V Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2022)

Lloc i dates (nova data)

Del dimarts 25 al dijous 27 de gener de 2022. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47). Hi haurà emissió en directe i gravació de l’acte. La previsió inicial és que les jornades siguen essencialment presencials. [L’emergència sanitària i les mesures preses en relació amb la presencialitat en els actes públics van obligar a ajornar la seua celebració]

Pujolar: El català a l’escola: poden els subalterns ensenyar? – Catarsi

La política lingüística, tant a l’escola com a la societat en general, s’ha gestionat fonamentalment sobre la base de les pors i inseguretats dels catalans, que són constantment ratificades i reforçades per la legalitat espanyola i l’acció del seu govern i dels seus jutges. En les darreres setmanes ha retornat el contenciós sobre l’escola catalana perquè un jutge ha dictaminat que s’han de fer més coses en castellà a les aules. Els que som més grans ja sabíem que aquest tema no estava tancat i tornaria. En aquest text intento primer explicar la història d’aquest conflicte per als més joves, i després provo d’ajudar a entendre’l en la seva complexitat, ja que les coses s’han anat embullant amb el temps. El problema de fons és el de sempre, això és, si els catalans podem tenir polítiques pròpies i garantir el futur de la llengua dins un estat que no vol permetre ni una cosa ni l’altra. Acabo considerant breument les implicacions d’aquesta situació de cara al que es pot fer.

Normalitat lingüística – Pere Comellas – RLD blog

Què és una llengua normal? En termes purament funcionals, la cosa no sembla que presenti gaires dubtes: malgrat les discussions entre lingüistes sobre l’abast de la diversitat de les llengües, totes compten amb els mecanismes necessaris per cobrir les funcions que els són inherents, comunicatives, representacionals, identitàries, adaptatives… Que ho puguin fer de maneres tan diferents pot generar molts debats sobre el pes dels mecanismes biològics i culturals implicats en la facultat del llenguatge, o sobre els seus trets universals, o fins i tot sobre els elements mínims indispensables de les llengües naturals, però no pas sobre la seva funcionalitat. En aquest sentit, totes les llengües naturals —àudio-orals o gestuals— són «normals». Totes serveixen per al que han de servir.

Continuar llegint… Normalitat lingüística – Pere Comellas – RLD blog

La llengua en el punt de mira dels mitjans de comunicació (Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística)

 Veure Vol. 11 (2021): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística Vol. 11 (2021): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

Monogràfic. La llengua en el punt de mira dels mitjans de comunicació

Illamola; Forment (2021) Actitudes y creencias de los jóvenes universitarios barceloneses hacia la variedad andaluza

En este artículo se presentan los resultados de las primeras investigaciones sobre creencias y actitudes de estudiantes universitarios de Barcelona hacia la variedad andaluza, siguiendo la metodología diseñada y empleada por el proyecto de investigación PRECAVES XXI. Los sujetos observados son estudiantes de la Facultad de Filología y Comunicación de la Universidad de Barcelona, divididos en dos grupos: por un lado, estudiantes de primer curso que no disponen de conocimientos específicos sobre las variedades del español; por otro lado, alumnos que han cursado asignaturas como Historia de la lengua española, Español de América o Sociolingüística del español y que, en consecuencia, cuentan con conocimientos especializados sobre la materia objeto de estudio. Los datos obtenidos nos permitirán saber, por una parte, qué capacidad de identificación de la variedad andaluza poseen los jóvenes universitarios barceloneses; por otra, qué actitud despierta entre ellos esta variedad. Més informació: Actitudes y creencias de los jóvenes universitarios barceloneses hacia la variedad andaluza. Datos del proyecto PRECAVES XXI | Philologia Hispalensis

Rubio; Vargas; Raigal (2021) Child language brokering and multilingualism in Catalonia: language use and attitudes in a bilingual region

Més informació: Child language brokering and multilingualism in Catalonia: language use and attitudes in a bilingual region: Language and Intercultural Communication

