Migració del FòrumSL

El Fòrum de Sociolingüística (web) és una llista de difusió per a sociolingüistes i persones interessades en aspectes de l’ús social de la llengua catalana. El FòrumSL ha migrat a Google Groups i us hi podeu subscriure lliurement.

Lapresta; Janés; Alarcón (2021) “The differentiated role of language knowledge and linguistic acculturation strategies in the configuration of occupational aspirations: the case of the descendants of migrants in Western Catalonia”

Lapresta, C.; Janés, J.; Alarcón, A. The differentiated role of language knowledge and linguistic acculturation strategies in the configuration of occupational aspirations: the case of the descendants of migrants in Western Catalonia. International Journal of Multilingualism. https://doi.org/10.1080/14790718.2021.1898615. Disponible a: http://hdl.handle.net/10459.1/71137

En premsa: (on-line 26-02-2021)

Vers une réforme de la Loi sur les langues officielles du Canada – Pierre Foucher – RLD blog

Le 19 février 2021, la ministre responsable des langues officielles au gouvernement du Canada, l’Honorable Mélanie Joly, dévoilait un document de travail en vue de la modernisation de la Loi sur les langues officielles du Canada. On aurait envie de dire : enfin ! Car l’idée circule depuis plusieurs années. En 2018, le Premier ministre déclarait dans un discours que le temps était venu de moderniser la loi; en 2019, il déclarait que cela pourrait se faire dans les 6 premiers mois de son nouveau mandat de gouvernement minoritaire ; et dans le discours du Trône de 2020 (un document officiel qui annonce les priorités gouvernementales pour la session parlementaire à venir), le gouvernement en prenait l’engagement. Un comité du Sénat et un comité de la Chambre des communes avaient rendu des rapports à ce sujet en juin 2019. Le Commissaire aux langues officielles y était allé de ses recommandations le mois précédent ; la Fédération des communautés francophones et acadienne du Canada avait même fait rédiger par un groupe d’experts un projet de loi modèle. Continuar llegint… Vers une réforme de la Loi sur les langues officielles du Canada – Pierre Foucher – RLD blog

V Congrés Internacional de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (V CIAJILLC)

Des de l’organització del V Congrés Internacional de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (V CIAJILLC), atenent les condicions de pandèmia actual, i volent assegurar que aquesta trobada sigui presencial, hem decidit ajornar el congrés a la primavera de 2022, concretament al 20, 21 i 22 d’abril de 2022 (data provisional) així com el termini de presentació de propostes de comunicació fins el 30 de maig de 2021.
Us enviem en fitxer adjunt la segona circular amb la crida a comunicacions del Vè Congrés Internacional de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (V CIAJILLC), que també trobareu en el següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1HoEZ1Y_Ey6NniXy-Qh7VZIPzId5HpX4o/view?usp=sharing
V Congrés Internacional de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes

Publicació de TSC 31: “L’estandardologia comparada: teoria i pràctica”

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana [Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans] acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 31 (2021). El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació, o bé visitant la pàgina web de la revista http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/index

Núm. 31 (2021): L’estandardologia comparada: teoria i pràctica

Publicat: 27-04-2021

Sumari 

Llindar PDF Emili Boix-Fuster 9-10

Secció monogràfica. L’estandardologia comparada: teoria i pràctica

Introducció PDF
Joan Costa Carreras, Carla Amorós Negre 13-14
Invitació al pluricentrisme. Notes per a l’estudi d’una llengua pluricèntrica en conflicte PDF
Josep Àngel Mas Castells 15-30
Sobre la concepció de l’estàndard en paratextos de gramàtiques : les introduccions PDF
Laia Benavent Llinares 31-45
Estudi comparatiu del marcatge diferencial d’objecte en situacions de contacte lingüístic (català-espanyol i basc-espanyol) PDF
Anna Pineda, Ane Odria 47-62
Dinâmicas normativas e espaços linguísticos : contrastes e interseções na construção do português e do espanhol PDF
Xoán Carlos Lagares 63-79
Processos d’estandardització: els casos de l’eusquera i del gallec PDF
Miren Azkarate, Elixabete Pérez Gaztelu 81-94
Diasistematicitat vs. pluricentrisme. Una aproximació a la lingüística de les varietats alemanya PDF
Miquel Àngel Pradilla Cardona 95-113

Secció Miscel·lània

La transmissió de les llengües filipines a Catalunya PDF
Pere Comellas Casanova, Maria Carme Junyent Figueras 117-136
Els casos clínics en català: vitalitat i propostes PDF
Adéla Koťátková 137-147
Transferències lingüístiques castellà-català: un estudi de disponibilitat lèxica a Lleida PDF
Maribel Serrano Zapata 149-164
Usos lingüístics i consum cultural en català dels joves de les Illes Balears: tres fonts de dades en relació PDF
Xisca Castell, Joan Melià, Maria del Mar Vanrell 165-190
Diferencialisme lingüístic a les Illes Balears: actors, discurs i evolució PDF
Ivan Solivellas 191-206

Ressenyes

The legal recognition of sign languages: Advocacy and outcomes around the world, de De Meulder, Murray i Mckee, per Raquel Veiga Busto PDF
Raquel Veiga Busto 209-212
La normalización social de las lenguas minoritarias: Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial, de Javier Giralt i Francho Nagore PDF
Esteve Valls 213-219
Family multilingualism in medium-sized language communities, d’Albert Bastardas-Boada, Emili Boix-Fuster i Rosa M. Torrens-Guerrini PDF
Brauli Montoya Abat 220-224
From language shift to language revitalization and sustainability: A complexity approach to linguistic ecology, d’Albert Bastardas-Boada PDF
Nicola Vaiarello 225-227
Manual of standardization in the Romance languages, de Franz Lebsanft i Felix Tacke PDF
Jordi Ginebra 228-231
El castellà, la llengua del costat, d’Enric Gomà PDF
Emili Boix-Fuster 232-234
Signs of difference: Language and ideology in social life, de Susan Gal i Judith T. Irvine PDF
Emili Boix-Fuster 235-236

Notes

Entrevista a Melissa G. Moyer PDF
Emili Boix-Fuster 239-244

Memòria

Memòria d’activitats del 2020 PDF
247-250

Associació Internacional per a l’Ensenyament de la Pragmàtica

Naixement de l’Associació Internacional per a l’Ensenyament de la Pragmàtica – International Association for Teaching Pragmatics (ITAP). La ITAP és una associació internacional que té com a principal objectiu reunir pràctiques docents i de recerca en pragmàtica. La nostra finalitat és donar més visibilitat a la pragmàtica entre investigadors/ores en lingüística aplicada, i entre el professorat de llengües estrangeres i de segones llengües d’escoles, escoles d’idiomes i universitats de tot el món. Podeu consultar el nostre lloc web a https://www.ub.edu/itap-association/ i convertir-vos-hi en membres mitjançant la secció “Uniu-vos a nosaltres”. La inscripció és gratuïta durant el 2021. El 3 de juny de 2021 celebrarem un taller d’obertura en línia en el qual diferents especialistes compartiran les seves idees sobre l’ensenyament de la pragmàtica (adjuntem el programa de l’esdeveniment). Tots els membres de la ITAP són benvinguts a unir-s’hi. Podeu seguir totes les novetats mitjançant Instagram i Twitter.

Estratègies de cocreació i comunicació de la Terminologia de la COVID-19 en temps de pandèmia – Cristina Bofill, Sandra Cuadrado i M. Antònia Julià – RLD blog

1. Estratègies per a la cocreació d’un diccionari de la COVID-19
Ara fa un any cap de nosaltres podia imaginar com seria el món a dia d’avui. La primavera de 2020 va aparèixer la pandèmia de COVID-19 que ha trasbalsat l’activitat humana a nivell planetari i que limita encara la recuperació d’una certa normalitat. Amb la pandèmia van arribar canvis imprevistos que, probablement, no marxaran. El treball terminològic, per descomptat, també va experimentar situacions impensades que van exigir una adaptació veloç a la realitat sobrevinguda.

Continuar llegint… Estratègies de cocreació i comunicació de la Terminologia de la COVID-19 en temps de pandèmia – Cristina Bofill, Sandra Cuadrado i M. Antònia Julià – RLD blog

Jornada “Oficialidad lingüística y lenguas docentes”

La Fundación Manuel Giménez Abad ha organizado la Jornada titulada: “OFICIALIDAD LINGÜÍSTICA Y LENGUAS DOCENTES EN ESPAÑA: BALANCE Y PERSPECTIVAS”. Miércoles 12 DE MAYO DE 2021, a las 10,00 horas (Videoconferencia).  Dicha actividad se retransmitirá a través de ZOOM siendo obligatoria la inscripción respondiendo a través de este correo electrónico.  Le enviaremos el enlace cuando realice la inscripción. Simultáneamente se emitirá en YouTube. Le recordamos que en el Canal de YouTube de la Fundación vamos incorporando tanto las nuevas actividades como ponencias procedentes de nuestro importante fondo videográfico. Para estar informado de todas las novedades puede suscribirse en https://www.youtube.com/c/FundacionManuelGimenezAbad. Para solicitar certificado de asistencia a la jornada  es obligatorio conectarse a través de la plataforma ZOOM poniendo claramente nombre y apellidos

PROGRAMA:

10,00 h. Inauguración:

– José Tudela Aranda, Secretario General de la Fundación Manuel Giménez Abad

– Antonio López Castillo, Profesor Titular de Derecho Constitucional de la Universidad Autónoma de Madrid y Coordinador de la Jornada

 

10,10 h.: “Las cláusulas lingüísticas en la Constitución: una reflexión dialógica de contraste”

Moderación: Yolanda Gómez Sánchez, Directora del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales

Cuestiones previas y acotaciones, a modo de contexto y de contraste, por Antonio López Castillo, Universidad Autónoma de Madrid

El modelo italiano en perspectiva, por Paolo Caretti, Universidad de Florencia

El modelo español en perspectiva, por Juan José Solozábal Echavarría, Universidad Autónoma de Madrid

 

11,00 h.: “Los procesos de normalización de las lenguas cooficiales como lenguas docentes: una aproximación interdisciplinar”

Moderación: José Tudela Aranda, Fundación Manuel Giménez Abad

La perspectiva sociolingüística, por José Carlos Herreras, Universidad de París 

La perspectiva sociológico política, por Thomas Jeffrey Miley, Universidad de Cambridge, Darwing College

Una perspectiva jurisprudencial, por Paloma Biglino Campos, Universidad de Valladolid

 

12,00 h.: “Inmersión lingüística y enseñanza en la España de la cooficialidad lingüística”

Moderación: Antonio López Castillo, Universidad Autónoma de Madrid

Las lenguas cooficiales como lenguas docentes: modalidades, con particular atención a Galicia, País Vasco y Cataluña, por Alba Nogueira López, Universidad de Santiago de Compostela (USC)

La inmersión lingüística y rol de la lengua castellana como lengua docente en la enseñanza en Cataluña: una propuesta de futuro, por Albert Branchadell Gallo, Universidad Autónoma de Barcelona

La enseñanza de la historia en las escuelas catalanas; propósitos y complejidades, por Edda Sant Obiols, Universidad Metropolitana de Manchester

La inmersión en las lenguas cooficiales como lenguas docentes en España a la luz del estándar convencional europeo, por Alberto López Basaguren, Universidad del País Vasco (EHU/UPV)

 

13,15 h.: Coloquio

Ley Molac en favor de las lenguas territoriales de Francia: una ley, un recurso y muchas incertidumbres – Eneritz Zabaleta – RLD blog

q

Mapa de les llengües de França

El Parlamento francés aprobó el 8 de abril la ley relativa a la protección patrimonial de las lenguas territoriales de Francia y a su promoción impulsada por el diputado bretón Paul Molac. Sin embargo, el recurso interpuesto por 61 diputados el 22 de abril ha levantado incertidumbres sobre su futuro.
El 8 de abril la cámara baja francesa aprobaba con 247 votos a favor y 76 votos en contra la ley impulsada por el diputado Paul Molac relativa a la protección y a la promoción de las lenguas territoriales de Francia.

El 8 de abril, la Asamblea nacional de París vivió un día histórico en la protección legislativa de las lenguas territoriales de Francia. La cámara baja francesa aprobaba con 247 votos a favor y 76 votos en contra la ley impulsada por el diputado Paul Molac relativa a la protección y a la promoción de las lenguas territoriales de Francia. La aprobación, celebrada por les defensores de la diversidad lingüística francesa, se hizo en términos idénticos al texto aprobado por el Senado el 10 de diciembre del 2020 en primera lectura, por lo que la ley quedaba definitivamente aprobada sin necesidad de enviar una nueva versión al Senado para segunda lectura.
Continuar llegint… Ley Molac en favor de las lenguas territoriales de Francia: una ley, un recurso y muchas incertidumbres – Eneritz Zabaleta – RLD blog

La protecció i l’impuls de la llengua catalana en tres àmbits: joventut, migracions i audiovisual

Webinar: “Llengües i autogovern”. La protecció i l’impuls de la llengua catalana en tres àmbits: joventut, migracions i audiovisual. PDF del Programa .

L‘IEA, proseguint les seves activitats en favor de la normalització lingüística, organitza aquest Webinar en continuïtat amb el Seminari Llengües i Autogovern desenvolupat fa uns mesos.

L’objectiu d’aquest segon Seminari és establir quines mesures i pràctiques d’acció concretes resulten més efectives per la protecció i l’impuls de la llengua catalana en tres àmbits – joventut, migracions i l’audiovisual – que constitueixen vectors de la seva projecció futura.

El Webinar s’estructura en tres taules rodones en les que hi participaran tres perfils diferents de ponents: acadèmics especialitzats, membres de les principals administracions del país, i persones vinculades a organitzacions o entitats de la societat civil. Paral·lelament es convidarà a un conjunt d’investigadors, representants d’institucions, actors polítics i membres d’associacions culturals que treballen en la promoció de l’ús de la llengua catalana, per tal que participin i enriqueixin el debat que es realitzarà després de cada taula rodona.

Hi intervindran:

Carme Junyent, professora de lingüística, Universitat de Barcelona

Teresa Tort, tècnica de normalització lingüística, Consorci per la Normalització Lingüística

Diego Solà, membre de Plataforma per la Llengua

Elvira Riera, investigadora del Grup de Recerca en Teoria Política, Universitat Pompeu Fabra

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, Govern de la Generalitat de Catalunya

Eunice Romero, investigadora i consultora d’entitats de la societat civil en matèria de cohesió social

Mireia Farrús, professora de Lingüística Computacional. Centre de Llenguatge i Computació. Universitat de Barcelona

Elisabet Ventura, directora de Comunicació i Relacions Institucionals, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Jaume Roures, soci fundador de Mediapro

Webinari organitzat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern el 20 de maig de 2021. Cal subscriure’s a la pàgina web.

A. Bastardas: Subsidiarietat compensatòria per al català

De la mateixa manera que hi ha polítiques en pro de la biodiversitat, també n’hi hauria d’haver envers les llengües mitjanes | Per garantir la prevalença pública del català a Catalunya calen acords majoritaris de respecte mutu entre els distints sectors socials
per Albert Bastardas i Boada, La primera Llei de Normalització Lingüística a Catalunya es va aprovar el 6 d’abril de 1983. | Xesca Oliver Crespí.

A part d’aconseguir el reconeixement pendent del català en els plans espanyol i europeu, quins podrien ser els principis que haurien de guiar l’organització lingüística d’una societat complexa com la catalana actual?

Com que una de les característiques presents és la barreja de les poblacions, alguns dels principis clàssics de l’organització de les societats multilingües  -com ara el de territorialitat a l’estil suís- són potser menys aplicables al cas català. Si, per contra, postulem el de la personalitat estricta -en què és sempre el ciutadà el que pot triar l’una o l’altra llengua en el marc d’un bilingüisme institucional i públic complet-, ens trobem aleshores que la característica de la comunitat catalana de viure políticament integrada en un Estat en què és majoritari l’altre grup lingüístic amb qui conviu al seu territori, i de qui ha de saber també el seu idioma, pot generar una bilingüització generalitzada del grup minoritari i, en canvi, en molt menys intensitat en el majoritari. L’organització lingüística de la societat catalana pot ser, doncs, una de les qüestions més controvertides i que més debats pot generar (Bastardas 2019). Continuar llegint…

Novetats d’abril del Centre de Documentació de Política Lingüística

::: Noves bibliografies actualitzades del CDPL :::

El Centre de Documentació de Política Lingüística (CD-DGPL) posa a la vostra disposició noves bibliografies actualitzades sobre temes d’interès:

Seminari GREIP: Corona: Bad Bunny o el prestigi de l’estigma / Llompart, Masats, Moore, Vallejo: Sinergies entre recerca i docència per a l’educació plurilingüe

Font: Esdeveniments propers | greipevents-cat

    Seminari GREIP: Bad Bunny o el prestigi de l’estigma. Dr. Víctor Corona (GREIP). Data i hora: 29 d’abril de 2021, 17.00 h. Activitat en línia. Més informació. Matricular-se.
    Seminari EDUPLUS: Sinergies entre recerca i docència per a l’educació plurilingüe. Dra. Júlia Llompart, Dra. Dolors Masats, Dra. Emilee Moore i Claudia Vallejo. Organitza: GREIP. Data i hora: 20 de maig de 2021, 12.30 h. Activitat en línia. Més informació. Matricular-se.

Per Sant Jordi el blog us suggereix algunes lectures – RLD blog

Aquest any Sant Jordi ens arriba amb algunes llums que permeten albirar que l’ombra de la pandèmia es va esqueixant. La Diada és una festa de catalanitat, però sobretot és un aparador de com Catalunya celebra la seva festa. Amb l’intercanvi de roses i llibres se celebra alhora l’estima per l’altre i el goig per la cultura. També és un senyal que el bon temps s’aferma, i entre els venedors ocasionals, les paradetes improvisades i els floristes i llibreters amb ofici s’escampa l’olor singular de la lletra impresa i les tiges en aigua. Continuar llegint… Per Sant Jordi el blog us suggereix algunes lectures – RLD blog

A. Patiño-Santos: “Language in the life projects of young people in a Catalan school”

Sessió de la GREILI Lecture Series, que tindrà lloc avui dilluns 19 d’Abril a les 17.00h, a través de Google Meet. Serà a càrrec de Adriana Patiño-Santos, Associate Professor at the Department of Modern Languages and Linguistics, University of Southampton (UK). La sessió es titula Language in the life projects of young people in a Catalan school”. Trobareu més informació a l’arxiu adjunt. L’enllaç per assistir-hi telemàticament és el següent: meet.google.com/ijx-gtsz-exz

NOTA: La sessió es gravarà i penjarà al web del grup GREILI (https://www.upf.edu/es/web/greili)

CfA: The PASIFIC Fellowship Programme is open – Deadline: 30 June 2021

We would like to inform you about the PASIFIC Fellowship Programme, a particularly attractive funding opportunity for female researchers, in case you are interested.

The Polish Academy of Sciences launched the PASIFIC Fellowship Programme co-financed by the European Commission under the MSCA COFUND scheme. Its main goal is to enable 50 scientists of any nationality, with a doctoral degree or 4-year full-time research experience, to spend two years at one of the Polish Academy of Sciences institutes.
Continua llegint

Entrades recents

Administració