Joshua A. Fishman ens ha deixat

image

Joshua A. Fishman (1926-2015)

Mestre estimat i estudiós influent, Joshua A. Fishman ha traspassat de manera tranquil·la a la seva casa del Bronx la nit del diumenge 1 de març de 2015. Tenia 88 anys. Joshua A. Fishman deixa la seva dedicada muller de més de 60 anys, Gella Schweid- Fishman, tres fills – Monele, Dovidl i Avremele – tres nores, nou néts i dos besnéts. Però també deixa rere seu milers d’estudiants de tot el món que han après molt d’ell sobre la sociologia del llenguatge, el camp del que fou fundador, i sobre la possibilitat de ser un estudiós generós i compromès amb les minories lingüístiques. Com va dir una vegada, la seva vida era la seva obra i la seva obra era la seva vida.

Joshua A. Fishman, anomenat Shikl, va néixer a Philadelphia PA el 18 juliol de 1926. El yiddish era l’idioma de casa seva en la infància, i el seu pare els preguntava regularment a ell i a la seva germana: “Què! Què heu fet avui pel yiddish?” La lluita pel yiddish dins la comunitat jueva fou el que impulsà el seu treball acadèmic. Després de graduar-se a la Universitat de Pennsylvania amb un mestratge el 1947, va col·laborar amb el seu bon amic Max Weinreich, el degà de la lingüística del yiddish, en una traducció de la història que Weinreich havia escrit sobre la aquesta llengua. I va ser a través yiddish que va arribar a un altre dels seus focus d’interès – el bilingüisme. El 1948 va rebre un premi de l’Institut YIVO d’estudis del yiddish per una monografia sobre el bilingüisme. Així fou com el yiddish i el bilingüisme esdevingueren els seus àmbits principals d’interès al llarg de la seva vida acadèmica.

Després d’obtenir el doctorat en psicologia social per la Universitat de Columbia el 1953, Joshua Fishman va treballar com a investigador per al College Entrance Examination Board. Aquesta experiència va centrar el seu interès en activitats educatives, cosa que finalment el portà a interessar-se per l’educació bilingüe. Va ser en aquest moment que impartí el que seria el primer curs de sociologia del llenguatge al City College de Nova York. El 1958 fou nomenat professor associat de relacions humanes i psicologia a la Universitat de Pennsylvania, i dos anys més tard es va traslladar a la Universitat Yeshiva, on fou professor de psicologia i sociologia, degà de la l’Escola de Postgrau Ferkauf de Ciències Socials i Humanitats, Vicerector Acadèmic i professor distingit d’investigació en ciències socials. El 1988, es va convertir en professor emèrit i va començar a dividir l’any entre Nova York i Califòrnia, on va arribar a ser professor convidat d’educació i lingüística a la Universitat de Stanford. Al llarg de la seva carrera, Fishman fou professor visitant en més d’una dotzena d’universitats dels EUA, Israel i les Filipines, becat pel Centre d’Estudis Avançats (Stanford), el Centre Est Oest (Hawaii), l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton, l’Institut Holandès d’Estudis Avançats, i l’Institut Israelià d’Estudis Avançats.
Al llarg de la seva llarga carrera Joshua A. Fishman publicà prop d’un centenar de llibres i més de mil articles. No només ha estat prolífic, sinó que les seves idees originals i complexes han tingut una gran influència en el món acadèmic, així com una gran utilitat per a les llengües minoritàries de tot  del món. El seu primer gran estudi de sociologia del llenguatge, Language Loyalty in the United States, va ser publicat el 1964. Un any més tard, va publicar Yiddish in Amèrica. El 1968 va publicar la primera col·lecció important que tractava sobre la política i la planificació lingüístiques, així com els problemes lingüístics de les nacions en desenvolupament. El mateix any va editar el Readings in the Sociology of Language, un primer intent de definir el nou camp.

Durant la dècada dels 1970 la seva obra va ser reconeguda a tot el món per la seva  importància i la seva rellevància sobre les qüestions lingüístiques que prevalen en la societat. El 1973 fundà l’International Journal of the Sociology of Language, que encara es publica i és una revista amb una excel·lent reputació internacional. Joshua Fishman també ha editat una col·lecció de llibres publicats per Mouton, Contributions to the Sociology of Language (CSL), amb més de 200 títols. En ambdós empreses Fishman sempre ha animat els joves investigadors a fer recerca, escriure i publicar, donant suport i contribuint a les carreres acadèmiques de molts a tot el món, especialment als països en desenvolupament. Durant anys, va portar al dia la seva correspondència de cartes i correus electrònics amb estudiants de tot el món. La seva passió principal era dialogar sobre l’ús del llenguatge en la societat i respondre preguntes d’estudiants. El món era la seva aula.

Mentre duia a terme una impressionant obra investigadora, tot mantenint-se sensible a tots els qui li demanaven consell,  Fishman va viatjar molt, tot fomentant les activitats dels qui maldaven per preservar les llengües en perill. Serà recordat pels maoris de Nova, Zelanda, els catalans i els bascos d’Espanya, els Navajo i altres nadius americans, els parlants de quítxua i aimara a Amèrica del Sud, i per molts altres idiomes de grups minoritaris pel seu calor i alè. Durant un quart de segle, va escriure una columna sobre Sociolingüística yiddish en cada número de la revista trimestral Af Shvel. També va escriure regularment sobre temes sociolingüístics, del yiddish i més generals, per al setmanari Forverts. Juntament amb la seva muller Gella Fishman, va crear l’extens Arxiu de la Família Fishman, que cobreix cinc generacions, a la Universitat de Stanford. El 2004 va rebre el prestigiós premi UNESCO Linguapax a Barcelona, Espanya.

La prolífica producció de Joshua Fishman en investigacions i publicacions ha continuat fins avui, tot contribuint a definir els estudis moderns sobre el bilingüisme i el multilingüisme, l’educació bilingüe i de minories, la relació entre el llenguatge i el pensament, la sociologia i la història social del yiddish, la política i la planificació lingüístiques, la difusió de l’ús de les llengües, el manteniment i la substitució, llengua i nacionalisme, idioma i etnicitat, l’anglès post-imperial, els idiomes de Nova York, i els esforços de nacions i ètnies per revertir la substitució lingüística.

El seu treball acadèmic amb els grups minoritaris i amb altres implicats en la lluita per la preservació de les llengües, cultures i tradicions s’ha inspirat en una profunda i sincera solidaritat sempre palpable amb el to marcadament humà que feia compatible amb l’objectivitat de la seva escriptura acadèmica.
El seu enterrament serà aquest dimarts 3 de març, a les 9:15 AM a l’Institut Hebreu d’Israel, 3700 Henry Hudson Parkway, Riverdale, Nova York.

Ofelia García, Professora al Graduate Centre de la City University of New York

Traducció: Joan Pujolar, Societat Catalana de Sociolingüística

Compartir

Antoni Maria Badia i Margarit ens ha deixat

Qui fou fundador i primer president del Grup Català de Sociolingüística ha mort a l’edat de 94 anys. Badia i Margarit, prolífic autor d’estudis de gramàtica i gramàtica històrica dins l’àmbit dels estudis romànics, fou un dels primers introductors de la sociolingüística al nostre país. El 1969 publicà el llibre “La llengua dels barcelonins”, on en plena dictadura, i amb l’ajut dels seus estudiants de filologia, presentava la primera enquesta sobre l’ús social del català, circumscrita a la ciutat de Barcelona. El que fou rector de la Universitat de Barcelona, president de la Secció Filològica de l’IEC i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes participà el 1974 en el seminari del Congrés Mundial de Sociologia de Toronto, que es considera l’acte fundacional del Grup Català de Sociolingüística, actualment Societat Catalana de Sociolingüística, que és una de les societats científiques filials adscrites a l’IEC.

Alguns dels articles publicats per Antoni M. Badia i Margarit han estat digitalitzats per l’Institut d’Estudis Catalans i es poden consultar mitjançant aquest enllaç. Al blog de la Revista de Llengua i Dret hi trobareu una excel·lent semblança biogràfica escrita per Carles Duarte i Montserrat.

image

De la sociolingüística del conflicte a la sociolingüística del multilingüisme: visions passades, presents i futures del contacte de llengües

Dijous, 20 de novembre a les 19h, Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, Carrer del Carme, 47 de Barcelona

        Vila

Ponents: Isidor Marí (IEC) i Xavier Vila (UB); Modera: Elvira Riera (UPF)

Com a cloenda dels actes de commemoració del seu 40è aniversari, la Societat Catalana de Sociolingüística vol oferir una reflexió sobre l’evolució que ha fet la sociolingüística a l’àrea catalana, centrada en la manera com ha abordat el contacte de llengües. Amb el terme ‘sociolingüística del conflicte’ es fa referència a l’enfocament predominant en els inicis de la sociolingüística catalana, que planteja el dilema entre la substitució i la normalització lingüística i que ha tingut una influència significativa en les polítiques lingüístiques públiques. Amb el terme ‘sociolingüística del multilingüisme’ es fa referència a l’enfocament que, a partir dels anys 90, parteix de la quotidianitat del contacte de llengües i treballa amb nous conceptes, com els de sostenibilitat o hibriditat lingüístiques.  Actualment conviuen totes dues perspectives:  la del multilingüisme predomina en l’àmbit acadèmic, la del conflicte és present sobretot en el discurs polític.

Els ponents exposaran la seva visió d’aquesta evolució, en el cas de Xavier Vila des d’un punt de vista eminentment acadèmic, i en el cas d’Isidor Marí des del punt de vista de l’acció política i institucional. Les seves intervencions es desenvoluparan a partir de dues preguntes que els plantejarà la moderadora successivament:

  1. És vigent la sociolingüística del conflicte?
  2. Què seria avui la normalitat lingüística? Des d’aquest punt de vista, quins són els principals reptes que tenen les llengües, els parlants i els governs en el context multilingüe actual, i especialment en un cas de contacte de llengües com el català?

Aquest acte també s’ha integrat al programa del II Simposi Internacional sobre Nous Parlants en l’Europa Multilingüe. S’oferirà interpretació català-anglès-català.

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Arxius

Administració