Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians

Dimarts, 31 d’octubre de 2017 a les 19.00 h. Sala Puig de Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme, 47, de Barcelona

Avel·lí Flors Mas
Universitat Oberta de Catalunya / Universitat de Barcelona

 

El comportament lingüístic d’adolescents i joves ha estat un focus d’atenció preeminent de la sociolingüística en l’àmbit internacional i, és clar, també als Països Catalans. La tesi que presentaré en aquesta xerrada i que vaig defensar a la Universitat de Barcelona el setembre passat aprofundeix i innova en aquest camp amb una anàlisi comparativa dels processos mitjançant els quals una mostra d’adolescents catalans i valencians construeixen els seus repertoris i identitats lingüístiques i socials a partir dels seus usos lingüístics a cavall de la llar, les aules i els seus grups d’iguals, mitjançant una combinació de mètodes quantitatius i qualitatius-discursius.

En un marc de despolarització sociolingüística i en què, en línies generals, les llengües juguen un rol secundari en la definició dels grups d’iguals dels adolescents, les dades indiquen que a les localitats catalanes (Mataró i Manlleu) s’hi generalitza en bona mesura una percepció de competència i de permís social per a l’ús del català que possibilita la incorporació d’usos d’aquesta llengua fora del grup dels catalanoparlants familiars. En canvi, a Castelló de la Plana l’ús del català apareix fortament restringit als usos dels catalanoparlants familiars i el castellà vehicula gairebé en exclusiva els usos entre parlants amb diferents llengües familiars i, en ocasions, fins i tot, penetra en els usos entre catalanoparlants familiars.

En la presentació oferiré una visió d’aquests i d’altres processos a través d’una lent teòrica que incorpora aportacions dels camps de la socialització lingüística (Schieffelin i Ochs 1986), la política lingüística (Spolsky 2004; Vila 2014), i d’una aproximació semi-constructivista a les identitats lingüístiques i socials (Auer 2007; Bucholtz i Hall 2005) que combine amb la noció de rol sociolingüístic desenvolupada recentment a casa nostra per Sorolla (2016).

Justícia lingüística i societats mixtes: quines polítiques lingüístiques?

Llengües d’Europa

Dimarts, 20 de juny de 2017 a les 19.00 h. Sala Puig de Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme, 47, de Barcelona

Elvira Riera
Universitat Pompeu Fabra, Grup de Recerca en Teoria Política

 

Les teories contemporànies sobre la justícia lingüística s’han desenvolupat majoritàriament en el marc del liberalisme igualitari, i debaten sobre com han de ser unes polítiques lingüístiques justes, que distribueixin equitativament els interessos lingüístics de les persones, tant en termes de comunicació com d’identitat, per construir societats ideals d’individus lliures i iguals. Tenen doncs un objectiu normatiu, que sorprenentment en alguns aspectes està mancat d’un fonament descriptiu prou sòlid sobre, per exemple, la interrelació entre comunicació i identitat, les característiques dels grups lingüístics o els mecanismes de tria lingüística, que en canvi la sociolingüística ha tractat àmpliament.

Una realitat poc tinguda en compte per aquestes teories és la de les societats lingüísticament mixtes, en què conviuen diferents grups lingüístics que no poden ser separats territorialment, i entre les quals Catalunya representa un dels casos més significatius de les democràcies occidentals. En aquestes societats, amb índexs elevats de diversitat de llengües inicials i de bilingüització, les polítiques lingüístiques hi resulten particularment rellevants perquè poden influir en el comportament d’una població que tendeix a tenir habilitats i identitats lingüístiques força dúctils.

En aquesta presentació es posaran en relació els conceptes de justícia lingüística i de societat mixta i se suggerirà una proposta de polítiques lingüístiques justes per a aquestes societats d’acord amb els debats actuals. La presentació té diversos objectius: en primer lloc, acostar els plantejaments de la teoria política als de la tradició sociolingüística catalana, i identificar aspectes en què seria desitjable una recerca transdisciplinària; en segon lloc, situar la singularitat de l’àrea lingüística catalana (en termes de mescla lingüística) en una perspectiva comparada amb altres democràcies occidentals; i, finalment, afavorir una reflexió sobre els reptes de les polítiques lingüístiques a Catalunya plantejats per les importants transformacions socials i polítiques de les últimes dècades.

Taula Rodona: la recerca que necessitem

2 de juny de 12 a 14 h
Sala Pere i Joan Coromines. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Podeu seguir l’acte en directe a http://videoteca.iec.cat/directe.asp.

Des de la Societat Catalana de Sociolingüística ens proposem contribuir a augmentar la connexió entre el món acadèmic i els professionals que treballen directament en temes relacionats amb la sociolingüística i la planificació lingüística, amb l’objectiu d’afavorir una recerca sociolingüística més aplicada i directament útil per als projectes de planificació i política lingüística que es volen emprendre.

A llarg termini,  ens agradaria facilitar la creació de partenariats entre els grups de recerca i entitats, institucions i empreses per tal d’impulsar projectes de forma conjunta i col·laborativa.

La taula rodona La recerca que necessitem vol ser un punt de partida en el diàleg necessari i imprescindible entre els professionals de la planificació lingüística (professors, assessors lingüístics, gestors i dinamitzadors, entre d’altres) i els acadèmics.

Participants

Benvinguda: Teresa Cabré, Presidenta de la Secció Filològica de l’IEC
Moderador: Joan Pujolar, president de la SOCS
– David Casals, responsable de Dinamització dels Serveis lingüístics de la Universitat de Barcelona
– Alba Conesa, directora de Formació i Foment del Consorci per a la Normalització Lingüística
– Jordi Pere i Mas, responsable del Servei de Planificació Lingüística del Departament de Salut
– Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

Fila 0 amb representants institucionals i acadèmics dels diferents àmbits de recerca sociolingüística.

 

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració