a càrrec de Fernando Vidal (ICREA-CEHIC)

 Dijous, 14 d’abril, a les 19.00 h, a l’Institut d’Estudis Catalans,
(carrer del Carme, 47, Barcelona)

 

Desde los años 1970, varias técnicas permiten visibilizar no solamente estructuras cerebrales, sino también el cerebro en funcionamiento. Desde entonces, la tomografía computarizada, la tomografía por emisión de positrones, la resonancia magnética funcional y más recientemente la tractografía por tensor de difusión desempeñan un papel importante en la clínica (por ejemplo para diagnosticar y caracterizar tumores) y la investigación básica (por ejemplo para buscar biomarcadores fiables de la enfermedad de Alzheimer).

Continua llegint

a càrrec de Miquel Carandell (CEHIC)

Dimarts, 29 de març, a les 20h a l’Agrupació Astronòmica d’Osona (C/ Xifré, 3, 3r, Vic)

 

Resum 

Estiu de 1982. Tres joves científics de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, excaven un jaciment de la petita població d’Orce, Granada. Apareix un fragment de crani que s’emporten cap a Sabadell.

BlobServer

Part interior del fragment de crani, abans (dreta) i després (esquerra) de la seva neteja (Font: Colección Historicomédica de la Universitat de València).

Continua llegint

 2ª Sessió del cicle “Objectes Perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”

a càrrec de Vàngelis Villar
(Museu Olímpic i de l’Esport, Barcelona)

Divendres, 18 de març de 2016, a les 19.00 h

a l’Institut d’Estudis Catalans,
(carrer del Carme, 47, Barcelona)

La SCHCT ofereix una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència i el potencial evocador i explicatius de la cultura material de la ciència.

El cicle planteja enguany tres activitats fonamentals en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena: els abusos a què han estat subjectes les idees de manipulació i d’experiència o experimentació sensorial, també reduïdes al concepte d’interactivitat; la preservació, catalogació i exhibició, així com els usos i desusos de la cultura material de la ciència de les aules; i el fenomen de la participació i de la capacitat activa del públic per a crear nous significats davant d’allò que s’exposa.

Continua llegint

Parlem amb Vàngelis Villar sobre l’exposició “Ciència Viscuda”, que va tenir lloc a Mataró el 2015 i que ens permet plantejar un seguit de qüestions al voltant del patrimoni científic i de l’ensenyament, didàctica i comunicació de la ciència en uns espais sovint menystinguts, els instituts d’ensenyament secundari.

Reproduïm aquí una conversa informal (entrevista feta per Alfons Zarzoso al mes de febrer de 2016, a la xarxa) que hem mantingut amb Vàngelis Villar a propòsit de la conferència (“Ciència Viscuda”, l’exposició a Mataró (2015): col·leccions científiques i instituts de secundària) que impartirà el proper divendres 18 de març a l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Nicolau d’Olwer, carrer del Carme, 47, Barcelona). La xerrada, gratuïta i oberta a tothom, forma part del cicle (Objectesperduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics) de col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

objectes perduts2

“Hem penjat 12 vídeos que permeten aprofundir en aspectes històrics, en els usos i en els contextos d’ensenyament de ciència.”


Continua llegint

Parlem amb Rafael Mandressi (Montevideo, 1966), investigador del CNRS y director adjunto del Centre Alexandre Koyré d’Histoire des Sciences et des Techniques en París, sobre història de l’anatomia i també sobre l’ofici d’historiador en un temps agitat i boirós per a les humanitats.

Reproduïm aquí una conversa informal (entrevista feta per Alfons Zarzoso a finals de febrer de 2016, a la xarxa) que hem mantingut amb Rafael Mandressi a propòsit de la conferència (La mano y el ojo: técnicas de disección, artificios cerebrales e imágenes del cerebro, siglos XVII – XIX) que impartirà demà dijous, 3 de març a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona). La xerrada, gratuïta i oberta a tothom, forma part del cicle (Imágenes del Cerebro, coordinat per Fernando Vidal, ICREA-CEHIC/UAB) de col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

De nuevo en Barcelona, ciudad que habías visitado en enero de 2009, para participar en un encuentro internacional multidisciplinar sobre el cuerpo, organizado por el CSIC. ¿Qué recuerdos guardas de aquella visita, de la ciudad, de tus colegas?

Aquella fue mi segunda visita a Barcelona, donde había estado diez años antes, pero como simple turista. Cuando volví en ocasión del congreso, no sólo recorrí de nuevo la ciudad, sino que pude conocer personalmente a varios colegas que leía desde hace tiempo. Pienso, entre otros, en Pepe Pardo, que en aquella oportunidad me honró con su invitación y que desde entonces me honra con su amistad. Barcelona tiene, por lo demás, al igual que Nápoles o Marsella, algo que, para mí, como montevideano, es extraordinariamente importante: se trata de una gran ciudad de cara al mar. Agrego, por si fuera poco y sin ánimo de herir susceptibilidades futbolísticas, al Barça con el mejor jugador uruguayo de los últimos treinta años, Luisito Suárez.

Continua llegint

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.