Declaració de la SOCS sobre el document de plurilingüisme

La junta de la Societat Catalana de Sociolingüística ha aprovat de fer pública una declaració sobre el seu parer en relació al document del model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya que va fer públic la conselleria d’educació el passat mes d’octubre. Aquest és el text consensuat. El que s’hi expressa no necessàriament ha de ser compartit per l’IEC ni s’ha demanat a l’institut cap autorització, per activa o per passiva. Per a consultes i aclariments, podeu contactar amb el president de la SOCS, Joan Pujolar: jpujolar @ uoc.edu

DECLARACIÓ

La junta de la SOCS ha vist amb molt d’interès la proposta del Departament d’Ensenyament presentada amb el document “El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural”. La SOCS com a entitat acull persones amb perfils i sensibilitats diverses sobre com haurien de ser les polítiques lingüístiques tant en general, com en els casos particulars dels països de llengua catalana. Des d’aquesta perspectiva, no tindria sentit que la societat s’adherís a un document com aquest, ja que l’objecte de la SOCS no és la mobilització política, sinó l’estudi i deliberació de molts dels aspectes que el document desenvolupa.

Amb tot, hem rebut aquesta iniciativa com un gest valent i seriós d’abordar els reptes socials contemporanis que afecten els usos socials de les llengües i que interpel·len especialment les institucions educatives. Segons la nostra interpretació, el document no proposa canvis en els estatus legals del català i del castellà, sinó que fa consideracions sobre l’aplicació dels marcs legals i normatius existents. En aquest sentit, l’aspecte més desenvolupat són les reflexions sobre els objectius d’aprenentatge i les maneres de traduir-los en l’organització dels centres i en la pràctica educativa. Encara que, vist així, pot semblar que la proposta tingui un abast limitat, els qui estudiem el tema sabem que, en matèria de política lingüística, el “com” a vegades és tan important com el “què”. Per tant, entenem que la iniciativa pot ser molt important si efectivament acaba marcant l’acció dels polítics, les persones de l’administració, progenitors, mestres i alumnes en el dia a dia del món de l’ensenyament.

Considerem encertades les raons que expressa el document per abordar el tema del plurilingüisme en l’educació: 1) que el plurilingüisme ha agafat centralitat en les societats contemporànies, 2) que el mateix es pot dir de la mobilitat de la gent, que ha convertit la diversitat social en la regla que ja no es pot tractar com a excepció; i 3) que les noves pedagogies centrades en l’estudiant afecten l’ensenyament i aprenentatge de les llengües de maneres que no es podien preveure quan l’actual sistema es va implantar (en què no hi havia, per exemple, internet). Hi ha una quarta raó que el document no anuncia tan explícitament, però que també aborda: que l’escola no només ha d’ensenyar les llengües, sinó que ha d’ensenyar a fer reflexionar i dialogar amb l’estudiant sobre com relacionar-se amb les llengües i facilitar que se les estimi i respecti totes.

Més enllà d’això, el document proposa unes pautes i principis d’actuació. En ha semblat molt lloable la voluntat d’incorporar la recerca i la reflexió més actuals en matèria d’ensenyament/aprenentatge de llengües i en multilingüisme. També remarquem l’adhesió al principi que les llengües s’aprenen en totes les disciplines acadèmiques i en tots els àmbits de la vida en general. Ens sembla encertat situar com a punt de partida el reconeixement del fet que la població escolar és lingüísticament i culturalment diferent, i que l’escola ha d’acollir i capitalitzar les diferències. El document també conté nombrosos exemples i propostes de com  projectar tots aquests principis en l’aula.

En tot cas, també volem subratllar que el document no assolirà per si sol els canvis que es proposen. El que farà que la nostra escola sigui plurilingüe i inclusiva serà el compromís continuat de tots els participants que hi hauran de posar el seu esforç i recursos. En especial, mestres i direccions d’escola necessitaran suport i acompanyament continuats no només per anar trobant les millors maneres de treballar amb els estudiants i entre ells, sinó també per sentir en tothora l’escalf de tots aquells que els hem encomanat una tasca tant important. I és des d’aquest punt de vista que la SOCS també es posa disposició de tothom per ajudar a fer realitat aquesta escola que tots necessitem i desitgem per al segle XXI.

Les condicions sociolingüístiques per a la implantació de la normativa

Dimecres, 12 de desembre a les 18:30

Sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans, C. Carme 47 de Barcelona

Joan Costa Carreras
Professor titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra

Joan Costa rebé el Premi Modest Reixach de Sociolingüística aquest any 2018 per l’article “Sobre el «marc de condicions sociolingüístiques favorables» per a la implantació de la normativa lingüística catalana”.

Durant la sessió presentarem el desenvolupament de la noció de marc de condicions sociolingüístiques favorables (MCSF). Aquest concepte (usat per Vila i Nogué, 2007) sembla imprescindible per al procés d’implantació de la normativa catalana. En normativa, la implantació significa que els destinataris aprenen, valoren i acaben usant les formes oficials proposades, un cop hi han estat exposats en un marc de condicions sociolingüístiques favorables. Aquest desenvolupament pretén que el concepte de MCSF sigui acadèmicament operatiu per formular hipòtesis sobre quins són els factors que influeixen en la implantació de la normativa catalana.

Per fer-ho es va partir de la concepció que es dona de la “sociolingüística catalana” al monogràfic de Treballs de Sociolingüística Catalana (2011) i de 3 treballs nostres. Seguint sistemàticament els capítols d’aquest monogràfic, es va analitzar quins factors podrien influir en la implantació de la normativa, seguint les tres primeres fases (selecció, codificació i difusió) de l’estandardització segons Haugen (1983). El resultat va ser la identificació de quines condicions sociolingüístiques són més rellevants per a cada fase de l’estandardització i de quines disciplines són les més pertinents per a l’avaluació de la implantació de la normativa. En dos treballs posteriors, també hem analitzat la introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana per tal d’avaluar la pertinència d’aquest protocol, tot aplicant-lo a la codificació que la GIEC (2016). A la sessió es farà un estat de la qüestió de tota aquesta línia de recerca.

 

 

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració