Parlem de la complexitat. La noció de complexitat des de diverses perspectives i tipus de complexitat en les llengües

21afce_5c79ef970bcf4bbe887ba5642e8d58f1Àngels Massip Bonet. Membre del grup de recerca de complexitat, comunicació i sociolingüística / sociocomplexitat http://www.sociocomplexitat.ub.edu/Home

Dijous, 9 de juny a les 19:00

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47 de Barcelona.

 

En aquesta conferència es vol, en primer lloc, donar una visió general dels diferents usos del terme complexitat. Una definició de complexitat que s’ha desenvolupat molt en relació a les llengües, té a veure més amb el significat genèric del terme que no pas amb el significat més específic de la ciència dels sistemes complexos, o del de l’epistemologia (desenvolupada per noves disciplines com la cibernètica, la teoria de sistemes, la teoria de les catàstrofes o la de l’autopoesi).

En relació a les llengües i a la lingüística hi ha hagut aportacions fent servir el terme de les dues maneres:

  1. Significat més general aplicat especialment en l’àmbit de la lingüística comparada i de l’aprenentatge de segones llengües: Givón 2009, Kusters 2008, Miestamo et al.2008, Mufwene 2014 i Sampson et al.2009.
  2. Significat més específic de la ciència dels sistemes complexos i de l’epistemologia: Gell-Mann 1994, Massip & Bastardas 2013 i Morin 2005. Les aportacions de la bibliografia són de caire interdisciplinar i transdisciplinar.

 

 

Compartir

Quines polítiques lingüístiques per a la integració dels immigrants a territoris bilingües? Una anàlisi comparativa multinivell

climent

Conferència del Dr. Vicent Climent, assessor polític de la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (www.npld.eu).

 

Dimecres, 18 de maig a les 19:00 a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47, de Barcelona

 

El flux d’immigrants i refugiats a les diferents societats europees és un dels temes més actuals als debats polítics, socials, i econòmics del continent. El tipus de migracions actuals ha fet més necessari que mai l’adopció d’unes polítiques d’integració adequades per acomodar els nouvinguts. En aquest sentit, la llengua esdevé clau no només com a mitjà de comunicació amb la societat d’acollida sinó també com a eina clau de participació en la vida social, econòmica i política de les societats d’acollida.

Quan a nivell europeu es parla d’integració lingüística, s’acostuma a fer referència a “la llengua del país”, que no és una altra que la llengua de l’estat, donant per suposat l’homogeneïtat lingüística i el fals binomi un estat-una llengua. Aquests discursos i polítiques a nivell europeu i estatal passen per alt realitats cada cop més evidents: la posada en marxa de polítiques per a la integració lingüística dels immigrants en territoris bilingües, amb una llengua pròpia que co-existeix amb les corresponents llengües oficials de l’estat.

L’objectiu d’aquesta presentació és establir una comparativa multinivell – nivell europeu, estatal i sub-estatal – per analitzar les semblances i diferències de les polítiques d’integració lingüística de la immigració a tots tres nivells, quins són el seus objectius polítics/ideològics i quines polítiques lingüístiques poden considerar-se d’èxit. Per dur a terme aquesta anàlisi, s’estudiaran com a casos la política lingüística europea, la política lingüística de Franca i la política lingüística de Catalunya.

La implantació de la normativa de l’IEC: estat de la qüestió

maria-teresa Boix_Emili ScreenShot004

Presentació del número 25 de Treballs de Sociolingüística Catalana

22 de febrer de 2016, a les 19:00, Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (C. del Carme 47, Barcelona ).

Intervindran:

Maria Teresa Cabré i Castellví, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC

Emili Boix i Fuster, director de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana

Joan Costa i Carreras, coordinador de la secció monogràfica

Joan Costa parlarà en nom de l’equip d’investigació Avalnorm, que liderà les activitats de difusió de la recerca que culminaren en els treballs que es presenten en aquesta edició de la revista. Es farà una síntesi de les ponències, bona part de les quals provenen d’un encàrrec fet per Avalnorm l’any 2012 als autors/res i que foren presentades i discutides a la I Jornada d’Estudi d’Implantació de la Normativa Lingüística (Barcelona, 6 de juny de 2013). Aprofitant aquesta presentació, es farà un balanç de la situació de la recerca sobre l’ús efectiu de la normativa oficial. Els membres del grup Avalnorm són: Joan Costa, Carme Bach, Elisenda Bernal, Aina Labèrnia i David Paloma.

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració