Entrevista a Darina Martykánová (24.02.2022)

“Los profesionales científicos tienen que ser conscientes de la inmensa repercusión social de su práctica y la deben gestionar”

En aquesta entrevista parlarem amb Darina Martykánova sobre el la masculinització de la ciència i les professions científiques i la importància de la història de la ciència en les accions polítiques i en la societat.

Capítol 17

Geografies

Ciutat
Entre la utopia i el no-lloc, la ciutat exerceix diversos papers com a motor de la història de la ciència, la tècnica i la medicina i com a cruïlla d’escales geohistòriques.
Per Josep Simon (IILP-UV)

Nació
La nació segueix sent una unitat de destí en allò local per a l’activitat científica i la mentalitat de l’historiador.
Per Josep Simon (IILP-UV)

Regió
Estudi, espai i significats en la història de la ciència.
Per Adriana Minor (Centro de Estudios Históricos, El Colegio de México)

Mar
Conèixer, connectar i historiar el món des del mar.
Per José Pardo Tomás (IMF-CSIC)

Accés capítol 16

Ciència i política de les dones: la polèmica dels sexes abans del feminisme

Dilluns 21 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vila de Gràcia.

A càrrec de Montserrat Cabré, Universitat de Cantàbria.

Històricament, la medicina i la filosofia natural han tingut un paper central a l’hora d’oferir explicacions sobre la diferència sexual i atribuir als sexes característiques i capacitats diferents, de manera que es naturalitzaven la jerarquia i les desigualtats entre dones i homes. En aquesta xerrada abordarem les crítiques fetes per les dones a les formulacions misògines i les propostes que van llançar durant les edats mitjana i moderna, abans de la configuració del feminisme com a moviment polític.

Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) col·labora amb les Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona

 

Del 24 de gener al 14 de març de 2022

En els darrers anys s’han multiplicat les xerrades, els libres i els documentals dedicats a dones científiques que tradicionalment han estat excloses de les narratives històriques al voltant de la ciència. Més enllà d’aquesta recuperació important de figures oblidades que mereixen un reconeixement, en aquest cicle pretenem mostrar els processos que han permès aquesta exclusió històrica de les dones. A més, intentarem mostrar els mecanismes que van permetre a algunes dones participar, en més o menys grau, en la creació científica, malgrat la societat masclista i patriarcal que esperava un paper passiu de les dones, així com les lluites feministes des de la ciència.

Cicle coordinat per Miquel Carandell

Programació

Col·loquis de la SCHCT (2021-2022)

Cicle: “Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 30 Anys d’Educació, Investigació i Professió”

“More needed than ever: The role of the history of science in the ‘decolonising the museum’ debate”

Marta Lourenço (MUHNAC-CIUHCT-PRISC, Universidade de Lisboa / UMAC-ICOM)

Dijous 17 de febrer de 2022, 18.30h. (CET)

Sessió online (link)

The growing interest of historians of science, technology and medicine for material culture, collections and museums is well known. The shift from mere interest to actual use of material culture as primary sources for history is not immediate however, requiring training and commitment by historians. It also requires that museums are prepared, and collections are accessible and documented. We are better than we were 20 years ago, but the ‘two worlds’ still have a long way to go.

In this lecture I will discuss an area of intersection between the world of museums and the world of historians that is less challenging for historians and museums and significantly facilitates collaborations with mutual benefit: the so-called ‘decolonizing the museum’ initiatives. Largely anchored on provenance research, contextual analyses, relevance of objects and meanings in the past and in the present, ‘decolonizing’ scientific collections and heritage aims at making visible voices and perspectives that were silenced during decades, if not centuries, of curatorship in European museums.

Using MUHNAC’s colonial scientific collections as a point of departure, I will argue something quite trivial: that this important work of restitution collections and heritage to the broad public sphere and, more specifically, to communities of origin, should not rest on museum professionals alone and cannot be properly done without historians.

Marta C. Lourenço is the present director of the National Museum of Natural History and Science of the University of Lisbon (MUHNAC). She has background training in Physics (University of Lisbon), a MA in Museology (Nova, Lisbon) and a PhD in Museology and History of Technology (CNAM, Paris). She is the national coordinator of PRISC (Portuguese Research Infrastructure of Scientific Collections). She teaches Material Culture of Science in the Masters of History and Philosophy of Science (Faculty of Sciences, University of Lisbon) and is a research member of CIUHCT, the Interuniversity Research Centre for the History of Science and Technology (University of Lisbon). Since 2016, she is the President of the International Committee for University Museums and Collections (UMAC) of the International Council of Museums.

Presentació a càrrec d’Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya).

Xerrada inscrita dins del cicle especial: Societat d’Història de la Ciència i de la Tècnica, “30 anys d’Educació, Investigació i Professió”. La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) fou creada el 1991 com a representació col·lectiva professional i disciplinar de la història de la ciència, la tècnica i la medicina. Des de la seva fundació, a través de les seves accions ha permès impulsar el paper cívic del passat i present de la ciència, la tècnica i la medicina, el relleu generacional i la professionalització en l’àmbit geogràfic de llengua catalana i a nivell internacional.

Coordinat per Josep Simon & Alfons Zarzoso.

Capítol 16

Espais i llocs

La ciència al seu lloc
Els sabers científics han circulat al llarg del temps per espais tan diversos i canviants que, en alguns casos, poden semblar insòlits.
Per Antonio García Belmar (IILP-UA) i José Pardo Tomás (IMF-CSIC)

La ciència al zoo
La recerca científica als zoos durant els últims dos segles ha oscil·lat entre les promeses incomplides i la generació de coneixements inesperats.
Per Oliver Hochadel (IMF-CSIC)

Leproseries
Lògiques, geografies i subjectivitats en la construcció i ressignificació dels espais de reclusió i tractament de les persones afectades per la lepra.
Per Antonio García Belmar (IILP-UA)

La metamorfosi del terror
Les pràctiques científiques a la presó Model de Barcelona per a l’aplicació de penes, redempció de presoners i llur readaptació social.
Per Oscar Montero-Pich (investigador independent)

Muntanyes
La ciència a les altures va produir noves mirades sobre les muntanyes, alhora que va qüestionar formes de saber i fer imperants en altres espais de ciència.
Per Adriana Minor (Centro de Estudios Históricos, El Colegio de México)

Accés capítol 15