Justícia lingüística i societats mixtes: quines polítiques lingüístiques?

Llengües d’Europa

Dimarts, 20 de juny de 2017 a les 19.00 h. Sala Puig de Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme, 47, de Barcelona

Elvira Riera
Universitat Pompeu Fabra, Grup de Recerca en Teoria Política

 

Les teories contemporànies sobre la justícia lingüística s’han desenvolupat majoritàriament en el marc del liberalisme igualitari, i debaten sobre com han de ser unes polítiques lingüístiques justes, que distribueixin equitativament els interessos lingüístics de les persones, tant en termes de comunicació com d’identitat, per construir societats ideals d’individus lliures i iguals. Tenen doncs un objectiu normatiu, que sorprenentment en alguns aspectes està mancat d’un fonament descriptiu prou sòlid sobre, per exemple, la interrelació entre comunicació i identitat, les característiques dels grups lingüístics o els mecanismes de tria lingüística, que en canvi la sociolingüística ha tractat àmpliament.

Una realitat poc tinguda en compte per aquestes teories és la de les societats lingüísticament mixtes, en què conviuen diferents grups lingüístics que no poden ser separats territorialment, i entre les quals Catalunya representa un dels casos més significatius de les democràcies occidentals. En aquestes societats, amb índexs elevats de diversitat de llengües inicials i de bilingüització, les polítiques lingüístiques hi resulten particularment rellevants perquè poden influir en el comportament d’una població que tendeix a tenir habilitats i identitats lingüístiques força dúctils.

En aquesta presentació es posaran en relació els conceptes de justícia lingüística i de societat mixta i se suggerirà una proposta de polítiques lingüístiques justes per a aquestes societats d’acord amb els debats actuals. La presentació té diversos objectius: en primer lloc, acostar els plantejaments de la teoria política als de la tradició sociolingüística catalana, i identificar aspectes en què seria desitjable una recerca transdisciplinària; en segon lloc, situar la singularitat de l’àrea lingüística catalana (en termes de mescla lingüística) en una perspectiva comparada amb altres democràcies occidentals; i, finalment, afavorir una reflexió sobre els reptes de les polítiques lingüístiques a Catalunya plantejats per les importants transformacions socials i polítiques de les últimes dècades.

Taula Rodona: la recerca que necessitem

2 de juny de 12 a 14 h
Sala Pere i Joan Coromines. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Podeu seguir l’acte en directe a http://videoteca.iec.cat/directe.asp.

Des de la Societat Catalana de Sociolingüística ens proposem contribuir a augmentar la connexió entre el món acadèmic i els professionals que treballen directament en temes relacionats amb la sociolingüística i la planificació lingüística, amb l’objectiu d’afavorir una recerca sociolingüística més aplicada i directament útil per als projectes de planificació i política lingüística que es volen emprendre.

A llarg termini,  ens agradaria facilitar la creació de partenariats entre els grups de recerca i entitats, institucions i empreses per tal d’impulsar projectes de forma conjunta i col·laborativa.

La taula rodona La recerca que necessitem vol ser un punt de partida en el diàleg necessari i imprescindible entre els professionals de la planificació lingüística (professors, assessors lingüístics, gestors i dinamitzadors, entre d’altres) i els acadèmics.

Participants

Benvinguda: Teresa Cabré, Presidenta de la Secció Filològica de l’IEC
Moderador: Joan Pujolar, president de la SOCS
– David Casals, responsable de Dinamització dels Serveis lingüístics de la Universitat de Barcelona
– Alba Conesa, directora de Formació i Foment del Consorci per a la Normalització Lingüística
– Jordi Pere i Mas, responsable del Servei de Planificació Lingüística del Departament de Salut
– Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

Fila 0 amb representants institucionals i acadèmics dels diferents àmbits de recerca sociolingüística.

 

Conferència: El tàtar de Crimea: situació i perspectives

Dijous, 27 d’abril de 2017 a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47 de Barcelona

Miquel Cabal Guarro

Universitat de Barcelona

El conflicte russoucraïnès dels darrers anys ha tingut un dels escenaris principals a la península de Crimea. La primavera de 2014, després d’una invasió silenciosa, Crimea va passar a formar part de la Federació Russa. Els tàtars de Crimea, descendents de la població indígena que va ser deportada en massa a l’Àsia Central per ordre de Stalin l’any 1944, van témer una regressió en els drets lingüístics i nacionals que havien aconseguit recuperar d’ençà que van iniciar el retorn massiu a la península en la dècada de 1990. A partir de dades pròpies i oficials, farem un esbós de la situació sociolingüística del tàtar de Crimea i mirarem d’avaluar quines perspectives de futur se li presenten, especialment en matèria educativa, en una Rússia que exhibeix un comportament erràtic envers les minories nacionals.

 

 

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració