The Crucible of Ambition: Alternative Visions for Welsh

15 de març de 2018 a les 18:30

Espai Avinyó

Carrer d’Avinyó, 52 

Colin H. Williams

Universitats de Càrdiff i de Cambridge

Format en Geografia, Colin Williams ha treballat a la Multicultural History Society of Ontario, a Toronto. El 1993 fou nomenat Professor de recerca a l’Escola de Gal·lès, Universitat de Cardiff. El 2015 fou nomenat professor visitant al St Edmund’s College, de Cambridge, on s’especialitza en aspectes de pau i conflictes, drets humans, relacions amb les minories i desenvolupament de polítiques comparades en multilingüisme i multiculturalitat. Els seus principals interessos acadèmics són la Sociolingüística i la Política Lingüística en Societats Multiculturals, les Relacions Ètniques i Minoritàries i la Geografia Política.

A l’abril de 2000, l’Assemblea Nacional per a Gal·les el va nomenar per ser membre del Consell de la Llengua Gal·lesa. El maig de 2013 va ser elegit membre de la Societat d’Aprenents de Gal·lès. És catedràtic honorari d’estudis cèltics a la Universitat d’Aberdeen i a la Universitat de les Terres Altes i les Illes (University of the Highlands and Islands).

This presentation will deal with three issues related to the future of the Welsh language, but will have implications for other language regimes in Europe.

The first is the relationship between the promotion of the language and the regulation of its use through statutory language schemes and language standards, which establish expectations and duties but not absolute rights.

The second issue will examine the challenges involved in realising the Welsh Government’s ambition to produce a million Welsh speakers by 2050.

The third issue concerns the current radical government proposals as to how best to organise the delivery of an Official Language Strategy in an uncertain future where new commercial pressures, increased multiculturalism and the impact of Brexit all generate new actors, discourses and relationships.

La transmissió lingüística intergeneracional. Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 27

Dimarts 19 de desembre, a les 19h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 27 de la revista dedicat al tema de la transmissió lingüística. Seguiran les intervencions de dues de les autores d’aquesta publicació, que explicaran les seves aportacions a la temàtica.

 

 

 

 

 

 

Pere Comellas

La transmissió lingüística intergeneracional en espais majoritàriament catalanòfons: el cas d’estudiants al·loglots al Berguedà i les Terres de l’Ebre

Aquesta presentació, basada en la recerca i el text publicat conjuntament amb M. Carme Junyent, Montserrrat Cortès-Colomé, Mònica Barrieras, Alícia Fuentes-Calle, explora la transmissió lingüística intergeneracional d’una mostra d’estudiants de secundària i batxillerat de dues zones de Catalunya caracteritzades per una alta presència del català com a llengua inicial i d’ús. Sobre la base d’un qüestionari distribuït entre alumnes d’origen migrant, es compara la llengua que parlen els pares entre si i la llengua que declaren els informants com a inicial per tal de determinar si hi ha indicis de substitució. Així mateix, es compara la llengua inicial declarada amb la llengua d’identificació per tal de detectar possible interrupció de la transmissió.

Júlia Llompart Esbert

La transmissió lingüística intergeneracional inversa : quan fills i filles ensenyen llengua als progenitors

La realitat sociolingüística del context català s’ha vist modificada, especialment a partir dels anys noranta, per l’arribada de persones d’arreu del món. Actualment, alguns espais urbans de la ciutat de Barcelona entren en el paradigma de la superdiversitat. Les llengües d’origen de les poblacions que els configuren solen ser transmeses en família. En canvi, la transmissió lingüística del català a infants i adolescents s’assegura sobretot des de l’escola, mentre que el castellà és adquirit, per part d’infants, joves i adults, especialment en els contextos socials en què aquesta llengua és emprada com a llengua franca. L’anàlisi de les dades d’un estudi etnogràfic, realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Barcelona, obre nous interessos de recerca: l’activitat de mediació interlingüística intergeneracional i l’activitat de suport a l’aprenentatge del castellà com a possibles vies per a la transmissió lingüística intergeneracional «inversa» (de filles i fills a progenitors). Això porta a ampliar el concepte de transmissió lingüística intergeneracional de manera que inclogui la bidireccionalitat.

 

Nous talents en Sociolingüística catalana (4)

Data i hora: dilluns 11 de desembre de 2017, 17.30 h – 19 h
Lloc: Sala de professors de Filologia (Edifici Josep Carner), Universitat de Barcelona (entrada per carrer Aribau)

La SOCS segueix la sèrie iniciada ell 2014 de sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió, organitzada amb la col·laboració del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, es presentaran els treballs següents:

 

Martí Cortadellas (TFG, UB)

La transmissió del català en un barri de Badalona

Aquest estudi té la finalitat de descriure els usos lingüístics de l’alumnat de segon cicle de secundària d’una escola concertada del barri badaloní d’Artigues. La descripció d’aquests usos lingüístics ha de permetre detectar si, entre aquests estudiants, s’està produint un procés de substitució lingüística del català pel castellà, que és la llengua que predomina a l’entorn de l’escola. Per tal de poder contestar aquesta qüestió, s’ha demanat a una mostra de vuitanta-dos individus que detallin quins son els seus usos lingüístics actuals, quines llengües inicials van tenir de petits i com han evolucionat els usos lingüístics de diferents generacions de la seva família. A banda d’elaborar un diagnòstic de l’estat de salut que la llengua catalana té en aquests barris, l’anàlisi de les dades obtingudes també ajudarà a entendre els factors -com per exemple, la influència del context sociolingüístic o les ideologies lingüístiques que motiven la tria de llengua de transmissió Inter generacional.

 

Gerard Català Parera (TFG, UdL)

Sis supòsits constitucionals d’oficialitat lingüística per a Catalunya

El Procés independentista ha accentuat en la societat catalana el debat de l’oficialitat de llengües; concretament, un dels grans dilemes és si el castellà hauria de gaudir o no d’oficialitat en la Constitució del futur país. Malauradament, i per una qüestió d’urgències, el debat s’està gestant més a l’ombra de rèdits polítics que no pas de raons sociolingüístiques. Aquest estudi recull sis supòsits constitucionals en matèria de llengües per a Catalunya i intenta valorar-ne l’impacte real, no pas des del punt de vista ideològic, sinó des dels punts de vista tècnic −eficàcia, o no, per normalitzar el català i l’occità− i ètic −grau de respecte als drets lingüístics dels castellanoparlants.

 

Berta Moya Avilés (TFG, UPF)

Anàlisi sobre la variació fonètica del registre informal en Llengua de Signes Catalana

Si les paraules catalanes detectar i enxampar tenen el mateix signe en llengua de signes catalana (LSC), com es diferencia el registre formal i informal? En llengua de signes catalana, com en altres llengües de signes, hi ha molt poca informació en relació a la variació de registre. Així doncs, aquest treball s’ha centrat en analitzar i descriure quines són les característiques lingüístiques de l’LSC que varien segons al registre.

Els pocs estudis que s’han elaborat en aquest camp en altres llengües de signes es basen en criteris gramaticals, però en cap cas s’ha estudiat la variació en la fonètica. Cal destacar que de la mateixa manera que les paraules estan formades per fonemes, tots els signes estan formats per cinc paràmetres formatius. Es tracta de les unitats mínimes de significat de les llengües de signes, que són la configuració de la mà i els dits, el moviment, l’orientació del palmell i els dits, el lloc d’articulació i tota aquella sèrie de moviments articulats amb la cara, el cap i el tors, anomenats marcadors no manuals.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquest estudi ha estat observar i definir quin d’aquests paràmetres que tot just acabem d’anomenar varia en funció del to del discurs; és a dir, quina és la variació fonètica segons la varietat funcional en LSC. Per a realitzar aquest treball, s’ha analitzat un vídeo en LSC representatiu del registre informal. Es tracta d’un capítol de la sèrie en LSC emesa per internet anomenada Peixos. S’ha analitzat el registre a partir de criteris fonètics. S’han extret imatges del vídeo del capítol de tots aquells signes que han patit variació en la seva producció. Aquestes imatges s’han presentat acompanyades d’altres que mostren els mateixos signes amb la seva producció en contextos formals, amb l’objectiu d’observar en què consisteix exactament la variació. Per a dur a terme aquesta contraposició, s’han cercat tots aquells signes que varien en la seva producció original al canal de televisió en LSC Webvisual2, atès que és una plataforma on hi ha discursos representatius del registre formal.

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració