Cicle de col·loquis de la SCHCT

FRANKENSTEIN 2018: DOSCIENTOS AÑOS EN LA HISTORIA DE LA CIENCIA

Frankenstein on Ice: the Novel and Arctic Exploration”

a càrrec Tim Fulford (De Montfort University)

Dijous 17 de maig de 2018 a les 19h a l’Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, Barcelona)

This talk will investigate Frankenstein in the context of early 19th century literature and science concerning an Arctic that was, for the first time, predictably attainable—a technologised Arctic near enough to reached and subjected to experiment, an Arctic from which measurement might expel superstitious belief.  But my purpose is also to ask what happened when the results didn’t meet temperate norms—when the Arctic confounded the disbelief induced by scientific instruments, when it refused to be comprehended by the calibrated scales.   Because of its simultaneous availability and resistance to empirical knowledge, it became uncanny—an external representative of the fear and desire buried within the scientific culture of mensuration.  It was rendered alien, other, opposed, extreme because it signified the thrilling anxiety that science needed to expel from within itself—the anxiety that nature might always slip from its grasp, elude the record, escape its power.   It has remained fascinating in the European cultural imaginary for this reason—our Other, embodying our fear but also longing for a world that eludes the predicability of the world we’ve mastered by technology.   A consequence of this is that aspects of the Arctic—especially the capacity of its air to transmit sound—were used by Europeans to configure alternatives and oppositions to scientific discourse and the technologised environments over which that discourse presides.  As a result of this, in Frankenstein the Arctic became imagined as a last refuge, in its fleeting sonic traces, of belief in a spiritualised natural world, a place of ghosts and spirits.

Tim Fulford, Professor, Faculty of Art, Design and Humanities, School of Humanities, De Montfort University, Leicester, Reino Unido. Especialista de la literatura romántica y los contextos del colonialismo y la exploración, la ciencia y la religión, el paisaje y lo “pintoresco.” Es autor de Romantic Indians: Native Americans and Transatlantic Literary Culture 1755-1830 (2006) y Literature, Science and Exploration in the Romantic Era: Bodies of Knowledge (2004). Con S. Raston, prepara actualmente los cuatro volúmenes de The Collected Letters of Humphry Davy que publicará Oxford University Press.

http://www.dmu.ac.uk/about-dmu/academic-staff/art-design-humanities/tim-fulford/tim-fulford.aspx

Última conferència:
 
Dijous, 14 de juny de 2018: Dehlia Hannah, “A Year Without a Winter: A Climate for Monsters”
Coordinador: Fernando Vidal (ICREA)

El Castell dels Tres Dragons, antic Museu de Zoologia

i ara seu científica del Museu de Ciències Naturals

Dijous, 10 de maig de 2018, 19:00 h

*Aquesta activitat és gratuïta però l’aforament és limitat. Per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu a

itinerarischct@gmail.com

En aquesta tercera, i darrera, sessió del cicle d’Espais Científics visitarem el conegut “Castell dels Tres Dragons”, un edifici que l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner va dissenyar com a Cafè-Restaurant per l’Exposició Universal de 1888, però que durant bona part de la seva història ha allotjat el Museu de Zoologia de Barcelona. Quan l’any 2010 l’espai expositiu d’aquest museu va ser traslladat a un edifici modern, que també havia quedat buit després del Fòrum de les Cultures, el “Castell”  esdevingué la seu cientifica del Museu, un espai que acull la investigació, les col·leccions i el Centre de Documentació del Museu.  Pel que fa a la obertura un altre cop d’aquest edifici per al gran públic, està en un moment d’impàs en el que s’esta considerant el pla d’usos i proposta arquitectonica adequació del edifici proposat pel Museu.

En aquesta visita tractarem, per una banda, la història d’aquest edifici en relació amb les Ciències Naturals i en relació al Parc de la Ciutadella com a espai de ciències, i, per l’altra, la seva situació actual i les propostes que s’estan debatent. De la mà de l’historiador Pepe Pardo i de la directora del consorci del Museu Anna Omedes veurem els espais interiors d’aquest edifici que, encara que sembli que fos ahir, porta ja gairebé 8 anys tancat al gran públic i com a seu científica Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Anna Omedes

Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

José Pardo Tomás 

Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona.

Anna Omedes és doctora en zoologia i actual directora del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. A més de les tasques de direcció del Museu, Omedes també ha publicat diversos articles i participat en congressos, cursos i conferències sobre museologia i museografia, a la vegada que ha estat editora de les publicacions del Museu. Va ser autora del projecte museològic de la nova seu del Museu al Fòrum i co-comissària de l’exposició permanent Planeta Vida. Finalment també ha fet recerca en bioacústica fent publicacions, sent membre del jurat de tesis doctorals i sent professora en cursos de doctorat sobre aquesta temàtica.

