Dr. Trueta immobilitzant una fractura. Font: Família Trueta

Barcelona, Residència d’Investigadors, 24 i 25 d’octubre 2019

La relació entre guerra i innovació científica és un tema controvertit. S’ha dit que els conflictes bèl·lics estimulen el desenvolupament científic (P. Ruiz-Castell, 2016); altres (L. van Bergen, 2007), en canvi, consideren que les guerres no afavoreixen el progrés científic sinó les seues aplicacions. El descobriment de la penicil·lina per A. Fleming el 1929 i la producció massiva a partir de 1944 seria paradigmàtic. Tanmateix, des de la perspectiva de la tecnociència contemporània no té sentit fer una distinció dràstica entre ciència pura i ciència aplicada. És el ‘règim de sabers’ en un temps i un espai concrets allò que fa possible la innovació (D. Pestre, X. Roqué, 2008).

Tot i això, sembla innegable que durant la Guerra Civil Espanyola hi hagué notables avanços en el domini de la cirurgia, en especial, la transfusió sanguínia indirecta per mitjà de flascons hermèticament tancats i el tractament de les fractures obertes per mitjà de la cura oclusiva amb guix. En ambdós casos l’escenari principal seria Barcelona i la seua àrea d’influència. Pel que fa a la transfusió la historiografia –i la hagiografia– apunta inevitablement cap a la figura de Frederic Duran i Jordà (1905-1957); i, pel que fa a la cura oclusiva, cap a la figura de Josep Trueta (1897-1977). No obstant això, les atribucions de paternitat i les disputes de prioritat en ciència acostumen a ignorar les figures de segona línia, les contribucions de les quals de vegades van ser decissives.

Certament, la Guerra Civil Espanyola fou un autèntic laboratori a cel obert no sols per a les modernes armes fabricades pels alemanys i els italians, sinó també en el camp de les tecnologies mèdiques. La transfusió indirecta fou provada amb èxit no sols per Duran i Jordà sinó també per Norman Bethune i Reg Saxton a la zona republicana i per Carlos Elósegui a la zona franquista (L. Palfreeman, 2015). I, pel que fa a la cura oclusiva, caldria diferenciar dos àmbits: el civil i el militar. El primer tindria com a referència obligada l’Hospital de Sant Pau (Josep Trueta); i, el segon, tindria com a epicentre el nou Hospital de Vallcarca (Joaquín D’Harcourt, Albert Folch, Jaume Bofill) i l’Hospital de la Savinosa (Francesc Jimeno Vidal). Prèviament, la tècnica havia sigut desenvolupada per Manuel Bastos Ansart arran la Guerra del Marroc. Tot sembla apuntar que durant la Guerra Civil, a la zona insurgent, Rafael Argüelles la va utilitzar també sistemàticament.

Coordinen: Àlvar Martínez-Vidal (Institut Interuniversitari López Piñero – UV), Jon Arrizabalaga (CSIC, Institució Milà i Fontanals, Barcelona)

PDF en català

PDF en castellà

PARTICIPANTS

Linda Palfreeman (Elx, CEU Cardenal Herrera)

La transfusió sanguínia a la zona nacional: Carlos Elósegui.

Xavier García Ferrandis (València, Universidad Católica de Valencia)

L’Institut de Transfusió Sanguínia de València durant la Guerra Civil.

Francisco Javier Martínez Antonio (Évora, Universidade de Évora)

La cura oclusiva en la sanitat militar: Manuel Bastos Ansart.

Àlvar Martínez-Vidal (València, Universitat de València)

La cura oclusiva en la sanitat militar: Joaquín D’Harcourt i Albert Folch i Pi.

Carmen Pérez Aguado (Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)

Josep Trueta a l’Hospital de Sant Pau durant la Guerra Civil.

Empar Pons Barrachina (València, periodista independent)

La cura oclusiva en la correspondència familiar de Josep Trueta (1939-1948).

Sebastian Browne (Kent, Canterbury Christ Church University)

Enemics mortals, tècniques quirúrgiques compartides: la cura oclusiva a banda i banda del front durant la Guerra Civil.

