Antoni Maria Badia i Margarit ens ha deixat

Qui fou fundador i primer president del Grup Català de Sociolingüística ha mort a l’edat de 94 anys. Badia i Margarit, prolífic autor d’estudis de gramàtica i gramàtica històrica dins l’àmbit dels estudis romànics, fou un dels primers introductors de la sociolingüística al nostre país. El 1969 publicà el llibre “La llengua dels barcelonins”, on en plena dictadura, i amb l’ajut dels seus estudiants de filologia, presentava la primera enquesta sobre l’ús social del català, circumscrita a la ciutat de Barcelona. El que fou rector de la Universitat de Barcelona, president de la Secció Filològica de l’IEC i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes participà el 1974 en el seminari del Congrés Mundial de Sociologia de Toronto, que es considera l’acte fundacional del Grup Català de Sociolingüística, actualment Societat Catalana de Sociolingüística, que és una de les societats científiques filials adscrites a l’IEC.

Alguns dels articles publicats per Antoni M. Badia i Margarit han estat digitalitzats per l’Institut d’Estudis Catalans i es poden consultar mitjançant aquest enllaç. Al blog de la Revista de Llengua i Dret hi trobareu una excel·lent semblança biogràfica escrita per Carles Duarte i Montserrat.

image

Compartir

De la sociolingüística del conflicte a la sociolingüística del multilingüisme: visions passades, presents i futures del contacte de llengües

Dijous, 20 de novembre a les 19h, Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, Carrer del Carme, 47 de Barcelona

        Vila

Ponents: Isidor Marí (IEC) i Xavier Vila (UB); Modera: Elvira Riera (UPF)

Com a cloenda dels actes de commemoració del seu 40è aniversari, la Societat Catalana de Sociolingüística vol oferir una reflexió sobre l’evolució que ha fet la sociolingüística a l’àrea catalana, centrada en la manera com ha abordat el contacte de llengües. Amb el terme ‘sociolingüística del conflicte’ es fa referència a l’enfocament predominant en els inicis de la sociolingüística catalana, que planteja el dilema entre la substitució i la normalització lingüística i que ha tingut una influència significativa en les polítiques lingüístiques públiques. Amb el terme ‘sociolingüística del multilingüisme’ es fa referència a l’enfocament que, a partir dels anys 90, parteix de la quotidianitat del contacte de llengües i treballa amb nous conceptes, com els de sostenibilitat o hibriditat lingüístiques.  Actualment conviuen totes dues perspectives:  la del multilingüisme predomina en l’àmbit acadèmic, la del conflicte és present sobretot en el discurs polític.

Els ponents exposaran la seva visió d’aquesta evolució, en el cas de Xavier Vila des d’un punt de vista eminentment acadèmic, i en el cas d’Isidor Marí des del punt de vista de l’acció política i institucional. Les seves intervencions es desenvoluparan a partir de dues preguntes que els plantejarà la moderadora successivament:

  1. És vigent la sociolingüística del conflicte?
  2. Què seria avui la normalitat lingüística? Des d’aquest punt de vista, quins són els principals reptes que tenen les llengües, els parlants i els governs en el context multilingüe actual, i especialment en un cas de contacte de llengües com el català?

Aquest acte també s’ha integrat al programa del II Simposi Internacional sobre Nous Parlants en l’Europa Multilingüe. S’oferirà interpretació català-anglès-català.

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Arxius

Administració