Migració del FòrumSL

El Fòrum de Sociolingüística (web) és una llista de difusió per a sociolingüistes i persones interessades en aspectes de l’ús social de la llengua catalana. El FòrumSL ha migrat a Google Groups i us hi podeu subscriure lliurement.

A. Patiño-Santos: “Language in the life projects of young people in a Catalan school”

Sessió de la GREILI Lecture Series, que tindrà lloc avui dilluns 19 d’Abril a les 17.00h, a través de Google Meet. Serà a càrrec de Adriana Patiño-Santos, Associate Professor at the Department of Modern Languages and Linguistics, University of Southampton (UK). La sessió es titula Language in the life projects of young people in a Catalan school”. Trobareu més informació a l’arxiu adjunt. L’enllaç per assistir-hi telemàticament és el següent: meet.google.com/ijx-gtsz-exz

NOTA: La sessió es gravarà i penjarà al web del grup GREILI (https://www.upf.edu/es/web/greili)

CfA: The PASIFIC Fellowship Programme is open – Deadline: 30 June 2021

We would like to inform you about the PASIFIC Fellowship Programme, a particularly attractive funding opportunity for female researchers, in case you are interested.

The Polish Academy of Sciences launched the PASIFIC Fellowship Programme co-financed by the European Commission under the MSCA COFUND scheme. Its main goal is to enable 50 scientists of any nationality, with a doctoral degree or 4-year full-time research experience, to spend two years at one of the Polish Academy of Sciences institutes.
Continua llegint

University Teacher, Intercultural Communication (full-time, permanent), Jyväskylä, Finland

‘University Teacher’ in the Finnish system is a relatively junior position, focused on teaching but with the potential to progress. It’s a position often held by people during their PhD or postdoc studies. It’s permanent though (that’s what the delightfully vague “until further notice” means!). “A good command of Finnish is considered an asset.” – but this is certainly not a requirement. https://rekry.saima.fi/certiahome/open_job_view.html?did=5600&jc=12&id=000010929&lang=fi

Informacions del GRESIB

Us volem informar de les darreres novetats del GRESIB per si pot ser del vostre interès fer-ne difusió a través del vostre web o xarxes socials:

  1. Us informam que els vídeos de les sessions plenàries del  18th Old World Conference on Phonology (OCP)  ja són accessibles al nostre web a partir d’avui i durant 3 mesos (http://cdsib.uib.cat/ocp18/):
    • Kriszta Eszter Szendrői. «The acquisition of prosodic focus marking from a cross-linguistic perspective»
    • Eulàlia Bonet (Universitat Autònoma de Barcelona). «La interfície fonologia-morfologia en enclisis»
    • Silke Hamann. «Phonotactic restrictions in phonological theory: from Optimality Theory to symbolic Neural Networks»
  1. Proper seminari virtual del GRESIB:

Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears https://gresib.uib.cat/ http://cdsib.uib.cat/

L’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia: “La Sentència del Suprem: un nou retrocés per a la llengua” – Anna Arnall Duch – RLD blog

El passat 18 de desembre la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) va organitzar, amb el suport del Departament de Justícia i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia. Es tracta d’una trobada anual que té com a objectiu debatre sobre els usos lingüístics en els diversos àmbits que conformen la justícia (l’advocacia, la judicatura, la procuradoria), però en l’últim acte va defugir l’àmbit estricte de la justícia i es va centrar en la polèmica Sentència 634/2020, de 2 de juny, del Tribunal Suprem, una resolució amb efectes en àmbits més administratius que judicials, però que no deixa de repercutir en els usos lingüístics en l’àmbit jurídic general.

Recordem breument que aquesta sentència forma part d’un paquet de quatre resolucions del Tribunal Suprem (TS)[i] que resolen els recursos de cassació interposats per la Generalitat Valenciana i el Sindicat de Treballadors i Treballadores del País Valencià contra les quatre sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) del juliol de 2019[ii] que anul·laven disposicions del Decret 61/2017, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat Valenciana.

