Les condicions sociolingüístiques per a la implantació de la normativa

Dimecres, 12 de desembre a les 18:30

Sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans, C. Carme 47 de Barcelona

Joan Costa Carreras
Professor titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra

Joan Costa rebé el Premi Modest Reixach de Sociolingüística aquest any 2018 per l’article “Sobre el «marc de condicions sociolingüístiques favorables» per a la implantació de la normativa lingüística catalana”.

Durant la sessió presentarem el desenvolupament de la noció de marc de condicions sociolingüístiques favorables (MCSF). Aquest concepte (usat per Vila i Nogué, 2007) sembla imprescindible per al procés d’implantació de la normativa catalana. En normativa, la implantació significa que els destinataris aprenen, valoren i acaben usant les formes oficials proposades, un cop hi han estat exposats en un marc de condicions sociolingüístiques favorables. Aquest desenvolupament pretén que el concepte de MCSF sigui acadèmicament operatiu per formular hipòtesis sobre quins són els factors que influeixen en la implantació de la normativa catalana.

Per fer-ho es va partir de la concepció que es dona de la “sociolingüística catalana” al monogràfic de Treballs de Sociolingüística Catalana (2011) i de 3 treballs nostres. Seguint sistemàticament els capítols d’aquest monogràfic, es va analitzar quins factors podrien influir en la implantació de la normativa, seguint les tres primeres fases (selecció, codificació i difusió) de l’estandardització segons Haugen (1983). El resultat va ser la identificació de quines condicions sociolingüístiques són més rellevants per a cada fase de l’estandardització i de quines disciplines són les més pertinents per a l’avaluació de la implantació de la normativa. En dos treballs posteriors, també hem analitzat la introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana per tal d’avaluar la pertinència d’aquest protocol, tot aplicant-lo a la codificació que la GIEC (2016). A la sessió es farà un estat de la qüestió de tota aquesta línia de recerca.

 

 

Nous talents en Sociolingüística catalana (5)

Free photo 82976732 © creativecommonsstockphotos – Dreamstime.com

– Data i hora: Aquest acte ha estat posposat, de 13:00 a 14.30 h
– Lloc: Aquest acte ha estat posposat Sala: 55003 Campus Poblenou / Universitat Pompeu Fabra. Carrer de Roc Boronat, 138, Barcelona

La SOCS segueix la sèrie iniciada el 2014 de sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió, organitzada amb la col·laboració el Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, es presentaran els treballs següents:

Carla Collantes (TFG, UOC)

Encara ens calen cançons: música i normalització lingüística al País Valencià

Aquest treball incideix en dos aspectes principals: d’una banda, s’analitza la música en valencià des de la Nova Cançó fins a l’actualitat i, de l’altra, s’argumenta de quina manera els cantants i músics contribueixen a la normalització lingüística al País Valencià. La pregunta que té com a objectiu respondre aquest treball, per tant, també és doble: Quina és la situació actual de la música en valencià? De quina manera contribueix a la normalització lingüística? En aquest treball, les observacions del qual s’insereixen dins del marc d’investigació dels estudis de la sociolingüística, s’estudiarà la música en català al País Valencià. Metodològicament, es farà des de dos punts de vista: el quantitatiu i el qualitatiu. A més, les dades obtingudes mitjançant aquests dos procediments metodològics es completen amb les que aporten les diferents fonts bibliogràfiques consultades. Pel que fa a l’anàlisi quantitativa, s’ha elaborat una enquesta que s’ha enviat a més d’un centenar de cantants i músics a partir de la qual s’ha volgut obtenir-ne un perfil concret, així com diferents dades sociolingüístiques (edat, llengua primera, llengua d’ensenyament, lloc de naixement i de residència, etc.). S’han aconseguit setanta respostes que considerem que són una mostra suficientment significativa. Pel que fa a l’anàlisi qualitativa, s’han entrevistat en profunditat diferents agents culturals valencians per tal de reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la música en valencià. Es tracta de persones que són en part responsables d’aquesta eclosió musical i que, alhora, coneixen perfectament l’escena valenciana, fet que les converteix en veus totalment qualificades per a parlar-ne.

 

Camila Osorio van Isschot (TFG, UB)

“If I don´t defend my language, who will?: Teacher language policy in Barcelona public schools”

Since the end of Franco’s dictatorship in Spain, Catalonia has successfully launched programs of linguistic normalization that created immersion programs and made Catalan the predominant vehicular language of education. Recent demographic changes, however, are altering language dynamics in urban areas and perceptually fewer native Catalan-speaking students are attending public schools. As a result, language use in the classroom, both from teachers and students is becoming more Spanish-dominant. This paper seeks to examine this issue by understanding what language ideologies exist amongst public school teachers and what practices they use to promote Catalan use in the classroom. Using a qualitative methodology, a total of seven teachers were interviewed from three different schools in the Barcelona metropolitan area. Results showed that weak language policy from the school forces teachers to negotiate language use with practices that are inconsistent and ineffective. Nevertheless, all the teachers unanimously supported Catalan language-in-education policies and promoted bilingualism and multilingualism.

