Exclusions històriques de les dones (i altres subjectes) de la ciència
Dilluns 24 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte.
A càrrec de Mònica Balltondre, Institut d’Història de la Ciència, UAB.
En determinats moments de la història, el coneixement ha estat privilegi de només uns quants. En aquesta xerrada examinarem alguns dels mecanismes d’exclusió institucionals, socials, simbòlics i discursius que van operar al final del segle XIX i principi del segle XX per vetar les dones o dificultar-los l’accés, a elles i a altres col•lectius, a la ciència acadèmica, aquella que es feia a les universitats i als centres de recerca. També assenyalarem com s’ho van fer aquests col•lectius per trencar aquestes barreres i legitimar les seves veus.
Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) col·labora amb les Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona
Del 24 de gener al 14 de març de 2022
En els darrers anys s’han multiplicat les xerrades, els libres i els documentals dedicats a dones científiques que tradicionalment han estat excloses de les narratives històriques al voltant de la ciència. Més enllà d’aquesta recuperació important de figures oblidades que mereixen un reconeixement, en aquest cicle pretenem mostrar els processos que han permès aquesta exclusió històrica de les dones. A més, intentarem mostrar els mecanismes que van permetre a algunes dones participar, en més o menys grau, en la creació científica, malgrat la societat masclista i patriarcal que esperava un paper passiu de les dones, així com les lluites feministes des de la ciència.
Cicle coordinat per Miquel Carandell
Programació
Capítol 14
Medi ambient
El gir ambiental
Els problemes ambientals han guanyat presència a l’esfera pública durant les darreres dècades i han estat incorporats a l’agenda política i als mitjans de comunicació.
Per Agustí Nieto-Galan (IHC-UAB)
Primavera Silenciosa, un llibre per despertar consciències
Apareguda en 1962, Primavera Silenciosa de Rachel Carson es convertiria en poc temps en un llibre icònic, un punt d’inflexió del moviment de defensa i conservació del medi ambient.
Per Miquel Carandell Baruzzi (IHC-UAB)
Les bicicletes d’Estocolm
Científics, activistes i diplomàtics van discutir al voltant de les conseqüències de viure en “una sola Terra” al congrés de l’ONU del Medi Ambient Humà (1972).
Per Agustí Nieto-Galan (IHC-UAB)
Què en fem, dels nostres residus?
La gestió de residus davant l’augment de població i l’aparició de nous materials.
Per Judit Gil-Farrero (UB)
Viure en un món tòxic
La producció d’ignorància ambiental en un món marcat per violències lentes i forts desequilibris en el repartiment dels riscos tòxics.
Per José Ramón Bertomeu Sánchez (IILP-UV)
Accés capítol 13
Entrevista a Francesca Bray (13.01.2022)
“Almost none of our categories is actually universal and none of our dynamics is inevitable.”
En aquesta entrevista parlarem amb Francesca Bray sobre la història de la tecnologia amb una mirada decolonial i sensible al gènere
“30 Anys d’Educació, Investigació i Professió”
19 de Gener 2022, On line, 18.30 h. (CET) link
Covid-19 y Brasil: una mirada histórica
Marcos Cueto (Fiocruz / DHST-IUHPS)
Esta presentación analiza las respuestas del gobierno de Jair Bolsonaro a la COVID-19 durante el primer año y medio de la pandemia en Brasil (marzo de 2020 a junio de 2021). En el contexto de una intensa inequidad social y desmantelamiento del sistema de salud pública, la implementación de políticas autoritarias e irracionales significaron la banalización de la muerte de pobres y discriminados, como los afrobrasileños e indígenas de la Amazonía, así como la destrucción del diálogo entre la sociedad civil y el Estado sobre el que se sustentaban intervenciones sanitarias pasadas. Asimismo, surgió un debate público sobre si las respuestas del poder eran un caso extremo de negligencia o de necropolítica (es decir, de permitir que muriesen ciudadanos considerados descartables).
Marcos Cueto recibió su doctorado de la Universidad de Columbia de Nueva York. Actualmente es editor de la revista Historia Ciencia Saúde Manguinhos publicada por la Casa de Oswaldo Cruz, Fiocruz, en Rio de Janeiro. Es autor de numerosos trabajos sobre la historia de la ciencia y la salud pública latinoamericanas. Es también presidente de la División de Historia de la Ciencia y la Técnica de la International Union of History and Philosophy of Science and Technology por el periodo 2021-2025.
Presentació a càrrec de Enrique Perdiguero (IILP-UMH)
Capítol 13
Medicina, bogeria i societat
La invenció de la medicina mental
Les claus culturals i sociopolítiques d’una nova especialitat mèdica.
Per Enric Novella (IILP-UV)
La mirada psicopatològica
Entre la medicina retrospectiva, el diagnòstic social i la crítica cultural de la modernitat.
Per Enric Novella (IILP-UV)
L’era dels manicomis
Els espais de la bogeria des de les fundacions baixmedievals a la desinstitucionalització.
Per Enric Novella (IILP-UV)
L’electrificació de la psiquiatria
La teràpia electroconvulsiva i els tractaments somàtics de la malaltia mental.
Per Enric Novella (IILP-UV) i Javier Balaguer (IILP-UV)
De la higiene a la salut mental
De la prevenció de la malaltia mental a la promoció del benestar emocional.
Per Enric Novella (IILP-UV)
Accés capítol 12