Conferència “Els gitanos catalans de França”, a càrrec d’Eugeni Casanova, Universitat de Lleida. Dijous dia 11 de juny de 2015 a les 19h, Sala Puig i Cadafalch, Institut d’Estudis Catalans

eugeni casanova

A França existeix un col•lectiu de desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans”. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a radicar-se al Rosselló a final del segle XVIII arran de la pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i esperonats també per les condicions més propícies que van trobar a França arran de la Revolució del 1789.
Des de l’inici del periple itinerant es van constituir dues grans rutes o circuits a partir de fires i mercats que van escampar els gitanos catalans pel sud de França: una que partia de Perpinyà i corria paral•lela a la costa mediterrània, amb Besiers, Montpeller i Nimes com a ciutats principals, fins a Niça, i una altra que de Perpinyà anava cap a Tolosa de Llenguadoc, amb Lesinyà i Carcassona com a ciutats intermèdies, i que després es va prolongar cap a Montalban, Bordeus i Perigús, seguint la Garona i la regió del curs baix de la Dordonya.
Perpinyà ha estat en tot moment punt d’arribada, de partença i de retorn, de manera que els gitanos catalans de França han homogeneïtzat la llengua segons les pautes del col•lectiu perpinyanès, que parla un etnolecte propi basat en el rossellonès, amb molts elements del català central i amb particularitats úniques. Avui, la parla dels gitanos catalans de França està fortament influenciada pel francès, especialment en les noves generacions i en els indrets més allunyats del territori mare.
Hi ha un grup de gitanos catalans de França que no ha tingut Perpinyà com a base, sinó que ha entrat al país a través dels passos del Pirineu central procedent de les comarques de Lleida i de la ribera del Cinca, que parlen un català nord-occidental amb aportacions aragoneses i alguns elements propis. Aquest està avui radicat majoritàriament a Saint-Gaudens, Montalban i Villeneuve-sur-Lot.
Eugeni Casanova Solanes, periodista, doctor per la UAB i actualment professor de la Universitat de Lleida ens parlarà, entre d’altres, de la situació sociolingüística de les diferents comunitats.

Compartir

Les ideologies lingüístiques, un tema d’actualitat contínua

image

La presentació del número 24 de Treballs de Sociolingüística Catalana aplegà membres de la SOCS i els autors d’algunes de les contribucions de la darrera edició de la revista.

Emili Boix, director del Consell editorial, presentà l’acte tot dient que les pugnes ideològiques sobre qüestions lingüístiques són un fet habitual i que ho seram sempre.

Carles de Rosselló enceta la conferència parlant dels hàbits de tria de llengua de la gent. Segons l’enquesta d’usos lingüístics, el 80% de la gent es passen al castellà quan algú els respon en català. Però igualment, entre aquells que el saben parlar, el 80% canvien al català si, entrant en castellà, se’ls respon en català. Aquests hàbits estan rutinitzats. Com els aprenem aquests hàbits?

Carles de Rosselló ho va investigar entre els nens petits de quatre anys d’una escola de Barcelona en una aula on nens catalanoparlants i castellanoparlants estaven en una proporció equilibrada. I David Ginebra va repetir l’exercici amb les mateixes persones vuit anys més tard. Han constatat que els nens petits no tenien apreses les normes lingüístiques habituals en els adults, per la qual cosa parlaven més en català. Als dotze anys, però, entre nens de llengua primera diferents, el castellà hi era més present que abans, per bé que hi havia menys nens amb usos monolingües.

wpid-wp-1431624457596.jpg

Presentació i conferència amb motiu del nou número de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana

Dijous 14 de maig, a les 19h, a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

image

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà en aquest acte el número 24, dedicat en la secció temàtica a les “ideologies lingüístiques”. El concepte d’ideologia lingüística s’ha consolidat en els estudis que busquen comprendre els aspectes polítics i socioeconòmics que acompanyen els usos lingüístics. En aquest número hi ha un recull d’estudis recents sobre aquesta qüestió en l’àmbit dels Països Catalans.

image

Posteriorment, el Dr. Carles de Rosselló i el Sr. David Ginebra explicaran els resultats d’un dels estudis que s’hi publica. El títol és el següent: Com han evolucionat les tries lingüístiques d’un grup d’alumnes a l’escola en vuit anys?

< image

Aquesta és la pregunta que plantegem respondre en aquesta presentació. El primer període d’observació correspon al 2004, quan els alumnes tenien 3-4 anys i feien P3; el segon, vuit anys després, el 2012, a 6è de primària. La recerca es va dur a terme en una escola del districte d’Horta-Guinardó (Barcelona).

Tal com han demostrat diversos estudis, les tries lingüístiques estan fortament associades a l’interlocutor, com a mínim a Catalunya. A través de l’evolució de les tries podrem argumentar si aquest factor està consolidat des que els individus són molt petits o si, per contra, altres condicionants ―com ara l’adquisició de la segona llengua― fan modificar la llengua de relació entre els alumnes.

Hi ha una bona part de tries lingüístiques que no ha patit cap alteració en el transcurs de vuit anys. Això és així especialment quan els alumnes d’una mateixa llengua inicial parlen entre ells. En canvi, els resultats obtinguts en converses entre alumnes de llengües inicials diferents (per exemple, quan un alumne castellanoparlant s’adreça a un company catalanoparlant) no permeten ser tan concloents. Durant la presentació també analitzarem els casos en què hi hagut un canvi de llengua en aquests vuit anys i mostrarem quina direcció han pres les noves tries: si per fer augmentar l’ús del català o bé per fer augmentar l’ús del castellà.

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració