Publicitat nova edició del curs dels discursos (2022-2023) (CUSC-UB)

Està oberta la preinscripció al curs «Els discursos sobre la promoció del català: perspectives i argumentaris», organitzat pel CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, i que està reconegut com a certificat d’extensió universitària per la Universitat de Barcelona (3 crèdits ECTS).
Es tracta d’un curs virtual que se celebrarà entre el 30 de setembre de 2022 i el 9 de juny de 2023 i que té com a objectiu proporcionar un coneixement específic sobre els discursos que s’utilitzen en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana i dotar els participants de capacitat de resposta argumentativa. El curs s’orienta a diferents perfils de destinataris, entre els quals destaquen els tècnics de normalització lingüística o els docents de primària i secundària, i compta amb un professorat amb un ampli i reconegut bagatge teòric i acadèmic.
Podeu trobar més informació al web del curs, i podeu fer-hi la preinscripció fins al 30 de juny en aquest enllaç.

Pròxim seminari CUSC: Eva Codó i Avel·lí Flors. Igualtat i desigualtat lingüística en contextos multilingües.

El proper seminari del CUSC serà divendres 17 de juny a les 12h, en línia. Aquesta última sessió del curs serà a càrrec d’Eva Codó, professora agregada del Departament de Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Avel·lí Flors-Mas, professor lector del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona i investigador del CUSC-UB, que ens parlaran de la seva recerca sobre igualtat i desigualtat lingüística en contextos multilingües i, concretament, compartiran amb nosaltres resultats preliminars sobre Catalunya. Podreu accedir-hi des d’aquest enllaç de Zoom.  Aprofitem per recordar-vos que podeu recuperar la darrera sessió del Seminari d’aquest curs 2021-2022, a càrrec de Montserrat Sendra, al nostre canal de Youtube. Com sempre, el seminari és gratuït i obert al públic. Us hi esperem i aprofitem per desitjar-vos molt bon estiu!

CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació.

Diàlegs sociolingüístics IV: Llengua gènere: 20 de juny

Diàlegs sociolingüístics IV: Llengua gènere, 20 de juny de 2022, a les 18 hores. Marta Roqueta i Josep Soler  

En el darrers anys, a Catalunya s’ha obert un debat al voltant de com anomenar les persones, per defugir, d’una banda, el masculí “genèric” i, de l’altra, el binarisme quan la gent no s’identifica ni com a home ni com a dona. Des de finals dels anys 70 del segle passat, el gènere ha estat objecte de discussió per denunciar el sexisme lingüístic i les relacions de dominació que el llenguatge reflecteix.  Des d’aquesta perspectiva, s’ha mostrat que les llengües no són només eines de comunicació sinó sobretot instruments de construcció de la societat i, per tant, del gènere. L’eclosió social de noves identitats que posen en qüestió la binarietat de sexes ha fet trontollar les categories gramaticals en cercar d’altres maneres de denominar aquesta pluralitat. De fet, el gènere es troba en intersecció amb d’altres categories socials com ara l’edat, la raça i la classe, que són objecte d’estudi des de la sociolingüística crítica.

Marta Roqueta i Josep Soler aportaran el seu punt de vista sobre aquestes qüestions en una conversa, moderada per Luci Nussbaum, que volem constructiva.

Serviran de base per al diàleg els textos següents:

Marta Roqueta:

https://www.eltemps.cat/article/14550/partal-junyent-i-el-privilegi-de-la-interpellacio

Josep Soler:

https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2021/09/16/per-una-visio-sociolinguistica-en-el-debat-de-llengua-i-genere-josep-soler/

Aquest diàleg tindrà lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (Carrer del Carme, 47)  i també es podrà seguir en línia a l’enllaç següent:

https://us02web.zoom.us/j/85857046445?pwd=dU9lNjdVQklLV1hZajNBYUlYTjFJUT09
ID de reunió: 858 5704 6445
CA: Uc9LFa

Societat Catalana de Sociolingüística

J. Solsona (tesi): Contextos educatius plurilingües a Califòrnia i Catalunya: una anàlisi de polítiques educatives, pràctiques pedagògiques, formació de mestres i equitat en programes bilingües

Més informació: Contextos educatius plurilingües a Califòrnia i Catalunya: una anàlisi de polítiques educatives, pràctiques pedagògiques, formació de mestres i equitat en programes bilingües