Els infants i adolescents de famílies migrades sovint aprenen les llengües de la societat receptora molt més de pressa que els seus pares i mares i, per aquest motiu, des d’edats molt primerenques ajuden la família o altres membres de la comunitat tot traduint o interpretant; tasques que es coneixen amb el nom d’intermediació lingüística per part de menors (ILM). Els intermediaris lingüístics sovint fan de pont entre llengües diverses en contextos diversos i això fa que sigui més probable que prenguin consciència dels diferents estatus de les llengües que empren o amb què estan en contacte, sobretot si els comparem amb d’altres joves de famílies migrades que no fan tasques d’ILM. Aquest article estudia el fenomen de la ILM a Catalunya, una regió bilingüe, des d’una perspectiva sociolingüística. Té l’objectiu de comprendre la realitat lingüística d’aquests intermediaris lingüístics, així com les actituds que mostren vers les llengües que parlen. Els resultats dibuixen una situació sociolingüística complexa, en què els intermediaris lingüístics són clars exemples del plurilingüisme, i on també s’observen les tensions i preferències vers les llengües parlades. L’article també reflexiona sobre el paper clau que la ILM té en el manteniment i revitalització de les llengües i cultures d’herència.

Muñoz (2021) The Catalan Syndrome? Revisiting the Relationship Between Income and Support for Independence in Catalonia

Més informació: The Catalan Syndrome? Revisiting the Relationship Between Income and Support for Independence in Catalonia | Article | Politics and Governance

If the reason is not fiscal selfishness, how can we explain the correlation we found between income and support for independence? There are essentially two alternative explanations. The first being that the correlation is merely spurious and has no causal interpretation. Other non‐economic confounding factors (most notably, family origin/language) may explain the observed association. This is what I have tested in the models in which I included the controls. As evident, both in the survey and the aggregate data, these factors account for a large part of the association between income and support for independence.

[RLD Blog] Model de llengua, variació, ensenyament i realitat. Setena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, 4 i 5 de novembre de 2021 – Teresa Tort Videllet

Seguint l’estil de les edicions anteriors, la Càtedra Pompeu Fabra ens ha ofert aquesta tardor una Jornada en dos dies al voltant d’un tema substancial en el debat sobre la llengua catalana. Dijous dia 4, des de la tarima de la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, directora de la Càtedra i presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, donava la benvinguda als presents i als que seguien la jornada en línia. I explicitava com l’objectiu inicial de reflexionar sobre quin model de llengua calia vehicular en els diferents estadis de l’educació va quedar afectat després per la preocupació dels docents per l’ús efectiu del català i per les dificultats de fer front a la hibridació a què està sotmès pel contacte tan freqüent amb el castellà.

Continueu llegint

Raquel Casesnoves: “Correm el risc d’’irlanditzar’ la llengua”

L’exigu món de la sociolingüística al País Valencià és eminentment masculí. Raquel Casesnoves és una de les poques dones que s’hi dedica. Doctora en antropologia per la Universitat de Montreal, Casesnoves és professora al departament de filologia de la Universitat de València. La seua especialitat és la demolingüística, és a dir, la intersecció entre llengua i demografia. Amb ella parlem del futur de l’idioma, de l’impacte de la immigració i propostes de futur. Per .

Continuar llegint… Raquel Casesnoves: “Correm el risc d’’irlanditzar’ la llengua” – El Temps

Més facilitat per consultar bibliografies i noves adquisicions del CDPL

Més facilitat per consultar bibliografies i noves adquisicions del CDPL

La Secretaria de Política Lingüística ha actualitzat el web per facilitar l’accés a les bibliografies i al butlletí mensual de noves adquisicions del Centre de Documentació de Política Lingüística. Concretament, s’ha substituït el butlletí descarregable per un nou format responsiu que permet l’accés directe als documents electrònics, la possibilitat de sol·licitar en préstec obres editades comercialment i el servei de còpia d’articles solts. Aquesta actualització fa guanyar accessibilitat i usabilitat de manera que millora l’experiència de l’usuari independentment del dispositiu que utilitzi.

