Acte Inaugural de curs 2014-2015. “La mirada d’un pedagog. La necessitat de la ciència i la professió pedagògiques”

 

La Societat Catalana de Pedagogia i el Col·legi de Pedagogs de Catalunya, juntament amb l’Editorial Barcanova, es complauen a convidar-vos a l’acte titulat:

“La mirada d’un pedagog. La necessitat de la ciència i la professió pedagògiques”,

llibre de Jaume Sarramona, primer president del Consell Social del Col·legi de Pedagogs de Catalunya

Col·legi de Pedagogs de Catalunya > El Col·legi > La mirada d’un pedagog. La necessitat de la ciència i la professió pedagògiques<br>

Cliqueu damunt la imatge per ampliar-la

Aquest acte consistirà en la presentació del llibre que recull la trajectòria pedagògica de Jaume Sarramona i en un diàleg de debat sobre la situació actual de la pedagogia a Catalunya.

A més de l’autor del llibre, hi intervindran Josep Manuel Rafí d’Editorial Barcanova; Rosa Rodríguez, presidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya; Jordi Riera, vicerector de la Universitat Ramon Llull; Joan Mateo, president del Consell Superior d’Avaluació, i Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia.

Aquesta presentació i el diàleg subsegüent, amb els quals s’inaugurarà el curs de la SCP, s’esdevindrà el dia 14 d’octubre de 2014, a les 18.30 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47, de Barcelona).

Descarregar invitació

Cal confirmar assistència a l’adreça electrònica scp@iec.cat

 

(Carme, 47, de Barcelona).
Barcelona,  setembre de 2014

X Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a l’ UCE de Prada

«L’ensenyament de les llengües en països romànics.

  Plurilingüisme personal. Multilingüisme social»

PPTProjUCE2014

Ho ha organitzat: la Delegació territorial de l’IEC a Perpinyà i la Societat Catalana de Pedagogia (Institut d’Estudis Catalans)
Dies: 18 i 19 d’agost. Sis sessions amb un total de dotze hores.
Intenció i finalitat de la trobada de setze experts: Encara ensenyem català, castellà i anglès (o català, francès i anglès) com a llengües diferents, que ho són, però sense aprofitar les coincidències i marcar les diferències. Això ajudaria a fer una xarxa sinàptica més organitzada i funcional de les tres, quatre o més llengües apreses.
A vegades la didàctica de la llengua estrangera ha estat més renovada que la de les llengües d’ús al territori. En canvi, els continguts de la llengua estrangera acostumen a repetir-se en tòpics convencionals, necessaris, reduïts a la vida domèstica. El pragmatisme ha conduït a un aprenentatge instrumental de la llengua i actualment és poc habitual aquella orientació d’ensenyar la llengua i la cultura o civilització que li és pròpia.

informació al web de la Universitat Catalana d’Estiu.

informació al web de l’Institut d’Estudis Catalans

centre_pau_casals

 

Justificació
Encara ensenyem català, castellà i anglès (o català, francès i anglès) com a llengües diferents, que ho són, però sense aprofitar les coincidències i marcar les diferències.Això ajudaria a fer una xarxa sinàptica més organitzada i funcional de les tres, quatre o més llengües apreses. La pràctica generalitzada de mestres o professors especialitzats en l’ensenyament d’una llengua desaprofita la transferència i un aprenentatge actiu de descoberta pròpia amb associacions per comparació i diferenciació. D’altra banda molts errors es podrien corregir millor si el professor tingués en compte que són resultat d’aplicar fonètica, significat o ordre del discurs de la llengua amb la què està pensant l’alumne.

A vegades la didàctica de la llengua estrangera ha estat més renovada que la de les llengües d‘ús al territori. En canvi, els continguts de la llengua estrangera acostumen a repetir-se en tòpics convencionals, necessaris, reduïts a la vida domèstica. El pragmatisme ha conduït a un aprenentatge instrumental de la llengua i actualment és poc habitual aquella orientació d’ensenyar la llengua i la cultura o civilització que li és pròpia. La llengua estrangera adquirida no s’aplica de manera funcional a l’aprenentatge.

Amb l’accés a internet, avui moltes llengües poden ser usades funcionalment per a aprenentatge de la ciència i per als estudis socials. No solament en forma escrita sinó en reproduccions orals d’enregistraments audio-video-digitals. Poden ser llengües d’estudi sense moure’s del propi país.

