Dioscórides renacentistas.

Usos plurales de un libro-laboratorio

9-10 de septiembre de 2021

Institut d’Estudis Catalans. Sala Pere i Joan Coromines

Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

Dioscórides Renacentistas. Barcelona 9 i 10 de setembre . Programa

Inscripció al correu pepeprimo@gmail.com indiqueu si la vostra assistència serà presencial o telemàtica.

Una llarga i prestigiosa tradició historiogràfica, juntament amb una no menys llarga i no menys prestigiosa tradició filològica han fixat amb total rotunditat el paper fonamental que el tractat De materia medica, elaborat al segle I pel cirurgià d’origen grec al servei dels exèrcits romans Dioscòrides, va assolir durant el Renaixement.
La recuperació de manuscrits grecs havia començat a finals del segle XV i va mobilitzar el treball de metges filòlegs i humanistes, tant en França com en les penínsules ibèrica i italiana. També ho fari en altres llocs d’Europa, com ara Bohèmia, Àustria, Anglaterra, Alemanya i Turquia.
Les edicions i traduccions del Cinc-cents, sovint dotades d’amples comentaris, configuraren un espai de col·laboració i sistematització del saber mèdic antic, però també un vehicle mitjançant el qual els coneixements sobre la natura dels mons propers o llunyans entraren a formar part de l’arsenal terapèutic i de la reflexió naturalística europea. Aquestes empreses intel·lectuals trobaren el suport d’alguns poders polítics que conformaren programes culturals de renovació del saber sobre el món natural.
El Col·loqui Internacional “Els Dioscòrides renaixentistes” neix de la col·laboració entre dos projectes de recerca –Babel Rome. La nature du monde et ses langues dans la Rome du XVIe siècle (EFR, CAK, LARHRA) i Ibermatmed. Saberes de las dos Indias. La materia medica en el mundo colonial ibérico, ss. XVI-XVII (Agencia Española de Investigación PID2019-106449GB-I00, IMF-CSIC)– i reuneix persones provinents de la filologia, la història i la història de la ciència i dels sabers. Mitjançant aquesta diversitat d’aproximacions, la trobada es proposa explorar les diferents vessants que, durant el segle XVI, va conèixer el treball sobre l’obra de Dioscòrides i reflexionar sobre el repte que pot suposar restituir actualment aquesta riquesa i densitat de valors i significats en edicions contemporànies.

ORGANITZEN:

Proyecto “Babel Rome. La nature du monde et ses langues dans la Rome du XVIe siècle” (École française de Rome, Centre A. Koyré, Laboratoire de Recherche Historique Rhône Alpes, Labex COMOD)

Proyecto “Ibermatmed. Saberes de las dos Indias. La materia medica en el mundo colonial ibérico, ss. XVI-XVII” (Agencia Española de Investigación PID2019-106449GB-I00, IMF-CSIC)

Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica

Amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans

 

Des de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) volem impulsar l’ús de formats narratius originals i participatius per a explicar història de la ciència. És per això que hem organitzat una activitat de divulgació participativa a través de la ficció. L’activitat consta de dues parts, i s’està realitzant a través de la plataforma d’Instagram de la Societat Catalana d’història de la Ciència. Durant la setmana del 31 de maig al 4 de juny vàrem organitzar la primera part de l’activitat, centrada en donar a conèixer la feina de la genetista i taxònoma Maria Monclús (1920-2012), experta en mosques Drosophila.

Monclús va ser una professional molt potent que ,igual que altres col·legues de professió, va aconseguir més visibilitat i oportunitats gràcies a la proximitat amb el seu marit, el genetista Antoni Prevosti, considerat el pare de la genètica de poblacions a Espanya, amb qui col·laborà durant tota la seva vida professional. Paradoxalment, degut al biaix de gènere, no va poder arribar tan lluny institucionalment, professionalment ni en reconeixement i estabilitat com ell. Per a homenejar la tasca de Monclús i recordar la seva figura, a cavall entre realitat i ficció, dues mosques Drosophila han donat a conèixer la seva feina, incidint especialment en el biaix de gènere. La publicació del 4 de juny oferia la possibilitat de participar realitzant preguntes a la genetista. En paral·lel també s’habilità un “formulari de google” anònim per a totes aquelles persones que volguessin sumar-se a la iniciativa però no disposessin de compte a Instagram, o preferissin fer-ho de manera anònima.

Adjuntem els enllaços a tots els posts d’Instagram, per data de publicació:

Després d’haver recopilat totes les preguntes, actualment estem treballant en la segona part, la realització d’una entrevista fictícia al personatge de Monclús. Aquesta es nodreix del format participatiu de la primera part i que compta amb la col·laboració de l’experta en aquesta científica i en temes d’història de la ciència i gènere Marta Velasco (Facultad de Medicina campus de Ciudad Real, Universidad de Castilla-La Mancha). Molt aviat en podreu veure el resultat a l’instagram i a la web de la SCHCT.

Col·loquis de la SCHCT (2020-2021)

“The role of the state in the Great Divergence”

Ponent: Peer Vries

Dijous 17 de juny de 2021, 18:30h

Sessió online

Coordinadors: Oliver Hochadel (IMF-CSIC), Daniele Cozzoli (UPF) i Agustí Nieto-Galan (UAB).

Cicle: Global History of Science Seminar

For several decades one of the biggest debates in global (economic) history has been on the Great Divergence that led to a situation in which part of the world, usually in shorthand called ‘the West’, became so much wealthier than it had ever been before and than ‘the Rest’ of the world. In that debate a huge number of explanations has been presented, ranging from geography to culture and from very structural differences to quite ‘contingent’ events. In my research I have always focused on the role of the state in promoting, facilitating or blocking the type of economic growth that made ‘the West’ rich. I have done so systematically comparing three states, Great Britain, China and Japan in respectively the period from the 1680s to the 1850s, the late seventeenth century to the end of the rule of the Qing, and the second half of the period of Tokugawa rule to the beginning of the Pacific War. I chose these three countries because they represent one case where modern economic growth emerged quite early and was symbolized in the first industrial revolution, one where modern economic growth and industry failed to emerge although the country under discussion had an advanced economy and one where a country managed to begin to catch up fairly early on. In my talk I will systematically compare how the states of the three countries functioned and what they did and analyse to what extent that can help in explaining the economic trajectory of each of the countries. I will do so using theories and concepts from the social sciences in order to structure my argumentation. My thesis will be that the existence of a strong developmental state is a necessary precondition for modern economic growth. The absence of such a state in Qing China as compared to Great Britain and even more Japan in the periods discussed made a fundamental difference. In my talk I will use data and arguments from several books I wrote about the Great Divergence:

– Escaping poverty. The origins of modern economic growth (Vienna and Göttingen 2013)

– State, economy and the Great Divergence. Great Britain and China, 1680s to 1850s

– Averting a great divergence. The role of the state in Japan’s economic development, 1868-1937 (London 2019)

– Atlas of material life. North-western Europe and East Asia, 15th to 19th century (Leiden 2020) together with my wife Annelieke.

Peer Vries (International Institute of Social History in Amsterdam)

Peer Vries is Honorary Fellow at the International Institute of Social History in Amsterdam. Previously he worked as Professor of Global Economic History at the University of Vienna, Austria. After graduation Peer Vries got a job at the Department of History in Leiden. Until 1997 that job consisted only and fully of teaching. He taught a very broad range of topics at all levels of the curriculum in the ‘bachelor programme’ as well as in the ‘master programme’: economic and social history, methodology of historical research, historiography, philosophy of history, history of the early modern world, history of twentieth-century Spain and global history, always with a clear focus on economic and social aspects. Peer Vries has always liked to be interdisciplinary. He has taught, for example, an introduction into economics for historians, economic and social history for sociologists, modern history for political scientists and an introduction into history for art historians, he has extensive experience with teaching and evaluating PhD. students, not only in his work for the Posthumus Institute and for ESTER, but also in many courses for other research schools in which he has participated. The Posthumus Institute is a research school in which all those engaged in economic and social history at academic institutions in the Netherlands and Belgium participate. ESTER stands for European graduate School for Training in Economic and social-historical Research. In the ESTER Network some 50 European universities participate. Peer Vries helped to co-ordinate and participated in so-called Research Design Courses of this School in Amsterdam, Barcelona, Bari, Brescia, Budapest, Evora, Gent, Munster, Nijmegen, Paris and Tampere.

Crònica:
Com eren les primeres fotografies de muntanya a Catalunya?

Per Júlia Massó i Núria Pujol

El passat 3 de juny es va celebrar la primera sessió del cicle “Recreació històrica de les primeres fotografies de muntanya a Catalunya”, enmarcat en els col•loquis de la SCHCT, on el públic va descobrir tots els detalls de les primeres imatges de muntanya fetes Catalunya: com eren, en quin lloc es van fer, com es van revelar,etc. Aquestes primeres imatges van suposar un canvi en la manera de veure l’entorn, ja que en elles el paisatge és el protagonista, en clara oposició a la tendència de l’època, centrada en el patrimoni historicoartístic. A més, la seva obtenció tampoc no va ser fàcil: calia transportar un laboratori, líquids i operar al mig de la muntanya, fet que, per exemple, va causar que en ocasions els reactius es glacessin degut a les baixes temperatures.

