EXPOSICIÓ «TÒXICS (IN)VISIBLES»

INAUGURACIÓ: Dimarts, 2 d’abril 2019 a les 19h.

Institut Interuniversitari López Piñero. Palau Cerveró. Plaça Cisneros, 4. 46003, València.

 

Vivim en un món tòxic, ho sabem, però seria molt difícil posar-se d’acord sobre quins són els tòxics més perillosos, quina és la seua toxicitat, quins riscs representen per a les persones o per al medi o quines serien les mesures que s’haurien d’adoptar per evitar els danys i minimitzar els riscs futurs.

«Tòxics (in)visibles» és una invitació a reflexionar sobre la complexitat dels processos que intervenen en l’establiment de la toxicitat d’una substància. A través del mercuri, l’amiant, els plaguicides i els fums contaminants l’exposició indaga en el caràcter contingent i socialment construït de la toxicitat per revelar alguns dels mecanismes a través dels quals els diversos protagonistes, sota la pressió de forts interessos polítics, econòmics i acadèmics, interaccionen per visibilitzar la toxicitat d’una substància o, al contrari, per invisibilitzar-la, mitjançant la producció activa d’ignorància sobre els seus efectes en la salut i el medi ambient.

Els exemples mostren també que la gestió del risc tòxic està marcada per forts desequilibris entre productors i víctimes, la qual cosa fomenta el desenvolupament de formes de violència lenta, i sovint invisibilitzada, contra grups socialment desfavorits.

Mitjançant d’una doble mirada, històrica i artística, Tòxics (in)visibles ofereix claus per a desemmascarar els conflictes socials que s’amaguen darrere de la invisibilitat dels tòxics

Organitza:
Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València
Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat Miguel
Hernández, Universitat Jaume I i Universitat de València).

Col·labora:
Ministerio de Economía y Competitividad. Proyecto «Vivir en un
mundo tóxico: expertos, regulaciones y controversias públicas en la
España del siglo XX» (HAR2015-66364-C2-2-P)
Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Comissariat:
Ximo Guillem (Universitat de València)
Antonio García Belmar (Universitat d’Alacant)
Imma Mengual (Universitat Miguel Hernández d’Elx)

Projecte científic:
Mercuri: Sabrina Llop, Olga Pardo (FISABIO), Ferran Ballester
(Universitat de València-FISABIO) i Gianni Gallello (University of York)
Plaguicides: José Ramón Bertomeu (IILP, Universitat de València)
Fums: Ximo Guillem (IILP, Universitat de València)
Amiant: Antonio García Belmar (IILP, Universitat d’Alacant)

Projecte artístic:
Imma Mengual, María José Zanón, Juan Francisco Martínez Gómez
de Albacete i David Vila (Universitat Miguel Hernández d’Elx)

Disseny gràfic:
Ortogràfic

Producció i muntatge gràfic:
Símbols

 

Antic Hospital de Santa  Caterina

 

Crònica de l’Itinerari Científic per Girona, l’onze de març del 2019

A càrrec de Sara Serrano Martínez, PhD Candidate al Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat d’Utrecht.

Fotografies de Miquel Duran.

El passat dilluns 11 de març del 2019, l’historiador de la ciència Miquel Carandell Baruzzi va guiar el primer itinerari que la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica ha ofert pels carrers de Girona, un itinerari pensat per explorar la història d’aquesta ciutat des d’un punt de vista científic. Què podíem esperar d’aquest “punt de vista científic” va ser el primer que el guia va voler explicar-nos als assistents, quan ens vam trobar a la Plaça de l’Hospital. Per buscar-ne les petjades, entendríem la ciència d’una manera ampla, en la qual inclouríem l’urbanisme, el desenvolupament de diverses tècniques i, tal i com la nostra ubicació inicial suggeria, també la medicina i la beneficència. I és que el nostre punt de trobada ens va situar entre dos edificis significatius per a la història de la medicina a la ciutat, ja que per una banda hi havia l’Antic Hospital de Caterina, on actualment trobem oficines de la Generalitat de Catalunya, i per l’altra banda estàvem davant d’una antiga Casa de la Misericòrdia i Hospici, fent actualment les funcions de Casa de Cultura de Girona.