Carles Hervás (Barcelona, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya)

Les polèmiques sobre la cura oclusiva a França dins i fora de les acadèmies mèdiques.

Stefan Günthner (València, Universitat de València)

La cura oclusiva a Viena i el III Reich: Francesc Jimeno Vidal i Lorenz Böhler.

Miguel Marco (Sabadell, Consorci Hospitalari Parc Taulí)

La cura oclusiva i altres innovacions quirúrgiques segons el testimoniatge de Julián Fuster Ribó: des de la Rúsia de Nikolai Pirógov a l’URSS de Sergei Yudin.

Alfons Zarzoso (Barcelona, Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya)

Les innovacions quirúrgiques de la Guerra Civil vistes des de l’Uruguai: Francesc Bergós i Ribalta.

HORARIS

Dia 24 d’octubre

15.30h Introducció.

Jon Arrizabalaga

Àlvar Martínez-Vidal

Alfons Fdez. Sabaté

16.00h  Linda Palfreeman

16.20h  Xavier García Ferrandis

16.40h  Debat

17.00h  Pausa

17.20h  Fco. Javier Martínez Antonio

17.40h  Àlvar Martínez-Vidal

18.00h  Debat

18.20h. Pausa

18.40h  Carmen Pérez Aguado

19.00h  Empar Pons Barrachina

19.20h  Debat

19.40    Fi

Dia 25 d’octubre

9.00h  Sebastian Browne

9.20h  Carles Hervás

9.40h  Stefan Günthner

10.00h Debat

10.30h Pausa

11.00h Miguel Marco

11.20h Alfons Zarzoso

11.40h Debat

12.00h Pausa

12.20h Conclusions

13.00h Fi

 

BIBLIOGRAFIA

Bergen, Leo van. The value of war for medicine: questions and considerations concerning an often endorsed proposition. Medicine, Conflict and Survival, 2007; 23 (3): 189-197.

Coni, Nicholas. Medicine and warfare: Spain, 1936-1939. New York: Routledge, 2008.

Palfreeman, Linda. Spain bleeds: the development of battlefield blood transfusion during the Civil War. Eastbourne: Sussex Academic Press, 2015.

Pestre, Dominique & Roqué, Xavier. Ciència, diners i política: assaig d’interpretació. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2008.

Ruiz-Castell, Pedro. La Gran Guerra i la recerca científica i tecnològica. Afers: fulls de recerca i pensament, 2015; 30 (82): 647-662.

Colloque International (Agde, 13-16 mars 2019)
«Les camps de réfugiés espagnols en France (1937-1945)»

Séance : Hygiène et santé dans les camps*

Programme Exil et mémoire (Agde)

 

Président de séance: Àlvar Martínez-Vidal. Professeur, Universitat de València.

Jon Arrizabalaga. Professeur–chercheur, Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona, responsable du projet HAR2015-67723-P «Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias sanitarias (1850-1950)».

Titre: Entre los campos y los hospitales: la asistencia a los refugiados dispensada por el Unitarian Service Committee en la Clínica de Marsella (1941-1942).

Jonathan Sebastian Browne. Docteur en histoire, Canterbury Christ Church University.

Titre: Sanatorios penitenciarios: similitudes y diferencias en el tratamiento de los heridos vencidos de la Guerra Civil en los campos de concentración franceses y en el mundo penitenciario franquista.

Xavier García Ferrandis. Professeur, Universidad Católica de Valencia «San Vicente Mártir».

Titre: Las enfermedades contraídas por los refugiados españoles en los campos de internamiento franceses a través de la revista Anales del Hospital Varsovia (1948-1950).

Carles Hervàs. Docteur en médecine et en histoire, académicien, membre permanent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Titre: La cura oclusiva de las fracturas de guerra en el Hospital de Sète.

Rubén Mirón González. Professeur, Universidad de Alcalá.

Titre: Entre los campos y los hospitales: desigualdad de género e invisibilidad de la enfermería en la asistencia a los refugiados.

Linda Palfreeman. Professeur, Universidad CEU Cardenal Herrera, Elx.

Titre: Entre los campos y los hospitales: la asistencia cuáquera británica.

*Avec une bourse de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

En el octogésimo aniversario de la derrota republicana
Entre los campos y los hospitales: ayuda médica humanitaria a refugiados españoles en Francia (1939-1950)
Workshop coordinado por Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC, Barcelona) y Àlvar Martínez-Vidal (Universitat de València)
Anfiteatro de la Residència d’Investigadors
calle Hospital, 64, 08001 Barcelona
www.residencia-investigadors.es
entrada libre

Durante los meses de enero y febrero de 1939 cerca de medio millón de refugiados republicanos españoles –civiles y militares– atravesaron la frontera desde Cataluña en el marco de la Retirada del Ejército Republicano. La tragedia de la Guerra Civil, en tanto que conflicto bélico, se aproximaba a su fin. En Francia, un éxodo tan masivo provocó una crisis de enormes dimensiones: a los problemas de índole política, militar y económica, se sumó la amenaza de una proliferación de epidemias que podía poner en peligro la seguridad del Estado. Obsesionadas por la idea de la repatriación de los refugiados, las autoridades galas optaron en estas circunstancias por una respuesta improvisada que consistió en redistribuir a las mujeres, los niños y los ancianos en centros de acogida en el interior del Hexágono, y en confinar de manera brutal, en campos de internamiento entre alambradas en las playas del Rosellón, a los cientos de miles de soldados republicanos en condiciones infrahumanas. Mal que bien, heridos y enfermos fueron atendidos en dispensarios dentro de los campos y en centros hospitalarios. Tras la declaración de guerra contra Alemania en septiembre de 1939 y la movilización consiguiente, estos refugiados se convirtieron en una importante reserva de mano de obra. El simposio pretende reflexionar sobre la situación sanitaria de los refugiados republicanos y las diversas respuestas que ofrecieron tanto las autoridades francesas como las agencias humanitarias entre el invierno de 1939 y la primavera de 1945, coincidiendo con el fin de la Segunda Guerra Mundial y el retorno a Francia de los supervivientes de los campos nazis. Asimismo, se tendrá en cuenta la alternativa que el universo penitenciario franquista representaba en aquel contexto.

Jueves 13 junio 2019
12.00-13.00: Grégory Tuban (Université Via Domitia, Perpignan): Du ministère de la Guerre au ministère de l’Intérieur: contrôle politique et social dans les camps français (1939-1941)

13.00-14.30: Pausa

14.30-14.50: Dolores Martín-Moruno y Marie Leyder (Université de Genève): Excavando la experiencia humanitaria de Friedel Bohny Reiter (Secours Suisse aux Enfants) de las ruinas del campo de Rivesaltes

14.55-15.15: Linda Palfreeman (Universidad CEU Cardenal Herrera, Elche): Amigos de verdad: la ayuda humanitaria de los cuáqueros británicos en los campos de concentración franceses, tras la Guerra Civil Española

15.20-15.40: Rubén Mirón (Universidad de Alcalá): Enfermería y exilio republicano español de 1939: descifrando claves para su estudio

15.45-16.15: Debate

16.15-16.45: Pausa

16.45-17.05: Carles Hervás (RAMC): L’Hôpital temporaire de Sète. Un espai d’evidència científica

17:10-17.30: Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC, Barcelona): La asistencia médica a los refugiados españoles durante la Segunda Guerra Mundial: el Centre médico-social del Unitarian Service Committee en Marsella (1941-1945)

17.35-17.55: Àlvar Martínez-Vidal (Universitat de València) y Xavier García-Ferrandis (Universidad Católica de Valencia): Enfermar en el exilio: secuelas de los campos de concentración a través de los Anales del Hospital Varsovia (1948-1950)

18.00-18.20: Jonathan Sebastian Browne (Canterbury Christ Church University): Cautiverio traumático: el encarcelamiento de republicanos heridos en los campos de concentración españoles y franceses al final de la Guerra Civil Española

18.25-19.30: Debate y discusión final

Organiza: Institución Milà i Fontanals de Investigación en Humanidades (IMF-CSIC), Barcelona
Colaboran: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT-IEC) i Residència d’Investigadors
Workshop en el marco del Proyecto del Plan Nacional, “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias (1850-1950): agencias, agendas, espacios y representaciones (HAR2015-67723-P; MINECO/FEDER)

 

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: TAULA RODONA

DINS DEL CICLE INTERMITENT

‘CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDICINA A LES PLACES’

(https://blogs.iec.cat/schct/ciencia-a-les-places/)

Dia: Dimarts 11 de juny, a les 17:30h

Lloc: a l’Anfiteatro 8.2.30 (Edifici C8) de la Faculdade de Ciências da Universidade de Lisboa, (Cidade Universitária, Campo Grande, Lisboa)

 

Aquesta taula rodona, coorganitzada entre la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i el Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (http://ciuhct.org/), vol creuar els sabers dels ex-miners de l’urani portuguesos que han lluitat pel reconeixement i reparació de les conseqüències de salut i ambientals de la radioactivitat, amb el d’historiadores que s’han apropat d’una manera crítica a la història ambiental, social i política de la mineria i de la radioactivitat a la Península Ibèrica. Intervindran d’entrada António Minhoto i altres membres de l’Associação dos ex-Trabalhadores das Minas de Urânio (ATMU), Paulo Guimarães (historiador, Universidade de Évora) i Clara Florensa (historiadora de la ciència, Escoles Universitàries Gimbernat), passant després a un debat entre el públic assistent. Durant la taula rodona tindrà lloc la presentació del llibre Para além do fim das minas de urânio em Portugal per part de la seva autora, la periodista Liliana Garcia.

Les places i carrers d’arreu han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’autoregula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015) i sobre el moviment antinuclear (IEC, 2018). En aquesta nova taula rodona es pretén continuar el debat sobre les tecnologies nuclears, però posant el focus en un aspecte del cicle de l’urani menys visible a les àgores públiques que les centrals nuclears: la mineria de l’urani. Si bé recentment grans historiadores de la tecnologia com Gabrielle Hecht han estudiat els riscos quotidians i “banals” de l’extracció de minerals radioactius a països africans com Namíbia (en contraposició als riscos “excepcionals” associats a l’armament i els accidents nuclears), aquesta qüestió ja havia estat àmpliament debatuda amb arguments mèdics i científics dins de les lluites anti-nuclears dels anys 1970 i 1980 a la Península Ibèrica. Tal fou així que, per exemple, els projectes previstos de mineria a Catalunya (específicament, a la Segarra, la Garrotxa, la Selva i Osona) no van arribar a desenvolupar-se (vegeu “Informe Camon-I”, 1979). Tot i així, a altres llocs de la Península, en particular a Urgeiriça (Viseu, Portugal), les mines d’urani van seguir sent explotades fins a finals de segle XX tal com ho havien estat des d’inicis de segle, amb condicions laborals precàries i espais residencials afectats per la radioactivitat. Tan sols ha estat recentment, després de les mobilitzacions i reclamacions legals dels ex-miners i les seves famílies, sostingudes per informes mèdics i articles científics, que la llei 10/2016, publicada al Diário da República, va establir “o direito a uma compensação por morte emergente de doença profissional dos trabalhadores da Empresa Nacional de Urânio”. Quin paper va jugar la ciència en la lluita dels miners i en la configuració de la legislació? Quin paper van tenir les mobilitzacions socials en l’atenció científica a les conseqüències quotidianes de la radioactivitat?

Cicle organitzat per: Jaume Valentines Álvarez (CIUHCT-UNL) i Jaume Sastre Juan (CIUHCT-UL).

Retransmissió: La sessió no podrà ser emesa en streaming, si bé serà enregistrada i publicada al canal de youtube de la SCHCT/IEC.

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.