Resum:

Jornada organitzada pel grup  de  recerca sobre el pensament científic i filosòfic modern i contemporani (f&C). Patrocina el patronat científic del Col·legi  Oficial de Metges de les Illes Balears. La jornada, oberta al públic, consistirà en una intervenció inicial dels ponents i després debat amb el públic assistent. Es farà una publicació amb el contingut de la jornada.

Ponent/s proposats:

  1. Antoni Bosch Veciana (Filòsof, URL). Cos i dolor a la Grècia clàssica
  2. Antoni Contreras (Psiquiatra). Cos i dolor a l’edat mitjana
  3. Joan Lluís Llinàs (Filòsof, UIB). Constitució de l’ésser humà i la reflexió sobre la medicina en la primera modernitat
  4. Jonathan McFarland (Filòleg). El sentiment del dolor
  5. Joan González Guardiola (Filòsof, UIB). Aproximació fenomenològica al dolor
  6. Enric Benito (Oncòleg). Malaltia i dolor
  7. Josep Miralles (Historiador de l’art) 

Data:

30 de Novembre de 2017.

Lloc:

Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, Palma.

Resum:

 A les nostres societats, el racisme ètnic i la xenofòbia constitueixen només un aspecte sectorial d’un fenomen molt més vast: el racisme biològic. Aquest consisteix en l’acció col·lectiva (control, estigmatització, deportació, extermini, i un llarg etcètera) sobre els éssers humans identificant-los i agrupant-los a partir de les característiques que posseeixen com a éssers vius. Però el racisme biològic constitueix un episodi inscrit en un marc molt més gran i constitutiu de la modernitat: el que porta a governar a les persones considerant-les com a “població”, és a dir, entenent-les a partir dels processos vitals que les conformen (natalitat, fecunditat, mortalitat, salut i morbiditat, sexualitat, medi ambient, habitatge, etcètera). A partir dels estudis pioners de Michel Foucault, aquest govern es designa amb el nom de “biopolítica” i ha inspirat formulacions teòriques molt influents (com “l’enginyeria social” de Zygmunt Bauman, l’Homo sacer de Giorgio Agamben o l’Imperi de Toni Negri), així com aproximacions de gran relleu en àmbits tan diversos com la història política, la història econòmica, la història cultural, la història de la sexualitat o la història de la medicina i de la ciència.

El cicle proposat pretén seguir el rastre de la racionalitat biopolítica a l’Estat espanyol amb la participació de dos destacats experts que han tractat d’historiar-la en diverses etapes del seu desplegament: d’una banda, Francisco Vázquez, que ha realitzat estudis molt valuosos al voltant del seu naixement als regnes hispànics, de la morfologia diferencial de les tècniques de govern assajades pel poder polític fins al final de la Guerra Civil i dels aspectes contingents i específics de la biopolítica espanyola tal com s’han reflectit en fenòmens com el familiarisme catòlic, la feblesa de l’Estat del Benestar, les polítiques d’immigració o el terrorisme; i, d’una altra, Salvador Cayuela, qui –enllaçant directament amb l’obra de Vázquez– ha analitzat l’evolució de la biopolítica al llarg de la dictadura franquista (des del totalitarisme nacionalcatòlic dels seus inicis al desenrotllisme tecnocràtic de les dècades de 1960 i 1970) amb un èmfasi especial en les estratègies de subjectivació emprades pel règim per tal de desactivar la resistència social a les seues polítiques i aconseguir l’assentiment de la població.

Ponents: 

  1. Francisco Vázquez García és catedràtic de Filosofia de la Universitat de Cadis. Estudiós del pensament francès contemporani (Escola dels Annales, Canguilhem, Bourdieu, Foucault) i especialista en història de la sexualitat i la biopolítica a Espanya, entre les seues nombroses publicacions destaquen Sexo y razón. Una genealogía de la moral sexual en España, siglos XVI-XX (amb Andrés Moreno Mengíbar, 1997), “Los Invisibles”: A History of Male Homosexuality in Spain, 1850-1939 (amb Richard Cleminson) i La invención del racismo. Nacimiento de la biopolítica en España, 1600-1940 (Ediciones Akal, 2009).
  2. Salvador Cayuela Sánchez és Doctor en Filosofia per la Universitat de Múrcia i Doctor en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seua línia de recerca principal ha estat la biopolítica de l’Espanya franquista i d’altres règims feixistes del segle XX. Entre les seues nombroses publicacions destaca la monografia Por la grandeza de la Patria. Biopolítica en la España de Franco (2014). Actualment és Professor Ajudant Doctor d’Història de la Ciència a la Universitat de Castella La-Manxa.

Dates i hora:  

  • Dimecres 8 de novembre de 2017 a les 16 h: Francisco Vázquez, “La figura del cura pederasta en la cultura del anticlericalismo español”.
  • Dimecres 22 de novembre de 2017 a les 16 h: Salvador Cayuela, “Biopolítica y discurso racial en el primer franquismo”.

Lloc: 

Saló d’Actes de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (amb retransmissió online), València.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sentim molt anunciar que el col·loqui  Les revistes científiques com a patrimoni bibliogràfic: recuperació, digitalització i difusió  ha estat anul·lat per causes mèdiques.

El col·loqui, presentat per Guy Cobolet, estava previst pel 20 de juny amb títol ” “Digitalitzant revistes científiques antigues: un estudi de cas en una biblioteca mèdica (BIU Santé, Paris) / Digitizing old scientific journals: a case report in a medical library (BIU Santé, Paris).”

SOCIETAT CATALANA D’HISTÒRIA

DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA

 XV JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT

«Antoni Quintana Marí»

17 – 18 novembre 2017

Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Imatge: “Émilie du Châtelet (1706-1749). Retrat de Maurice Quentin de la Tour”

INSCRIPCIÓ

Cal que us inscriviu al formulari JHCIE 2017 del 15 d’octubre al 13 de novembre (pagament amb targeta de crèdit o transferència bancària, d’acord amb les indicacions del formulari).

La inscripció inclou el dret al llibre de resums de comunicacions, assistència i a les actes corresponents. La quota  general serà de 22 €; i la reduïda, d’11 €, (per als socis SCHCT i altres filials de l’IEC).

 

PROGRAMA PROVISIONAL

A continuació de la sessió inaugural es presentaran les comunicacions amb els seus corresponents debats.

Nova versió de Programa de la XV JHCiE (2017.10.30)

Divendres 17

15:15 -15:45 Lliurament de la documentació

15:45 – 16:00 Benvinguda i inauguració de la Jornada

16:00 – 17:15 PRIMERA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

Història de la ciències i educació científica

Moderadora: Maria Rosa Massa

  • Puig, Carles i Guevara, Iolanda. Maons, altars i versos: els singulars mètodes de transmissió dels coneixements matemàtics i astronòmics a l’antiga Índia.
  • Menéndez, Mia. El juramento hipocrático en la enseñanza médica ayer y hoy.
  • Martínez, Domingo. La concepción didáctico-cognitiva de la enseñanza de las matemáticas en Benito Bails (1731-1797)
  • Grapí, Pere. Antoine-François Fourcroy: organitzador de la química i del seu ensenyament en la França post-revolucionària.
  • Pons, Josep Maria. Com les TIC poden ajudar l’ensenyament de la història de la ciència.

17: 15-17: 30 Debat

17: 30 -17: 45 Pausa / cafè

17:45–18: 45 SEGONA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

Ciència i gènere (primera part)

Moderador: Agustí Camós

  • Cantero, Beatriz. Què diuen les revistes de didàctica de les ciències de gènere i història de les ciències?
  • Izquierdo, Mercè i Costa, Moira. La manca de dades, una dada per a fer història de l’activitat científica de les dones.
  • Solsona, Núria. Una mirada didàctica a les receptes de Marie Fouquet.
  • Massa, Maria Rosa. Una catalana pionera: Dolors Aleu (1857 –1913).

18: 45 –19:00 Debat

19:00 –19:15 Pausa

19: 15–20:30 TERCERA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

La immersió de la història de la ciència a l’aula (primera part)

Moderador: Pere Grapí

  • Guevara, Iolanda i Puig, Carles. Ganita i kutakka, càlcul en la matemàtica índia del període clàssic (400-1200).
  • Camós, Agustí. El viatge del Beagle, la gran aventura de Darwin. Una proposta de treball interdisciplinari.
  • Linero, Antonio,  Herrero, Pedro José i Mellado, Antonio. Algunos métodos de resolución numérica de ecuaciones del siglo XVI y su aplicación al aula.
  • Pérez, Enric. Experiments crucials al laboratori.
  • Berenguer, Joaquim. El càlcul diferencial al segle XVIII en una classe de matemàtiques.

20:30 – 20:45 Debat

Dissabte 18

9:00 –10:00 QUARTA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

La immersió de la història de la ciència a l’aula (segona part)

Moderador: Antoni Roca

  • Moreno, Luis i Calvo, M. Araceli. La historia de la química en el marco LOE de ESO y Bachillerato. Una mirada conjunta desde la didáctica y la historia de las ciencias.
  • Bella, Sandra i Blanco, Mònica. Comentaris sobre l’Analyse des infiniment petits de L’Hospital (1696-1768): interpretació i ensenyament de conceptes fonamentals del càlcul diferencial.
  • Ferragud, Carmel. El MOOC “Història de la Ciència” de la Universitat de València.
  • Virgili, David. Un fil matemàtic ple d’història.

10:00–10:15 Debat

10:15 –10:45 Lliurament del XVI Premi “Antoni Quintana Marí”

10:45 –11:00 Pausa / Cafè

11: 00–12: 00 CINQUENA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

Ciència i gènere (segona part)

Moderadora: Núria Solsona

  • Renom, Anna Maria. Infermera o matemàtica: La Florence Nightingale menys coneguda.
  • Rius, Mònica. Saniha Amin Zaki: una pionera de la medicina i el feminisme.
  • Clèries, Elisenda. Agnesi, la prodigi coneguda per bruixa.
  • Roca, Antoni. Clotilde Cerdà (1852-1926) i els orígens de l’ensenyament professional per a dones a Catalunya.

12:00 –12: 15 Debat

12:15–12:30 Pausa

12:30 –13:15 CONFERÈNCIA

Carmen Magallón Portolés

Investigadora de la Fundación Seminario de Investigación para la Paz (SIP) de Zaragoza.

¿Cómo pueden los estudiós sobre la ciencia y género enriquecer el currículo y la innovación educativa?

Moderadora: Maria Rosa Massa-Esteve

13: 15–13:45 Debat i cloenda de Jornada

§§§

Durant el desenvolupament de la Jornada es durà a terme el lliurament del “XVI Premi Antoni Quintana Marí” per a treballs de recerca d’estudiants d’ensenyament obligatori i post obligatori.

La comunicació definitiva del programa, la distribució de les comunicacions i altres detalls sobre l’organització de la Jornada es faran conèixer a través de la web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct/ a partir del 2 de novembre de 2017. La conferència convidada d’aquesta jornada anirà a càrrec de:

 

CARMEN MAGALLÓN PORTOLÉS

Investigadora del  centre Fundació SIP, Saragossa

amb el títol:

¿Cómo pueden los estudios sobre ciencia y género enriquecer el currículo y la innovación educativa?

El comitè organitzador d’aquesta jornada vol aprofitar aquesta nova convocatòria per ampliar els objectius i les àrees temàtiques amb noves idees i nous col·laboradors. Amb aquest esperit es convoca la “XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament” com a mostra de la consolidació dels vincles establerts entre la història de la ciència i l’ensenyament. En convocar aquesta nova jornada la SCHCT pretén:

  • Debatre temàtiques entorn a les relacions entre història de la ciència i ensenyament
  • Afavorir la comunicació i la col·laboració entre docents i historiadors de la ciència
  • Fer conèixer experiències i recursos sobre l’aplicació de la història de la ciència en l’ensenyament
  • Relacionar mitjançant la història de la ciència alguns aspectes de la divulgació científica amb l’ensenyament

 

Assistència i comunicacions

En aquest sentit, el comitè organitzador anima a tots aquells professors/es i historiadors/es de la ciència interessats en aquesta temàtica a participar en aquesta Jornada i a presentar, també, comunicacions.  Cada persona inscrita a la jornada podrà defensar fins a un màxim de dues comunicacions, sempre que una d’elles sigui compartida. L’experiència en jornades anteriors ens ha dut a proposar les següents àrees temàtiques:

  • La immersió de la història de la ciència a l’aula
  • L’acoblament de la història de la ciència en el currículum educatiu
  • La cultura material de la ciència en l’ensenyament
  • Les TIC en la incorporació de la història de la ciència a l’ensenyament
  • La història de la ciència en la formació del professorat
  • Sessió temàtica “Ciència i Gènere” coordinada per Núria Solsona

 

Terminis

30 de setembre de 2017: termini recepció de resums per propostes de comunicació (adreça schct@iec.cat)

30 de setembre a 14 d’octubre: sol·licitud de beques. La Societat ofereix beques a estudiants i llicenciats en atur. Els interessats han d’enviar una sol·licitud amb els motius, adjuntant la documentació acreditativa a schct@iec.cat

14 d’octubre de 2017: confirmació de les comunicacions acceptades als sol·licitants

15 d’octubre a 13 de novembre: inscripció al formulari JHCIE 2017

 

 

Lloc de celebració de la jornada

17 novembre 2017, de 15h-21h,  i 18 novembre 2017, de  9h-14h.

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47 – 08001  Barcelona

 

Organitza

Per a més informació adreceu-vos a schct@iec.cat

i consulteu el web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct

 

 

Entitat col·laboradora

Institut d’Estudis Catalans

Seccions de Ciències

 

Informació en pdf: 1a Circular XV Jornada d’Història de la Ciència i l’Ensenyament 2017

 

XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament - 17 i 18 de novembre de 2017 - IEC

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.

9th European Spring School for History of Science and Popularisation - Institut Menorquí d'Estudis - Maó (Menorca) - 18 -20 May 2017