Les xarxes socials i els joves

image

A les xarxes socials, els adolescents hi creen les seves xarxes de relacions i hi projectin la seva identitat, hi assagen els seus valors. Amb el mòbil, els amics esdevenen portables. Però hi ha també un discurs molt centrat en la por i el risc, la seguretat, i la xarxa com a lloc de perill. Cristina ha seguit l’ús de les xarxes socials de catorze adolescents de perfil diferent. Ha fet una “etnografia de la connexió” (Leander & McKim 2003). A través del Facebook els adolescents construeixen una imatge, no només amb els missatges, també amb les fotos i el disseny de perfils, i la llista dels comptes a qui segueixen (equips de futbol, músics, moviments socials). Com que els pares hi tenen accés, poden desenvolupar formes més o menys codificades de comunicació, o opaques a part de l’audiència. És un espai on hom pot adoptar molts rols, discutir multitud de temes: e.g. presentar-se com a parlant legítim d’una llengua…

Compartir

Georg Kremnitz a la Secció Filològica

20150313insignia_GKremnitz

El passat 13 de març tingué lloc l’acte formal d’ingrés del professor Georg Kremnitz com a membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Kremnitz, conegut occitanista que ha treballat a les universitats de Münster i Viena, és conegut com el principal difusor de la sociolingüística catalana als països de parla alemanya amb el llibre “Sprachen im Konflikt, Theorie und Praxis der katalanischen Soziolinguistik (1979)”. El professor Kremnitz impartí un seminari amb el títol: «De la sociolingüística engatjada a l’engatjament de la sociolingüística a Catalunya» i rebé posteriorment la insígnia de l’institut de la mà del president de l’IEC Joandomènec Ros.

Joves 2.0: Llengua i vida a les xarxes socials

Conferència de Cristina Aliagas, investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós a la Universitat de Sheffield (Regne Unit)

Lloc: Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (Carme, 47 Barcelona) el dia 26 de març a les 19:00

Cristina Aliagas

 

La ràpida integració de les xarxes socials en la vida dels joves a Catalunya i a molts altres països del món assenyala cap a certes preguntes de caràcter antropològic (Thomas 2007; Williams 2009; Erstad & Sefton-Green Eds. 2012; Boyd 2014): què porta als joves a ‘habitar’ les xarxes socials? Com aquests espais ‘encaixen’ a les seves vides? Són aquests espais ‘diferents’ o ‘complementaris’ a la interacció cara a cara? Què hi aprenen pel fet de ser-hi o participar-hi, sobre la llengua, la comunicació, les cultures, el món? Certament, sabem ben poc del que els joves fan a la xarxa, de quines tries (lingüístiques, comunicatives, socioculturals, ideològiques) hi ha al darrera del que fan i què significa per a ells allò que hi fan o allò que decideixen fer en altres llocs al marge de les pantalles. En aquesta presentació m’aproximaré a aquests interrogants a través de la perspectiva de com els joves ‘sedimenten’ la identitat a la xarxa (Rowsell & Pahl 2007; Davies 2014; Rowsell & Burgess 2014), i mostraré la forta interrelació que hi ha entre les seves pràctiques lingüístiques i textuals en línia i la vida social: la cultura escolar, les “passions dominants i autònomes” (Barton & Hamilton 1998) i les trajectòries professionals projectades. En concret, argumentaré que les xarxes socials tenen un rol clau en el desenvolupament dels projectes vitals dels joves, ja que els permeten ‘mediar’ entre el passat, el present i les seves identitats imaginades o desitjades, a través de tries que impliquen llengua, modes de representació semiòtica i consciència del context i de l’audiència. Les dades que mostraré provenen d’una recerca etnogràfica que—des de l’àmbit de Les Noves Literacitats (New Literacies, Lankshear & Knobel 2010, Cassany 2012) i a través del concepte de “fons d’identitat” (funds of knowledge; Esteban-Guitart & Moll 2014)—explora l’articulació d’identitats relacionades amb la lectura i l’escriptura al Facebook de l’estudiant secundària i com això interseca amb els valors de l’escola.

 

Referencies bibliogràfiques

Androutsopoulos, J. K. & A. Georgakopoulou (2003). Discourse constructions of youth identities. Amsterdam: John Benjamin

Barton & Hamilton (1998). Local Literacies: Reading and Writing in One Community. London, UK: Routledge.

Boyd, Danna (2014). It’s Complicated: the Social Lives of Networked Teens. Yale University Press.

Cassany, D. (2012). En-línea. Leer y escribir en la red. Barcelona: Anagrama.

Davies, J. (2014). (Im)material Girls Living in (Im)material Worlds. Identity Curation through Time and Space. Dins C. Burnett, J. Davies, G. Merchant & J. Rowsell (Eds.), New Literacies around the Globe. Policy and Pedagogy. NY: Routledge, p. 72-87.

Esteban-Guitart & Moll (2014). Funds of identity: A new concept based on the Funds of Knowledge approach. Culture & Psychology 20(1): 31-48.

Erstad, Ola & Sefton-Green, Julian (Eds.) (2012). Identity, community, and learning lives in the digital age. Cambridge & New York: Cambridge University Press.

Rowsell, J. & Pahl, K. (2007). Sedimented Identities in Texts: Instances of Practice. Reading Research Quarterly 42(3): 388-404.

Rowsell, J. & Burgess, J. (2014). A Tale of Multiple Selves. Im/materialising Identities on Facebook. Dins C. Burnett, J. Davies, G. Merchant & J. Rowsell (Eds.), New Literacies around the Globe. Policy and Pedagogy. NY: Routledge, p. 103-120.

Lankshear & Knobel (2010). New Literacies: Everyday practices and social learning (3a edició). Maidenhead, Uk: Open University Press.

Thomas, Angela (2007). Youth Online. New York, NY: Peter Lang.

Williams, B. (2009). Shimmering Literacies. New York, NY: Peter Lang.

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Arxius

Administració