Mentre que la història de l’Hospital de Santa Caterina podria seguir-se fins el segle XIII, l’hospici té una història més curta, ja que va obrir l’any 1769. El nostre guia ens va il·lustrar sobre la finalitat d’aquesta segona institució, explicant-nos que, si bé més endavant el seu ús es va eixamplar, primerament aquesta Casa de la Misericòrdia acollia només dones i nenes pobres, amb una finalitat assistencial i moralitzant, funcionant com a manera d’enfrontar pràctiques relacionades amb la misèria com ara la prostitució i l’abandonament d’infants. Però també vam poder veure des d’aquest hospici en concret com funcionava la beneficència. Va ser un noble gironí, Ignasi de Colomer i de Cruïlles, qui va proposar i finançar la construcció d’aquest edifici, de manera que a la façana principal encara avui podem trobar el seu record en forma d’escut familiar. Per altra banda, vam assabentar-nos que a l’Hospital de Santa Caterina hi podem trobar una farmàcia hospitalària que data del segle XVII, on hi ha una rica col·lecció de ceràmiques i pots. Tot i que aquest espai només es pot visitar els caps de setmana i festius, el guia de la nostra ruta ens va proporcionar unes fotografies on vam poder fer una ullada a aquest rellevant punt de la ciència a Girona.

Metge d’Algullana Laureà Dalmau i Pla

A tota aquesta riquesa patrimonial de la Plaça de l’Hospital hi hem de sumar, finalment, l’estàtua, inaugurada el 2014, d’un metge d’Algullana, Laureà Dalmau i Pla, qui dirigí l’Hospital de Girona durant la Guerra Civil espanyola i havia estat membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i uns dels ponents de l’Estatut de Núria.

Pont de Pedra o Pont d’Isabel II 1856

 

Deixant la medicina enrere, vam continuar cap al Pont de Pedra o Pont d’Isabel II, del 1856, que travessa el riu Onyar. No només vam conèixer l’origen d’aquest pont, sinó que també vam saber-ne més sobre el material del qual està fet, tot comentant com Girona és coneguda com la ciutat dels quatre rius. Ara bé, també vam poder fer-nos una idea de la importància de la gestió de les seves aigües, tot veient, des del mig del pont, el desguàs del rec Monar, del segle X, que deriva aigua del riu Ter, i que el nostre guia ens va comparar amb el rec Comtal de Barcelona. Seguidament, vam traslladar-nos a un altre pont de l’Onyar, també cèlebre pel material del qual està fet, ja que, entre d’altres noms, és conegut com el Pont de Ferro. El seu color roig el trobem referit a la denominació com a Pont de les Palanques Vermelles, però vam saber que aquesta es refereix a un pont anterior a l’actual, que va ser construït el 1877. Un altre dels seus noms és Point Eiffel, ja que la constructora va ser aquesta empresa de París. Va ser aquest pont el que ens dugué cap a la resta de la nostra ruta, cap al Barri Vell de la ciutat.

Constructora del Pont de l’Onyar 1877

Vista del Pont de l’Onyar

La nostra primera parada a l’altra banda de l’Onyar fou la Plaça del Vi, on vam poder saber que Girona va ser la primera ciutat de l’Estat espanyol que va implantar enllumenat elèctric, el 1886, i de les primeres a tot el món en estar enllumenada d’aquesta manera en la totalitat del seu territori urbà. Des d’aquesta mateixa ubicació, el doctor Carandell ens va explicar que Girona també havia estat, només uns anys abans de l’arribada de la llum elèctrica, al 1877, el lloc des d’on es va fer la primera trucada telefònica interurbana de l’Estat espanyol. A més, havia estat el mateix enginyer gironí, Narcís Xifra, qui havia estat a càrrec de la tècnica d’ambdós esdeveniments. En aquesta segona ocasió va fer-ho juntament amb el músic i òptic Francesc Dalmau i Faura, natural de Manresa, i el seu fill Tomàs, que van aconseguir l’aparell d’Edison per a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Aquesta primera trucada va fer-se des de dues estacions de ferrocarril de Girona i Barcelona. Després d’aquesta “parada tècnica”, vam pujar cap al carrer de la Força, on vam veure l’edifici de l’Institut Vell, situat a la Placeta homònima, on també hi trobem el Museu d’Història de Girona i l’Arxiu Municipal de la ciutat. Aquest Institut és el lloc des d’on es van repetir més trucades de telèfon experimentals, i on Narcís Xifra, que també era catedràtic de matemàtiques, va ser professor durant uns anys.

