Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia – L’escola catalana, avui plurilingüe

La finalitat d’aquesta Declaració és la d’oferir als centres educatius, AMPA, consells escolars, entitats educatives i partits polítics un instrument amb fonamentació científica que els permeti explicar a les famílies, i a la ciutadania en general, el model d’escola catalana, avui plurilingüe. Les persones i entitats s’hi podran adherir. D’aquest document, se’n podran derivar adaptacions de format, disseny o contingut en funció del col·lectiu destinatari.

 

Llegiu la Declaració

Adheriu-vos-hi

Consulteu el llistat d’entitats inscrites

Ramon Fuster, pedagog. Obra que va fer, obra que hem de fer

Al Col·legi Oficial de Doctors i LLicenciats de Catalunya (CODL) s’ha presentat una biografia de Ramon Fuster, mestre d’escola, professor de batxillerat i pedagog.  El CODL, per suplir el buit, la va encarregar a un periodista, Genís Sinca, que ha aplegat dades i documents entrevistant-se amb totes les persones que el coneixien pesonalment.  És una biografia àmplia, feta amb estil narratiu, de bon llegir, però aplega l’itinerari i obra pedagògica.

La Societat Catalana de Pedagogia hi havíem de ser. 

Ramon Fuster, intel·lectual de talla i compromís, mestre d’escola, professor d’ensenyament de batxillerat, seguí i estengué la renovació pedagògica d’Alexandre Galí, Josep Estalella i els altres mestres a l’ensenyament mitjà. Projectà la formació professional higienico-pedagògica de les jardineres educadores d’infants amb MR Farré. Creà amb Roda-Fàbregas l’Escola Tagore a la natura. És per això que figura en la nostra galeria de pedagogues i pedagogs de la Societat Catalana de Pedagogia. I fora del marc escolar fundà la revista infantil Cavall Fort cercant col·laboradors estables molt competents (Jané, Madorell, Nicolau, Picanyol). Revista, avui renovada, que segueix atrapant els infants entrant en la lectura per la via il·lustrada i de mosaic temàtic. Segueix criteris de pedagogia del lleure.

Es pot comprendre com des d’una visió cristiana, mística fa notar Sinca, segueix un compromís per la llengua, pel país a través de la pedagogia de l’Escola Nova. Ramon Fuster va conèixer directament els pedagogs i pedagogues d’aquella renovació impulsada per la Generalitat republicana. Va arribar a  Barcelona el 1936 per estudiar magisteri i es va trobar amb tot el trasbals de la guerra incivil (1936-1939). “…personatges clau com Eladi Homs, Pere Vila, Artur Martorell, Alexandre Galí, Rosa Sensat…” “Fuster demostrarà un coneixement profund (…): Montessori, Decroly, Dewey, Ferrière, Freinet, Dalcroze…” (pàgina 56). Fuster com Costa-Pau són els pedagogs que han obert camí per transformar l’educació secundària i el batxillerat i encara ho tenim per fer, els nostres joves ho necessten per gaudir de l’estudi i el coneixement. (I també superaran les PAU, millor encara.)
Ramon Fuster encara la pedagogia en tots els àmbits perquè era un home atent a tot. “Fuster era un home incapaç de dedicar-se a una sola cosa. Més aviat necessiatava estar ficat en diversos projectes i empreses a la vegada. Va fer-ho tota la vida.” (pàgina 52). I repassant l’obra que va fer, veiem que és l’obra que hem de fer.
  • L’escola catalana en llengua, continguts i actituds, sense contradicció amb conèixer bé la llengua castellana i d’altres.
  • L’admiració per la natura deixant que els infants en gaudeixin i  acompanyar-hi els joves d’avui doncs els pot quedar lluny.
  • La formació pedagògica de les educadores infantils en àmbits de salut-alimentació, llengues-comunicació, rítmica-cançó, explicació de contes. (Tenim massa educadores sols perquè els agraden els nens – diuen)
  • La pedagogia projectada a l’educació secundària i batxillerat amb la cultura integral. (No copiada de la pedagogia d’educació infantil i primària).
  • La professió docent a batxillerat amb una visió cultural completa a partir d’un àmbit de coneixement suscitant interessos en els estudiants amb oportunitat d’organitzar-se en grups o clubs autònoms (música, teatre, màgia, invents, novel·listes, modelistes…)

Un llibre, Ramon Fuster i Rabés. Biografia del mestrede bona lectura per a tothom.  Mestres i professors podem rellegir com la pedagogia pot relligar l’ensenyament amb la cultura tota. I reelegir el compromís pel país i tota la gent.

Dia Internacional de l’Educació

 

 

2020 CELEBRATIONS

The 2020 celebration will position education and the learning it enables as humanity’s greatest renewable resource and reaffirm the role of education as a fundamental right and a public good. It will celebrate the many ways learning can empower people, preserve the planet, build shared prosperity and foster peace.

PODEM SEGUIR ELS ACTES EN FRANCÈS I EN ANGLÈS. AS LA SEU D’UNESCO DE PARIS A LES 14 HORES

 

 

 

La Societat Catalana de Pedagogia hi col·labora com a entitat adherida

Consulteu tots els actes, programa i manifest

 

Jordi Galí Herrera (✝ 2019). Semblança

Jordi Galí Herrera (1927-2019)

President de la Societat Catalana de Pedagogia (1992-2000)

L’1 de desembre de 2019, Jordi Galí va arribar al final del camí de vida.

Fill d’Alexandre Galí, pedagog nostrat, i de Josefina Herrera inspectora d’educació. Estudiós de Sant-Exupéry i de la literatura anglesa i francesa va dedicar la seva vida professional a l’Escola Sant Gregori de Barcelona que va dirigir fins a la seva jubilació. Aquesta escola caracteritzada per la seva pedagogia catalana ha influït en molts ciutadans amb responsabilitats polítiques al nostre país.

Tant és així que per a Jordi Galí l’educació de caràcter arribà a ser més important que la formació intel·lectual. Per això la importància de l’escoltisme com a instància per a preparació de la vida, aspecte que els germans Galí sempre han sabut apreciar pel seu sentit liberal i cavalleresc que entronca amb la tradició del gentleman, és a dir, el cavaller cristià. Conrad Vilanou a Revista Catalana de Pedagogia núm. 4, de 2005, (pàgs, 384-389)

 La Revista Catalana d Pedagogia núm. 4, de 2005 publicava un darrer article amb el pensament del seu pare Alexandre Galí, El dret de regir l’ensenyament. I clou amb contundència.

“La incapacitat de pactar, si no és per a repartir-se parcel·les de poder sembla haver-se instal·lat avui en posicions irreductibles. Poder I diners semblen ésser els únics motors del “nou” Estatut. No he vist per enlloc la més mínima reivindicació del dret a regir el propi ensenyament.”

En reconeixement.  Junta de la Societat Catalana de Pedagogia.

L’EDUCACIÓ A L’HORA

Altres activitats

  • No hi ha novetats

Ja disponible dins el Portal de Publicacions de l'IEC.

Activitats

comptador

1