Butlletins de noves adquisicions

Els butlletins de noves adquisicions informen sobre les novetats en monografies, buidats de llibres, revistes i articles de revista relacionats amb la llengua rebuts al Centre de Documentació durant el darrer mes i incorporats als catàlegs CCUC i BEG. Inclouen les obres destacadesllibres en líniallibres en suport imprèsrevistes en líniarevistes en suport imprès i obres traduïdes amb suport de la Secretaria de Política Lingüística.

Bibliografies selectives

Les bibliografies selectives recullen referències bibliogràfiques (amb accés lliure als documents electrònics de lliure accés) d’obres sobre temàtiques concretes d’actualitat, ordenades per blocs temàtics, disponibles en suport digital i/o imprès al Centre de Documentació. Inclouen referències sobre monografies, buidats de llibres, articles de revista i llocs web. Consulteu la darrera sobre Avaluació de polítiques lingüístiques (2016-2021).

Nota: https://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Mes-facilitat-per-consultar-les-bibliografies-i-les-noves-adquisicions-del-Centre-de-Documentacio-de-Politica-Lingueistica

WebIntranetXarxes socials

Flors (2021) Immigration and Languages in Catalonia: From Policies to Results

Continuar llegint… Immigration and Languages in Catalonia: From Policies to Results

III Congrés Internacional de Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades (crida de comunicacions)

La pàgina web del III Congrés Internacional de Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades (https://esdeveniments.udg.edu/go/3cirlim) ja està disponible. El Congrés tindrà lloc a Girona i a Perpinyà del 13 al 16 de setembre de 2022. Us adjuntem també la crida de comunicacions. Ja es poden enviar les propostes per a comunicacions, panells, taules rodones i tallers a través del web. El termini per fer-ho finalitzarà el 15 de febrer de 2022. Us agrairem que en feu difusió entre els vostres col·legues i a través de les vostres xarxes socials. Esperem rebre les vostres propostes i veure-us al Congrés.

Crida de comunicacions – III Congrés Internacional de Revitalització de Llengües Indígenes i Minoritzades

Congrés Internacional, Belgrad, juny de 2022

El Departament d’Estudis Ibèrics de la Facultat de Filologia de la Universitat de Belgrad celebra el seu 50è aniversari. En ocasió d’aquesta celebració, us convidem a participar en el Congrés Internacional Passat, present i futur de l’hispanisme en el món: avenços i reptes, organitzat pel nostre departament. Al document adjunt trobareu la primera circular amb informació rellevant. Per a més detalls, consulteu la pàgina web del Congrés: https://hisp-50-belgrado.fil.bg.ac.rs/ .

A. C. Zentella: “Intolerància lingüística: els debats sobre l’(e)spanglish) (Càtedra UNESCO)

This post is also available in: English

Ana Celia Zentella
Universitat de California San Diego

El terme “spanglish” és una denominació molt controvertida i àmpliament mal entesa, fins i tot ara, més de 70 anys després que la paraula aparegués per primera vegada en un article de diari porto-riqueny, “Teoría del Espanglish”, de Salvador Tió el 28 d’octubre de 1948. A què es refereix? Es refereix a una barreja de dues llengües, a una tercera llengua, a un estil de parlar? Qui l’utilitza: bilingües competents o deficients? És una etiqueta positiva o negativa? Estem perjudicant els parlants utilitzant el terme? Aquestes preguntes han assolit una rellevància major en la mesura que als Estats Units els  62 milions de Latinus –que és la meva forma preferida, amb una u com a marcador de gènere inclusiu– es calcula que serà el grup ètnic més gran del país l’any 2045. Però els latinus dels EUA són molt diversos: tot i que el 62% són d’origen mexicà, hi ha vuit països que tenen més d’un milió de representants cadascun, i n’hi ha onze que en tenen més de 75.000 cadascun. Els latinus també difereixen quant a opinions: segons un estudi de la Pew Foundation del 2019, la majoria (54%) no considerava com a preferent les denominacions Hispanic o  Latino; el 47% s’identifica amb el seu país d’origen familiar (el 76% no havia sentit parlar de la denominació Latinx, una altra variant inclusiva per a referir-se a latinos i latinas, i només el 3% la utilitzava). I encara que totes les generacions creien que parlar castellà era la part més important de la seva identitat, hi havia diferències generacionals: ho era per a una lleugera majoria dels nascuts fora dels Estats Units (54%), però només per al 44% de la segona generació i per al 20% de la tercera generació o les següents van triar el castellà com el factor més important.

