Nous talents en sociolingüística catalana: 6a edició

Foto per Stanley Morales de Pexels

Aquest novembre se celebra una nova edició, la sisena, dels «Nous talents en sociolingüística catalana». Una iniciativa de la SOCS pensada per a reconèixer treballs de fi de grau i de fi de màster d’excel·lència en les diferents línies de recerca en sociolingüística a les universitats dels Països Catalans.

Atesa la quantitat i la qualitat de les propostes rebudes, en aquesta 6a edició s’han organitzat dues jornades obertes al públic de presentació de treballs: dimecres 20 de novembre, la sessió se celebrarà al Campus del Poblenou Universitat Pompeu Fabra; dimecres 27 de novembre, a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. L’organització dels actes compta amb la col·laboració de la Facultat i el Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i de la Facultat de Filologia i Comunicació i del CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB.

La més sincera enhorabona a les premiades i premiats.

 

Dimecres 20 de novembre

14:30-16:30h | Aula 55.309

Edifici Tànger, Campus del Poblenou, Universitat Pompeu Fabra (Carrer de Tànger, 122-140)

—Farida Boudichat: La transmissió intergeneracional de l’amazic a Osona (TFG, UB)

—Mireia Chavarria: L’accent importa? El català que parlen les dones andaluses a Barcelona (TFG, UOC)

—Júlia Florit: Comparative Analysis of Stress-shifting pronominal enclitisation in two Menorcan towns (TFG, UPF)

—Gloria Jurado: English Language Assistantship Programmes as Municipal Public Policy (TFG, UAB)

Dimecres 27 de novembre

18:30-20:30h | Sala Gabriel Oliver

Facultat de Filologia i Comunicació, Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

—Maria Maslanka: «English frenzy» among Spanish higher education students (TFG, UAB)

—Marta Busquets: «Prenia notes per enrecordar-se’n del que deien els advocats»: la sintaxi col·loquial a la GIEC (TFM, UB)

―Ian Montgomery: «Welcome to America»: Immigrants’ perceptions of welcomeness as a factor in L2 acquisition (TFM, UB)

—Valeria Ramírez: Conseqüències de l’hegemonia de l’anglès en la ciència: el cas dels doctorands colombians en ciències biològiques (TFM, UB)

Suport de la SoCS a la Iniciativa d’Hèlsinki

La Societat Catalana de Sociolingüística signa la Iniciativa d’Hèlsinki sobre el multilingüisme en la comunicació acadèmica.

Podeu pitjar per accedir a la declaració

S’ha de poder fer ciència en totes les llengües, no només en anglès.

D’on provenen les bones idees? Coneixes persones, t’adones que comparteixes objectius, ideals i reptes. Al gener de 2019, un grup de persones es van reunir a Hèlsinki per parlar dels idiomes en la comunicació acadèmica. Vam adonar-nos que tots volíem veure que la recerca es compartís en diversos idiomes, i que això sovint es posava en entredit a causa de la manera de finançar, avaluar i valorar la investigació. Vam constatar que els coses semblaven anar de manera similar en molts països i vam voler iniciar el canvi. Com a resultat, vam endegar la Iniciativa d’Hèlsinki junts com a moviment per promoure el multilingüisme en la comunicació acadèmica.

Els signants fundadors són:

El Comitè d’Informació Pública de Finlàndia
La Xarxa Europea per a l’Avaluació de la Recerca en Ciències Socials i Humanitats (ENRESSH)
La federació de societats acadèmiques de Finlàndia
L’Associació finlandesa per a la publicació acadèmica
Universitats de Noruega

La declaració també es pot signar individualment

En memòria de Rafael Lluís Ninyoles (1943-2019)


Rafael L. Ninyoles ens ha deixat. Els darrers temps la seua salut precària presagiava un desenllaç poc falaguer. Tanmateix, de fa un parell d’anys si més no, el món acadèmic i cívic ha maldat per homenatjar la figura i l’obra d’un intel·lectual imponent. Allunyat dels mandarinats universitaris, menystingut per una administració que el va recloure en la solitud d’un despatx resclosit, Ninyoles ha anat recordant-nos la vigència d’unes aportacions d’avantguarda a l’hora d’escrutar temes tan punyents com la interpretació del conflicte lingüístic, la influència de l’estructura social i les relacions de poder en la gestió dels ecosistemes multilingües, la importància de les dinàmiques socioeconòmiques en l’ús i el desús de les llengües, el debat sobre la comunitat lingüística com a comunitat d’interessos, etc.

La seua obra, bastida en una fase de vitalitat intel·lectual especialment activa entre els darrers anys de la dècada dels seixanta i els primers de la dècada dels noranta del segle passat, va esdevenir un “paradigma de referència” per als investigadors socials. Efectivament, Toni Mollà encertava a l’hora d’etiquetar un llegat ingent que ens ha fornit títols com Conflicte lingüístic valencià (1969), Idioma i prejudici (1971), Idioma y poder social (1972 ), Estructura social y política lingüística (1975), Bases per a una política lingüística democràtica a l’Estat espanyol (1976), Cuatro lenguas para un estado (1977), Madre España (1979) i El País Valencià a l’eix mediterrani (1992), entre d’altres aportacions més centrades en la caracterització de l’estructura social de les comarques centrals del País Valencià i el seu epicentre, València.

La SOCS, de bracet amb la Xarxa CRUSCAT i la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, els dies 15, 16 i 17 d’octubre, va voler enaltir l’aportació de Ninyoles tot propiciant la celebració de tres conferències commemoratives del 50è aniversari de la publicació del llibre Conflicte lingüístic valencià. Així, la valoració de la vigència de la sociolingüística del conflicte va motivar unes reflexions apressades sobre la vigoria dels plantejaments d’un dels seus principals valedors.

Amarats per la tristor del decés, des de la SOCS volem traslladar el nostre condol a la família i els amics. Sit tibi terra levis.

Miquel Àngel Pradilla, president de la SOCS

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració