Divendres 4 de novembre de 2016, a les 19h, tindrà lloc a l’IEC el primer col·loqui del curs dins del cicle: Leibniz, 300 anys després, a càrrec de Rosa Massa (UPC) “Una aproximació a la figura de Leibniz: filòsof, físic, enginyer i matemàtic” i Guillermo Lusa (UPC) “Tras las huellas de Leibniz”.

L’any 2016 se celebra el tercer centenari de la mort d’un dels matemàtics més rellevants de la història, Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). Amb aquest cicle volem commemorar aquest centenari, adherint-nos així a tots els homenatges que la comunitat científica està celebrant arreu del món. Si cal destacar quelcom de l’obra matemàtica de Leibniz, podríem citar els seus nombrosos treballs sobre el càlcul infinitesimal, els determinants, la combinatòria, la lògica i els jocs d’atzar. Entendre el pensament matemàtic de Leibniz és molt complex i requereix submergir-se no només en els seus textos matemàtics sinó també en els filosòfics relacionats amb el seu sistema metafísic, amb la seva interpretació dels processos de raonament com una àlgebra del pensament, i en les nombroses cartes i manuscrits recentment editats. Un dels objectius del cicle és presentar la figura de Leibniz des de la seva vessant com a matemàtic, donant a conèixer la seva obra i el seu impacte. A més, l’estudi de Leibniz i de la seva obra contribuirà a transmetre als participants del cicle una percepció de la matemàtica com a ciència útil, humana, interdisciplinària, dinàmica i heurística. Amb aquest homenatge a Leibniz, pretenem conèixer millor el seu pensament, així com les seves fonts i l’impacte que va tenir la seva obra tant al segle XVIII, com posteriorment. Continua llegint

Dilluns 24 d’octubre a les 19h a la seu del IEC tindrà lloc la presentació del programa de col·loquis 2016-2017 i la presentació dels Itineraris virtuals d’Història de la Ciència.

Itineraris virtuals, matemàtiques de Leibniz, accidents industrials, malalties mentals, museus anatòmics, geografia humana, patrimoni industrial, fotografia històrica (repetim després de l’èxit del curs anterior!), natura a la plana de Vic, patrimoni científic publicat, conflictes amb l’energia nuclear…

Com sempre, el Programa de Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica ve farcit de propostes interessants, atractives i d’alt nivell acadèmic. Gran varietat de temes que se sumen a aquest intens curs, en el que també gaudirem de la Trobada de la Societat a Castelló i de l’Escola de Primavera a Maó. Aprofitant la celebració del primer col·loqui, la presidenta de la SCHCT donarà la benvinguda al nou curs.

Continua llegint

actes-jornada-ensenyament-2015

Ja hi ha disponibles les Actes de la XIII Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament “Antoni Quintana Marí” que tingueren lloc a Barcelona, 20 i 21 de novembre de 2015. Hi ha treballs molts variats al voltant dels usos didàctics de la història de la ciència a les aules de ciències i estudis particulars d’història de l’ensenyament de les ciències.

Podeu trobar les Actes aquí.

“L’Emergència Sanitària de la Guerra Civil Espanyola a Barcelona”

Dijous 16 de juny a les 19:00h.

Tot participant de la setmana de reivindicacions pels drets de les persones refugiades convocada per la plataforma Stop Mare Mortum la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica proposa dur la nostra memòria cap al passat, a la Guerra Civil Espanyola per reflexionar sobre la situació crítica actual.

Per això us proposa un itinerari per la Barcelona del 1936 al 1939: de sobte, els hospitals barcelonins van haver d’acollir i assistir els ferits que arribaven del front, els ferits dels bombardejos i els refugiats que arribaven d’arreu de la Península. A més, els mateixos barcelonins patien malnutrició i altres dificultats de la Guerra. Aquest itinerari vol aprofundir en la història d’aquesta assistència mèdica en la Barcelona durant la Guerra Civil. Veurem hospitals provisionals, innovacions mèdiques, iniciatives de política de sanitat, recursos davant els refugiats i l’exili. Reflexionarem sobre la solidaritat de la ciutat de Barcelona amb els refugiats de la resta de l’Estat durant la Guerra Civil i també sobre les actituds d’Europa i el món davant l’exili espanyol del 1939 i finalment posarem aquestes reflexions en perspectiva amb la situació actual.

Per poder venir a l’itinerari heu d’enviar un correu a itinerarischct@gmail.com indicant el número de persones que sereu.

El preu de l’itinerari serà de 10 euros que es destinaran íntegrament a col·lectius que treballen pels drets i l’empoderament de les persones refugiades que en aquests moments es troben atrapades a Grècia.

Si aquesta iniciativa prospera la nostra intenció és repetir aquesta experiencia en un futur.

Si voleu participar en aquesta inicitiva podeu aportar la vostra col·laboració al següent compte de Triodos Bank amb el concepte “Itinerari”:

ES48 1491 0001 2621 7340 6022

a càrrec de Sam Alberti
(Keeper of Science and Technology al National Museums Scotland, Edinburgh)

(Former Director of Museums and Archives al Royal College of Surgeons of England, London)

Divendres, 20 de maig de 2016, a les 19.00 h

a l’Institut d’Estudis Catalans,
(carrer del Carme, 47, Barcelona)

 

La tercera i última sessió, a càrrec de Sam Alberti, pren com a punt de partença els museus de medicina i els seus públics. És conegut l’interès que desperta entre els historiadors de la ciència el fet de poder obtenir una diversitat de perspectives proporcionades per fonts polifòniques. Els museus mèdics resulten en aquest sentit un objecte d’estudi privilegiat. De fet, els museus mèdics han anat de menys a més en els darrers anys, especialment a partir de la celebració de les fites indiscutibles dels herois de la medicina moderna: Hunter, Jenner, Lister, Wellcome, Fleming. Però, què en sabem dels seus visitants? Què en sabem de les persones que van veure les seves vides i els seus cossos marcats per fets de gran abast com ara les vacunes, l’antisèpsia o la Penicil·lina? Sembla adient preguntar-se sobre els públics dels museus de medicina i les seves reaccions: Com s’han comportat davant de les col·leccions? Quines han estat les seves respostes? Com s’han produït nous significats a partir de la mirada als instruments i objectes esotèrics o a les restes humanes exhibides? De fet, al costat i dins de les narratives sobre les fites clíniques i científiques, els museus també es demanen sobre allò què les col·leccions mèdiques ens poden dir de les vides i de les experiències d’aquells que, en el passat o en el present, han estat en les mans d’aquesta medicina. Així, per tal de connectar amb els seus públics i amb la fi de presentar una història més completa i complexa, els museus tenen l’obligació de trobar i explicar aquests pacients-visitants. Continua llegint

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.