En el curs 2021-2022, la SCHCT celebra el seu clàssic programa de seminaris – activitat fonamental de dinamització de la recerca, docència i divulgació de la història de la ciència, la tècnica i la medicina que ofereix anualment des de fa més de dues dècades.

Durant aquest curs celebrem el 30è Aniversari de la SCHCT amb un cicle homònim en que participen Marcos Cueto (president de la DHST-IUHPS), Marta Lourenço (presidenta de UMAC-ICOM), Koen Vermeir (editor de la revista Centaurus de la ESHS) i Brigitte van Tiggelen (representant del Science History Institute a Europa i ex-presidenta d’EuChems-History of Chemistry Working Party).

El programa es completa amb el cicle Technology & Capitalism organitzat per Jaume Sastre-Juan i Eóin Phillips en el que participen Keith Breckenridge (WISER — Wits Institute for Social and Economic Research), Natasha Schüll (New York University, Danielle Carr (Columbia University) i Donald MacKenzie (University of Edinburgh). També amb cicle de Col.loquis sobre ciència i literatura organitzat a Vic.

Des de l’any 1991, pels Col.loquis de la SCHCT han passat més d’un miler de conferenciants nacionals i internacionals.

 

Per a més informació: COL·LOQUIS 2021-2022

Capítol 9

Cultures visuals

Finestres al món del coneixement
La història de la cultura visual de la ciència demostra el destacat paper de les imatges i la important contribució dels artistes al desenvolupament del coneixement a l’edat moderna.
Per José Ramón Marcaida López (University of St. Andrews)

Aprendre a observar
La cultura visual de l’aula permet descobrir les pràctiques docents, els rols de docents i discents i la configuració de les disciplines científiques.
Per Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya) i Begoña Torres (Societat Catalana d’Història de la Medicina)

Passejant per la ciutat
El paisatge visual del flâneur, el passejant urbà, al segle de la industrialització era un continu mecanisme d’educació cientificotècnica.
Per José Pardo Tomás (IMF-CSIC)

Mirar el cos
La mirada mèdica al cos i la construcció d’una cultura visual i material de la malaltia van definir la medicina del segle XIX i la seva inscripció a la modernitat.
Per Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya)

Sífilis en primer pla
El cartellisme i el cinematògraf van tenir un paper protagonista a la lluita antivenèria, alhora que avançava la quimioteràpia.
Per Paula Arantzazu Ruiz (Universidad de Castilla-La Mancha)

Accés capítol 8

Cicle
Technology & capitalism

Compass to Sentinel: The Automation of Self-tracking Technology

Natasha Schüll

(New York University, Department of Media, Culture and Communication)

On line, 18.30 h. (CET) join here


The talk draws on ethnographic fieldwork to argue that a shift is underway in the logic of behavioral guidance informing the design and use of so-called self-tracking technology — apps and wearable devices that sense, record, and analyze users’ data. While first-wave self-tracking technologies were designed to serve as digital compasses that could provide attentive selves with information to help them navigate the choice-filled seas of modern life, newer technologies are designed to serve as sentinels that can stand watch for distracted and overwhelmed selves, providing just-in-time micronudges to keep them on track.

More information

Capítol 8

Llengua

Per Bertha M. Gutiérrez Rodilla (Universidad de Salamanca)

De coma a caspasa
Metàfores, epònims, acrònims i altres contribucions al caos neonímic.

La utopia d’un llenguatge “científic”
La pèrdua de precisió, de neutralitat o de qualsevol altra suposada característica del llenguatge de la ciència és més freqüent del que es creu i del que hauria de ser.

Se non è vero, è ben trovato
L’“Acadèmia” de Jondishapur, la “Casa de la Saviesa” de Bagdad i l’“Escola de Traductors” de Toledo, entre la realitat i la ficció.

El traduttore, traditore i les belles infidèles
La traducció científica, entre la fidelitat extrema al text original i l’útil adaptació al públic destinatari.

Del domini del llatí al jou de l’anglès
La ciència, que podria expressar-se en gairebé qualsevol llengua, ha tingut predilecció per unes davant d’unes altres per raons diverses, rarament de tipus lingüístic.

Accés capítol 7

Arquitecta e historiadora de la arquitectura:“Los arquitectos construimos la historia físicamente”

Per Núria Pujol y Júlia Massó

Entrevistamos a Laura Martínez de Guereñu, que el pasado 11 de marzo nos deleitó con su coloquio Resultados de investigación implementados como intervenciones artísticas: La obra de Lilly Reich en el pabellón de Barcelona dentro del ciclo Objetos perdidos: Explicar y exponer ciencia en museos y otros lugares públicos. 

Entrevista