Col·loquis de la SCHCT

Sessió “Biopolítica y discurso racial en el primer franquismo”

22 de novembre de 2017 a les 16 h. al Saló d’Actes

l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València

(amb retransmissió en línia a http://reunion.uv.es/hcc2).

“El régimen franquista se instituyó sobre las cenizas de una cruenta guerra civil. Con tan sombríos orígenes, el Nuevo Estado tuvo que articular, junto con un vasto sistema policial, toda una serie de mecanismos que le permitieran alcanzar un mínimo de legitimidad social y política. En este sentido, estos mecanismos estaban llamados a ordenar una forma de gobierno encargada de dirigir los distintos ámbitos de la vida nacional, desde la economía y las relaciones laborales, hasta la educación, las ciudades o el mundo rural. En un momento en el que el gobierno –y ya al menos desde inicios del siglo XIX– se había definido en gran parte como gobierno de la vida, la administración de tales ámbitos iba a venir marcada en buena medida por discursos provenientes de la medicina y la psiquiatría. Bajo estas premisas, intentaré mostrar en primer lugar las líneas definitorias de tales discursos, atravesados sin duda por planteamientos raciales, para imaginar después hasta qué punto influenciaron aquello que daremos en llamar la biopolítica del Estado franquista”.

Ponent: Salvador Cayuela Sánchez és Doctor en Filosofia per la Universitat de Múrcia i Doctor en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seua línia de recerca principal ha estat la biopolítica de l’Espanya franquista i d’altres règims feixistes del segle XX. Entre les seues nombroses publicacions destaca la monografia Por la grandeza de la Patria. Biopolítica en la España de Franco (2014). Actualment és Professor d’Història de la Ciència a la Universitat de Castella La-Manxa.

Presenta / Modera: Enric Novella (UV/IHMC)

Podeu trobar més informació a https://www.uv.es/uvweb/institut-universitari-historia-medicina-ciencia-lopez-pinero/ca/seminaris/seminaris/propers-seminaris-1285898140472.html

La Comissió de Col·loquis de la SCHCT ofereix 4 ajuts per assistir a algun dels col·loquis de la SCHCT, destinades a estudiants de Màster en Història de la Ciència, dues per anar de BCN a València i dues per anar de València a BCN.

Podeu veure el programa de col·loquis complet en el següent link a Arban.

Les persones seleccionades rebran un ajut de 150 euros per reemborsar desplaçament i despeses, i una nit d’hotel per 1 persona (que gestionarà directament la SCHCT a Barcelona o València).

Els/les interessats/des cal que envieu un correu a la secretaria de la SCHCT (schct@iec.cat) amb la sol·licitud de beca que trobareu en adjunt emplenada.

La Comissió de Col·loquis atorgarà aquests ajuts valorant entre totes aquelles sol·licituds correctament emplenades que arribin des d’avui fins el dia 5 de novembre.

Les persones dipositàries de cadascun d’aquests ajuts es comprometen a escriure una crònica del col·loqui al qual hagin assistit (o bé una entrevista al conferenciant, si així ho prefereixen i poden organitzar-ho) que serà publicada al butlletí de la SCHCT, Ictineu i a la pàgina web de la SCHCT. L’escriptura d’aquesta crònica és condició per al cobrament de l’ajut.

 

 

PROGRAMA DE LA

VII JORNADA D’HISTÒRIA DE L’ASTRONOMIA I DE LA METEOROLOGIA

(Vic, 21 d’octubre de 2017)

Programa en PDF

9:30 – 10:00 Lliurament de documentació

10:00 – 10:15   Inauguració

10:15-11:00 PRIMERA SESSIÓ DE COMUNICACIONS Moderador: Josep Batlló

Josep Maria Pons Poblet Els textos veterotestamentaris corroboren el geocentrisme?
Carles Puig-Pla Astronomia índia a la Xina de la dinastia Tang (618-907). El cas de l’astrònom Gautam Siddha
Roser Puig  Els llibres d’anwā’ a l’Orient i l’Occident islàmic: un estat de la qüestió

11:00 – 11:15 Debat

11:15 – 11:45 Pausa

11:45 – 12:45 SEGONA SESSIÓ DE COMUNICACIONS Moderador: Francesc X. Barca

Josep Maria Casals La meridiana de Santa Maria degli Angeli dei Martiri, a Roma
José Luis Yepes Hita El astrónomo J.F. Benzenberg y los signos del final de los tiempos, según los Ciclos de Bengel, exégeta del Apocalipsis.
Antonio Marzoa Domínguez, Santiago Vallmitjana Rico, Jorge Núñez de Murga La ullera de passos de la RACAB i l’hora oficial a Barcelona
Antoni Hernández-Fernández  Enrico Fermi: de les partícules a l’astrofísica

12:45 – 13:00 Debat

13:00 – 14:00 Moderador Carles Puig Pla

Conferència de Josep Maria Oliver “Els orígens de l’astronomia a Catalunya”.

14:00-14:15 Debat

14:15 – 16:00 Dinar ofert per l’organització

16:15 – 17:15 Moderador:  Josep Batlló

Conferència de Aitor AnduagaLa cartografía meteorológica en el siglo XIX: evolución, virtualidades y carencias

17:15 – 17:30 Debat

17:30 – 18:15 TERCERA SESSIÓ DE COMUNICACIONS. Moderador: Josep M Casals

Antoni Roca Rosell, Marta Jordi, Víctor Navarro, Santiago Vallmitjana L’astronomia i la meteorologia en el curs matemàtic de Pascual Calbó (1752-1817). Una aproximació

 

Josep Batlló La Meteorologia Endogena
Gerard Taulé Codinach  Peculiaritats i factors meteorològics de l’illa de calor urbana de Girona

18:15 – 18:30 Debat i cloenda

Resum:

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquesta vegada us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, volem divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

Espais i ponents:                  

“El Museu del Seminari Conciliar” Un dels primers museus de ciències naturals de la ciutat, es preserva gairebé tal i com va ser concebut fa cent anys. Ponents pendents de confirmació.

“La Granja Vella de Martí Codolar” Actualment una residència dels Salesians, aquesta finca d’Horta va acollir l’embrió del que seria el primer zoològic de Barcelona. Ponents pendents de confirmació.

“El Castell dels Tres Dragons” Museu de Ciències Naturals de Barcelona durant gairebé 100 anys, avui resta buit i a l’espera d’un futur incert. Ponents pendents de confirmació. 

Dates i hora:

5 Abril 2018, 26 Abril 2018 i 10 Maig 2018, a les 19h (pendents de confirmació).

Lloc:

Cada col·loqui tindrà lloc a l’edifici al qual es dedica la sessió.

 

XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament - 17 i 18 de novembre de 2017 - IEC

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.