General

Educació i mitjans de comunicació – Inauguració de curs + Seminari de Pedagogia

En deu anys la vida dels infants i joves ha canviat amb smartphone i accés a xarxes. Ens cal conèixer i comprendre què veuen, viuen i diuen. Com ho incorporem a l’ensenyament integrant educació, comunicació i cultura?

OBRIM EL DEBAT. Educació i mitjans de comunicació.
Jornada inaugural + Seminari de Pedagogia

Adreçat a mestres del darrer cicle d’Educació Primària i professors de secundària. Professionals de l’ensenyament.

Organitza:

 

Societat Catalana de Pedagogia

 

Amb la col·laboració de:

 

 

 

 

Amb el suport de:

 

______________________________________

Aquest cicle formatiu està format per dues activitats. Us podeu inscriure a les dues o només a una d’elles.

  • Jornada Inaugural- 24 d’octubre a les 18:00 h a la Seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47.

UNA ALTRA VIDA A LA XARXA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els nostres alumnes hi són.

Què en sabem els professors?                    

I la pedagogia, què hi diu?   

Vine i participa en el debat!

Programa jornada inaugural descarregable

Inscripció gratuïta. Formulari d’inscripció.

_____________________________________________________________________

 

  • Seminari de pedagogia – 7 i 8 de novembre de 17:30 h a 21:00 h. A la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47. Barcelona.

ENTRE L’ESCOLA I LES PANTALLES

 

 

 

Programa del Seminari de Pedagogia descarregable

Inscripció gratuïta. Formulari d’inscripció.

Activitat formativa acreditada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Assistència al seminari dels dies 7 i 8 de novembre: 10 hores acreditables.

 

 

Llegiu EL NAVEGANT de Joan-Lluís Lluís

Llegiu EL NAVEGANT de Joan-Lluís Lluís, Proa i entusiasmeu-vos amb el plurilingüisme. Invitació de Martí Teixidó

 

Encara en dies d’estiu, dies de vacances per als docents, mentre d’altres ciutadans treballen intensivament per oferir-nos els serveis que demanem els del país i els qui hi viatgen.

Una novel·la, fresca, ben ambientada en la France il·lustrada i revolucionada del segle XIX amb una delicada aproximació a l’amor, tot sense ocultar comportaments repugnants polítics o sexuals que esquitxen els ideals de democràcia i estimació. Un cant al plurilingüisme, poètic, però en cap cas en contradicció amb el fonament científic que avui es dóna a l’ensenyament de llengües amb intercomprensió, aprenent cada llengua amb ajuda de les ja conegudes. Ben diferent de com vàrem aprendre-les, per separat, ignorant-se unes a les altres, i si podia ser amb professor nadiu. Justament aquest és avui el menys competent per ensenyar una llengua si no coneix la llengua amb la què pensa l’alumne.

Si ja estem maldant per fer l’escola plurilingüe a partir d’una anàlisi de la societat actual globalitzada i intercomunicada, partint del principi que la persona construeix un únic pensament amb les diferents llengües, que les llengües són necessitat i garantia de la diversitat de pensament i de pluralitat cultural i que alhora les llengües procedeixen d’orígens comuns diversificats en l’espai i en el temps…. ho podem assaborir com a delectació.

Fer l’ensenyament plurilingüe és aprendre a viure en l’UniDivers que hem construït els humans. Vivim en un temps que ens permet superar el dualisme i, la llengua, les llengües en són l’expressió més genuïna. Unitat invariant de l’espècie humana: alimentar-se, dormir, somiar, conèixer, sentir, donar sentit, riure, reproduir-se, estimar… . I diversitat alimentària, horària, ritual, tradicional, fonètica, semàntica, estètica, ètica, cultural.

El navegant

Joan-LLuís Lluís

Editorial: Editorial Proa

Temàtica:

Novel·la literària

Col·lecció: A TOT VENT-TELA

Número de pàgines: 352

 

Un jove del segle XIX amb un do especial es veu arrossegat des de Perpinyà fins a la Comuna de París i a les colònies franceses d’ultramar en un viatge ple de descobertes i de reptes vitals.

Sinopsi de El navegant:

El protagonista d’aquesta novel·la d’aventures és curiós i inexpert, però té un do insòlit, gairebé sobrenatural, que el fa ser diferent de totes les altres persones. I també té una sense límits per les llengües del món. Es diu Assiscle Xatot i viu a Perpinyà, a mitjan segle XIX. El seu do i la seva passió el portaran per camins que mai no hauria sospitat, fins al París encès de la guerra franco-prussiana i la revolució de la Comuna. Una mica més tard, el vent de l’aventura el durà fi ns a la llunyana Nova Caledònia, on, entre colons europeus i indígenes canacs, serà posat a prova diversos cops per aconseguir sobreviure. Lluny
de les seves terres i de la seva estimada Josefa, es preguntarà: de què serveix tenir un do, si només comporta maldecaps i complicacions de tota mena?

https://www.youtube.com/watch?v=xQvz34LeU9c

Gust per les llengües. Superem la llengua oficial, la llengua instrumental, la llengua vehicular… Els catalans tenim motius sobrats per estimar la llengua i, per iaxò,  totes les llengües.

Declaració social per la pedagogia

Una declaració reivindica el valor de la pedagogia en l’educació i la societat i en demana el reconeixement social i de l’Administració

  • La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC, i el Col·legi de Pedagogs de Catalunya, van  signar el passat 15 de juny a l’Institut la Declaració social per la pedagogia
  • Defensa que els pedagogs són els professionals que poden tractar els temes d’educació personal, d’educació comunitària i d’educació de comportaments socials

Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’IEC, i Rosa Gascons, presidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (CoPeC), han signat aquesta tarda a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans la Declaració social per la pedagogia, amb què les dues entitats declaren el valor de la pedagogia, com a activitat professional i científica, en l’educació i la societat en general. A més, posen de manifest que és necessari que la pedagogia gaudeixi de «crèdit social i de reconeixement públic», així com «de l’aval de l’Administració», per poder contribuir al benestar dels ciutadans. També afirmen que «una part dels mestres i professors han de ser especialistes en pedagogia i presents en totes les institucions educatives».

La tradició, que era el referent de l’educació, ha esdevingut «totalment insuficient atesos els canvis socials als quals cal donar resposta», segons posa de manifest la Declaració, que també es refereix al fet que l’expectativa actual d’una vida llarga «incrementa la probabilitat de sotragades en l’ocupació laboral, en l’estabilitat econòmica, en les relacions veïnals, en la convivència familiar, en la convivència íntima, en l’infortuni i el dol per la mort i en l’estabilitat emocional».

Davant d’aquest panorama, la Declaració afirma que «els pedagogs són els professionals que poden tractar i orientar els assumptes d’educació personal ―com les aptituds diferenciades, la compensació de dificultats o els hàbits de salut―, d’educació comunitària ―relacions de gènere, participació social, apoderament del ciutadà― i d’educació de comportaments socials ―com el civisme, la diversitat cultural i sexual o les tradicions religioses».

Consulteu la Declaració social per la pedagogia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Activitats programades
  • 24.10. - 08.11.2017 |
    Educació i mitjans de comunicació – Inauguració de curs + Seminari de Pedagogia
    » Més informació «

Ja disponible dins el Portal de Publicacions de l'IEC.

Seminaris 30 anys

Les presentacions apareixen publicades a la RCP núm. 8.

Activitats
comptador

1