La comunicació electrònica i la informalització de la llengua

IMG_2264(6x9)

Anna Montesinos

Dijous 17 de setembre de 2015 a les 19:00 a la seu de l’IEC al C/ Carme 47 de Barcelona (Sala Puig i Cadafalch)

Conferència de: Anna I. Montesinos López, professora del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València

La informalització del discurs, i dels costums, a les acaballes del segle XX és un fenomen complex que implica una tendència cap a estils més orals (Biber & Finegan, 1989). Així, els valors culturals contemporanis donen una alta valoració a la informalitat i hi ha un canvi predominant cap a formes oralitzants en l’escriptura (Fairclough, 1992). Les pràctiques socials electròniques han contribuït als canvis fonamentals en la distinció entre les formes parlades i escrites de la llengua. Es generen processos d’informalització o conversalització i tecnologització del discurs i en les pràctiques discursives es detecten mescles d’estils formals i informals, vocabularis tècnics i no tècnics, marcadors de familiaritat (Fairclough, 1995). Un dels contextos on aquests canvis són més palesos és en la comunicació electrònica, la qual es caracteritza per determinades formes abreujades, expressions emocionals, etc. (Crystal, 2001), per una ortografia no estàndard que representa la falta de formalitat (Yus, 2001, 2010) i per donar lloc a nous gèneres híbrids (Herring, 2004). En aquest sentit, hem analitzat el fenomen de la informalització en diferents llengües i en diferents contextos (Turney et al. 2003; Montero et al., 2009) i també els usos lingüístics i l’oralització de la llengua catalana en diversos gèneres electrònics (Montesinos, 2003a, 2003b; 2008). Aquesta tendència cap a l’oralitat es pot exemplicar amb la important reducció del nombre de paraules per frase que s’ha anat produint al llarg del temps (Baron, 2000). Així doncs, analitzem el comportament lingüístic en les xarxes socials tenint en compte paràmetres d’informalització discursiva com són la llargada dels missatges i de les frases, els renecs, els col•loquialismes, la grafia fonètica i el dialecte visual, etc.

Referències bibliogràfiques
Baron, N.S. (2000). Alphabet to Email. London: Routledge.
Biber, D. & Finegan, E. (1989). “Drift and evolution of English style: a history of three genres”. Language 65 (3), 487-517.
Crystal, D. (2001). Language and the Internet. Cambridge: Cambridge University Press.
Fairclough, N. (1992). Discourse and Social Change. Oxford: Polity Press.
Fairclough, N. (1995). Critical Discourse Analysis. London: Longman.
Herring, S. (2004). “Computer-mediated discourse analysis: an approach to researching online communities”. En Barab, S.A, Kling, R., Gray, J.H. (eds.): Designing for Virtual Communities in the Service of Learning. Cambridge, NY: Cambridge University Press. 338-376.
Montero et al. (2009). “Computer mediated communication and informalization of discourse: the influence of culture and subject matter”. Journal of Pragmatics. 41. 770-779.
Montesinos, A. (2003a). “L’ús del valencià en Internet”. En Martines, V. (coord.): Llengua, societat i ensenyament III. Symposia philologica 8. 71-88. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Montesinos, A. (2003b). “L’ortografia fonètica en català en el correu dins del correu i del fòrum electrònics”. En Posteguillo, S. et al. (ed.). Internet in Linguistics, Translation and Literary Studies. Estudis Filològics 16, Castelló: Universitat Jaume I. 267-272.
Montesinos, A. (2008). “El discurs de les TIC: Un model de llengua”. En Ensenyament de la llengua i de la literatura, traducció i noves tecnologies. Symposia philologica 16. 203-224. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Turney, E. et al. (2003). “Digital genres across cultures”. En Posteguillo, S. et al. (eds.): Internet in Linguistics, Translation and Literary Studies. Estudis Filològics 16, Castelló: Universitat Jaume I. 411-420.
Yus, F. (2001). Ciberpragmática. Barcelona: Ariel.
Yus, F. (2010). Ciberpragmática 2.0: Nuevos usos del lenguaje en Internet. Barcelona: Ariel.

Compartir

Conferència “Els gitanos catalans de França”, a càrrec d’Eugeni Casanova, Universitat de Lleida. Dijous dia 11 de juny de 2015 a les 19h, Sala Puig i Cadafalch, Institut d’Estudis Catalans

eugeni casanova

A França existeix un col•lectiu de desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans”. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a radicar-se al Rosselló a final del segle XVIII arran de la pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i esperonats també per les condicions més propícies que van trobar a França arran de la Revolució del 1789.
Des de l’inici del periple itinerant es van constituir dues grans rutes o circuits a partir de fires i mercats que van escampar els gitanos catalans pel sud de França: una que partia de Perpinyà i corria paral•lela a la costa mediterrània, amb Besiers, Montpeller i Nimes com a ciutats principals, fins a Niça, i una altra que de Perpinyà anava cap a Tolosa de Llenguadoc, amb Lesinyà i Carcassona com a ciutats intermèdies, i que després es va prolongar cap a Montalban, Bordeus i Perigús, seguint la Garona i la regió del curs baix de la Dordonya.
Perpinyà ha estat en tot moment punt d’arribada, de partença i de retorn, de manera que els gitanos catalans de França han homogeneïtzat la llengua segons les pautes del col•lectiu perpinyanès, que parla un etnolecte propi basat en el rossellonès, amb molts elements del català central i amb particularitats úniques. Avui, la parla dels gitanos catalans de França està fortament influenciada pel francès, especialment en les noves generacions i en els indrets més allunyats del territori mare.
Hi ha un grup de gitanos catalans de França que no ha tingut Perpinyà com a base, sinó que ha entrat al país a través dels passos del Pirineu central procedent de les comarques de Lleida i de la ribera del Cinca, que parlen un català nord-occidental amb aportacions aragoneses i alguns elements propis. Aquest està avui radicat majoritàriament a Saint-Gaudens, Montalban i Villeneuve-sur-Lot.
Eugeni Casanova Solanes, periodista, doctor per la UAB i actualment professor de la Universitat de Lleida ens parlarà, entre d’altres, de la situació sociolingüística de les diferents comunitats.

Les ideologies lingüístiques, un tema d’actualitat contínua

image

La presentació del número 24 de Treballs de Sociolingüística Catalana aplegà membres de la SOCS i els autors d’algunes de les contribucions de la darrera edició de la revista.

Emili Boix, director del Consell editorial, presentà l’acte tot dient que les pugnes ideològiques sobre qüestions lingüístiques són un fet habitual i que ho seram sempre.

Carles de Rosselló enceta la conferència parlant dels hàbits de tria de llengua de la gent. Segons l’enquesta d’usos lingüístics, el 80% de la gent es passen al castellà quan algú els respon en català. Però igualment, entre aquells que el saben parlar, el 80% canvien al català si, entrant en castellà, se’ls respon en català. Aquests hàbits estan rutinitzats. Com els aprenem aquests hàbits?

Carles de Rosselló ho va investigar entre els nens petits de quatre anys d’una escola de Barcelona en una aula on nens catalanoparlants i castellanoparlants estaven en una proporció equilibrada. I David Ginebra va repetir l’exercici amb les mateixes persones vuit anys més tard. Han constatat que els nens petits no tenien apreses les normes lingüístiques habituals en els adults, per la qual cosa parlaven més en català. Als dotze anys, però, entre nens de llengua primera diferents, el castellà hi era més present que abans, per bé que hi havia menys nens amb usos monolingües.

wpid-wp-1431624457596.jpg

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració