L’etnografia de la comunicació en la sociolingüística catalana

Dijous, 8 de maig a les 19:00, Sala Puig i Cadafalch

El següent acte previst dins les activitats de commemoració del 40è aniversari del Grup Català de Sociolingüística és un col·loqui amb les que foren les introductores de la sociolingüística interaccional a Catalunya:

Modera:          Joan Pujolar, president de la SOCS

Intervé:           Amparo Tusón (Universitat Autònoma de Barcelona)

Intervé:           Luci Nussbaum (Universitat Autònoma de Barcelona)

Intervé:           Helena Calsamiglia (Universitat Pompeu Fabra)

 

Helena Calsamiglia

 

Amparo Tuson Valls

Amparo Tuson Valls

Luci Nussbaum

 

 

 

 

Amparo Tusón i Helena Calsamiglia ens explicaran com, a partir de la seva estada a la Universitat de Berkeley participaren en el naixement de la Sociolingüística interaccional principalment de la mà de John Gumperz, i en un entorn sovintejat per investigadors de referència com Dell Hymes, Joshua Fishman, John Searle, William Labov, Robin Lakoff o Charles Ferguson; i també acompanyades per les joves estudiants Susan Gal, Monica Heller, Kathryn Woolard, Bambi Schiefelin o Deborah Tannen. Amb Luci Nussbaum, parlarem com molts sociolingüistes es van decantar per l’etnografia des d’una recerca aplicada a l’ensenyament de llengües i, després, per entendre la incorporació a un sistema educatiu ja estabilitzat d’alumat d’horitzons sociolingüístics diversos.

Compartir

Raons lingüístiques a favor d’un estat propi

wpid-20140410_193002.jpg
El passat dijous 10 d’abril tingué lloc l’acte conjunt de la SOCS i el Cercle XXI de presentació del butlletí núm. 13 del Cercle XXI: Raons lingüístiques a favor d’un estat propi .

Aquest grup d’opinió ha recollit textos d’un conjunt d’experts en temes sociolinguistics on es fa una prospectiva de les implicacions que pot tenir per a l’ús social de les llengües l’eventual constitució d’una Catalunya sobirana. Agustí Pou ha observat que implicarà la constitució d’un nou règim legal en matèria lingüística que no estarà constantment limitat pel marc legal espanyol sinó als límits que imposin els principis democràtics en general i la pròpia realitat lingüística del país. Josep Gifreu ha observat que el nou estat català haurà de construir encara una indústria cultural i comunicativa pròpia alhora que li caldrà assumir el control del propi espai radioelèctric. Xavier Vila ha observat que en matèria educativa es mantindran a grans trets els mateixos reptes que en l’actualitat, però que les autoritats hauran d’elaborar un discurs d’atenció a la diversitat lingüística i cultural diferent de l’actual. Finalment, Isidor Marí ha parlat de la gestió del multilingüisme en les empreses, que és encara un àmbit poc desenvolupat i que aquesta mancança no és atribuïble a la legislació lingüística espanyola, per la qual cosa es podria i s’hauria d’abordar ja des d’ara.
Continua llegint

ACTES AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL 40è ANIVERSARI

La Societat Catalana de Sociolingüística celebra enguany el 40è aniversari del que es considera el seu acte fundacional, que fou la presentació del Grup Català de Sociolingüística al VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto a l’agost de 1974. Amb aquest acte es va iniciar la commemoració, que inclou diverses jornades fins al novembre de 2014. L’acte es va celebrar a l’IEC el 27 de març de 2014.

L’enregistrament sencer de l’acte el trobareu en el vídeo d’aquest enllaç:

Enregistrament de l'acte de commemoració del 40è aniversari de la SOCS

El Grup Català de Sociolingüística constituí l’avantguarda de la introducció de la sociolingüística als països de parla catalana en un moment de canvi polític i en el context de les mobilitzacions de l’Assemblea de Catalunya i del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). El 2004 es convertí en l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC), que més tard canviaria el seu nom a “Societat Catalana de Sociolingüística” en integrar-se a l’IEC. Entre els seus membres fundadors s’hi compten Lluís Vicent Aracil, Antoni Maria Badia i Margarit, Francesc Vallverdú, Joaquim Torres, Joan Martí, Jordi Carbonell, Aina Moll, Vicent Pitarch, Gentil Puig i Modest Reixach. També hi han estat vinculats al llarg dels anys molts altres membres de la Secció Filològica de l’IEC, com Joan Fuster, Isidor Marí, Joan Albert Argenter, Miquel-Àngel Pradilla i Lluís B. Polanco, així com estudiosos rellevants com Amparo Tusón i Helena Calsamiglia. Antoni Maria Badia i Margarit en fou el primer president del grup i posteriorment ho han estat els sociolingüistes Francesc Vallverdú, Emili Boix, Joaquim Torres i, actualment des del 2013, Joan Pujolar. A la SOCS s’hi han anat incorporant les successives generacions de sociolingüistes de totes les orientacions: antropològica, variacionista, sociològica, educativa, de planificació, de ciència política i de psicologia social. Per bé que ha estat principalment una societat científica, s’ha distingit pel seu contacte continuat amb moviments socials i polítics. Ha fornit la base intel·lectual per a la concepció de les polítiques lingüístiques als països de parla catalana, i ha mantingut també un contacte constant amb l’activisme i el voluntariat lingüístic.

Continua llegint

Activitats programades

  • 27.03. - 20.11.2014 |
    ACTES AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL 40è ANIVERSARI
    » Més informació «

Pàgina del 40è aniversari

Arxius

Administració