Les ideologies lingüístiques, un tema d’actualitat contínua

image

La presentació del número 24 de Treballs de Sociolingüística Catalana aplegà membres de la SOCS i els autors d’algunes de les contribucions de la darrera edició de la revista.

Emili Boix, director del Consell editorial, presentà l’acte tot dient que les pugnes ideològiques sobre qüestions lingüístiques són un fet habitual i que ho seram sempre.

Carles de Rosselló enceta la conferència parlant dels hàbits de tria de llengua de la gent. Segons l’enquesta d’usos lingüístics, el 80% de la gent es passen al castellà quan algú els respon en català. Però igualment, entre aquells que el saben parlar, el 80% canvien al català si, entrant en castellà, se’ls respon en català. Aquests hàbits estan rutinitzats. Com els aprenem aquests hàbits?

Carles de Rosselló ho va investigar entre els nens petits de quatre anys d’una escola de Barcelona en una aula on nens catalanoparlants i castellanoparlants estaven en una proporció equilibrada. I David Ginebra va repetir l’exercici amb les mateixes persones vuit anys més tard. Han constatat que els nens petits no tenien apreses les normes lingüístiques habituals en els adults, per la qual cosa parlaven més en català. Als dotze anys, però, entre nens de llengua primera diferents, el castellà hi era més present que abans, per bé que hi havia menys nens amb usos monolingües.

wpid-wp-1431624457596.jpg

Compartir

Presentació i conferència amb motiu del nou número de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana

Dijous 14 de maig, a les 19h, a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

image

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà en aquest acte el número 24, dedicat en la secció temàtica a les “ideologies lingüístiques”. El concepte d’ideologia lingüística s’ha consolidat en els estudis que busquen comprendre els aspectes polítics i socioeconòmics que acompanyen els usos lingüístics. En aquest número hi ha un recull d’estudis recents sobre aquesta qüestió en l’àmbit dels Països Catalans.

image

Posteriorment, el Dr. Carles de Rosselló i el Sr. David Ginebra explicaran els resultats d’un dels estudis que s’hi publica. El títol és el següent: Com han evolucionat les tries lingüístiques d’un grup d’alumnes a l’escola en vuit anys?

< image

Aquesta és la pregunta que plantegem respondre en aquesta presentació. El primer període d’observació correspon al 2004, quan els alumnes tenien 3-4 anys i feien P3; el segon, vuit anys després, el 2012, a 6è de primària. La recerca es va dur a terme en una escola del districte d’Horta-Guinardó (Barcelona).

Tal com han demostrat diversos estudis, les tries lingüístiques estan fortament associades a l’interlocutor, com a mínim a Catalunya. A través de l’evolució de les tries podrem argumentar si aquest factor està consolidat des que els individus són molt petits o si, per contra, altres condicionants ―com ara l’adquisició de la segona llengua― fan modificar la llengua de relació entre els alumnes.

Hi ha una bona part de tries lingüístiques que no ha patit cap alteració en el transcurs de vuit anys. Això és així especialment quan els alumnes d’una mateixa llengua inicial parlen entre ells. En canvi, els resultats obtinguts en converses entre alumnes de llengües inicials diferents (per exemple, quan un alumne castellanoparlant s’adreça a un company catalanoparlant) no permeten ser tan concloents. Durant la presentació també analitzarem els casos en què hi hagut un canvi de llengua en aquests vuit anys i mostrarem quina direcció han pres les noves tries: si per fer augmentar l’ús del català o bé per fer augmentar l’ús del castellà.

Les xarxes socials i els joves

image

A les xarxes socials, els adolescents hi creen les seves xarxes de relacions i hi projectin la seva identitat, hi assagen els seus valors. Amb el mòbil, els amics esdevenen portables. Però hi ha també un discurs molt centrat en la por i el risc, la seguretat, i la xarxa com a lloc de perill. Cristina ha seguit l’ús de les xarxes socials de catorze adolescents de perfil diferent. Ha fet una “etnografia de la connexió” (Leander & McKim 2003). A través del Facebook els adolescents construeixen una imatge, no només amb els missatges, també amb les fotos i el disseny de perfils, i la llista dels comptes a qui segueixen (equips de futbol, músics, moviments socials). Com que els pares hi tenen accés, poden desenvolupar formes més o menys codificades de comunicació, o opaques a part de l’audiència. És un espai on hom pot adoptar molts rols, discutir multitud de temes: e.g. presentar-se com a parlant legítim d’una llengua…

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració