Administració

Jornada inaugural de curs 2012-2013

El batxillerat. contribució a la seva definició integrant les perspectives cultural, professional i pedagògica

La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va realitzar la sessió inaugural del curs 2012-2013 el dimecres 24 d’octubre

Obertura del president Martí Teixidó anunciant les activitats projectades i grups actius.

Presentació  document “El nou Batxillerat “, resultant del seminari organitzat conjuntament per  la Societat Catalana de Pedagogia -Secció de Filosofia i Ciències Socials de IEC i el  Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del proppassat 28 de setembre  i  que va comptar amb la participació de reconeguts experts sobre el tema.

LLIiçó inaugural a càrrec del Dr. Joan Manuel del Pozo, professor de la Universitat de Girona,: amb el títol

El Batxillerat: sentit i valors

el dimecres 24 d’octubre a les 19 hores,

a  la sala Pere Corominas de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona).


Podeu descarregar el document programa en format PDF, aquí:

“El batxillerat. contribució a la seva definició integrant les perspectives cultural, professional i pedagògica”

DOCUMENT BATXILLERAT


PODEU VEURE EL VIDEO DE LA SESSIÓ A CONTINUACIÓ :

o bé a la videoteca de l’IEC

FOTOGRAFIES DE L’ACTE :

Presentació de les conclusions del Seminari sobre el batxillerat realitzat el proppassat 28 de setembre

Mesa presidencial

Assistents a l´acte

Gràcies a la gran acollida de la convocatòria, l´acte finalment es va celebrar a la sala Prat de la Riba, de l´Institut d´Estudis Catalans

Jornada de presentació dels premis Baldiri Reixac a la Universitat de Vic

Benvolgudes, benvolguts,

Us fem a mans, o us fem a pantalla, la informació de la Jornada de divulgació dels Premis Baldiri Reixac d’escola catalana. ADJUNT

Tota sabem com els Premis Baldiri Reixac han contribuït a fer l’escola catalana, a millorar-la no solament en llengua i continguts sinó també amb la pedagogia renovada que ha d’atendre alhora: el desenvolupament  de l’infant o jove, la pertanyença al país i l’obertura a la cultura de tot tipus i d’arreu. Sabem que són premis de reconeixement, res que veure amb competició, que es distribueixen com més millor a les escoles, col·legis i instituts de les terres de llengua catalana.

La Fundació Lluís Carulla amb el Jurat que anualment visita i reconeix la feina de les escoles ha pensat que hi ha experiències que mereixen un premi però que la societat, i especialment els docents, mereixen conèixer-les. Per a aquest fi s’ha organitzat la jornada de difusió de la qual us adjuntem programa, enguany a la Universitat de Vic. S’anirà fent anualment en diferents localitats de les terres de llengua catalana.

La Societat Catalana de Pedagogia va acordar donar suport  a la difusió dels Premis Baldiri Reixac.

Inscriviu-vos-hi, doneu-li difusió per tal que es coneguin tan bones pràctiques pedagògiques i realitzacions d’escola catalana en llengua, continguts i aptitud. La inscripció és gratuïta; solament cal emplenar el formulari de formació permanent del Departament d’Ensenyament que reconeix l’activitat.

Confio puguem compartir la satisfacció d’haver conegut bones experiències d’aula.

Programa de la Jornada PDF

Barcelona , 3 d’octubre de 2012

Martí Teixidó

Societat Catalana de Pedagogia

president

FOTOGRAFIES DE L’ACTE

Conferència a càrrec d'Enric Queralt i Catà, guanyador del XXXII Baldiri i Reixac

Presentació de l'acte a càrrec de la Sra. Alba Espot, Directora General d'Educació Infantil i Primària, El Dr. Francesc Codina, degà de la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes, i la Sra. Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació Lluís Carulla.

Seminari acadèmic sobre el nou Batxillerat

Contribució a la seva definició integrant les  perspectives cultural, professional i pedagògica.

Col·legi de Llicenciats en Filosofia i Lletres de Catalunya

Seminari acadèmic.  28 de setembre de 2012

El seminari  sobre la definició del batxillerat és una acció conjunta de la Societat Catalana de Pedagogia -Secció de Filosofia i Ciències Socials de IEC i del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Davant l’anunciada reforma del batxillerat a España tenim el deure de contribuir-hi pensant com ha de ser aquest batxillerat a Catalunya

Es tracta d’un seminari  acadèmic de 8 hores de durada i restringit  a estudiosos i professionals  per tal de concretar idees i propostes clau sobre les que hi hagi una clara coincidència. Uns participants actuen de ponents amb intervencions curtes i tots els participants són responents.  Intervencions molt diversificades i sintètiques  entre ponent, responent i intervencions. Continguts: matèries i modalitats; formats didàctics; articulació d’aprenentatge escolar i formació cultural; horaris, calendaris, ritmes i orientació-avaluació.

La proposta de canvi del batxillerat anunciada pel govern d’España amb caràcter immediat coincideix en un temps que no es pot incrementar la despesa econòmica. La millora solament podrà sorgir d’una anàlisi intel·ligent: ajustada a la realitat i alhora capaç de pensar amb creativitat. L’alternativa apunta a un batxillerat de 3 cursos absorbint el 4t curs de l’ESO per als alumnes que hi accedeixin. En el moment de pensar-lo solament s’havien plantejat problemes de caràcter logístic: substituir per a tots el 4t curs d’ESO o solament per als qui han de cursar batxillerat; com incorporar-ho als col·legis que no imparteixen batxillerat… Darrerament s’anuncien controls acadèmics a les tres etapes del sistema amb exàmens de revàlida.

SCP-SFCS-IEC i CODL-FiLiC pensem que el Debat sobre el batxillerat és un assumpte de més calat que afecta tota l’estructura del sistema escolar però especialment la formació cultural i professional, avui solament del 50% dels joves ciutadans però que s’hauria d’estendre al 80% d’immediat. El debat afecta tots els àmbits culturals doncs, sigui amb cinc o tres modalitats de batxillerat, cal presentar tota la unidiversitat cultural als alumnes sense establir jerarquies ridícules i permetre que, degudament orientats,  desenvolupin més aquells àmbits per als que estan més dotats i se senten més motivats. Així doncs, és necessari el concurs d’experts de tots els camps de coneixement. L’Institut d’Estudis Catalans deu ser la institució que millor pot impulsar-ho amb  els docents i els professionals de la cultura que s’apleguen al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

El debat és de caràcter cultural. Donar accés a una cultura àmplia al màxim nombre de ciutadans que hagin acreditat un ensenyament bàsic per elevar el nivell cultural del país (ideal  il·lustrat) i  afavorir la màxima llibertat de pensament, creació i participació social (ideal democràtic). És la finalitat que ja tenia el batxillerat des del segle XIX encara que avui no l’entenem exclusivament com a camí cap a la Universitat.

Això no obstant, al segle XX, a Catalunya vàrem tenir iniciatives i experiències magnífiques, lamentablement de curta durada. Amb el moviment noucentista l’aspiració a la cultura i d’elevar el nivell cultural de tots els ciutadans es va generalitzar. Els esforços es van dirigir a l’escola i a l’ensenyament mitjà: batxillerat i formació professional i a la formació universitària. Aquesta aspiració a la cultura es va veure reforçada a l’ensenyament mitjà pels professors que varen anar a estudiar a la Escuela Superior del Magisterio que seguia en els principis culturalistes de la Institución Libre de Enseñanza, entre d’altres Margalida Comas entusiasta professora de ciències i Josep Estalella director del nou i reconegut Institiut-Escola. La característica més clara és que van basar l’ensenyament en el gust pel coneixement i la cultura. El nivell assolit era el resultat de la capacitat personal de cadascú i la dedicació entusiasta a l’observació i estudi (No els calia parlar de la cultura de l’esforç). Ben lluny del què vàrem tenir després com a sistema, un ensenyament memorístic encaminat a superar nivells i exàmens si bé alguns professors varen mantenir aquell ideal de manera personal.

El debat actual també ha de tractar de les formes organitzatives d’ensenyament en la societat actual. Amb les TIC que fan necessari un nou perfil docent i canvis en les formes d’aprenentatge de l’alumne. Amb les TAC que ja no poden ser uniformes per a tot el grup-classe. La pedagogia ha d’aportar, inventar, nous formats didàctics a la vista dels usos culturals. Això obliga a repensar calendari i horari escolar podent considerar diversitat d’oportunitats segons capacitat, dedicació, recursos i interessos dels alumnes. Aquí és on el batxillerat pot aportar el valor afegit al coneixement de les matèries: formes de treball diversificat, iniciativa de l’alumne i competència per marcar-se el propi itinerari.

La pedagogia ha de pensar les alternatives en funció de l’alumne en primer lloc però amb la vista posada en la cultura tota i la societat concreta on es viu. Veiem que actualment el batxillerat ens està sortint econòmicament més car del que caldria si per comptes d’aplicar models d’uniformitat mal adaptats els penséssim de manera generativa a partir dels recursos que els mateixos alumnes tenen a l’abast, a vegades solament per a lleure i consum.

Des d’una perspectiva pedagògica veiem total confluència entre:

  • alumnes amb un bon desenvolupament competencial i amplitud cultural
  • alumnes amb intensa motivació i interessos diversificats i proactius
  • eficiència econòmica integrant recursos materials i temps escolars i no escolars
  • possibilitat de diferents ritmes i dedicacions compatibles amb activitats esportives o artístiques
  • impuls a l’aprenentatge-servei com a ritual de creixement de menors a majors d’edat.

Cal arribar a un document-dictamen que es pugui trametre d’immediat al Ministerio de Educación Cultura y Deporte i al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que aporti  la màxima iniciativa de contingut doncs aquest no ve donat per l’estructura.

FOTOGRAFIES DE L’ACTE:

Altres activitats

  • 01.11. - 20.07.2019 |
    Comissió FEM L’ESCOLA PLURILINGÜE – llibre coral
    » Més informació «
  • 14.11. - 30.06.2019 |
    Acreditació pedagògica dels museus
    » Més informació «
  • 20.04. - 15.02.2019 |
    Oberta la convocatòria dels premis Sant Jordi 2019
    » Més informació «
  • 10.05. - 30.06.2019 |
    EDUBARÒMETRE DE FUNDACIÓ BOFILL – PER L’EDUCACIÓ RESPONC
    » Més informació «
  • 01.09. - 10.07.2019 |
    Reforma Estatuts SCP
    » Més informació «
  • 01.09. - 30.06.2019 |
    Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia – L’escola catalana, avui plurilingüe
    » Més informació «

Ja disponible dins el Portal de Publicacions de l'IEC.

Activitats

comptador

1