Solsona Puig, Jordi
Use this identifier to quote or link this thesis: http://hdl.handle.net/10803/674164
Director:Sansó Galiay, Clara; Janés i Carulla, Judit
Department/Institute:Universitat de Lleida. Departament de Pedagogia i Psicologia
Date of defense:2021-12-10
Keywords:Bilingüisme; Política educativa; Aprenentatge de llengües; Bilingüismo; Política educativa; Aprendizaje de idiomas; Bilingualism; Educational policy; Language learning
Subject(s):37 – Educació. Ensenyament. Formació. Temps lliure
Subject(s):Didàctica de la Llengua i la Literatura
Pages:162 p.
Tjsp1de1.pdf  (1.991Mb)

Abstract:

Estimacions recents afirmen que dues terceres parts dels infants del món es desenvolupen en comunitats on conviuen almenys dues llengües. Contràriament, la major part dels sistemes educatius nacionals són primordialment monolingües, imbuïts per una cultura i llengua dominants, que limiten l’equitat educativa de les minories. Així mateix, existeix un sòlid consens en la literatura al voltant de l’educació bilingüe afirmant que els programes d’enriquiment són beneficiosos per a tots els alumnes, independentment del context en què es produeixin. L’objectiu general d’aquesta tesi per compendi d’articles és analitzar els contextos educatius plurilingües de Califòrnia i Catalunya des de diferents perspectives. L’anàlisi comença amb un manuscrit que compara les polítiques educatives en relació amb el bilingüisme en els darrers cinquanta anys en aquests dos contextos altament diversos. Veritables laboratoris vius, són la plataforma adequada per extreure’n similituds, diferències i recomanacions per al present i el futur de l’educació bilingüe. Els següents tres articles compendiats aprofundeixen el principal focus d’estudi d’aquesta tesi: les pràctiques educatives dels programes d’immersió dual a Califòrnia i les repercussions en la formació de mestres. Concretament, l’anàlisi de les pràctiques educatives comença amb una exploració de la creació de continguts i materials dins d’aquesta la metodologia d’enriquiment, coneguda també com a aprenentatge integrat de contingut i llengües estrangeres (AICLE). Els resultats de l’anàlisi mostren la necessitat d’una coordinació i retroalimentació constant entre els mestres implicats en la instrucció, per la qual cosa es presenta un model teòric de col·laboració docent basat en la planificació conjunta, pràctiques pedagògiques compartides, avaluació exhaustiva i una retroalimentació interdisciplinària. Una altra pràctica educativa analitzada és la inclusivitat lingüística pel que fa a les diferents varietats i registres dels estudiants de programes d’immersió dual. D’aquest estudi se’n desprèn que una instrucció lingüísticament no inclusiva afecta negativament l’aprenentatge i la formació de la identitat dels parlants de les llengües minoritàries i limita la riquesa de les expressions culturals i lingüístiques necessàries a l’aula plurilingüe. Un tercer conjunt de pràctiques educatives estudiades són les d’instrucció digital en la immersió dual. Aquesta anàlisi mostra les potencialitats de la tecnologia per rebaixar el filtre afectiu de l’alumne, per diversificar i personalitzar l’accés al contingut a distància i als continguts multimèdia en diferents llengües. Tanmateix, es plantegen les limitacions que representa la instrucció virtual plurilingüe pel que fa al paper de les llengües dominants en les plataformes digitals, al diferent accés a la tecnologia a causa de la bretxa digital, a la reducció de l’aprenentatge vicari entre iguals, a l’escassa immediatesa i espontaneïtat dels intercanvis lingüístics mediats per la tecnologia, i a les restriccions en les interaccions socials entre família i escola. Per tal de compensar aquestes limitacions, s’ofereix un model teòric d’instrucció digital basat en l’equitat que abasta cinc dimensions: lingüística, tecnològica, de contingut, social i pedagògica. En tots els casos es pren com a referència una perspectiva equitativa de l’educació, a més de fer-ne extensives les implicacions i recomanacions per a la formació de mestres bilingües.