Continuar llegint… 61. Intolerància lingüística: els debats sobre l’(e)spanglish | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

7th Annual Spring Research Seminar: Rising up to new challenges in multilingual education (UIB, Barcelona)

El dia 1 d’abril de 2022 tindrà lloc a UIC Barcelona el 7th Annual Spring Research Seminar, que enguany du per títol “Rising up to new challenges in multilingual education”. El termini per presentar-hi comunicacions s’acaba el proper 14 de gener. Trobareu més informació sobre la temàtica i les ponents de la jornada al document adjunt. Animeu-vos a presentar-hi la vostra recerca sobre educació multilingüe.

La llengua: espai de comunicació, de trobada i de comprensió a l’escola – Xavier Ureta i Buxeda – RLD Blog

Les últimes sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, avalades pel Tribunal Suprem espanyol, referent a la imposició d’un 25% de ús de la llengua castellana com a vehicular, ha generat al món escolar una crispació innecessària. L’explicació jurídica sobre aquesta qüestió ─les diferents lleis que hi convergeixen, i allò que és obviat per aquests tribunals─, la trobem en el brillant article de caire jurídic Per què un 25% de classes en castellà? del catedràtic de la Universitat de Barcelona, Jordi Nieva, que es pot llegir en aquest mateix blog.
Però des d’una òptica pedagògica, no toca parlar de les causes sinó de les conseqüències que se’n deriven per a l’escola, arran d’aquesta escalada, cada cop més virulenta, que d’un temps ençà prové del món polític i judicial, i donar pistes per trobar algun motiu per a l’esperança.

Continueu llegint

Últim número RLD. Monogràfic. El bilingüisme de sentit únic a l’Estat espanyol

Núm. 76, desembre de 2021

Sumari

Secció monogràfica. El bilingüisme de sentit únic a l’Estat espanyol

Juan Jiménez-Salcedo, Jean-Rémi Carbonneau
1-21
Vicenta Tasa Fuster
22-39
Carlos Suari Rodrigue, Xosé Antón González Riaño
40-56
José Ignacio López Susín
57-78
Carmen Marimón Llorca
79-96
Chrystelle Burban
97-117
Karolin Breda, Philipp Krämer
118-140

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

Esther Monzó-Nebot
141-168
Olga Boginskaya
169-185
Encarnación La Spina
186-201

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística

Anna Tudela Isanta
202-216

Notes i informació

Miguel Ángel Cascales Serrano
217-235
Vicent Giménez-Chornet, Maria Luisa Ribes-Valiente
236-249

Legislació, jurisprudència i documentació

Joan Ridao Martín
250-256
Reyes Marzal Raga
257-262
Maria Ballester Cardell
263-273
Fernando Javier García Fernández
274-283
Iñigo Urrutia Libarona, Leixuri Urrutia Pujana
284-294
Alba Nogueira López
295-299
Nicolás Bartolomé Pérez
300-305
Anna M. Pla Boix
306-317
Maria Cucurull Canyelles
318-327
Antoni Torras Estruch
328-330
Agustí Pou Pujolràs, Eva Pons Parera
331-336
Agustí Pou Pujolràs, Eva Pons Parera
337-349
Roser Serra Albert
350-361

Recensions i notícies bibliogràfiques

Daniel Escribano Riera
362-364
Miquel Nicolás Amorós
365-367

Administració