 

Amal Chugri Zaitouni Meddane (TFG, UPF)

L’arab marroquí de les noies de Catalunya: el perquè d’una realitat sociolingüísticament heterogènia

En una societat multilingüe com la catalana, les joves d’origen marroquí presenten un repertori lingüístic variat, amb llengües del país d’origen, de la societat d’arribada i d’estrangeres. D’entre aquestes, l’àrab marroquí és l’objecte central d’aquest estudi, per tal d’ampliar l’escassa recerca que hi ha sobre l’adquisició i transmissió de la llengua entre els membres d’aquest col·lectiu. Per entendre quins factors propicien i dificulten el manteniment o l’adquisició de la llengua s’han enquestat dos grups de noies d’origen marroquí: deu nascudes a Catalunya, i disset que van venir a la comunitat autònoma en la infància o preadolescència. També s’ha estudiat la relació entre les actituds lingüístiques i la construcció de la identitat gràcies a cinc entrevistes etnogràfiques semidirigides. A través d’una metodologia qualitativa i descriptiva s’han respòs les dues preguntes de recerca a l’anàlisi, que mostra que hi ha set factors que influeixen, positivament o negativament, en l’adquisició i transmissió de la llengua: 1) La transmissió lingüística intergeneracional inversa —quan les filles transmeten la llengua o les llengües als progenitors, 2) la relació amb la família del Marroc, 3) l’escolarització en edats primerenques, 4) l’exposició i producció en àrab marroquí, 5) la generació immigrant, 6) el rol tradicional de les mares, i 7) la jerarquia entre els germans. Les dades també mostren que les noies es posicionen de diferents maneres pel que fa a la seva identitat, a més, destaca una actitud positiva envers el manteniment de l’àrab marroquí per part de les que s’identifiquen amb la llengua. En darrer terme, l’estudi ha servit per explicar i donar a conèixer als lectors la situació sociolingüística de les joves a Catalunya.

 

El model lingüístic d’À Punt Mèdia, una aposta per la normalització del valencià

Dijous, 25 octubre a les 18:30

Sala Puig i Cadafalch, Institut d’Estudis Catalans, C. Carme 47 de Barcelona

Joan Carles Simó
Cap de la Unitat d’Estil i Recursos Lingüístics d’À Punt Mèdia

En la meua xarrada m’agradaria explicar-vos de quina manera el naixement d’À Punt, el nou espai públic de comunicació valencià, pot contribuir a la normalització del valencià en la nostra societat. Us parlaré del nostre llibre d’estil, dels models d’estàndard que fem servir i de les tasques que duem a terme com a assessors lingüístics: què, quan i com corregim. De les possibilitats que té la llengua al País Valencià i de les limitacions derivades de la situació sociolingüística actual. De la petjada que ha deixat en les generacions més joves el procés d’estandardització per mitjà de l’ensenyament.

També us vull parlar de l’empobriment fonètic de la llengua i de la percepció distorsionada que es té dels trets més genuïns del valencià —uns trets que potser estan en perill d’extinció— en un context marcat per l’omnipresència “ambiental” del castellà. Quin valencià aprenen els més joves? Ens trobem davant d’un cas de diglòssia interna, de criollització potser?

Un altre assumpte que no deixaré de banda és el “problema” que representa produir uns continguts de ficció i entreteniment que captiven per la naturalitat en l’ús de la llengua i no resulten estridents per encotillats rígidament a la normativa. Tampoc voldria passar per alt el repte que suposa l’acceptació, per part de les comarques valencianes castellanoparlants, d’uns mitjans que es vehiculen íntegrament en valencià.

A més a més, us faré cinc cèntims de la relació amb les productores i els estudis de doblatge, i de la comunicació amb els lingüistes externs que hi treballen. Em referiré també a les trobades que he tingut amb representants de les institucions (Direcció General de Política Lingüística, AVL, IEC) i a la visita que vaig fer a TV3 i Catalunya Ràdio, institucions i mitjans de comunicació amb els quals considere imprescindible mantindre el contacte.

Finalment, enfilant el camí que porta de la realitat al desig, descriuré breument les característiques ideals de la llengua d’À Punt, us presentaré alguns projectes de futur (una plataforma de recursos lingüístics i una altra destinada a l’aprenentatge de llengües) i acabaré subratllant la importància cabdal del compromís lingüístic personal per a la previvència de tot el català.

Vull agrair-vos de bestreta la possibilitat que em doneu de compartir amb vosaltres el relat de la tasca que desenvolupem els lingüistes en À Punt Mèdia, i espere aprendre de les intervencions i els suggeriments que puguen sorgir en el col·loqui posterior, tan importants per a mi com el que jo us puga contar.

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració