Resum:

Apartant-se dels estereotips que han marcat la historiografia tradicional sobre el passat de la infermeria, el cicle pretén combinar, per mitjà de tres estudis de cas, la història de la compassió amb el paper desenvolupat per les dones en les missions humanitàries, tant en contextos bèl·lics com de desastres naturals. Més enllà de la formació acadèmica i de les carreres professionals de les protagonistes, es focalitza l’atenció sobre les seves actituds i percepcions, i també sobre el coneixement acumulat i compartit per elles com a conseqüència de les pràctiques compassives i, en concret, les cures d’infermeria.

Es proposen tres col·loquis: un, a càrrec de Dolores Martín Moruno, sobre la Comuna de París (1871); un segon, de Linda Pallfreeman, sobre la I Guerra Mundial (1914-1918); i el tercer, de Rebecca Gill, centrat sobre el orígens de l’agència humanitària Save the Children (1919).

 Ponents:                    

  • Rebecca Gill: University of Huddersfield (Huddersfield, UK).  

Doctorada en 2005 amb una tesi sobre els orígens de les organitzacions humanitàries britàniques en el marc de la Guerra Franco-Prussiana (1870-1871), és autora del llibre Calculating Compassion: British Relief in War, 1870-1814 (Manchester University Press, 2012). Des de 2006 ensenya a Huddersfield història contemporània, en especial de l’ajuda humanitària en conflictes bèl·lics.

  • Dolores Martín Moruno: Université de Genève (Ginebra).

Doctorada en 2006 pel Centre Alexandre Koyré i la Universidad Autónoma de Madrid, la seva tesi es publicà el 2014 amb el títol Electric and Magnetic Dreams in Romantic Europe : The debate about the representation of Nature in the late eighteenth and the early nineteenth centuries (París,  Blanchard). Formada en història i filosofia de la ciència, des de 2011 participa en la docència de la història de la medicina i de la història de les emocions a la Universitat de Ginebra.

  • Linda Palfreeman: Universidad CEU-Cardenal Herrera (Elx).

Llicenciada en Comunicació / Periodisme, es va doctorar en Lingüística per la University of Leeds (UK) amb una tesi sobre la interpretació del llenguatge publicitari. Des de 1996 és professora de la Universidad CEU-Cardenal Herrera al campus de Carmelitas d’Elx. Ha publicat, entre altres llibres, Spain Bleeds: The Development of Battlefield Blood Transfusion During the Civil War Sussex Academic Press/Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies, 2015).

Dates i hora:

Dies 8, 15 i 22 de Març 2018, a les 18:30h

Lloc dels col·loquis:

Auditori petit, Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya), Barcelona.

 

 

 

 

Quan parlem o pensem en les obres de Charles Darwin el  primer llibre que ens bé al cap és L’Origen de les espècies, una obra arxiconeguda i que, sense cap mena de dubte,  ha marcat una fita inexorable en la història de la ciència i de la cultura en general. Però el naturalista anglès a més a més va ser autor d’altres obres no tan conegudes però d’un gran valor i transcendència científica.

Ens referim a obres que tracten temes tan diversos com la narració de les seves experiències a bord del Beagle, el relat de la seva pròpia vida en una autobiografia memorable , l’origen de l’home, tan o més transcendental que el de les espècies, o les seves experiències amb plantes o cucs de terra. Són treballs que ens fan conèixer la dimensió polièdrica del científic que va arribar a ser Charles Darwin.

Es tracta, amb tot, de textos poc coneguts pel gran públic. Sovint amb poques traduccions i escassament difoses. És per aquesta raó que hem pensat que estaria bé que un dels cicles dels col·loquis d’aquest nou curs es dediqués a glossar-ne algunes d’aquestes obres. La idea és fer quatre xerrades que tractin o bé un llibre concret o una sèrie temàtica amb un to divulgatiu, adreçades a un públic ampli amb interès pel coneixement científic. Tot per a descobrir les habilitats intel·lectuals i científiques del gran naturalista britànic  i per a conèixer una mica més la diversitat de les seves aportacions a la ciència del seu temps.

Els conferenciants previstos i els temes suggerits son els següents:

  • Agustí Camós (CEHIC). Del Viatge d’un naturalista a l’Autobiografia. Principi i final del recorregut científic i personal de Charles Darwin. 27 de febrer de 2018.
  • Pasqual Bernat (CEHIC). L’Home destronat. “The descent of man”  i el lloc de l’esser humà a la naturalesa. 20 de març de 2018.
  • Xavier Bellés (CSIC). Darwin i l’expressió de les emocions. 24 d’abril de 2018.
  • Jesús Català Gorgues (Universidad Cardenal Herrera). Una nova economia de la natura: orquídies, insectes i els viaranys coevolutius. 29 de maig de 2018.

Resum:

Aquesta proposta dóna continuïtat a una línia de treball que iniciàrem farà ja cinc anys i que ha donat lloc a diversos cicles de seminaris sobre història ambiental (els cicles d’atmosferes tòxiques, de catàstrofes artificials, etc.); l’escola de primavera Living in a Toxic World (2015); i un bon nombre de publicacions i participacions en congressos. La proposta tracta un àmbit en clar creixement dins de la historiografia ambiental i de la ciència internacionals; un àmbit que, a més a més, darrerament ha despertat un gran interès entre un grup considerable d’investigadors/es de la SCHCT – un exemple és el recent projecte d’investigació coordinat “Toxic Spain” desenvolupat entre les universitats de Barcelona, València i Alacant durant els anys 2016-2019.

El cicle inclourà alguns dels màxims especialistes en l’àmbit internacional i analitzarà casos geogràficament diversos com són el francès, escocès i japonès. I, seguint amb el propòsit de fer la recerca històrica significativa en la resolució de controvèrsies actuals, el cicle acabarà amb una taula rodona amb experts en salut pública i grups ecologistes que han treballat els problemes de salut ambiental i ocupacional derivats de l’exposició a metalls pesants en el context valencià. En aquest sentit els treballs que darrerament han publicat els grups de Salut i ambient i de Seguretat alimentària del FISABIO han estat especialment importants i seran analitzats en la taula rodona.

Ponents:

  1. Judith Rainhorn és professora al departament d’Història de la Université Paris 1 i membre del grup ESOPP (“Études Sociales et Politiques des Populations, de la protection sociale et de la santé”) CRH-EHESS, Sciences Po. Forma part del comité editorial de revistes com Le Mouvement social i Histoire urbaine i de l’editorial Presses universitaires du Septentrion. Ha treballat extensament en l’àmbit de la història de la salut ambiental i ocupacional i en concret ha centrat bona part dels seus treballs en el cas del plom. El seu llibre de síntesi respecte al tema apareixerà als darrers mesos de 2017.
  2. Catherine Mills és professora en història ambiental a la University of Stirling i directora del Centre for Environment, Heritage and Policy. Ha publicat un bon nombre de treballs en relació a la salut ocupacional dels miners britànics als segles XIX i XX. Actualment té dos projectes de recerca finançats centrats en l’impacte ambiental del plom.
  3. Brett Walker és professor d’història ambiental a la Montana State University. Ha treballat extensament en la història ambiental al Japó i és autor de Toxic Archipielago: A History of Industrial Disease in Japan, guanyador del George Perkins Marsh Prize for Best Book in Environmental History de la American Society for Environmental History. (Videoconferència) 

Dates i hora:

  • Dimecres 14 de febrer de 2018 a les 16 h: Judith Rainhorn.
  • Dimecres 21 de febrer de 2018 a les 16 h: Catherine Mills.
  • Dimecres 28 de febrer de 2018 a les 16 h: Brett Walker

Lloc:

Saló d’Actes de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (amb retransmissió online), València.

Resum:

Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics. Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de les manifestacions d’incomoditat i de rebuig a discursos científics i a polítiques tecnològiques que vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos del Pla Hidrològic Nacional, els cementiris nuclears, els organismes modificats genèticament, la patologització de la transsexualitat, i la línia de Molt Alta Tensió (hi ha a dia d’avui – 25/05/2017– sis persones imputades en processos judicials per a oposar-s’hi).

Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’auto-regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015). En aquests nous col·loquis 2017-2018 (la sessió del curs anterior va haver de suspendre’s per causes alienes a l’organització) es pretén abordar una altra qüestió que ha estat present a les places de Catalunya els darrers temps: els tòxics nuclears. La llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i contestació antinuclear a Catalunya – amb epicentre a Ascó i Vandellós – ha tornat a reaparèixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet sorgeix arrel del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), així com de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, prop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013). 

Ponents:

  1. Xavier Roqué, historiador de la ciència, especialitzat en la física del Franquisme
  2. Miguel Muñiz, activista ecologista i membre del Moviment Ibèric Antinuclear.
  3. Evelio Gómez, co-editor de la revista Alfalfa. Revista de Crítica Ecológica y Alternativas (1977-1978). 

Data i hora: 11 de gener de 2018, a les 19h.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

 

 

 

 

Resum:

Una nova edició del cicle “Objectes Perduts”, dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatiu de la cultura material de la ciència. En aquesta edició fixem la mirada en la creació d’objectes científics i en els seus règims d’exhibició: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

El cicle planteja per a la propera edició tres presentacions centrades en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena. En primer lloc, proposem la sessió de Chloe Sharpe, una recerca que compara el cementiri amb el museu anatòmic com a espai d’exhibició i que estudia les tombes escultòriques relacionades amb la medicina entesa com a professió i amb l’anatomia com a disciplina, tot relacionant anatomia, mort i escultura. La recerca explora les diferents maneres d’entendre el realisme i l’objectivitat. En segon lloc, proposem una sessió que examina les interseccions entre art i ciència a partir de l’estudi d’escultures i fotografies mèdiques desenvolupades a la Salpetrière, al París del darrer terç del segle XIX. La recerca planteja el concepte de “scientific artworks” i posa de manifest els límits de la idea d’“objectivitat científica” en analitzar la creació d’objectes de recerca per metges com Charcot, Richer i d’altres que van formar un “museu patològic vivent”. En darrer lloc, volem comptar amb la presència de María José Galé per tal que expliqui la seva recerca sobre els cossos singulars de les dones barbudes. En aquesta sessió es disputen les categories que defineixen “allò humà” i que han esdevingut hegemòniques a partir de la confrontació amb experiències de casos històrics de dones, la configuració corporal de les quals comporta un desafiament a la norma, una reflexió per obrir nous espais de comprensió. 

Ponents:

  1. Chloe Sharpe, University of York (si bé viu a Madrid, que serà la ciutat de desplaçament). Doctoranda en Història de l’Art a la Universitat de York, on treballa en una tesi doctoral sobre escultura funerària espanyola, ss. XIX i XX. Becària del White Rose College of the Arts and Humanities (WRoCAH), Màster en Història de l’Art i Màster en Museologia per la Universidad de Alcalá de Henares, 2011.
  2. Natasha Ruiz-Gómez, University of Essex, Senior Lecturer en Nineteenth-Century and Modern Art. Doctora per la University of Pennsylvania, experta en art francès del segle XIX i primeries del segle XX. Ha estat becària i curadora d’exposicions del Wellcome Trust i la Kress Foundation.
  3. María Jose Galé Moyano, Universitat de Saragossa. Filòloga, psicopedagoga, doctora en Psicologia, professora a la Facultat d’Educació de la Universitat de Saragossa. Investigadora experta en feminisme, literatura, art i filosofia contemporànies i les seves relacions amb el cos humà.

Dates i hora:

12 de desembre 2017 a les 19h: Chloe Sharpe

24 de gener de 2018 a les 19h: Natasha Ruiz-Gómez

6 de febrer de 2018 a les 19h: María Jose Galé Moyano

Lloc: A l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

 

XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament - 17 i 18 de novembre de 2017 - IEC

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.

9th European Spring School for History of Science and Popularisation - Institut Menorquí d'Estudis - Maó (Menorca) - 18 -20 May 2017