red esCTS Science, politics, activism and citizenship

Valencia, 30th May – 1 st June 2018

Areas of exchange between social and historical studies on science, medicine and technology.Join meeting of REDES CTS and the Catalan Society for the History os Science and Technics (SCHCT)

Data: 30 de maig  fins l’1 de juny de 2018

Lloc de realització: Institut d’Història de la Medicina i la Ciència “López Piñero”. Palau de Cerveró.Plaça Cisneros, 4. 46003 València, i al Col·legi  Major Rector Peset, Plaça del Forn de Sant Nicolau, 4, València.

Per a descarregar el programa ací: Programa en pdf

Presentació i debat sobre el documental:

“Flix: atur o misèria” (2018)

Dimecres, 6 de juny, 18:30 hrs. Sala Pi i Sunyer

Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)

Institut d’Estudis Catalans (IEC),

C/ Carme, 47, 08001-Barcelona

 

En els darrers anys, la història de la ciència i de la tècnica, la història ambiental, l’ecologia política i els estudis sobre ciència i tecnologia (STS) han contribuït de manera notable a l’anàlisi en profunditat de les controvèrsies ambientals, com exponents significatius de la nostra cultura científica recent. El paper dels experts, les reaccions de la població local, la importància del poder polític i econòmic, la legislació que se’n deriva, són factors determinants a l’hora d’analitzar de manera polièdrica un determinat conflicte ambiental.

És en aquest context que presentarem en aquest acte el documental Flix: atur o misèria” (2018), d’Arturo Hortas, que posa imatge i veu a la tesi doctoral de Marta Pujadas: La creació d’un passiu ambiental a Catalunya: Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013) (2015), i ens explica la lluita per la descontaminació dels terrenys i del riu Ebre en les darreres dècades.

L’acte pretén ser una trobada interdisciplinària, amb la participació d’especialistes de diverses àrees que estudien la qüestió ambiental des de perspectives diverses, i que discuteixen i analitzen les responsabilitats, possibles sortides i solucions de la contaminació del riu Ebre a Flix. Comptarem a més amb la participació activa del públic assistent.

 

Programa

18:30: Agustí Nieto-Galan (Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (moderador): “Història de la ciència i història ambiental”

18:40: Joan Martínez-Alier (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals ICTA-UAB): “El cas de Flix i l’ecologia política”

18:50: Marta Pujadas (ICTA-UAB): “La creació d’un passiu ambiental a Catalunya”

19:00: Joan Grimalt (Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua) (CID-CSIC): “La contaminació ambiental a l’entorn de Flix”

19:10: Jordi Sunyer (Departament d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM): “La salut pública de la població de Flix”

19:20: Arturo Hortas (cineasta): “Presentació i projecció del Documental: Flix: atur o misèria (2018)”.

20:00: Debat obert al públic

Programa en PDF: Indústria química i contaminació ambiental Flix

“Història de la medicina” de l’Enciclopèdia de Menorca

Homenatge a Josep Miquel Vidal (1939-2013)

 

31 de maig de 2018, a les set de la tarda

Institut d’Estudis Catalans. Sala Pi i Sunyer

(c. del Carme, 47, Barcelona)

Hi participaran Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’IEC, Maite Salord Ripoll, vicepresidenta del Consell Insular de Menorca, M. Àngel Casasnovas, director de l’Enciclopèdia de Menorca i editor del volum “Història de la medicina”.

Durant l’acte s’hi projectaran vídeos i imatges d’arxiu i assistirem a les intervencions de Pepe Pardo-Tomás (CSIC –IMF) que parlarà de “La darrera aposta intel·lectual de Josep Miquel Vidal: com construir la història de la medicina de Menorca” i d’Antoni Roca-Rosell (UPC) que clourà l’acte amb la semblança “Josep Miquel Vidal, historiador de la ciència”.

Cicle de col·loquis de la SCHCT

FRANKENSTEIN 2018: DOSCIENTOS AÑOS EN LA HISTORIA DE LA CIENCIA

Frankenstein on Ice: the Novel and Arctic Exploration”

a càrrec Tim Fulford (De Montfort University)

Dijous 17 de maig de 2018 a les 19h a l’Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, Barcelona)

This talk will investigate Frankenstein in the context of early 19th century literature and science concerning an Arctic that was, for the first time, predictably attainable—a technologised Arctic near enough to reached and subjected to experiment, an Arctic from which measurement might expel superstitious belief.  But my purpose is also to ask what happened when the results didn’t meet temperate norms—when the Arctic confounded the disbelief induced by scientific instruments, when it refused to be comprehended by the calibrated scales.   Because of its simultaneous availability and resistance to empirical knowledge, it became uncanny—an external representative of the fear and desire buried within the scientific culture of mensuration.  It was rendered alien, other, opposed, extreme because it signified the thrilling anxiety that science needed to expel from within itself—the anxiety that nature might always slip from its grasp, elude the record, escape its power.   It has remained fascinating in the European cultural imaginary for this reason—our Other, embodying our fear but also longing for a world that eludes the predicability of the world we’ve mastered by technology.   A consequence of this is that aspects of the Arctic—especially the capacity of its air to transmit sound—were used by Europeans to configure alternatives and oppositions to scientific discourse and the technologised environments over which that discourse presides.  As a result of this, in Frankenstein the Arctic became imagined as a last refuge, in its fleeting sonic traces, of belief in a spiritualised natural world, a place of ghosts and spirits.

Tim Fulford, Professor, Faculty of Art, Design and Humanities, School of Humanities, De Montfort University, Leicester, Reino Unido. Especialista de la literatura romántica y los contextos del colonialismo y la exploración, la ciencia y la religión, el paisaje y lo “pintoresco.” Es autor de Romantic Indians: Native Americans and Transatlantic Literary Culture 1755-1830 (2006) y Literature, Science and Exploration in the Romantic Era: Bodies of Knowledge (2004). Con S. Raston, prepara actualmente los cuatro volúmenes de The Collected Letters of Humphry Davy que publicará Oxford University Press.

http://www.dmu.ac.uk/about-dmu/academic-staff/art-design-humanities/tim-fulford/tim-fulford.aspx

Última conferència:
 
Dijous, 14 de juny de 2018: Dehlia Hannah, “A Year Without a Winter: A Climate for Monsters”
Coordinador: Fernando Vidal (ICREA)

El Castell dels Tres Dragons, antic Museu de Zoologia

i ara seu científica del Museu de Ciències Naturals

Dijous, 10 de maig de 2018, 19:00 h

*Aquesta activitat és gratuïta però l’aforament és limitat. Per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu a

itinerarischct@gmail.com

En aquesta tercera, i darrera, sessió del cicle d’Espais Científics visitarem el conegut “Castell dels Tres Dragons”, un edifici que l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner va dissenyar com a Cafè-Restaurant per l’Exposició Universal de 1888, però que durant bona part de la seva història ha allotjat el Museu de Zoologia de Barcelona. Quan l’any 2010 l’espai expositiu d’aquest museu va ser traslladat a un edifici modern, que també havia quedat buit després del Fòrum de les Cultures, el “Castell”  esdevingué la seu cientifica del Museu, un espai que acull la investigació, les col·leccions i el Centre de Documentació del Museu.  Pel que fa a la obertura un altre cop d’aquest edifici per al gran públic, està en un moment d’impàs en el que s’esta considerant el pla d’usos i proposta arquitectonica adequació del edifici proposat pel Museu.

En aquesta visita tractarem, per una banda, la història d’aquest edifici en relació amb les Ciències Naturals i en relació al Parc de la Ciutadella com a espai de ciències, i, per l’altra, la seva situació actual i les propostes que s’estan debatent. De la mà de l’historiador Pepe Pardo i de la directora del consorci del Museu Anna Omedes veurem els espais interiors d’aquest edifici que, encara que sembli que fos ahir, porta ja gairebé 8 anys tancat al gran públic i com a seu científica Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Anna Omedes

Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

José Pardo Tomás 

Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona.

Anna Omedes és doctora en zoologia i actual directora del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. A més de les tasques de direcció del Museu, Omedes també ha publicat diversos articles i participat en congressos, cursos i conferències sobre museologia i museografia, a la vegada que ha estat editora de les publicacions del Museu. Va ser autora del projecte museològic de la nova seu del Museu al Fòrum i co-comissària de l’exposició permanent Planeta Vida. Finalment també ha fet recerca en bioacústica fent publicacions, sent membre del jurat de tesis doctorals i sent professora en cursos de doctorat sobre aquesta temàtica.

 

José Pardo Tomás és Doctor en Història de la Ciència i investigador científic en la Institució “Milà i Fontanals” del CSIC. Ha estat investigador convidat en diverses universitats i centres de recerca de tot el món, ha dirigit projectes d’investigació sobre diversos temes d’història de la ciència, ha publicat més d’un centenar de llibres, capítols de llibre, i articles, a més de publicacions divulgatives. Va ser comissari de l’exposició Salvadoriana. El gabinet de curiositats de Barcelona, oberta al públic entre 2014 y 2016, a l’Institut Botànic de Barcelona, premiada com la millor exposició temporal de Catalunya de l’any 2015.

 

Col·loquis de la SCHCT (2017-2018)

Espais de Ciència: la natura a la ciutat

 

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquest curs us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.