui”.
Agustí Nieto-Galan (Catedràtic d’Història de la Ciència (UAB) “Rachel Carson i el DDT: una visió retrospectiva”.

Col·loqui «Acadèmia neoliberal i gestió productivista de la ciència»

Durant els darrers anys han proliferat en l’àmbit dels estudis sobre ciència (preferentment des de la història, la sociologia, la filosofia o l’economia) els estudis sobre l’anomenat gir neoliberal en la governança i finançament de la ciència, lligat a allò que alguns anomenen una visió «productivista» de la ciència. Es tracta d’un fenomen que per a molts autors és el més distintiu de l’actual règim històric de la ciència i que, a banda d’afectar l’organització i gestió de la ciència pot condicionar també el tipus de coneixement que es genera i la forma com es genera. En aquesta sessió discutirem sobre aquest tema i ens centrarem en els seus vincles amb les polítiques científiques, els processos d’avaluació de la recerca, l’escala i tipologia dels projectes de recerca o els efectes en la vida personal i professional dels investigadors.
Organització: Eduard Aibar (UOC), dins el cicle Ciència democràtica: una nova cultura científica en temps d’incertesa coordinada per Agustí Nieto-Galan (UAB) i Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. L’acte va tenir lloc el 24 d’abril de 2019 a l’IEC.

Cicle: OBJECTES PERDUTS 

“La “silla grandiosa” y otros objetos perdidos en la colección de Juan de Espina” a càrrec de José Ramón Marcaida de la Universitat de Saint Andrews d’Escòcia, 24 de gener de 2019.

 

Sessió inaugural del programa de Col·loquis de la SCHCT 2018-2019

Conferència a càrrec de Montserrat Cabré: “Dones i ciència: apologia de la historia. Ponent: Montserrat Cabré és professora titular d’història de la ciència a la Universitat de Cantàbria on ha impulsat diversos programes acadèmics i de difusió dels Estudis feministes i de gènere i actualment dirigeix l’Àrea d’Igualtat, Conciliació i Responsabilitat Social. El dilluns 5 de novembre de 2018.

Cicle: OBJECTES PERDUTS 

“Nombres en viaje: la gran bestia, las piedras de águila, las piedras del trueno” a càrrec d’ Irina Podgorny (Facultad y Museo de Ciencias Naturales, Universidad Nacional de La Plata, Argentina), 22 de novembre de 2018.

 

Cicle: FRANKENSTEIN 2018. DOS-CENTS ANYS EN LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA 

Aquest cicle commemora els dos-cents anys de la publicació de Frankenstein, i hi participen ponents com Dehlia Hannah. En la primera sessió Délia Hannah, professora visitant de l’Escola per al Futur de la Innovació en la Societat de la Universitat Estat d’Arizona. “A Year Without a Winter: A Climate for Monsters”, 14 de juny de 2018.

La segona sessió de Tim Fullford, professor de la Facultat d’Art, Disseny i Humanitats de l’Escola d’Humanitats de la Universitat de Montfort, al Regne Unit. Frankensteinon Ice: the Novel and Arctic Exploration”, 17 de maig de 2018.

Cicle: VULNERABLES: COMPASSIÓ I CURES D’INFERMERIA EN LA HISTÒRIA DEL HUMANISME

La tercera sessió de Linda Palfreeman, Universidad CEU – Cardenal Herrera (Elx). “Fernanda Jacobsen y la Scottish Ambulance Unit en la Guerra Civil Española “, 22 de març de 2018.

Cicle: OBJECTES PERDUTS

La tercera sessió del cicle serà a càrrec de María José Galé Moyano, de la Universitat de Saragossa, que impartirà la conferència «Dónde se sitúa el escenario? Desviar las mirades sobre lo espectacular», 6 de febrer de 2018.

Cicle: ÀTOMS A LA PLAÇA

Cicle: Àtoms a la plaça: conflictes ambientals i energia nuclear, 1977-2017. Els ponents seran Xavier Roqué, historiador de la ciència especialitzat en la física del franquisme; Miguel Muñoz, activista ecologista i membre del Moviment Ibèric Antinuclear, i Evelio Gómez, coeditor de la revista Alfalfa. Revista de Crítica Ecológica y Alternativas (1977-1978). El dia 11 de gener de 2018.

Col·loquis 2017

“La ciència a través de la càmera d’Emili Godes (1895-1970)” a càrrec de Laia Foix, 6 d’abril de 2017.

 

“Anatomy’s photography: objectivity, showmanship and the reinvention of the anatomical image, 1860-1950” a càrrec de Michael Sappol, 23 de març de 2017.

 

“Clarobscurs de la invenció de la fotografia en color” a càrrec de Ramon Barnadas, 16 de març de 2017.

 

“Diagnosing the past? Interpreting phobias and anxiety disorders in ancient Greece” a càrrec de Helen King, 15 de març de 2017.

 

“Exhibiciones etnológicas vivas en las exposiciones universales, coloniales, misionales y comerciales españolas.” a càrrec de Luis Ángel Sánchez, 23 de febrero de 2017.

 

“Varieties of depression and melancholia, ancient and modern” a càrrec de Matthew Bell, 22 de febrero de 2017.

 

“La identidad de los transtornos mentales en Europa premoderna” a càrrec de Jon Arrizabalaga, 18 de gener de 2017.

 

“Innocent Paulí i Galceran (1854-1921): visió d’una figura polifacètica” a càrrec de Salvador Tió, 12 de gener de 2017.

 

Col·loquis 2016

“Presentació del monogràfic «Models Anatòmics» de la revista Dynamis”, 20 de desembre de 2016.

 

“¿Qué hay en un síntoma? La narrativa de aflicción como historia cultural” a càrrec d’Angel Martínez Hernáez, 10 de novembre de 2016.

 

“The “museum affect” or how individual responses to anatomical collections did create new, unexpected meanings”, 20 de maig de 2016.

 

“La recepció de la daguerreotípia pels científics de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1839-1844)”, 26 d’abril de 2016.

 

“L’exposició “Ciència Viscuda” a Mataró i les col·leccions científiques d’un institut de secundària del segle XIX”, 18 de març de 2016.

 

“La mano y el ojo: técnicas de disección, artificios cerebrales e imágenes del cerebro, siglos 17-19”, 3 de març de 2016.

 

“Images of the brain: Medieval and Renaissance visualizations of the faculties of the soul”, 11 de febrer de 2016.

 

Col·loquis 2015

“Disciplina y moralización en la prisión femenina durante el siglo XX”, 10 de desembre de 2015.

 

“Espacio y disciplina: una aproximación a la arquitectura penitenciaria”, 3 de desembre de 2015.

 

“Píxels de la societat espanyola: entre innovació tecnològica i impacte cultural”, 28 de setembre de 2015.

 

“Publicacions i comunitats pioneres en la informàtica personal: revista Espacio y disciplina”, 22 d’octubre de 2015.

 

Col·loquis anteriors

“Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana”, a càrrec de Lino Camprubí, de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’emmarca dins el cicle ‘Ciències i ideologies en els parcs naturals espanyols’. L’acte va tenir lloc el 30 de gener de 2014.

 

“Ciencia y sentimiento de la naturaleza en los orígenes de la conservación” càrrec de Santos Casado, de la Universitat Autònoma de Madrid, s’emmarca dins del cicle de col·loquis ‘Ciències i ideologia en els parcs naturals espanyols’, 16 de gener de 2014.

 

“Cesare Lombroso and Villella’s skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtroom”. El col·loqui, conduït per Emilia Musumeci, de la Universitat de Catània, va tractar sobre la figura de Lombroso, conegut en la història de la ciència i de la medicina a partir de les seves idees sobre la determinació biològica del criminal al final del segle XIX i al principi del segle XX. El col·loqui forma part del cicle ‘Geografies del coneixement’. L’acte va tenir lloc el 22 de novembre de 2013.

 

“Happy birthday Bohr atom!?” a càrrec de l’especialista sobre la història de la física quàntica Arne Shirrmacher, de la Universitat Humboldt de Berlín, 24 d’octubre de 2013.

 

I Congrés Internacional Vernià

Inauguració i conferencia inaugural. Congrés, titulat “Ciència, literatura i imaginació: Jules Verne i l’aventura del coneixement”, era promoure el coneixement sobre la persona i el llegat de Jules Verne, amb la difusió del seu significat literari, cultural , històric, tècnic i científic. La conferència inaugural va ser a càrrec de Jean Michel Margot: “Histoire d’études verniennes”, l’acte va tenir lloc el 4 de setembre de 2013.

 

“Explicar objectes, exposar conceptes, evocar històries: apunts sobre muntatges efímers en espais públics” a càrrec del dissenyador d’interiors, d’objectes, de muntatges efímers, d’implantacions museogràfiques i de disseny escenogràfic Dani Freixes. La conferència és l’última del cicle ‘Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics’, que va tenir lloc a l’Institut el 14 de maig de 2013.

 

“Sangakus. Àlgebra i geometria al Japó de l’època EDO (1600-1868)” a càrrec de Ramon Nolla, de l’IES Pont d’Icart de Tarragona, i forma part del cicle “Més enllà de Grècia: cap a una visió multicultural de les matemàtiques”. L’acte va tenir lloc a l’IEC el 26 d’abril de 2013.

 

“La pràctica de la metapsíquica a Espanya: entre ciència i religió” càrrec de Mònica Balltondre, de la Universitat Autònoma de Barcelona, dins del cicle ‘Límits de la ciència. El debat sobre els límits de la ciència i l’estudi de fenòmens paranormals’, es va celebrar a l’IEC el 24 d’abril de 2013.

 

“Movimiento feminista y sanitario por la planificación familiar en Sevilla durante la transición democrática”. La conferència, a càrrec d’Eugenia Gil, de la Universitat de Sevilla, forma part del cicle “La dona i el seu cos: cultura sexual i reproducció entre el franquisme i la transició democràtica”, es va celebrar a l’IEC el 11 d’abril de 2012.