Continuar llegint… L’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia: “La Sentència del Suprem: un nou retrocés per a la llengua” – Anna Arnall Duch – RLD blog

Informacions del GELA (UB)

La Universitat d’Aveiro organitza les II Jornades en Llengües Minoritàries, que se celebraran l’octubre de 2021. S’hi poden presentar propostes de comunicació fins al 22 de juliol. Podeu trobar més informació a: http://www.varialing.eu/
Presentacions del  llibre “Els colors de la neu” el dia 13 d’abril a la llibreria Ona de Barcelona i el 28 d’abril al Foment de Girona. Més avisos a l’agenda de www.gela.cat.
Presentacions del llibre “El català: la llengua efervescent”. A l’abril serà a Sant Just Desvern (10), llibreria Alibri a BCN (14), Girona (15), Gironella (16), Terrassa (20). I, al maig Igualada (6), Sitges (14), Vilanova i la Geltrú (20) i Arenys de Mar (28).

La veu de la paciència puja un altre turó: la traducció i la representació d’Amanda Gorman – Esther Monzó Nebot – RLD blog

Source: La veu de la paciència puja un altre turó: la traducció i la representació d’Amanda Gorman – Esther Monzó Nebot – RLD blog

El 10 de març, el diari Ara publicava una notícia sobre l’elecció de traductor al català per al poema «The Hill We Climb» que la poetessa americana Amanda Gorman va llegir el 20 de gener de 2021 durant la investidura de Joe Biden com a president dels Estats Units d’Amèrica. Des de l’agència editorial que gestiona els drets intel·lectuals de Gorman, es va demanar una traductora dona amb perfil activista i, si era possible, d’ascendència afroamericana. Unes setmanes abans, la mateixa demanda per a la traducció a l’holandès del mateix poema de Gorman apareixia a The Guardian destacant que la traductora, en aquest cas, una persona blanca no binària, havia decidit deixar la traducció pels comentaris de les activistes que no entenien com una traductora no racialitzada es presentava com la «traductora ideal» per a una autora racialitzada, com havia manifestat l’editorial holandesa sobre l’autora (que no traductora) Marieke Lucas Rijneveld.

Crida d’articles per a Resercle, la revista de la Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera

Podeu consultar el primer número de la Resercle aquí.

CRIDA DE TREBALLS PER AL NÚMERO 2 DE RESERCLE (2021)

Resercle, la revista de la Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera, us convida a enviar els vostres treballs per considerar-los per a la possible publicació en el número 2 (2021).

La data límit per a la recepció de treballs per al número 2 és el 31 de maig de 2021. Per al número 3, la recepció de treballs està oberta durant tot l’any 2021. Continua llegint

La llengua catalana als municipis de Catalunya

Logo #català947#català947 és un projecte de la Direcció General de Política Lingüística per posar a disposició de les institucions, dels recercadors i de la ciutadania tota la informació sociolingüística i de política lingüística disponible de cada municipi de Catalunya.

Pots utilitzar el cercador per accedir als informes de cada municipi, que pots filtrar pel topònim municipal, pel nom de la comarca i per l’àmbit territorial. També pots accedir al fitxer amb totes les dades i a la descripció de l’algoritme de conversió de dades a text.

S’hi pot consultar també la informació relativa als municipis de l’Aran, que se centra principalment en l’aranès i s’oferirà, ben aviat, en una interfície pròpia.

Més informació

‘Diàlegs de País. Pel futur de l’ús social del català ‘

Source: ‘Diàlegs de País. Pel futur de l’ús social del català ‘

‘Diàlegs de País. Pel futur de l’ús social del català ‘

Dilluns 29 de març a les 19:00 h a l’Auditori del Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca del Penedès (la Sala Cabanyes de Mataró (Rambla de Nostra Senyora, 6). Les portes s’obriran a les 18:30h.
El quart ‘Diàleg de País’ comptarà amb la participació de:
  • Xavier Vila , Llicenciat en Filologia Catalana per la UB, doctor en Lingüística i professor de sociolingüística catalana de la UB.
  • Marina Massaguer , sociolingüista de la UOC i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB.
  • Víctor Corona , doctor en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la UAB
  • El debat serà moderat per la periodista Rita Marzoa.

    “Perspectives sobre la producció i l’input del vocabulari en aprenents plurilingües i bilingües d’anglès com a llengua estrangera”.

    Seminari en línia de la xarxa temàtica EDUPLUS: “Perspectives sobre la producció i l’input del vocabulari en aprenents plurilingües i bilingües d’anglès com a llengua estrangera”.
    Organitza: grup de recerca GLAUR.
    25 de març, 17.00 – 18.15 h.
    Podeu veure més informació i apuntar-vos aquí.

    Seminari CUSC-UB: M. Massaguer i A.Flors-Mas sobre aprenents de català reeixits

    El pròxim seminari del CUSC serà divendres 26 de març. Com ja és habitual, serà en format virtual, a les 12h. Aquesta vegada, comptarem amb Marina Massaguer i Avel·lí Flors-Mas, investigadors del CUSC, que ens parlaran dels contextos, les motivacions i les estratègies dels aprenents de català reeixits. Podreu accedir a la sessió en línia des d’aquest enllaç de BB Collaborate. Aprofitem per informar-vos que podeu consultar un resum del darrer seminari, de Sergi Morales-Gálvez sobre la seva aproximació republicana a la justícia lingüística, al blog del Seminari, a més de recuperar l’enregistrament complet al canal de YouTube del CUSC.

    S. Byrne: Independence, Language and Identity in Modern Catalonia

    Independence, Language and Identity in Modern Catalonia: A Study in Socio-Cultural and Socio-Political AllegianceThe processes associated with globalisation have seen Catalonia become an increasingly ethnolinguistically diverse region. A vibrant civic and political movement for an independence has brought a renewed urgency to questions about what it means, personally and politically, to speak or not to speak Catalan or Spanish in 21st century Catalonia. This book examines the attitudes of members of independence organisations toward the Catalan and Spanish languages against the backdrop of the independence movement. A multifaceted socio-political and socio-cultural situation is reflected in what speakers think about the languages, how they perceive them and how understanding this can reveal the complex configuration of language and identity politics. Research using focus groups and narrative interviews was conducted with members of independence organisations operating in the Catalan city of Girona. Analysis of the data reveals a diversity of attitudes toward both Catalan and Spanish, with both languages being mobilised in diverse combinations for a wide range of purposes. Qualitative methodology revealed the ways in which Catalan and Spanish are currently being practised, and the symbolic and functional role the languages play in articulating a sense of modern-day Catalan identity. Respondents indicate that, against the backdrop of the independence process in the region, globalisation and migration, bilingualism and multilingualism, have become highly valued in modern Catalonia for a myriad of different reasons. Research findings bring to the fore the complex matrix of political, ethnic and linguistic allegiance which has important implications for similar national independence situations in the rest of the world.

    La política lingüística del govern valencià (2015-2019) – Cristòfol Badenes Goterris – RLD blog

    El resultat de les eleccions autonòmiques valencianes de 2015 va provocar un canvi en els partits que ocupaven el govern. Aquest, després de 20 anys de domini conservador, va passar a estar integrat per una coalició de forces progressistes favorables al foment i ús del valencià. El nou executiu, conegut com I Govern del Botànic, realitzà una actuació en matèria lingüística que no va aconseguir generar consensos i va ser criticada des de diferents sectors socials, per excés o per defecte. Aquest apunt mira d’esclarir quin nivell d’impuls es va donar a la llengua i quins són els objectius subjacents de la política lingüística aplicada pel govern autonòmic valencià entre 2015 i 2019.

       El context lingüístic valencià es pot definir com d’una societat diversa, on percentatges significatius de la població es poden adscriure a grups lingüístics diferents, dividits en dues zones lingüístiques: hi ha una zona amb el castellà com a llengua pròpia, la qual inclou la majoria de comarques de l’interior i representa un 10% de la població valenciana i la zona anomenada valencianoparlant, on trobem una llengua expansiva −el castellà−, la presència de la qual va en augment en diferents àmbits, i una llengua recessiva −el valencià o català

    Continuar llegint… La política lingüística del govern valencià (2015-2019) – Cristòfol Badenes Goterris – RLD blog

    Administració