 

José Pardo Tomás és Doctor en Història de la Ciència i investigador científic en la Institució “Milà i Fontanals” del CSIC. Ha estat investigador convidat en diverses universitats i centres de recerca de tot el món, ha dirigit projectes d’investigació sobre diversos temes d’història de la ciència, ha publicat més d’un centenar de llibres, capítols de llibre, i articles, a més de publicacions divulgatives. Va ser comissari de l’exposició Salvadoriana. El gabinet de curiositats de Barcelona, oberta al públic entre 2014 y 2016, a l’Institut Botànic de Barcelona, premiada com la millor exposició temporal de Catalunya de l’any 2015.

 

Col·loquis de la SCHCT (2017-2018)

Espais de Ciència: la natura a la ciutat

 

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquest curs us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

Col·loquis de la SCHCT

Cicle: A banda de l’Origen. Els altres llibres de Charles Darwin

Del Viatge d’un naturalista a l’Autobiografia. Principi i final del recorregut científic i personal de Charles Darwin.

A càrrec d’Agustí Camós Cabeceran (CEHIC-UAB)

 

Vic, dimarts 8 de maig a les 20 h.

(Agrupació Astronòmica d’Osona, C. Pare Xifré, 3, 3r, Vic)

 

Primerament es farà una presentació de les circumstàncies en que Darwin va escriure les dues obres per explicar a continuació el singular paper que han tingut en la cultura científica escrita en català. Després, a través de l’autobiografia veurem com Darwin va arribar a enrolar-se en el  Beagle i publicar el viatge d’un naturalista. També veurem a través d’aquesta obra els canvis que va anar sofrint al llarg del viatge tant a nivell personal com en la seva visió de la natura i dels essers vius, així com les transcendents preguntes que es formulà. Explicarem el que li  va suposar a Darwin haver publicat aquesta exitosa obra, i a través de l’autobiografia veurem com Darwin ho va viure i valorar. Finalment i per acabar comentarem les limitacions que te l’autobiografia per entendre el que explica Darwin, així com la important informació que ens aporta la censura que van fer la seva dona i el seu fill abans de fer-la pública.

 

La Granja Vella de Martí-Codolar

Dijous, 26 d’abril de 2018, 18:00 h

*Aquesta activitat és gratuïta però l’aforament és limitat. Per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu a itinerarischct@gmail.com

En la segona sessió del cicle d’Espais Científics visitarem La Granja Vella dels Martí-Codolar, l’espai que va acollir la col·lecció d’animals que donaria origen al Zoològic de Barcelona. Actualment una residència dels Salesians, a la Granja passejarem pels jardins i visitarem un petit museu que recorda aquesta història, així com d’altres relacionades amb aquest espai. En la nostra visita descobrirem, de la mà de l’historiador Oliver Hochadel, com el polifacètic Francesc Darder va gestionar aquesta col·lecció d’animals i a partir d’aquesta, concebir el que seria el Zoo de Barcelona.

Oliver Hochadel

Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona.

Oliver Hochadel és historiador de la ciència i investigador a la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona). La seva recerca actual se centra en la relació entre la ciència i els seus públics. Ha treballat sobre l’electricitat com a ciència pública a la Il·lustració alemanya, la història dels zoològics en el segle XIX, la història de la recerca sobre els orígens humans en el segle XX i la història urbana de la ciència al voltant del 1900. Les seves publicacions inclouen la monografia El mito de Atapuerca. Orígenes, ciencia, divulgación (2013), i els volums Barcelona: An Urban History of Science and Modernity, 1888-1929 (2016)Urban Histories of Science, 1820-1940, que es publicarà el 2018 (els dos amb Agustí Nieto-Galan).

Col·loquis de la SCHCT (2017-2018)
ESPAIS DE CIÈNCIA: LA NATURA A LA CIUTAT

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquest curs us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

Alfons Zarzoso Orellana és conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Ha comissariat nombroses exposicions i forma part de  la comissió de rescat del patrimoni mèdic a Catalunya. També col·labora com a professor als Màsters d’Història de la Ciència de Barcelona i d’Antropologia Mèdica a Tarragona.

Ha escrit llibres i articles sobre la història de la medicina catalana dels segles XVII a XX. Treballa sobre la cultura material i les representacions visuals a la medicina contemporània i el seu paper en la configuració de les especialitats mèdiques.

L’Assemblea General de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) celebrada el 29 de novembre de 2017 va elegir els càrrecs de presidència i tresoreria i va renovar la meitat del Consell Directiu de la Societat. Alfons Zarzoso és el nou president, en substitució d’Emma Sallent, que ha passat a ocupar el càrrec de tresorera.

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.