 

“Publicitando género y medicamentos: imágenes de mujeres en la publicidad de la píldora en España (1964-1983)”   Conferència a càrrec d’Ágata Ignaciuk, de la Universitat de Granada, dins del cicle “La dona i el seu cos: cultura sexual i reproducció entre el franquisme i la transició democràtica”. La conferència es va pronunciar a l’IEC el 9 d’abril de 2013.

 

“Les matemàtiques a Al-Andalus”. A càrrec de Carles Dorce, de la Universitat de Barcelona. La conferència forma part del cicle ‘Més enllà de Grècia: cap a una visió multicultural de les matemàtiques’, 5 d’abril de 2013.

 

Conferència: «La història de l’estudi dels fenòmens paranormals: espiritisme i investigació psíquica». A càrrec d’Annette Mülberger (CEHIC-UAB), la conferència forma part del cicle Límits de la ciència. El debat sobre els límits de la ciència i l’estudi de fenòmens paranormals, el 3 d’abril de 2013.

 

Conferència: «Una història evanescent vs. el retorn del Museu Roca: un espectacle d’anatomia humana a la Barcelona del primer terç del s. XX». La conferència, a càrrec d’Alfons Zarzoso, del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i del Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC-UAB), forma part del cicle de col·loquis ‘Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics’, el 5 de febrer de 2013.

 

Conferència: “El asco y el ojo inexperto: retórica visual del museo anatómico de Gustav Zeiller” a càrrec de Nike Fakiner, de l’Institut de Filosofia del CSIC, i forma part del cicle ‘Objectes perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics’, 22 de gener de 2013.

 

Conferència: “Arqueología y sociedad – una relación de pareja” a càrrec de Margarita Díaz-Andreu, de la Universitat de Barcelona, forma part del cicle «PEDRES I OSSOS. La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’arqueologia, la paleontologia i la paleoantropologia», 13 de desembre de 2012.

 

Conferència: «Hormonas de síntesis y prevención del embarazo. Una discusión científica y dogmática en la España franquista». La conferència va ser a càrrec d’Esteban Rodríguez Ocaña, de la Universitat de Granada, i forma part del cicle «La dona i el seu cos: cultura sexual i reproducció entre el franquisme i la transició democràtica», 12 de desembre de 2012.

 

Conferència: «Anticoncepción, medicina y feminismo en España. Derechos políticos y prácticas de salud». La conferència, a càrrec de Teresa Ortiz Gómez, de la Universitat de Granada, forma part del cicle «La dona i el seu cos: cultura sexual i reproducció entre el franquisme i la transició democràtica», 11 de desembre de 2012.

 

Taula rodona: “50 anys de Silent Spring, de Rachel Carson” Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Barcelona i vicepresident de l’IEC; Antonio Buj Buj, doctor en geografia humana per la Universitat de Barcelona; Joaquim Elcacho, periodista i consultor especialitzat en ciència i medi ambient, i Miquel Porta, investigador de l’Institut de Recerca Hospital del Mar (IMIM-Hospital del Mar) de Barcelona i catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona, van participar en aquesta taula rodona amb què es commemoraven els cinquanta anys de la publicació de ‘Silent Spring’, llibre que ha estat considerat fonamental per a entendre la història de l’ecologia i de la consciència ambiental del segle XX. L’acte va tenir lloc el 4 de desembre de 2012.

 

Conferència: “Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce” a càrrec de Miquel Carandell (CEHIC-UAB) forma part del cicle «PEDRES I OSSOS. La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’arqueologia, la paleontologia i la paleoantropologia». El 29 de novembre de 2012.

 

Conferència: “In James Joule’s laboratory: Gestural knowledge and experimentation in the nineteenth century” a càrrec d’Otto Sibum, de la Universitat d’Uppsala. La conferència es va pronunciar a l’IEC el 31 d’octubre de 2012.

 

Conferència: “From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture” a càrrec de Cornelius Holtorf, de la Universitat de Linnaeus, va obrir el cicle de conferències ‘La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’arqueologia, la paleontologia i la paleoantropologia’. Holtorf va comparar les narratives de l’arqueologia acadèmica amb les narratives de la cultura popular mitjançant preguntes com per què el passat importa o quin és el paper de l’arqueologia. Es va celebrar a l’IEc el 30 d’octubre de 2012.

 

Col·loqui: “Turing, 100 anys” a càrrec de Ton Sales, professor jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya, conduirà aquesta segona sessió del cicle dedicat al matemàtic i filòsof Alan Turing en el centenari del seu naixement. L’acte es va celebrar a l’IEC el 3 d’octubre de 2012.

 

Col·loqui: “Turing, 100 anys” a càrrec de Ricard V. Solé, investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), professor de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut Santa Fe, va conduir la darrera sessió del cicle dedicat al matemàtic i filòsof Alan Turing en el centenari del seu naixement. El col·loqui va tenir lloc a l’Institut el 25 d’octubre de 2012.

Trobareu altres vídeos a la Videoteca d’ARBAN.