El model lingüisticoeducatiu de les Illes Balears a la cruïlla – Antoni Llabrés Fuster – RLD blog

Autoria: Clara Soler Chopo. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El passat dia 22 de febrer el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació (BOIB núm. 38, de 17 de març), que dedica el títol VI (art. 135-138) a regular el model lingüístic escolar que ha de regir en el sistema educatiu balear. Es pretén (d’aquesta idea es parteix a l’exposició de motius) donar continuïtat a un model que no té arrel estatutària (tant l’Estatut de 1983 com el de 2007 només fan referència a la competència exclusiva autonòmica per a l’ensenyament de la llengua pròpia), i que havia recolzat fins ara, primàriament, sobre les previsions que conté al respecte la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (LNL) i, sobretot, del seu desenvolupament reglamentari a través del Decret de mínims de 1997 –vid. infra. La LNL, que garanteix que en acabar el període d’escolarització obligatòria tots els alumnes puguin emprar amb normalitat i correcció les dues llengües oficials (art. 20.1) i el reconeixement del dret d’opció lingüística en el primer ensenyament (art. 18), fixa com a objectiu fer realitat l’ús normal del català com a “vehicle usual” d’ensenyament en tots els centres docents (art. 22.1 i 2). El principi de no segregació dels alumnes en centres diferents per raons de llengua (art. 22.3) ha permès caracteritzar-lo com un model de conjunció lingüística o bilingüisme integral.[1]

Continuar llegint: El model lingüisticoeducatiu de les Illes Balears a la cruïlla – Antoni Llabrés Fuster – RLD blog

Basque as a threat, Spanish as a victim: the delegitimisation of linguistic rights through language making – Karolin Breda and Philipp Krämer – RLD blog

Autor: Hiruka. Wikimedia Commons. Llicència CC-BY-SA-4.0

Delegitimising positions towards regional languages in Spain have long been part of discourses on bilingualism and linguistic rights. Especially when laws are passed in the autonomous regions that are intended to preserve and promote language rights on the part of the minority, such positions usually become particularly visible in political debates and public media.

It is not surprising, then, that the decree for the normalisation of the use of both co-official languages in Basque institutions (179/2019 Dekretua) introduced in November 2019, aiming to guarantee the linguistic rights in the local administration, received extensive media coverage on a regional and Spain-wide level, and sparked vivid public debates about its consequences not only for the use of Basque but also for that of Castilian in the region. There were also indignant reactions from right-wing parties and organisations which perceive it as a serious threat to the hegemonic position of Castilian. Defendants of the latter often resort to arguments based on a rhetoric of “reverse discrimination” (DePalma/Teasley 2013, p.113), which goes hand in hand with a conception of language rights as individual rights that are being threatened as soon as any measures in favor of the minority language require a certain degree of accommodation from monolingual speakers of the majority language. A very striking example are the efforts of NGOs such as Hablamos Español (“We speak Spanish”), which invoke the right conferred by the constitution to lead a fully monolingual life in Spanish even in the autonomous regions.

Continuar llegint: Basque as a threat, Spanish as a victim: the delegitimisation of linguistic rights through language making – Karolin Breda and Philipp Krämer – RLD blog

Apuntes sobre la ponencia para definir las bases del acuerdo sobre el futuro sistema educativo vasco, germen de la nueva ley de educación – Paul Bilbao Sarria (Secretario General de Euskalgintzaren Kontseilua) – RLD blog

Font: Viquipèdia. Llicència CC BY-SA 3.0

El ámbito educativo está en el candelero de las políticas en las autonomías donde existe lengua propia. Es evidente que la educación es uno de los pilares en los procesos de normalización de lenguas minorizadas, en cuanto a que es una de las fuentes más productivas de neo-hablantes. Es por ello, que es uno de los primeros ámbitos en los que se incide en los procesos de normalización. En el caso del euskara también fue así, y hoy día sigue siendo uno de sus pilares, pero a su vez, es el más atacado por los sectores reacios a la normalización, como, de diferentes maneras, por ámbitos del poder ejecutivo, legislativo y judicial.

En el caso de la comunidad lingüística vasca, se está dando un debate interesante en una de las comunidades autónomas donde está establecida. Recientemente, concretamente el pleno del Parlamento Vasco, celebrado el 14 de octubre de 2021, inició el procedimiento de modificación de la Ley de la Escuela Pública Vasca actualmente en vigor (Ley 1/1993, de 19 de febrero, de la Escuela Pública Vasca). Dicho procedimiento tuvo como base una moción previa, en relación con la defensa de la libertad de elección del modelo educativo por parte de las familias. En aras de hacer una reflexión integral, el Pleno del Parlamento optó por constituir una ponencia, en el marco de la Comisión de Educación, que permita definir las bases para alcanzar un amplio acuerdo sobre el futuro sistema educativo vasco y en la cual puedan participar mediante comparecencias públicas, entre otros, expertos, agentes sociales y responsables de las administraciones.

Continuar llegint:  Apuntes sobre la ponencia para definir las bases del acuerdo sobre el futuro sistema educativo vasco, germen de la nueva ley de educación – Paul Bilbao Sarria (Secretario General de Euskalgintzaren Kontseilua) – RLD blog

En Miquel Strubell i Trueta, una vida al servei de la llengua i del país – Joaquim Torres Pla – RLD blog

Miquel Strubell i Trueta. Font: Wiquipèdia. Llicència CC BY-SA 4.0

Trajectòria familiar i personal

En Miquel, que va deixar-nos el passat 5 de març, venia d’un entorn familiar marcat profundament per la lluita en pro de la democràcia i de Catalunya, sobretot per la part del seu avi, l’eminent cirurgià Josep Trueta, que es va exiliar a Londres l’any 39 amb la seva família. Allà el Dr. Trueta va ser rebut amb els braços oberts, perquè havia inventat un mètode capaç d’evitar la infecció de les ferides de guerra, que va ser de gran utilitat durant la gran conflagració mundial que va començar poc després. Allà en Josep Trueta va participar en els grups d’exiliats que actuaven per recuperar la democràcia a Catalunya. Però també el pare d’en Miquel, l’anglès Michael Strubell, va lluitar per la democràcia, com a pilot de la RAF, durant l’esmentada segona guerra mundial. Michael Strubell va ser un d’aquells als qui es va referir Churchill en la seva coneguda frase que mai tants havien degut tant a tan pocs.

En Miquel va estudiar psicologia a Oxford, a Londres i a Barcelona, i va tenir una intensa activitat com a gestor de política lingüística, així com a assessor o coordinador en aquest camp de diversos informes encarregats per diferents institucions, moltes d’elles d’àmbit internacional. També va tenir una activitat docent, amb diversos càrrecs, a la Universitat Oberta de Catalunya, i va ser un autor prolífic de temes relacionats amb la sociolingüística, la política lingüística i la lluita per les reivindicacions nacionals de Catalunya. A més, va ser un activista incansable i insubornable en aquests camps.

Continuar llegint: En Miquel Strubell i Trueta, una vida al servei de la llengua i del país – Joaquim Torres Pla – RLD blog

Recull d’esdeveniments (Mercator Network)

Més informació: Mercator Network Newsletter May 2022

9-10 June 2022, Groningen (Netherlands)
International Linguistics Conference TABU
Organised by Center for Language and Cognition from the University of Groningen


16-17 June 2022, Budapest (Hungary)
Rules and incentives in language policy and planning: Economic, legal, and sociolinguistic approaches
Organised by research group ‘Economics, Policy Analysis and Language’ (REAL)


16-17 June 2022, Rēzeknes (Latvia)
International Academic Conference ‘Regional Languages in Education: from Literature towards Literacy’
Organised by Rēzekne Academy of Technologies


20-24 June 2022, Leeuwarden (Netherlands)
Summer School on Cultural & Linguistic Diversity: Diversity Management for Social Justice
Organised by University of Groningen


22-24 June 2022, Granada (Spain)/ online
International Conference ‘Future Challenges in Early Language Learning and Multilingual Education (ELLME2022)
Organised by Universidad de Granada


22-25 June 2022, online
17th International Conference of Language and Social Psychology (ICLASP17)
Organised by the Hong Kong Polytechnic University


27-29 June 2022, Warsaw (Poland)
World Congress of Modern Languages and the Annual Conference of the Polish Association of Modern Languages
Organised by the International Federation of Language Teacher Associations, the Polish Association of Modern Languages and the Faculty of Modern Languages, University of Warsaw


30 June – 1 July 2022, Oldenburg (Germany)
Small languages, big ideas (SLBI)

Organised by the Universities of Oldenburg and Groningen


13-16 July 2022, Ghent (Belgium)
Sociolinguistics Symposium 24 – Inside and beyond binaries
Organised by Ghent University


4-5 August 2022, Tromsø (Norway)
4th International Symposium on Bilingual and L2 Processing in Adults and Children
Organised by the University of Tromsø – The Arctic University of Norway


8-12 August 2022, Koblenz (Germany)
39th International LAUD Symposium ‘Multilingualism in Africa: Language contact, endangerment and cultural conceptualisation’
Organised by the University of Koblenz-Landau