 

Call jueu de Girona

Abans d’arribar a l’Institut Vell, però, el nostre guia va comentar des d’un punt de vista d’història de la ciència el fet que estàvem travessant el call jueu. Parats a l’inici de la Pujada de la Catedral, vam endinsar-nos en la història de l’astronomia feta per jueus de Girona durant l’Edat Mitjana, que el doctor Carandell va enriquir amb explicacions historiogràfiques sobre les dificultats que enfronten els historiadors de la ciència a l’hora de determinar l’autoria dels textos de l’època, i fins i tot les biografies dels actors històrics en qüestió, especialment per la confusió de noms existent a les fonts primàries disponibles. Feta aquesta incursió en les ciències de la naturalesa medievals, vam dirigir-nos al punt final del nostre recorregut: la Plaça de la Catedral. En aquesta magnífica localització el nostre guia va comentar, fent servir fotografies, el valuós Tapís Romànic de la Creació, del segle XI, que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Santa Maria. Així, vam poder mirar aquest objecte històric i cultural amb nous ulls, fixant-nos no només en com s’hi representa la naturalesa i els seus elements narratius i simbòlics, sinó també en el seu caràcter de peça material.

 

Plaça de la Catedralf

Tot i que no vam caminar més enllà d’aquest punt de la ciutat, després d’una hora i mitja de passejada, l’itinerari no va acabar pas amb el tapís, sinó que el guia va dirigir un enriquidor torn de comentaris i suggeriments. D’aquesta manera, vam poder saber també que aquesta interessant excursió científica promet no ser la última per la ciutat dels quatre rius, ja que a Girona encara es poden trobar més traces del passat de les ciències i les tècniques com ara establiments artesanals o industrials, i col·leccions rellevants com la del Museu del Cinema. Aquest caràcter obert i participatiu de l’itinerari va complementar, doncs, la mirada de l’historiador que ens guiava, i que va fer que els llocs i el patrimoni més o menys conegut pels locals i visitants freqüents de la ciutat adquirís una nova dimensió, la relativa a la ciència. Ara bé, el més destacable de l’itinerari és que aquesta dimensió científica no la vam conèixer com quelcom simple i lineal, sinó com una multiplicitat d’esdeveniments, empreses polítiques i privades, trajectòries biogràfiques, i recerques teòriques, com bé prometia el nostre guia al començament de l’itinerari, quan va eixamplar el concepte de “ciència” de la mà del qual passejaríem aquell mati.

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: “Col·loquis a Osona”

 “Josep Comas i Solà (1868-1937), entre l’acadèmia i el públic”

Dia: Dimarts 19 de març de 2019, 20h.

Lloc: Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO).

Carrer del Pare Xifré 3, 3er 1a, Vic.

 

Ponent: Antoni Roca-Rosell (Universitat Politècnica de Catalunya – Institut d’Estudis Catalans).

Resum: Un dels elements notables de la trajectòria de Josep Comas i Solà va ser la seva fascinació per acostar-se als astrònoms amateurs i la notable repercussió  amb que va portar a terme aquest acostament. Per a Comas, seguint, per exemple, a Camile Flammarion, la pràctica de l’astronomia tenia valors més enllà de la ciència, aportava uns valors personals, una espiritualitat singular, que feia destacar els amants de l’astronomia de la resta de ciutadans. Tanmateix, Comas advocava perquè qualsevol persona s’endinsés al món de l’astronomia, com a camí de superació humana. Aquesta religiositat laica partia, per descomptat, d’una concepció mítica (gairebé mística) de la pràctica científica. Ens proposem analitzar diferents aspectes de l’acció de Comas i Solà en aquest terreny, els èxits i les contradiccions que va trobar i la projecció que ha tingut en la cultura científica catalana i espanyola (i més enllà!).

Organitza: Pasqual Bernat (dins del cicle “Col·loquis a Osona”).

 

Crònica de la xerrada de Xavier Ferrer Parareda

A càrrec de Miquel Carandell

L’any 1993, la biblioteca especialitzada en ciències naturals, sobretot en ornitologia i jardineria, del representant d’IBM, bibliòfil i aficionat a l’ornitologia Frederic Travé i Alfonso, fou dipositada al Museu de Ciències Naturals de Granollers. Es tractava d’un fons de més de 2.000 títols que van des dels tres volums de l’Ornithologiae de Ulisses Aldrovandi o l’Historia Naturalis de Avibus de Johannes Jonstonus (que podeu trobar digitalitzat aquí), tots dos del segle XVII, fins a guies d’ornitologia de llocs del món tan dispars com Siberia, Malasia o Guatemala. Uns anys més tard, el Museu també va acollir totes les col·leccions d’història natural de Travé, principalment de malacologia, que s’exposa a l’edifici de la Tela, papallones i vertebrats dissecats.

Per tal d’aprofundir en el coneixement d’aquestes col·leccions i el seu productor, el passat 14 de febrer de 2019, la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers va acollir la xerrada del professor de la Universitat de Barcelona Xavier Ferrer Parareda amb el títol “Frederic Travé i la represa de l’ornitologia a catalana”, organitzada pel museu en col·laboració amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica.

Ferrer va enllaçar la semblança biogràfica de Travé amb la creació i primers anys de la Sociedad Española de Ornitologia (SEO). La seva feina a IBM va permetre, per exemple, que els primers números d’Ardeola, la revista de la SEO, estiguessin picades a màquina amb molta qualitat. Igualment, els viatges de feina servien a Travé per establir “lazos ornitológicos” internacionals, “lazos” que probablement el van portar a conèixer a personatges com Etchecopar, president de la Société Ornithologique de France. Travé també va establir una fructífera relació amb Roger Peterson, autor de les primeres guies de camp als Estats Units, que va desembocar en la publicació de la primera guia de camp espanyola. Part de la correspondència personal de Travé, sobretot aquella relacionada amb l’ornitologia, es conserva també en el Museu de Ciències Naturals de Granollers. La voracitat a l’hora d’adquirir llibres ornitològics per la seva col·lecció va fer que alguns dels títols més especialitzats arribessin a la comunitat espanyola de científics mitjançant Travé. Es conserva una carta, per exemple, en la que el naturalista José Antonio Valverde, estretament vinculat a Doñana, li demana a Travé un llibre que no pot trobar per altres vies. Tot i això, altres naturalistes es queixaven de què el gran esforç de compilació bibliogràfica de Travé sovint no era accessible.

Així, Ferrer va narrar la gestació de la “Sección Regional” de Catalunya de la SEO, que dirigien sobretot Travé i els dos germans Maluquer, Joaquim i Salvador. Aquest últim també va fer una important donació bibliogràfica al museu. La SEO catalana estava formada essencialment per membres de l’alta societat, amb una marquesa, dos barons, una filla d’un compte, un militar i un capellà. Entre les seves activitats, oferia cursets de formació d’aficionats, conferències, sortides ornitològiques… i va promocionar l’elaboració d’una “llista patró” dels noms comuns d’ocells en català, precisament en motiu de l’edició de la guia de Peterson.

En el debat posterior a la xerrada va sorgir la figura de la dona de Travé, Maria Antonia “Tona” Maristany Ibarra, filla del comte de Lavern, que, a més de participar activament en les reunions de la SEO, va ser qui va donar les col·leccions de Travé al Museu. El contacte es va fer mitjançant Joan Martínez, marxant de “la Tona”, que tenia el seu despatx a Granollers. Martínez va entrar en contacte amb Toni Arrizabalaga, director del Museu, que va anar a Can Travé, a Cubelles, on encara s’allotgen les col·leccions que no són de ciències naturals, per gestionar el dipòsit.

Més informació:

http://www.museugranollersciencies.org/ca/blog/frederic-trave-i-lornitologia-catalana-cronica-de-la-xerrada-de-xavier-ferrer/

Article de Xavier Ferrer sobre Frederic Travé a L’Abellarol, a la pàgina 35:

https://issuu.com/ornitologia/docs/abellerol56

Crònica de la Xerrada al Bloc de l’Arxiu de Cubelles:

http://arxiu.cubelles.cat/2019/02/conferencia-frederic-trave-i-la-represa.HTML            

Itinerari Científic a Girona

Dilluns, 11 de març de 2019, 18:00 h 

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica us proposa un itinerari per Girona que us portarà a conèixer la ciutat de l’Onyar des del punt de vista de la ciència. Des d’un hospital medieval a l’arribada del gas a la ciutat, passant per la petjada jueva a la ciutat o la primera trucada telefònica, aquesta ruta us portarà a conèixer els racons científics de Girona tot fent un agradable passeig pel Barri Vell, creuant els seus ponts, pujant les seves escales i contemplant la catedral i Sant Fèlix. Després de diverses experiències amb itineraris i visites a Barcelona, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica et porta de forma gratuïta a recórrer Girona per conèixer també la seva història de la ciència. 

L’itinerari serà guiat per Miquel Carandell Baruzzi, llicenciat en Biologia per la Universitat de Girona, on va viure més de sis anys, i doctor en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona. Carandell ha treballat la història de la ciència a Barcelona amb la publicació del llibre “Barcelona, ciència i coneixement”, d’Albertí Editors, i ofereix rutes científiques i culturals dirigides a tota mena de públics des d’Històries de Ciència (www.historiesdeciencia.cat). 

*Aquesta activitat és gratuïta però l’aforament és limitat. Per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu a itinerarischct@gmail.com

Un cop feta la inscripció, es comunicarà el punt de trobada.

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.