L’ensenyament de llengua estrangera és fa de manera uniforme per a tots els alumnes sense considerar aptituds diferenciades que són importants en grups de 25 o 30 alumnes i encara més si alguns d’ells es distancien molt perquè segueixen cursos extraescolars o cursos d’estiu a l’estranger per garantir una competència efectiva. En tot cas, és del tot necessari que el primer aprenentatge d’una llengua estrangera, la seva oralitat i musicalitat, es faci en grup col•loquial reduït que no excedeixi de 15 o 18 alumnes.

Els esforços fets els darrers anys anticipant l’edat d’ensenyament de la llengua estrangera de l’edat dels 11 als 8 anys, i dels 8 als 3 anys no han aportat una millora general de l’aprenentatge i en alguns casos han arribat a avorrir els alumnes que venen a sentir les mateixes estructures d’un any a l’altre, que saben paraules i potser entenen però no parlen la llengua. L’anticipació de la llengua anglesa s’ha fet alhora que l’aprenentatge del català, la llengua territorial per a tots els alumnes i pot haver quedat totalment de banda el castellà, la llengua familiar de molts infants que han emprat en les seves comunicacions espontànies.

Necessitat
L’àrea geogràfica de les llengües romàniques, una gran part de la Unió Europea, dibuixa un mapa de llengües que és una oportunitat per copsar la diversitat de ben jovenets i alhora identificar tantes coincidències que faciliten l’aprenentatge. (El mateix es pot fer en l’àrea anglo-germànica). Avesats a la identificació i discriminació amb llengües pròximes, el pas a una llengua encara més diferent com és l’anglès que també és present als mitjans de comunicació, serà tasca fàcil.

El coneixement de com es configuren les xarxes sinàptiques a partir de l’ús funcional de les llengües aconsella programar-les de manera que es produeixi la màxima i millor transferència. Un aprenentatge per proximitat pot facilitar les memoritzacions comunes i el pas d’una al altra llengua.

Des d’una perspectiva d’intel•ligències múltiples, sense renunciar a cap d’elles per a cap infant o jove, cal donar marge i amplitud als qui mostren aptitud lingüística i no atabalar els qui d’entrada mostren aptituds diferenciades d’altre caire. En llengües, potser més que en cap altre aprenentatge per la dimensió comunicativa, es pot tenir una base comú però serà positiu per als més avançats igual que per als més endarrerits estar en grups relativament homogenis per crear millor interacció i perquè ningú tendeixi a inhibir-se. Segons l’edat dels alumnes, caldrà modular el nombre de components del grup d’aprenentatge.

Oportunitat
La Universitat Catalana d’Estiu de caràcter transfronterer aplega parlants de llengua catalana en les seves variants així com parlants en la seva major part clarament bilingües, sigui per llengües d’Estat o per llengües pròpies minoritzades. Amb llengua la comuna, el català amb els parlars propis, tots són competents en altres llengües: francès, castellà, italià, occità, aranès i hom veu avui necessari l’anglès com a llengua transnacional i l’alemany com a llengua amb gran patrimoni cultural…

Alguns professors i experts que ja seran presents a la UCE i d’altres que poden ser convidats poden constituir-se en seminari per a fonamentar i definir un model d’ensenyament de llengües aplicable a l’àrea romànica per a desenvolupar la competència plurilingüe. és una oportunitat magnífica de cooperació interdisciplinària: neurociència, neurolingüística, sociolingüística, romanística, didàctica, pedagogia i organització escolar. S’han fet contactes per convidar experts estudiosos i professionals de les diferents disciplines i de les diverses parles per configurar un seminari de diàleg i debat pluridisciplinari que garanteixi una fonamentació científica.

És necessari posar a disposició de mestres i professors un model prou clar i adaptable a cada context, prou fonamentat en la ciència que doni criteris per a la presa de decisions en l’articulació de l’aprenentatge de les diverses llengües, tres per a tots els alumnes i més de tres per als qui mostren alta competència en llengua. Tanmateix cal donar orientacions per a articular l’aprenentatge de les diverses llengües segons edat dels alumnes i ordre d’introducció segons l’entorn sociolingüístic i incorporant com un valor més d’activar la competència escoltant infants o joves de llengües familiars minoritàries que aprendran el català i més llengües. En tot cas, ja és temps que els mestres i professors, tots, es mostrin competents en diverses llengües i aprenents interessats en llegir, escoltar i comprendre altres llengües abans no s’arribi a parlar-les amb seguretat.

Disseny del seminari d’experts

El seminari aplega en diàleg multidisciplinari un grup d’experts als qui es convida a fer una aportació inicial segons la seva especialitat i participar en el conjunt del debat. Per això s’organitza de manera intensiva, una tarda i un dia, amb participants de les diverses procedències. Uns participants garanteixen la fonamentació científica del model d’ensenyament de llengües plurilingüe; d’altres contribueixen al disseny del model i a donar normes per a la intervenció pedagògica segons les variables de diferents contextos.

Interessats potencials als qui caldria arribar:
Escoles amb programa plurilingüe: Calandreta, Arrels, La Bressola, Vald’Aran
Impulsors del programa Euromania, aprenentatge de ciències en set llengües romàniques, i escoles que l’apliquen.

Coordinadors: Dr. Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia, impulsor del seminari.
Dr. Joan Becat, delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà, organitzador de les diades IEC a la Universitat Catalana d’Estiu.

 

 PROGRAMA RESUMIT
1. Neurolingüística. Configuració de xarxes sinàptiques. Superposicions i distàncies en diverses llengües. Desenvolupament cognitiu i llenguatge-pensament
per Josep-Maria Espadaler (neurofisiòleg, Hospital del Mar) i Ramon Bassa (pedagogdidacta, Universitat de les Illes Balears i SCP)

2. Sociolingüística. Llengua familiar, llengua territorial, llengües en contacte
per Vicent Pascual (filòleg, Escola Valenciana, IEC) i Alà Baylac-Ferrer (filòleg, Institut Franco-Català Transfronterer, Universitat de Perpinyà Via Domícia)

3. Les llengües romàniques i transferència d’aprenentatge. EuroComRom. Euromania
per Tilbert Stegmann (filòleg. Institut Goethe de Frankfurt, EuroComRom), Patrici Baccou director d’Aprene de es escoles occitanes amb Felip Hammel de la xarxa de formació en llengües regionals i Francesc Ballone (filòleg, Universitat de Sàsser-l’Alguer, IEC)

4. Didàctica de la competència plurilungüe. Transferència d’aprenentatge i llengua comparada per Joan Mallart (pedagog didacta, Universitat de Barcelona, SCP), Maite Bayo (mestra d’escola aranesa) i Rossend Arenys (inspector d’escola andorrana), exemples d’ensenyamentplurilingüe.

5. Pedagogia. Diàgnòstic de competència i pronòstic. El Termòmetre Lingüístic
per Josep-Lluís González (filòleg, British School of Barcelona, SCP) i Carme Rider (mestra de programes plurilingües, SCP)

6. Educació social. Diversitat lingüística. Tractament de les llengües minoritàries. Gust per les llengües i voluntat de comunicar-se per Joan Becat (geògraf, Centre Recerques i Estudis Catalans, Universitat de Perpinyà Via Domícia, IEC), Núria Santaulària (Equip LICS a Terrassa, assessora d’aules d’acollida d’alumes migrants nouvinguts) i Martí Teixidó (pedagog, Inspecció d’Educació, SCP),

Document ressenya de la Jornada.pdf

Fotografia dels participants en el seminari.

2014-08-19 11.52.56

D’esquerra a dreta. De baix a dalt:  Martí Teixidó,  Núria Santaulària,  Ramon Bassa,  Felip Hammel, Carme Rider,  Francesc Ballone,  Tilbert Stegmann, Vicent Pascual,  Patrici Baccou,  Joan Becat,  Josep-Lluís González,  Josep-Maria Espadaler,  Maite Bayo i Joan Mallart.

Altres fotografies de la Jornada

 

2014-08-19 10.57.23

Imatge dels assistents durant la presentació de Felip Hammel

2014-08-19 12.04.57

Francesc Ballone durant l a seva intervenció.

Martí-Becat 19-08-2014

Martí Teixidó i Joan Becat durant la intervenció del darrer.

Tibert Stegman durant la seva presentació.  A l'esquerra Martí Teixidó

Tibert Stegmann durant la seva presentació.
A l’esquerra Martí Teixidó