25-27 August 2022, online
The Multidisciplinary Approaches in Language Policy and Planning Online Conference (LPP 2022)

Hosted by the McGill University’s Faculty of Education in Montréal (Canada)


29-31 August 2022, Stornoway, Isle of Lewis (Scotland)
Soillse International Conference on Rooting Minority Language Policy in the Speaker Community
* Call for Papers: deadline extended > 20 May 2022
Hosted by Soillse, University of the Highlands and Islands


13-16 September 2022, Leeuwarden (Netherlands)
2nd Conference on Frisian Humanities
Organised by Fryske Akademy, Mercator, NHLStenden, the University of Groningen, and RuG/Campus Fryslân


13-16 September 2022, Girona – Perpinyà (Spain/ France)
III International Conference on Revitalisation of Indigenous and Minoritized Languages
Organised by Universitat de Girona, Université de Perpignan – Via Domitia et Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage


15-17 September 2022, Zagreb (Croatia)
12th International Conference on Third Language Acquisition and Multilingualism
Organised by University of Zagreb


6-7 October 2022, Joensuu (Finland)
International Conference on Multilingual Awareness and Multilingual Practices
* Call for Papers is open (Deadline 15 July)
Organised by University of Eastern Finland


26-30 June 2023, Sydney (Australia) – Hybrid conference
International Symposium on Bilingualism (ISB14)
* Call for Symposia and Papers is open
Organised by Macquarie University


17-21 July 2023, Lyon (France)
AILA 2023
* Call for Symposia and Papers is open
Organised by ENS de Lyon

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 77 – RLD blog

Logotip Revista Llengua i Dret

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 77 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb cinc articles aplegats sota el títol Llengua i COVID-19. El número també inclou tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; una nota; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número, que ha estat coordinada per Eva Pons Parera i Esther Monzó Nebot, analitza l’impacte que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 en l’ús de les llengües, i especialment en la comunicació institucional. La secció inclou un estudi sobre l’avaluació de les pràctiques comunicatives a Irlanda durant la pandèmia; un estudi sobre l’impacte de la pandèmia en la comunitat sorda, i en particular en les llengües de signes catalana i espanyola; un estudi sobre la creativitat lèxica en català, pel que fa a la terminologia i la neologia; un estudi sobre la legitimació del discurs coercitiu durant la pandèmia a Austràlia, i un estudi sobre l’ús de les llengües de la immigració en les estratègies comunicatives de les institucions catalanes. A més, la nota que es publica en aquest número tracta sobre l’impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes.

La secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic inclou un estudi sobre la transcripció de corpus judicials orals, un estudi sobre les traduccions indirectes a través de l’anglès entre el serbi i l’albanès, i un estudi sobre les identitats i els rols dels intèrprets indígenes en el sistema peruà.

Finalment, aquest número conté catorze cròniques legislatives i jurisprudencials, amb novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les recensions, les obres que s’analitzen són: Family Multilingualism in Medium-Sized Language Communities d’Albert Bastardas-Boada, Emili Boix-Fuster, Rosa Torrens-Guerrini; Diccionari de l’activitat parlamentària, del Parlament de Catalunya, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, i el Centre de Terminologia TERMCAT; i Molt a favor. 57 propostes i un pacte per la llengua de Magí Camps, Míriam Martín Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas, Pau Vidal, Enric Gomà.

Avancem, a continuació, els continguts dels estudis i notes del número amb els títols i els resums de cada text.

Continuar llegint: Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 77 – RLD blog

II Escola d’Estiu de Lingüística Catalana (EDELC 2022)

L’Escola d’Estiu de Lingüística Catalana tindrà lloc a la Universitat d’Oxford del 7 al 10 de setembre de 2022. Els organitzadors de la segona edició de l’EDELC són l’Institut Ramon Llull, la Universitat d’Oxford, la Universitat Queen Mary de Londres i la Universitat de Cambridge, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears.

