SER PERSONA: Un principi educatiu per a la construcció individual i col·lectiva.

Educar en l’humanisme en una societat globalitzada, multicultural i laica, requereix avui, un enfocament polièdric, una actitud atenta a l’entorn i un diàleg constant.

Pau López Castellote (1929-1994), fundador de Costa Llobera i COU Jaume Bofill, va desenvolupar un pensament i una proposta pedagògica basada en l’humanisme cristià que avui podem analitzar, extraure’n els principis i les finalitats i adaptar-los als referents actuals d’una societat diversa i plural.

Com podem donar resposta al principi educatiu basat en SER PERSONA més enllà de la definició de l’humanisme cristià?

Quina ha de ser la contribució social d’una escola cristiana oberta al món?

A quins reptes s’enfronta? Què pot aportar la perspectiva laica a la construcció de l’humanisme? De què parlem quan parlem d’interioritat i d’espiritualitat?

Què aporta Pau López Castellote a la pedagogia humanista en el marc de l’escola confessional i quins principis són extrapolables a altres orientacions en el marc d’una educació en valors orientada a ser persona?

Obrim el debat!

SER PERSONA: Un principi educatiu per a la construcció individual i col·lectiva.

 

Presentació del llibre SER PERSONA

de Valentí Feixas (Premi Joan Profitós 2016)

i debat participatiu.

 

DIMECRES 25 DE MARÇ a les 18.30h

Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans. Carrer Carme 47 de Barcelona.

 

PROGRAMA DE L’ACTE en format PDF

Programa de l’acte en format PDF descarregable

Activitat gratuïta. Cal inscriure’s a través d’aquest formulari:

https://www.iec.cat/Formulari d’inscripció.asp

 

ORGANITZA:

Societat Catalana de Pedagogia

Pagès Editors,

Animaset

30 de gener Diada Escolar de la No-Violència i la pau 2020

Sembla que aquest any no s’ha sentit parlar gaire d’aquesta diada escolar assenyalada per recordar que Mahatma Gandhi, gran lluitador per la llibertat, la justícia i la pau, ho va fer sempre amb no-violència activa.

La no-violència activa no és passivitat, no és indefensió, és activa en defensa de totes les persones, dels seus drets i sempre acceptant tothom per a una convivència en pau.

Si per moltes crides i causes en l’actualitat ha passat per alt, suscitar la reflexió i les actituds personals per resoldre els conflictes sempre per vies pacífiques serà lliçó ocasional o prevista. Gandhi és una referència biogràfica i històrica per veure que la no-violència i la pau és una pràctica de vida.

La no-violència i la pau no és una opció ideològica sinó una aspiració humana acceptada com a universal atès que hi ha de guanyar tothom i per això l’escola ho ha de presentar en col·laboració amb les famílies. Ha se ser una de les finalitats de l’educació d’avui clarament expressada en el Projecte Educatiu.

Difonem la creació que enguany ha fet pública el Centre de FP-BAT López Vicuña de Barcelona.

https://www.youtube.com/watch?v=XtTqS2ctqMQ

Difonem pràctiques d’escoles, col·legis o instituts

Escola de Flix  DENiP 2020 aprenentatge vivencial

Col·legi Sant Francesc de Sabadell DENiP un any més

Escola Les Fonts d’Argentona  DENiP 2020 musical cantant

Escola Povill d’Olesa  DENiP 2020 muntatge àudiovisual

Escola Maria-Mercè Marçal de Tàrrega DENiP 2020 participació directa

Centre Vedruna Prats de la Carrera de Palafrugell DENiP 2020 acció a la palça

 

Vegeu i  mostreu la vostra activitat al mapa de Fundació per la Pau https://fundipau.org/denip-2020/

Sembla que aquest any no s’ha sentit parlar gaire, però la Diada Escolar per la No-Violència i la Pau està ben arrelada, ja no per moda, i es projecta a la ciutadania. 

Ramon Fuster, pedagog. Obra que va fer, obra que hem de fer

Al Col·legi Oficial de Doctors i LLicenciats de Catalunya (CODL) s’ha presentat una biografia de Ramon Fuster, mestre d’escola, professor de batxillerat i pedagog.  El CODL, per suplir el buit, la va encarregar a un periodista, Genís Sinca, que ha aplegat dades i documents entrevistant-se amb totes les persones que el coneixien pesonalment.  És una biografia àmplia, feta amb estil narratiu, de bon llegir, però aplega l’itinerari i obra pedagògica.

La Societat Catalana de Pedagogia hi havíem de ser. 

Ramon Fuster, intel·lectual de talla i compromís, mestre d’escola, professor d’ensenyament de batxillerat, seguí i estengué la renovació pedagògica d’Alexandre Galí, Josep Estalella i els altres mestres a l’ensenyament mitjà. Projectà la formació professional higienico-pedagògica de les jardineres educadores d’infants amb MR Farré. Creà amb Roda-Fàbregas l’Escola Tagore a la natura. És per això que figura en la nostra galeria de pedagogues i pedagogs de la Societat Catalana de Pedagogia. I fora del marc escolar fundà la revista infantil Cavall Fort cercant col·laboradors estables molt competents (Jané, Madorell, Nicolau, Picanyol). Revista, avui renovada, que segueix atrapant els infants entrant en la lectura per la via il·lustrada i de mosaic temàtic. Segueix criteris de pedagogia del lleure.

Es pot comprendre com des d’una visió cristiana, mística fa notar Sinca, segueix un compromís per la llengua, pel país a través de la pedagogia de l’Escola Nova. Ramon Fuster va conèixer directament els pedagogs i pedagogues d’aquella renovació impulsada per la Generalitat republicana. Va arribar a  Barcelona el 1936 per estudiar magisteri i es va trobar amb tot el trasbals de la guerra incivil (1936-1939). “…personatges clau com Eladi Homs, Pere Vila, Artur Martorell, Alexandre Galí, Rosa Sensat…” “Fuster demostrarà un coneixement profund (…): Montessori, Decroly, Dewey, Ferrière, Freinet, Dalcroze…” (pàgina 56). Fuster com Costa-Pau són els pedagogs que han obert camí per transformar l’educació secundària i el batxillerat i encara ho tenim per fer, els nostres joves ho necessten per gaudir de l’estudi i el coneixement. (I també superaran les PAU, millor encara.)
Ramon Fuster encara la pedagogia en tots els àmbits perquè era un home atent a tot. “Fuster era un home incapaç de dedicar-se a una sola cosa. Més aviat necessiatava estar ficat en diversos projectes i empreses a la vegada. Va fer-ho tota la vida.” (pàgina 52). I repassant l’obra que va fer, veiem que és l’obra que hem de fer.
  • L’escola catalana en llengua, continguts i actituds, sense contradicció amb conèixer bé la llengua castellana i d’altres.
  • L’admiració per la natura deixant que els infants en gaudeixin i  acompanyar-hi els joves d’avui doncs els pot quedar lluny.
  • La formació pedagògica de les educadores infantils en àmbits de salut-alimentació, llengues-comunicació, rítmica-cançó, explicació de contes. (Tenim massa educadores sols perquè els agraden els nens – diuen)
  • La pedagogia projectada a l’educació secundària i batxillerat amb la cultura integral. (No copiada de la pedagogia d’educació infantil i primària).
  • La professió docent a batxillerat amb una visió cultural completa a partir d’un àmbit de coneixement suscitant interessos en els estudiants amb oportunitat d’organitzar-se en grups o clubs autònoms (música, teatre, màgia, invents, novel·listes, modelistes…)

Un llibre, Ramon Fuster i Rabés. Biografia del mestrede bona lectura per a tothom.  Mestres i professors podem rellegir com la pedagogia pot relligar l’ensenyament amb la cultura tota. I reelegir el compromís pel país i tota la gent.

L’EDUCACIÓ A L’HORA

Altres activitats

  • No hi ha novetats

Ja disponible dins el Portal de Publicacions de l'IEC.

Activitats

comptador

1