Així va inaugurar l’acte Ramon Barnadas, el coordinador del cicle. Va explicar que les primeres fotografies van ser preses a Sant Llorenç del Munt abans del 1878 i van ser publicades mitjançant fototípia al primer Àlbum Pintoresch Monumental de Catalunya de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

La primera intervenció va ser de Carles Mitjà fent un recorregut per la imatge fotogràfica impresa. Principalment, va explicar diferents tècniques fotomecàniques de reproducció de les imatges del segle XIX, com la fototípia, una tècnica de reproducció de clixés fotogràfics sobre una capa de gelatina amb bicromat estesa sobre cristall o coure, que va donar lloc a l’àlbum pintorescos on es van publicar les primeres fotografies de Catalunya.

Seguidament, l’amfitrió de l’acte, Ramón Barnadas ens va parlar de la gènesis dels àlbums pintorescos monumentals de Catalunya. En pantalla gran, va aparèixer un mapa de Catalunya, on Barnadas va situar geogràficament les primeres fotografies i també les col•leccions o àlbums pintorescos realitzats (en concret, 6).

Primera diapositiva.

Primera diapositiva.

Durant la xerrada, Barnadas va explicar com va començar aquesta història i els intríngulis que hi va haver entre els protagonistes. Va respondre de manera amena preguntes com: Com va ser possible la producció d’aquests 6 àlbums? Què implicaven en el context de l’època? Qui hi havia darrera i com funcionaven, tenint en compte que era un procés molt lent i laboriós? I finalment, qui comprava aquests àlbums i quin valor social tenien? Eren gent benestant?
Un factor clau dels primers àlbums és que la natura i el paisatge van començar a considerar-se un bé patrimonial i es va començar a reivindicar la difusió de les seves fotografies. Per últim, Barnadas ens explicar una curiositat: entre els subscriptors i membres de l’Associació Catalanista d’excursions Científiques, es trobava Narcís Oller, amic dels autors dels àlbums.

Primera imatge de muntanya amb intencionalitat de l’excursió a Sant Llorenç de Munt (Morral del Drac). L’autor va ser H. Mariezcurrena i va trigar unes dues hores a fer-la.

Primera imatge de muntanya amb intencionalitat de l’excursió a Sant Llorenç de Munt (Morral del Drac). L’autor va ser H. Mariezcurrena i va trigar unes dues hores a fer-la.

Finalment, en la tercera xerrada, titulada “Estratègies matemàtiques per a la localització de les imatges” Gregori Guasp ens va parlar sobre la importància de la les matemàtiques, concretament sobre la geometria. Amb quina càmera i quin objectiu s’ha realitzat una fotografia no són les úniques qüestions rellevants, sinó que cal mirar més enllà, cal saber exactament des d’on fer-la. És aquí on entra en joc un nou concepte: el d’enfilació. Per a entendre’ns en llenguatge mundà, una enfilació és una marca concreta que trobem en l’espai, per exemple una columna o un far…, que està sobre la mateixa línia vertical que l’objecte que nosaltres volem fotografiar, per tant els dos objectes estan alineats a ull del fotògraf, però també sobre l’espai i sobre el mapa. No obstant, a les fotografies de muntanya, són molt difícils de trobar i és per això que s’utilitza també el teorema de les proporcions, que postula que la proporció entre les alçades és igual a la proporció de l’observador. Guasp va concloure que el desenvolupament d’aquestes estratègies no té només un gran valor pràctic, sinó també teòric, desvetllant un cop més, que a partir de la simple observació es poden fer deduccions brillants.

Els tres ponents, d’esquerra a dreta: Carles Mitjà, Ramón Barnadas i Gregori Guasp.

Els tres ponents, d’esquerra a dreta: Carles Mitjà, Ramón Barnadas i Gregori Guasp.

Si us vau perdre la xerrada, la podeu recuperar aquí. I si us interessa i en voleu saber més, els pròxims 11 i 15 de juny, a les 18:30 i 18 respectivament, hi ha la segona i quarta sessió del cicle: Tallers de preparació de papers fotoquímics del XIX (inscripció prèvia aquí). I a més, el matí del diumenge 13 de juny, es realitzarà la tercera sessió, una sortida de camp al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, que consistirà en l’obtenció de negatius al col·lodió, una de les tècniques utilitzades en les primeres fotografies(l’accés a la zona on es farà la fotografia estarà restringit a un total de 20 persones).