Joan Costa Carreras, premi Modest Reixach 2018 de Sociolingüística

Joan Costa Carreras és professor titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i ha participat de forma destacada en la formació i l’avaluació d’assessors lingüístics. És coautor, amb Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, del Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos (coeditada per Eumo Editorial, Rosa Sensat, i la UPF), obra de referència imprescindible per a la redacció i l’edició de textos de registres formals d’estil general). També coordinà, amb Neus Nogué Serrano, la publicació del
Curs de correcció de textos orals i escrits : pràctiques autocorrectives.

En aquesta edició del Premi Modest Reixach, s’ha premiat el treball següent de Joan Costa:

Costa, Joan. Sobre el “marc de condicions sociolingüístiques favorables” per a la implantació de la normativa lingüística catalana. Caplletra. Revista Internacional de Filologia. 2016;61:125-54. DOI: 10.7203/caplletra.60.8451

Enllaç permanent: http://hdl.handle.net/10230/27451

Resum: Aquest treball pretén desplegar conceptualment la unitat lèxica marc de condicions sociolingüístiques favorables proposada per F. X. Vila, M. Nogué i I. Vila a fi que sigui acadèmicament operativa per analitzar quins són els factors que afavoririen la implantació de la normativa. Per fer-ho partirem, entre altres, d’una concepció àmplia de la «sociolingüística catalana» i de treballs nostres. A partir d’aquesta concepció, analitzarem quins factors podrien afavorir la implantació de la normativa. I ho farem seguint les fases que normalment segueix la implantació de les normes: codificació (incloent-hi la selecció), difusió, i implantació o no implantació. Dins de cada una de les fases, d’una manera temptativa, classificarem de més a menys rellevants aquests factors. Al final s’hi ofereix una visió general de quines disciplines són més rellevants per analitzar el grau d’implantació de la normativa.

La nostra més sincera felicitació al nostre col·lega, que podem veure en la cerimònia de lliurament de premis del passat 20 d’abril

 

The Crucible of Ambition: Alternative Visions for Welsh

15 de març de 2018 a les 18:30

Espai Avinyó

Carrer d’Avinyó, 52 

Colin H. Williams

Universitats de Càrdiff i de Cambridge

Format en Geografia, Colin Williams ha treballat a la Multicultural History Society of Ontario, a Toronto. El 1993 fou nomenat Professor de recerca a l’Escola de Gal·lès, Universitat de Cardiff. El 2015 fou nomenat professor visitant al St Edmund’s College, de Cambridge, on s’especialitza en aspectes de pau i conflictes, drets humans, relacions amb les minories i desenvolupament de polítiques comparades en multilingüisme i multiculturalitat. Els seus principals interessos acadèmics són la Sociolingüística i la Política Lingüística en Societats Multiculturals, les Relacions Ètniques i Minoritàries i la Geografia Política.

A l’abril de 2000, l’Assemblea Nacional per a Gal·les el va nomenar per ser membre del Consell de la Llengua Gal·lesa. El maig de 2013 va ser elegit membre de la Societat d’Aprenents de Gal·lès. És catedràtic honorari d’estudis cèltics a la Universitat d’Aberdeen i a la Universitat de les Terres Altes i les Illes (University of the Highlands and Islands).

This presentation will deal with three issues related to the future of the Welsh language, but will have implications for other language regimes in Europe.

The first is the relationship between the promotion of the language and the regulation of its use through statutory language schemes and language standards, which establish expectations and duties but not absolute rights.

The second issue will examine the challenges involved in realising the Welsh Government’s ambition to produce a million Welsh speakers by 2050.

The third issue concerns the current radical government proposals as to how best to organise the delivery of an Official Language Strategy in an uncertain future where new commercial pressures, increased multiculturalism and the impact of Brexit all generate new actors, discourses and relationships.

La transmissió lingüística intergeneracional. Presentació de Treballs de Sociolingüística Catalana 27

Dimarts 19 de desembre, a les 19h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (C. Carme 47, Barcelona)

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 27 de la revista dedicat al tema de la transmissió lingüística. Seguiran les intervencions de dues de les autores d’aquesta publicació, que explicaran les seves aportacions a la temàtica.

 

 

 

 

 

 

Pere Comellas

La transmissió lingüística intergeneracional en espais majoritàriament catalanòfons: el cas d’estudiants al·loglots al Berguedà i les Terres de l’Ebre

Aquesta presentació, basada en la recerca i el text publicat conjuntament amb M. Carme Junyent, Montserrrat Cortès-Colomé, Mònica Barrieras, Alícia Fuentes-Calle, explora la transmissió lingüística intergeneracional d’una mostra d’estudiants de secundària i batxillerat de dues zones de Catalunya caracteritzades per una alta presència del català com a llengua inicial i d’ús. Sobre la base d’un qüestionari distribuït entre alumnes d’origen migrant, es compara la llengua que parlen els pares entre si i la llengua que declaren els informants com a inicial per tal de determinar si hi ha indicis de substitució. Així mateix, es compara la llengua inicial declarada amb la llengua d’identificació per tal de detectar possible interrupció de la transmissió.

Júlia Llompart Esbert

La transmissió lingüística intergeneracional inversa : quan fills i filles ensenyen llengua als progenitors

La realitat sociolingüística del context català s’ha vist modificada, especialment a partir dels anys noranta, per l’arribada de persones d’arreu del món. Actualment, alguns espais urbans de la ciutat de Barcelona entren en el paradigma de la superdiversitat. Les llengües d’origen de les poblacions que els configuren solen ser transmeses en família. En canvi, la transmissió lingüística del català a infants i adolescents s’assegura sobretot des de l’escola, mentre que el castellà és adquirit, per part d’infants, joves i adults, especialment en els contextos socials en què aquesta llengua és emprada com a llengua franca. L’anàlisi de les dades d’un estudi etnogràfic, realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Barcelona, obre nous interessos de recerca: l’activitat de mediació interlingüística intergeneracional i l’activitat de suport a l’aprenentatge del castellà com a possibles vies per a la transmissió lingüística intergeneracional «inversa» (de filles i fills a progenitors). Això porta a ampliar el concepte de transmissió lingüística intergeneracional de manera que inclogui la bidireccionalitat.

 

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració