Administració

Seminari

Instituïm l´educació a Catalunya. Qüestió d’Estat

L’Institut d’Estudis Catalans i algunes de les seves seccions i societats filials, soles o en col·laboració amb altres entitats, promouen cicles de conferències i debats sobre diverses qüestions, Qüestions d’Estat,  relatives al procés sobiranista. Enguany, en col·laboració amb Òmnium Cultural, l’IEC ha iniciat el cicle de debat Qüestions d´Estat, Reflexions per al país del futur.

Diferents experts en sis àmbits (llengua, educació i ensenyament, cultura, ciència, economia, societat i política) estan tractant aquestes qüestions per apuntalar     un estat a partir del país que tenim. El resultat dels debats, les ponències i les conclusions s’entregaran a final d’any al Parlament, de tal manera que els òrgans de decisió política puguin actuar i decidir amb l’assessorament dels experts  de cada àmbit.

Martí Teixidó, Martí_Teixidopresident de la Societat Catalana de Pedagogia,  va ser el ponent encarregat  de la sessió dedicada a educació i ensenyament  que es va celebrar el proppassat 16 d´octubre i va aportar el document  Instituïm l’educació a Catalunya que va servir com a document inicial per al treball dels diferents grups de debat.

Va fer referència a la nostra renovació pedagògica del  XX amb el seu fonament científic, a les moltes publicacions de pedagogia que semblen ignorades quan es volen millorar els actuals reptes de l’educació i la poca atenció a la influència educadora dels mitjans de comunicació audiovisual.

J.A. Comenius: 334 anys de coneixement  científic i d’intervenció pensada en educació. G. Ferry: 134 anys de construcció del sistema escolar per a tots els infants i joves.

Familia Telerín. 47 anys de televisió educadora.

Bola de Drac: 23 anys de consum infantil i juvenil.

A Catalunya

1913 Consell de Pedagogia. 1916 Consell d’Investigació Pedagògica.

2014 Consell General de Pedagogia, un òrgan professional i científic, assessor i arbitral del qual ens hauríem de dotar.

 

pedagogiallibresHi ha molta Pedagogia fonamentada, pensada i comprovada. L’hem deixada als llibres?

Comenius inicia la didàctica empírica. Herbart fonamenta la pedagogia en filosofia i psicologia. Claparède troba les bases biològiques. Luzuriaga reescriu la pedagogia per a fer ciutadans. La pedagogia sistèmica analitza tot el què influeix en l’educació de l’infant. Actualitat de Fröbel: L’Ecuyer, una mare que adverteix que estem ofegant la curiositat natural. Pennac diu com donar la volta als joves rebotats. Les comunitats d’aprenentatge vinculen les famílies a la cultura. La didàctica de llengües estrangeres està molt elaborada. Makarenko va comprometre a joves rebels. Milani va recuperar els qui havien abandonat l’escola. Freinet es va avançar a l’ús de tecnologies de la informació. L’institut-residència refaria adolescents objectors escolars.

Seminari acadèmic sobre el nou Batxillerat

Contribució a la seva definició integrant les  perspectives cultural, professional i pedagògica.

Col·legi de Llicenciats en Filosofia i Lletres de Catalunya

Seminari acadèmic.  28 de setembre de 2012

El seminari  sobre la definició del batxillerat és una acció conjunta de la Societat Catalana de Pedagogia -Secció de Filosofia i Ciències Socials de IEC i del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Davant l’anunciada reforma del batxillerat a España tenim el deure de contribuir-hi pensant com ha de ser aquest batxillerat a Catalunya

Es tracta d’un seminari  acadèmic de 8 hores de durada i restringit  a estudiosos i professionals  per tal de concretar idees i propostes clau sobre les que hi hagi una clara coincidència. Uns participants actuen de ponents amb intervencions curtes i tots els participants són responents.  Intervencions molt diversificades i sintètiques  entre ponent, responent i intervencions. Continguts: matèries i modalitats; formats didàctics; articulació d’aprenentatge escolar i formació cultural; horaris, calendaris, ritmes i orientació-avaluació.

La proposta de canvi del batxillerat anunciada pel govern d’España amb caràcter immediat coincideix en un temps que no es pot incrementar la despesa econòmica. La millora solament podrà sorgir d’una anàlisi intel·ligent: ajustada a la realitat i alhora capaç de pensar amb creativitat. L’alternativa apunta a un batxillerat de 3 cursos absorbint el 4t curs de l’ESO per als alumnes que hi accedeixin. En el moment de pensar-lo solament s’havien plantejat problemes de caràcter logístic: substituir per a tots el 4t curs d’ESO o solament per als qui han de cursar batxillerat; com incorporar-ho als col·legis que no imparteixen batxillerat… Darrerament s’anuncien controls acadèmics a les tres etapes del sistema amb exàmens de revàlida.

SCP-SFCS-IEC i CODL-FiLiC pensem que el Debat sobre el batxillerat és un assumpte de més calat que afecta tota l’estructura del sistema escolar però especialment la formació cultural i professional, avui solament del 50% dels joves ciutadans però que s’hauria d’estendre al 80% d’immediat. El debat afecta tots els àmbits culturals doncs, sigui amb cinc o tres modalitats de batxillerat, cal presentar tota la unidiversitat cultural als alumnes sense establir jerarquies ridícules i permetre que, degudament orientats,  desenvolupin més aquells àmbits per als que estan més dotats i se senten més motivats. Així doncs, és necessari el concurs d’experts de tots els camps de coneixement. L’Institut d’Estudis Catalans deu ser la institució que millor pot impulsar-ho amb  els docents i els professionals de la cultura que s’apleguen al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

El debat és de caràcter cultural. Donar accés a una cultura àmplia al màxim nombre de ciutadans que hagin acreditat un ensenyament bàsic per elevar el nivell cultural del país (ideal  il·lustrat) i  afavorir la màxima llibertat de pensament, creació i participació social (ideal democràtic). És la finalitat que ja tenia el batxillerat des del segle XIX encara que avui no l’entenem exclusivament com a camí cap a la Universitat.

Això no obstant, al segle XX, a Catalunya vàrem tenir iniciatives i experiències magnífiques, lamentablement de curta durada. Amb el moviment noucentista l’aspiració a la cultura i d’elevar el nivell cultural de tots els ciutadans es va generalitzar. Els esforços es van dirigir a l’escola i a l’ensenyament mitjà: batxillerat i formació professional i a la formació universitària. Aquesta aspiració a la cultura es va veure reforçada a l’ensenyament mitjà pels professors que varen anar a estudiar a la Escuela Superior del Magisterio que seguia en els principis culturalistes de la Institución Libre de Enseñanza, entre d’altres Margalida Comas entusiasta professora de ciències i Josep Estalella director del nou i reconegut Institiut-Escola. La característica més clara és que van basar l’ensenyament en el gust pel coneixement i la cultura. El nivell assolit era el resultat de la capacitat personal de cadascú i la dedicació entusiasta a l’observació i estudi (No els calia parlar de la cultura de l’esforç). Ben lluny del què vàrem tenir després com a sistema, un ensenyament memorístic encaminat a superar nivells i exàmens si bé alguns professors varen mantenir aquell ideal de manera personal.

El debat actual també ha de tractar de les formes organitzatives d’ensenyament en la societat actual. Amb les TIC que fan necessari un nou perfil docent i canvis en les formes d’aprenentatge de l’alumne. Amb les TAC que ja no poden ser uniformes per a tot el grup-classe. La pedagogia ha d’aportar, inventar, nous formats didàctics a la vista dels usos culturals. Això obliga a repensar calendari i horari escolar podent considerar diversitat d’oportunitats segons capacitat, dedicació, recursos i interessos dels alumnes. Aquí és on el batxillerat pot aportar el valor afegit al coneixement de les matèries: formes de treball diversificat, iniciativa de l’alumne i competència per marcar-se el propi itinerari.

La pedagogia ha de pensar les alternatives en funció de l’alumne en primer lloc però amb la vista posada en la cultura tota i la societat concreta on es viu. Veiem que actualment el batxillerat ens està sortint econòmicament més car del que caldria si per comptes d’aplicar models d’uniformitat mal adaptats els penséssim de manera generativa a partir dels recursos que els mateixos alumnes tenen a l’abast, a vegades solament per a lleure i consum.

Des d’una perspectiva pedagògica veiem total confluència entre:

  • alumnes amb un bon desenvolupament competencial i amplitud cultural
  • alumnes amb intensa motivació i interessos diversificats i proactius
  • eficiència econòmica integrant recursos materials i temps escolars i no escolars
  • possibilitat de diferents ritmes i dedicacions compatibles amb activitats esportives o artístiques
  • impuls a l’aprenentatge-servei com a ritual de creixement de menors a majors d’edat.

Cal arribar a un document-dictamen que es pugui trametre d’immediat al Ministerio de Educación Cultura y Deporte i al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que aporti  la màxima iniciativa de contingut doncs aquest no ve donat per l’estructura.

FOTOGRAFIES DE L’ACTE:

Primavera Pedagògica 2012

La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va convocar   la cinquena edició del seminari de la Primavera Pedagògica. L’esdeveniment va tenir lloc els proppassats  31 de maig i 1 de juny. En aquest context,  joves pedagogs i pedagogues que es troben en els deu primers anys d’exercici professional, són convidats a presentar breument els seus estudis, recerques i projectes. S’estableix un diàleg amb altres pedagogs de llarg recorregut professional que actuen com a crítics constructius i sorgeix un debat acadèmic enriquidor, tant per als participants, com per als assistents. Les ponències presentades són publicades a la Revista Catalana de Pedagogia  amb objectiu de donar a conèixer algunes de les línies d’investigació, iniciatives i intervencions pedagògiques que s’estan duent a terme i per a les quals cal trobar un espai de projecció acadèmica

Sovint, les  intervencions dels assistents complementen les propostes dels ponents  i contribueixen al seu enriquiment. Es tracta, doncs, d’una trobada professional i científica d’intercanvi generacional on tots som ponents o responents. Tots podem contribuir a l´enfortiment de la pedagogia d’aquest país.

Programa Primavera pedagògica 2012

Resum de les ponències

Alba Castejón
Alba Díaz
Berta Espona
Francesc Franquesa
Maria Faig
Maribel de la Cerda

Fotografies de l’acte

Altres activitats
  • 01.11. - 20.07.2019 |
    Comissió FEM L’ESCOLA PLURILINGÜE – llibre coral
    » Més informació «
  • 14.11. - 30.06.2019 |
    Acreditació pedagògica dels museus
    » Més informació «
  • 10.05. - 30.06.2019 |
    EDUBARÒMETRE DE FUNDACIÓ BOFILL – PER L’EDUCACIÓ RESPONC
    » Més informació «
  • 01.09. - 10.07.2019 |
    Reforma Estatuts SCP
    » Més informació «
  • 01.09. - 30.06.2019 |
    Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia – L’escola catalana, avui plurilingüe
    » Més informació «

Ja disponible dins el Portal de Publicacions de l'IEC.

Activitats
comptador

1