L’objectiu de l’EDELC és oferir formació en lingüística catalana a estudiants de grau i de postgrau que vulguin completar el seu coneixement en aquest camp, amb atenció especial a estudiants d’universitats de fora del domini lingüístic català que tinguin interès en la llengua catalana o ja n’hagin començat a investigar algun aspecte. A més, inclourà un espai de tutories i un espai destinat a la presentació de treballs que estiguin duent a terme els estudiants, la qual cosa afavorirà la interacció directa amb els especialistes. D’aquesta manera es facilitaran les col·laboracions, les cotuteles i la creació d’una xarxa de suport en estudis lingüístics sobre la llengua catalana. Amb l’objectiu de fomentar la investigació en aquest àmbit es lliurarà el II Premi Aina Moll al millor treball presentat, convocat per la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears com a reconeixement a la figura d’aquesta filòloga i lingüista.

En aquesta segona edició l’EDELC comptarà amb la participació del professor Max Wheeler com a ponent convidat.

Més informació: EDELC – Escola d’Estiu de Lingüística Catalana

Proyecto 16: Cuestiones lingüísticas en relación con la diáspora latinoamericana (ALFAL)

I am writing to announce an upcoming conference that I am organizing with Victor Fernández-Mallat and Adriana Patiño. As a part of the Asociación de Lingüística y Filología de América Latina (ALFAL), I co-organize Proyecto 16: Cuestiones lingüísticas en relación con la diáspora latinoamericana. The ALFAL, an international academic community, meets every three years, but on the off-years, some projects host what are called “ALFALitos.” With that, I invite you and your students to submit an abstract to ALFALito 2022, which will be held from September 29th to October 1st at UIUC. The theme of the conference is “Mobility of people and their linguistic practices: Sociolinguistic, grammatical, and language contact approaches.” To promote a multilingual environment, abstracts may be submitted in Spanish, Portuguese, or English, and the accepted papers may be presented in either of those languages as well. Additionally, this conference will be held in conjunction with a professional development workshop on linguistic diversity and sociolinguistic applications in the classroom for local Champaign-Urbana K-12 public school teachers. All conference attendees will be welcome to attend and participate in the workshop. For future updates regarding the conference, please check our Facebook at facebook.com/DiasporaLing and/or our Twitter @DiasporaLing.

Entrevista a Miquel Àngel Pradilla – Revista Saó

«El valencià va fent el seu camí, ple d’obstacles»

«Evitar el conflicte no pot ser una actitud que porte la llengua al precipici»

«El valencià té el futur que els valencians voldrem que tinga»

Havíem parlat per telèfon, però, quan ens trobem al nord del país, ràpidament m’adone que estic davant una persona que et transmet que la seua formació i experiència és gran, molt gran. Editor d’Onada, catedràtic de Sociolingüística Catalana a la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’IEC, treballador i estudiós permanent de la llengua, parla amb calma d’una de les coses que, de segur, han marcat la seua vida. Utilitza les mans com per a donar més èmfasi a les seues paraules i als seus coneixements.

–Com veus, així en general, la salut del valencià al segle xxi?

La salut de la llengua catalana en la seua globalitat encaixa plenament en la consideració de llengua minoritzada, això és, una llengua que presenta una funcionalitat deficitària i no té garantida la seua reproducció. El caràcter subaltern de la llengua no és, però, homogeni. La vitalitat etnolingüística mostra una gradació territorial, on hi ha dos pols extrems: territoris amb expectatives de normalitat, tot i els dèficits sociolingüístics que mostren, i territoris amb expectatives molt avançades de substitució lingüística a mitjà termini. Les expectatives més favorables, les trobem a Andorra (el territori que ha experimentat una millora més intensa) i Catalunya; a la Catalunya del Nord i a l’Alguer, el català ho té molt magre a causa dels estralls que porta fent la interrupció massiva de la transmissió lingüística intergeneracional. En relació amb Andorra i Catalunya, voldria fer notar que es tracta de dos territoris on l’administració (el poder) ha mantingut una dinàmica de rehabilitació lingüística continuada.

Al bell mig, el valencià va fent el seu camí, ple d’obstacles, de la mà de dinàmiques glotopolítiques canviants que modifiquen l’horitzó de normalitat, encara que no aconsegueixen adaptar-lo als seus propòsits. Dit d’una altra manera, els vint anys de la dreta al poder (1995-2015) no van aconseguir residualitzar una llengua que encara forma part del paisatge comunicatiu; i el que portem de l’esquerra al poder (2015- 2022) no acaba de traure el valencià d’una atonia crònica, amb símptomes preocupants de reculada en la presència social.

A partir de les dades del SIES 2015, no tinc més remei que diagnosticar una precarietat alarmant de l’ús del valencià, subaltern absolutament de la vigoria d’una llengua castellana omnipresent. Més encara, si proposem una mirada evolutiva constatem que l’ús de la llengua es troba immers en una dinàmica clarament decreixent. D’altra banda, si avaluem els usos en funció dels diferents contextos enquestats, ens adonarem que el valencià quan surt de casa (llengua a la llar) va perdent pes, i el perd a mesura que el context perd proximitat i, per tant, identificació dels interlocutors. Podríem dir que no ens espolsem el caràcter de llengua domèstica que funciona relativament bé en l’endogrup i va perdent visibilitat en la mesura que la interacció és intergrupal.

Crec que és fonamental disposar, tan ràpidament com siga possible, d’una nova enquesta. Em consta que incorporarà l’anàlisi d’algunes variables que ens permetran una diagnosi millor.

Continuar llegint: Entrevista a Miquel Àngel Pradilla – Revista Saó

Codó (2022) The dilemmas of experimental CLIL in Catalonia

Acaba de sortir publicat un article meu sobre l’ensenyament integrat de llengua i continguts curriculars (AICLE/CLIL) a Catalunya des d’una mirada sociolingüística i crítica. A final hi ha unes reflexions sobre la política lingüística educativa a Catalunya que poden ser d’especial interès per a alguns/es de vosaltres.  La referència és: Codó, Eva (2022) The dilemmas of experimental CLIL in Catalonia, Journal of Multilingual and Multicultural Development, 43:4, 341-357, DOI: 10.1080/01434632.2020.1725525.

Notícies SPL – Abril

Pacte Nacional per la Llengua

El Pacte Nacional per la Llengua reuneix professionals de tots els sectors per consensuar estratègies de futur per al català El Departament de Cultura impulsa la jornada “El català, reptes i propostes. El futur de la llengua àmbit per àmbit”

El Pacte Nacional per la Llengua estén el debat sobre el català arreu de Catalunya amb més actes Els dies 12 i 13 de maig, personalitats de diversos sectors socials i d’activitat debatran, al Departament de Cultura, sobre el futur del català

Obert a la ciutadania el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua El Departament de Cultura posa a l’abast de tothom una guia de treball per organitzar sessions de proximitat al territori

Altres Continua llegint

International Conference: Bilingualism and Bilingual Education: Sociolinguistic Approaches (UNED)

International Conference: Bilingualism and Bilingual Education: Sociolinguistic Approaches. Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Madrid, Spain. Website: https://biuned2022.weebly.com/. Conference dates: November 10th and 11th, 2022. Deadline for the submission of proposals: July 15th, 2022. Call for papers in English, here. Call for papers in Spanish, here.

 

Tesi de J. M. Porras: “” El anglicismo terminológico. Consecuencias léxicas del uso de textos escritos en inglés en las clases de medicina en español”

Us informem que el proper 27 de maig tindrà lloc l’acte de lectura de la tesi doctoral de Jorge Mario Porras Garzón titulada ” El anglicismo terminológico. Consecuencias léxicas del uso de textos escritos en inglés en las clases de medicina en español“, que ha estat dirigida per la Dra. Rosa Estopà Bagot (UPF). Continua llegint

La professora Yaiza Pérez Alonso guanya el premi Salvador Giner de l’Institut d’Estudis Catalans

Més informació: La professora Yaiza Pérez Alonso guanya el premi Salvador Giner de l’Institut d’Estudis Catalans

Aquesta és la primera edició d’un premi que té per objectiu promoure i distingir la realització de tesis doctorals en llengua catalana en els camps, entre d’altres, de la comunicació i l’antropologia, el dret, l’economia i la sociologia i la ciència política. En aquesta edició, han optat al premi onze obres.

La professora del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València ha guanyat el premi Salvador Giner de tesis doctorals que atorga la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El premi li ha estat atorgat per la tesi “Presència i ús del valencià en l’àmbit comercial” defensada el passat mes d’octubre en el marc del programa de Doctorat en Ciències Socials de la Universitat. El treball analitza la situació del comerç valencià a partir d’un estudi de camp realitzat a un total de 1865 establiments comercials d’Elx, Alacant, Alcoi, Gandia, València i Castelló.

Una de les seues principals conclusions és que hi ha una clara tendència disglòssica, amb una subordinació del valencià, front el castellà i apunta a l’impacte potencial d’una acció institucional i normativa en aquest camp.

Entrades recents

Administració