Nous talents en Sociolingüística catalana (5)

Free photo 82976732 © creativecommonsstockphotos – Dreamstime.com

– Data i hora: dijous 29 de novembre de 2018, de 13:00 a 14.30 h
– Lloc: Sala: 55003 Campus Poblenou / Universitat Pompeu Fabra. Carrer de Roc Boronat, 138, Barcelona

La SOCS segueix la sèrie iniciada el 2014 de sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió, organitzada amb la col·laboració el Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, es presentaran els treballs següents:

Carla Collantes (TFG, UOC)

Encara ens calen cançons: música i normalització lingüística al País Valencià

Aquest treball incideix en dos aspectes principals: d’una banda, s’analitza la música en valencià des de la Nova Cançó fins a l’actualitat i, de l’altra, s’argumenta de quina manera els cantants i músics contribueixen a la normalització lingüística al País Valencià. La pregunta que té com a objectiu respondre aquest treball, per tant, també és doble: Quina és la situació actual de la música en valencià? De quina manera contribueix a la normalització lingüística? En aquest treball, les observacions del qual s’insereixen dins del marc d’investigació dels estudis de la sociolingüística, s’estudiarà la música en català al País Valencià. Metodològicament, es farà des de dos punts de vista: el quantitatiu i el qualitatiu. A més, les dades obtingudes mitjançant aquests dos procediments metodològics es completen amb les que aporten les diferents fonts bibliogràfiques consultades. Pel que fa a l’anàlisi quantitativa, s’ha elaborat una enquesta que s’ha enviat a més d’un centenar de cantants i músics a partir de la qual s’ha volgut obtenir-ne un perfil concret, així com diferents dades sociolingüístiques (edat, llengua primera, llengua d’ensenyament, lloc de naixement i de residència, etc.). S’han aconseguit setanta respostes que considerem que són una mostra suficientment significativa. Pel que fa a l’anàlisi qualitativa, s’han entrevistat en profunditat diferents agents culturals valencians per tal de reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la música en valencià. Es tracta de persones que són en part responsables d’aquesta eclosió musical i que, alhora, coneixen perfectament l’escena valenciana, fet que les converteix en veus totalment qualificades per a parlar-ne.

 

Camila Osorio van Isschot (TFG, UB)

“If I don´t defend my language, who will?: Teacher language policy in Barcelona public schools”

Since the end of Franco’s dictatorship in Spain, Catalonia has successfully launched programs of linguistic normalization that created immersion programs and made Catalan the predominant vehicular language of education. Recent demographic changes, however, are altering language dynamics in urban areas and perceptually fewer native Catalan-speaking students are attending public schools. As a result, language use in the classroom, both from teachers and students is becoming more Spanish-dominant. This paper seeks to examine this issue by understanding what language ideologies exist amongst public school teachers and what practices they use to promote Catalan use in the classroom. Using a qualitative methodology, a total of seven teachers were interviewed from three different schools in the Barcelona metropolitan area. Results showed that weak language policy from the school forces teachers to negotiate language use with practices that are inconsistent and ineffective. Nevertheless, all the teachers unanimously supported Catalan language-in-education policies and promoted bilingualism and multilingualism.

 

Amal Chugri Zaitouni Meddane (TFG, UPF)

L’arab marroquí de les noies de Catalunya: el perquè d’una realitat sociolingüísticament heterogènia

En una societat multilingüe com la catalana, les joves d’origen marroquí presenten un repertori lingüístic variat, amb llengües del país d’origen, de la societat d’arribada i d’estrangeres. D’entre aquestes, l’àrab marroquí és l’objecte central d’aquest estudi, per tal d’ampliar l’escassa recerca que hi ha sobre l’adquisició i transmissió de la llengua entre els membres d’aquest col·lectiu. Per entendre quins factors propicien i dificulten el manteniment o l’adquisició de la llengua s’han enquestat dos grups de noies d’origen marroquí: deu nascudes a Catalunya, i disset que van venir a la comunitat autònoma en la infància o preadolescència. També s’ha estudiat la relació entre les actituds lingüístiques i la construcció de la identitat gràcies a cinc entrevistes etnogràfiques semidirigides. A través d’una metodologia qualitativa i descriptiva s’han respòs les dues preguntes de recerca a l’anàlisi, que mostra que hi ha set factors que influeixen, positivament o negativament, en l’adquisició i transmissió de la llengua: 1) La transmissió lingüística intergeneracional inversa —quan les filles transmeten la llengua o les llengües als progenitors, 2) la relació amb la família del Marroc, 3) l’escolarització en edats primerenques, 4) l’exposició i producció en àrab marroquí, 5) la generació immigrant, 6) el rol tradicional de les mares, i 7) la jerarquia entre els germans. Les dades també mostren que les noies es posicionen de diferents maneres pel que fa a la seva identitat, a més, destaca una actitud positiva envers el manteniment de l’àrab marroquí per part de les que s’identifiquen amb la llengua. En darrer terme, l’estudi ha servit per explicar i donar a conèixer als lectors la situació sociolingüística de les joves a Catalunya.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Activitats programades
  • No hi ha novetats
Pàgina del 40è aniversari
Administració