La materialitat i semiosi de la desigualtat. La classe social i la lluita de classes en les societats contemporànies

DAVID BLOCK PARIS AUG2016 1David Block, ICREA/Universitat de Lleida

Dijous, 22 de setembre a les 19:00

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47 de Barcelona. Sala Puig i Cadafalch.

Aquesta comunicació comença amb una consideració de fenòmens com a la desigualtat, la classe social i la lluita de classes (què volen dir exactament?) per després passar a examinar com aquests fenòmens es realitzen tant materialment com a discursivament (a traves de la semiosi); tot això en un context de conflicte econòmic, social i polític en les societats contemporànies. Per demostrar tals processos,  em centraré en un cas concret a Espanya – la PAH (Plataforma de Afectados por la Hipoteca) – que treballa en nom de les persones i famílies que no poden pagar les seves hipoteques (i estan amenaçades de desallotjament per part dels bancs que posseeixen aquestes hipoteques) i contra el poder encarnat en l’estat espanyol i la classe capitalista, especialment en el sector bancari (veure: http://afectadosporlahipoteca.com/). Concretament, examinaré l’evolució d’una batalla discursiva que ha sorgit al llarg dels darrers quatre anys entre el Partit Popular i la PAH, intentant demostrar com la semiosi de la desigualtat, la classe social i la lluita de classes en les societats contemporànies interactua amb la materialitat d’aquests fenòmens.  La comunicació acabarà amb unes respostes a la pregunta: i què?

Compartir

Parlem de la complexitat. La noció de complexitat des de diverses perspectives i tipus de complexitat en les llengües

21afce_5c79ef970bcf4bbe887ba5642e8d58f1Àngels Massip Bonet. Membre del grup de recerca de complexitat, comunicació i sociolingüística / sociocomplexitat http://www.sociocomplexitat.ub.edu/Home

Dijous, 9 de juny a les 19:00

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47 de Barcelona.

 

En aquesta conferència es vol, en primer lloc, donar una visió general dels diferents usos del terme complexitat. Una definició de complexitat que s’ha desenvolupat molt en relació a les llengües, té a veure més amb el significat genèric del terme que no pas amb el significat més específic de la ciència dels sistemes complexos, o del de l’epistemologia (desenvolupada per noves disciplines com la cibernètica, la teoria de sistemes, la teoria de les catàstrofes o la de l’autopoesi).

En relació a les llengües i a la lingüística hi ha hagut aportacions fent servir el terme de les dues maneres:

  1. Significat més general aplicat especialment en l’àmbit de la lingüística comparada i de l’aprenentatge de segones llengües: Givón 2009, Kusters 2008, Miestamo et al.2008, Mufwene 2014 i Sampson et al.2009.
  2. Significat més específic de la ciència dels sistemes complexos i de l’epistemologia: Gell-Mann 1994, Massip & Bastardas 2013 i Morin 2005. Les aportacions de la bibliografia són de caire interdisciplinar i transdisciplinar.

 

 

Quines polítiques lingüístiques per a la integració dels immigrants a territoris bilingües? Una anàlisi comparativa multinivell

climent

Conferència del Dr. Vicent Climent, assessor polític de la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (www.npld.eu).

 

Dimecres, 18 de maig a les 19:00 a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47, de Barcelona

 

El flux d’immigrants i refugiats a les diferents societats europees és un dels temes més actuals als debats polítics, socials, i econòmics del continent. El tipus de migracions actuals ha fet més necessari que mai l’adopció d’unes polítiques d’integració adequades per acomodar els nouvinguts. En aquest sentit, la llengua esdevé clau no només com a mitjà de comunicació amb la societat d’acollida sinó també com a eina clau de participació en la vida social, econòmica i política de les societats d’acollida.

Quan a nivell europeu es parla d’integració lingüística, s’acostuma a fer referència a “la llengua del país”, que no és una altra que la llengua de l’estat, donant per suposat l’homogeneïtat lingüística i el fals binomi un estat-una llengua. Aquests discursos i polítiques a nivell europeu i estatal passen per alt realitats cada cop més evidents: la posada en marxa de polítiques per a la integració lingüística dels immigrants en territoris bilingües, amb una llengua pròpia que co-existeix amb les corresponents llengües oficials de l’estat.

L’objectiu d’aquesta presentació és establir una comparativa multinivell – nivell europeu, estatal i sub-estatal – per analitzar les semblances i diferències de les polítiques d’integració lingüística de la immigració a tots tres nivells, quins són el seus objectius polítics/ideològics i quines polítiques lingüístiques poden considerar-se d’èxit. Per dur a terme aquesta anàlisi, s’estudiaran com a casos la política lingüística europea, la política lingüística de Franca i la política lingüística de Catalunya.

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració