Taula Rodona: la recerca que necessitem

2 de juny de 12 a 14 h
Sala Pere i Joan Coromines. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Des de la Societat Catalana de Sociolingüística ens proposem contribuir a augmentar la connexió entre el món acadèmic i els professionals que treballen directament en temes relacionats amb la sociolingüística i la planificació lingüística, amb l’objectiu d’afavorir una recerca sociolingüística més aplicada i directament útil per als projectes de planificació i política lingüística que es volen emprendre.

A llarg termini,  ens agradaria facilitar la creació de partenariats entre els grups de recerca i entitats, institucions i empreses per tal d’impulsar projectes de forma conjunta i col·laborativa.

La taula rodona La recerca que necessitem vol ser un punt de partida en el diàleg necessari i imprescindible entre els professionals de la planificació lingüística (professors, assessors lingüístics, gestors i dinamitzadors, entre d’altres) i els acadèmics.

Participants
Moderador: Joan Pujolar, president de la SOCS
– David Casals, responsable de Dinamització dels Serveis lingüístics de la Universitat de Barcelona
– Alba Conesa, directora de Formació i Foment del Consorci per a la Normalització Lingüística
– Marta Miró, responsable de Dinamització del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona
– Jordi Pere i Mas, responsable del Servei de Planificació Lingüística del Departament de Salut
– Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

Fila 0 amb representants institucionals i acadèmics dels diferents àmbits de recerca sociolingüística.

 

Conferència: El tàtar de Crimea: situació i perspectives

Dijous, 27 d’abril de 2017 a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47 de Barcelona

Miquel Cabal Guarro

Universitat de Barcelona

El conflicte russoucraïnès dels darrers anys ha tingut un dels escenaris principals a la península de Crimea. La primavera de 2014, després d’una invasió silenciosa, Crimea va passar a formar part de la Federació Russa. Els tàtars de Crimea, descendents de la població indígena que va ser deportada en massa a l’Àsia Central per ordre de Stalin l’any 1944, van témer una regressió en els drets lingüístics i nacionals que havien aconseguit recuperar d’ençà que van iniciar el retorn massiu a la península en la dècada de 1990. A partir de dades pròpies i oficials, farem un esbós de la situació sociolingüística del tàtar de Crimea i mirarem d’avaluar quines perspectives de futur se li presenten, especialment en matèria educativa, en una Rússia que exhibeix un comportament erràtic envers les minories nacionals.

 

 

El potencial de les xarxes en sociolingüística: la Franja

Dijous, 23 de febrer de 2017 a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47 de Barcelona

Natxo Sorolla
CUSC-UB, URV, UAB, Xarxa CRUSCAT-IEC

Durant els anys 80 i 90 s’explorà el potencial que l’anàlisi de xarxes socials tenia en sociolingüística (Gal, Milroy, Li Wei). Aflorà l’evidència que els atributs dels individus (sociodemogràfics, competències o actituds) no són suficients per a entendre les tries lingüístiques. Si la comunicació és bàsicament interacció social, per entendre-la no només cal estudiar l’emissor, sino també el receptor. Així, les xarxes funcionen com a plataforma sobre la qual flueixen les llengües. Quan la xarxa és densa, la cohesió social permet mantenir els vernacles enfront de les llengües i varietats difoses pels Estats-nació. Amb tot, el fort desenvolupament metodològic que l’anàlisi de xarxes ha tingut en les ciències socials no s’ha difós en la recerca sociolingüística.
En la nostra recerca, amb 245 alumnes de diferents poblacions de la Franja (Sorolla, 2016), ens hem servit d’esta metodologia per millorar la descripció dels rols sociolingüístics que desenvolupen els parlants, dibuixant amb major precisió els límits etnolingüístics. Això ens ha permès detectar un punt d’inflexió en l’hegemonia del català a la Franja, i l’emergència d’un procés de substitució lingüística. Acompanyarem esta exposició amb una reflexió sobre el potencial metodològic de l’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística, especialment en els nous àmbits oberts en la societat informacional, o la societat xarxa.

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració