Conferència: El tàtar de Crimea: situació i perspectives

Dijous, 27 d’abril de 2017 a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47 de Barcelona

Miquel Cabal Guarro

Universitat de Barcelona

El conflicte russoucraïnès dels darrers anys ha tingut un dels escenaris principals a la península de Crimea. La primavera de 2014, després d’una invasió silenciosa, Crimea va passar a formar part de la Federació Russa. Els tàtars de Crimea, descendents de la població indígena que va ser deportada en massa a l’Àsia Central per ordre de Stalin l’any 1944, van témer una regressió en els drets lingüístics i nacionals que havien aconseguit recuperar d’ençà que van iniciar el retorn massiu a la península en la dècada de 1990. A partir de dades pròpies i oficials, farem un esbós de la situació sociolingüística del tàtar de Crimea i mirarem d’avaluar quines perspectives de futur se li presenten, especialment en matèria educativa, en una Rússia que exhibeix un comportament erràtic envers les minories nacionals.

 

 

El potencial de les xarxes en sociolingüística: la Franja

Dijous, 23 de febrer de 2017 a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47 de Barcelona

Natxo Sorolla
CUSC-UB, URV, UAB, Xarxa CRUSCAT-IEC

Durant els anys 80 i 90 s’explorà el potencial que l’anàlisi de xarxes socials tenia en sociolingüística (Gal, Milroy, Li Wei). Aflorà l’evidència que els atributs dels individus (sociodemogràfics, competències o actituds) no són suficients per a entendre les tries lingüístiques. Si la comunicació és bàsicament interacció social, per entendre-la no només cal estudiar l’emissor, sino també el receptor. Així, les xarxes funcionen com a plataforma sobre la qual flueixen les llengües. Quan la xarxa és densa, la cohesió social permet mantenir els vernacles enfront de les llengües i varietats difoses pels Estats-nació. Amb tot, el fort desenvolupament metodològic que l’anàlisi de xarxes ha tingut en les ciències socials no s’ha difós en la recerca sociolingüística.
En la nostra recerca, amb 245 alumnes de diferents poblacions de la Franja (Sorolla, 2016), ens hem servit d’esta metodologia per millorar la descripció dels rols sociolingüístics que desenvolupen els parlants, dibuixant amb major precisió els límits etnolingüístics. Això ens ha permès detectar un punt d’inflexió en l’hegemonia del català a la Franja, i l’emergència d’un procés de substitució lingüística. Acompanyarem esta exposició amb una reflexió sobre el potencial metodològic de l’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística, especialment en els nous àmbits oberts en la societat informacional, o la societat xarxa.

Twitter com a font d’informació sociolingüística

alex_4d372cbcb7be35dde5a1887c1f9cef20Alexandre Nobajas, Universitat de Keele

Acte de presentació del número 26 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana. Dossier: Les llengües en en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Dimarts, 10 de gener a les 19:00

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47 de Barcelona. Sala Pi i Sunyer

La recent popularització de les xarxes socials ha provocat que una part important de la població comparteixi una quantitat ingent d’informació a través d’Internet. Bona part d’aquesta informació és textual i fàcilment accessible, pel que pot ser objecte d’estudi i anàlisi sociolingüística. Tot i aquesta oportunitat per a la recerca, les dades obtingudes mitjançant aquesta metodologia tenen un seguit de característiques que en poden limitar i fins i tot esbiaixar els resultats obtinguts, i és per això cal tenir-les en compte abans d’arribar a conclusions definitives. Si bé xarxes com ara Twitter proporcionen als investigadors de l’àmbit de la sociolingüística grans oportunitats, també  cal tenir presents quins són els riscos i les limitacions a l’hora de realitzar investigacions sociolingüístiques utilitzant aquesta nova font de dades.

 

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració