V Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2022)

Lloc i dates (nova data)

Del dimarts 25 al dijous 27 de gener de 2022. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47). Hi haurà emissió en directe i gravació de l’acte. La previsió inicial és que les jornades siguen essencialment presencials. [L’emergència sanitària i les mesures preses en relació amb la presencialitat en els actes públics van obligar a ajornar la seua celebració]

V Jornada de Dinamització Lingüística

La Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears durà a terme la V Jornada de Dinamització Lingüística el dia 26 d’octubre a l’Arxiu del Regne de Mallorca, a Palma (carrer de Ramon Llull, 3). Els destinataris són, principalment, tècnics de dinamització lingüística i assessors lingüístics de les diferents administracions públiques, tot i que està oberta al públic general interessat en la matèria.

L’edició d’enguany se centrarà en la qüestió de l’adopció lingüística, el concepte de nou parlant o parlant d’adopció, els espais segurs per a la llengua i el cicle d’acompanyament a la integració lingüística. Així, hi haurà ponències a càrrec d’experts d’arreu dels territoris de parla catalana: Joan Pujolar, Maite Puigdevall, Raquel Casesnoves, Marina Massaguer, Avel·lí Flors-Mas i Puri Pinto. Al final de la jornada s’organitzarà un debat obert.
En aquesta edició hi haurà ponències que s’impartiran en línia i d’altres de manera presencial. Així mateix, el desenvolupament de la sessió tant es podrà seguir en línia com presencialment. En qualsevol cas, els assistents, sigui quina sigui la modalitat que hagin triat, podran intervenir i aportar el seu punt de vista a la reflexió i el debat.
El 21/10/2021 acaba el termini d’inscripció. Si hi estau interessats, us hi podeu inscriure a través d’aquest formulari.
Trobareu més informació i el programa complet de la Jornada en aquest enllaç.

Llengua estándard, pluricentrisme i traducció. Les coedicions de Harry Potter en català i de l’obra de Jonathan Franzen en francés / Langue standard, pluricentrisme et traduction. Les coéditions de Harry Potter en catalan et de l’oeuvre de Jonathan Franzen

Calero-Pons, Àlvaro

Data:2021
Data de dipòsit:2021-10-13

Resum:

[cat] Aquesta tesi compara dos casos anàlegs en català i en francès. L‘objectiu és, d‘una banda, estudiar, en relació amb la normativa, com es reflecteix la variació diatòpica en traduccions que presentin diverses versions territorials paral·leles i, de l‘altra, analitzar-ne les implicacions polítiques, econòmiques i simbòliques, així com les representacions que les han motivades. Això ens permet de dilucidar el model de llengua cap al qual s‘encaminen aquestes pràctiques editorials. La traducció juga un paper central en aquests processos com a eina de planificació, en tant que ajuda a conferir la qualitat de neutre —estàndard— a texts reconeguts pel públic d‘arribada com a externs a la comunitat lingüística, car la variació geogràfica no s‘hi relaciona pas amb l‘origen de l‘autor. Com a corpus d‘estudi, hem seleccionat els dos primers volums de la saga Harry Potter, per al cas del català, i tres novel·les de Jonathan Franzen, per al del francès. En els dos casos es tracta de traduccions literàries publicades al principal centre codificador de la llengua —Barcelona i París, respectivament—, el text de les quals experimentà canvis a l‘hora de distribuir-lo a la perifèria —al País Valencià i al Quebec, respectivament—. Aquestes modificacions lingüìstiques es produïren en el marc d‘un acord de coediciñ entre Empúries i Tàndem, en el primer cas, i entre l‘Olivier i Boréal, en el segon. Acotem el corpus en català als dos primers volums d‘aqueixa saga, Harry Potter i la pedra filosofal i Harry Potter i la cambra secreta, perquè les adaptacions valencianes s‘aturaren aquì i desfermaren una gran polèmica. Per al corpus en francès, ens cenyim a un dels pocs casos documentats: les novel·les Les corrections, Freedom i Purity. El català i el francès podrien considerar-se dos contraexemples: malgrat que les dues llengües manifestin variació diatòpica, el francès començà el procés d‘estandarditzaciñ de manera monocèntrica i ha tendit a percebre‘s com a llengua d‘una sola norma; en canvi, la variació geogràfica del català s‘ha presentat adesiara com un entrebanc perquè pugui consolidar una varietat estàndard de tipus unitari. Mentre que el francès al Canadà compta amb un marc legal més afavoridor, l‘estandardització del català encara malda per a superar els lìmits administratius que en compartimenten l‘espai comunicacional. En aquest marc trobem que, des d‘algunes instàncies polìtiques, es promouen sentiments d‘individuaciñ, particularment al País Valencià. Aquest discurs desemboca en el rebuig de formes lingüístiques associades a altres territoris i ha arribat fins al punt de negar la unitat de la llengua. Resulta crucial analitzar també aquestes implicacions perquè el discurs que acumula més capital és el que determina en quin sentit s‘orienta la planificació lingüística. Aquest treball, doncs, pretén ésser una contribuciñ al procés d‘estandarditzaciñ del català.

Caplletra: monogràfic sobre la història de la llengua

Nous talents en sociolingüística catalana: 8a edició

Dimecres 27 d’octubre i dilluns 8 de novembre de 2021, a les 17:30h, tindran lloc els actes de la vuitena edició dels «Nous talents en sociolingüística catalana». Una iniciativa de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) que vol reconèixer treballs de fi de grau i de fi de màster d’excel·lència en les diferents línies de recerca en sociolingüística a les universitats dels Països Catalans. S’han organitzat dues jornades obertes al públic per donar cabuda a la presentació, per part dels estudiants guardonats, d’un total de 10 treballs defensats en universitats del domini lingüístic català el curs 2020/2021.

Per facilitar la participació, els actes se celebraran en línia i es podran seguir en directe. Les persones interessades a assistir-hi podran accedir a les sessions a través de Zoom, en els següents enllaços:

PROGRAMA

Dimecres 27 d’octubre, 17:30h

—Marc Nadal Ferret: «”Parlo en la meva llengua o en la teva?” Una proposta per a mesurar i analitzar l’acomodació comunicativa en converses de Whatsapp» (TFG, UOC)

—Berta Relats: «El català com a llengua vehicular de l’ensenyament: entre la teoria i la realitat» (TFG, UPF)

—Sílvia Masó Escobairó: «Contracte de comunicació i tiktok: Potenciació i millora de l’ús del català en l’ensenyament horitzontal» (TFG, UB)

—Lamia Filali Mouncef Lazkano: «Dimensión social e intercultural de la traducción en Euskal Herria: interacciones y mediación entre la traductora y otros agentes» (TFM, UOC)

—Joaquim Teixidor Compañó: «La transmissió intergeneracional del romanès a l’àrea metropolitana de Barcelona» (TFG, UB)

Dilluns 8 de novembre, 17:30h

—Marçal Salvat i Bonet: «Les argumentacions glotopolítiques de l’esquerra alternativa catalana» (TFG, UB)

—Emma Teixidó Castro: «Migration-related heritage languages in the English classroom: a plurilingual approach» (TFG, UdL)

—Mireia Gómez i Martínez:  «Anàlisi de la gestió del multilingüisme als òrgans centrals de l’Estat espanyol» (TFG, UB)

—Joana Marí Marí: «Descripció del dialecte eivissenc. Aproximació qualitativa a la parla dels joves d’Eivissa» (TFG, UPF)

—Roger Craviotto: «El tractament de les variants geogràfiques en els llibres de text de llengua i literatura catalanes a batxillerat. Trets dialectals i visibilització» (TFM, UVic-UCC)

Nova bibliografia sobre competència i ús lingüístic

El Centre de Documentació de Política Lingüística (CDPL) posa a la vostra disposició la darrera bibliografia:

·       Competència i ús lingüístic als territoris de parla catalana III (2016-2021)

Aquesta bibliografia enllaça cronològicament amb les anteriors sobre aquest mateix tema:

·       Competència i ús lingüístic als territoris de parla catalana II (2010-2015)

·       Competència i ús lingüístic als territoris de parla catalana I (2000-2009)

Podeu consultar en línia totes les novetats digitals referenciades en aquestes bibliografies.

La resta les podreu demanar en préstec o sol·licitar còpia en pdf d’articles solts escrivint al cddgpl@gencat.cat i sol·licitant cita per al lliurament del document.

Podeu fer les vostres sol·licituds i us avisarem quan estiguin disponibles.

Des del nostre web podeu accedir també a bibliografies anteriors o sobre altres temes, a altres productes documentals del CDPL, als catàlegs en els quals participa el Centre i a biblioteques i centres de documentació relacionats orgànicament o temàticament.

WebIntranetXarxes socials

Gràcia Damas, Annabel: Una mirada sobre la comunitat de parla nord-occidental lleidatana. La representació social de la llengua i els sentiments lingüístics (tesi)

Una llengua pot esdevenir un element central de la identitat d’una col·lectivitat, però les relacions que s’estableixen entre el centre i la perifèria poden diferir per la distància física i l’existència de fronteres administratives. Aquesta tesi revela com es viu la llengua catalana en territoris perifèrics i fronterers occidentals del domini. Mitjançant una metodologia quantitativa i qualitativa, s’hi recullen dades molt diverses sobre diferents disciplines. Els resultats corroboren la hipòtesi inicial: la llengua aquí perd valor com a símbol institucional i esdevé un element amb una important càrrega local, valorat com a mitjà per fer paròdia i com una part fonamental del folklore. Una imatge que alhora incrementa el grau de malestar lingüístic dels parlants. La transferència dels resultats a la societat catalana hauria de servir perquè els agents responsables de la codificació i la vehiculació lingüístiques proposessin línies d’actuació per ajudar a assolir un cert benestar lingüístic intern

L’ús social del català: debilitats i oportunitats – Marina Massaguer – RLD blog

En els darrers temps el debat sobre el futur del català ha adquirit rellevància pública, tal com testimonien els nombrosos llibres, articles, conferències i taules rodones que s’organitzen al voltant de la qüestió, així com el ressò que se’n fa a les xarxes socials. L’ús del català entre la població més jove, el model de conjunció al català en l’ensenyament, els usos lingüístics a les aules universitàries, la situació en l’àmbit audiovisual –incloent-hi l’ús del català en els mitjans públics– o l’adopció de la llengua entre la població nouvinguda destaquen entre els temes recurrents. Aquests debats giren fonamentalment al voltant de l’ús social –i també del model de llengua en qüestions com la genuïnitat o el llenguatge inclusiu– i sovint es plantegen en termes dicotòmics i categòrics: supervivència versus extinció del català o política lingüística institucional versus acció individual dels parlants, per posar-ne dos exemples. És per això que de vegades es poden trobar a faltar els matisos que requereix l’anàlisi de la situació si es té en compte la complexitat de les dinàmiques sociolingüístiques catalanes. L’objectiu d’aquest apunt és posar de rellevància una sèrie factors que, des d’una perspectiva sociolingüística, ajuden a explicar la situació en què es troba el català en l’actualitat pel que fa a l’ús social en el cas del Principat de Catalunya.
Continuar llegint… L’ús social del català: debilitats i oportunitats – Marina Massaguer – RLD blog

Catalan sociolinguistics: English bibliography

The Language Policy Documentation Centre (CD-SPL) offers a selected bibliography on Catalan sociolinguistics in English.

·       Catalan sociolinguistics: English bibliography (2010-2021) [PDF

All digital references are free. You can request a copy or borrow all the others by writing to cddgpl@gencat.cat.

This bibliography links chronologically to the previous one:

·       Catalan sociolinguistics: English bibliography (2000- 2009)

Our website also offers access to previous bibliographies on other topics, other products provided by our Centre, the catalogues in which the Centre participates and libraries and documentation centres related to us organically or thematically. Continua llegint

Història de la Catalunya que no sap castellà

El castellà no es parla de manera generalitzada a Catalunya per la major part de la població fins a principi o mitjan segle XX. Aquesta és la tesi principal del llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització (Onada Edicions), de Mireia Galindo (1976), Francesc Bernat (1964) i Carles de Rosselló (1972). Tots tres doctors en filologia catalana han volgut entendre i narrar l’origen i desenvolupament del castellà a Catalunya. Una llengua que avui dia gairebé tothom sap, però que no fa pas gaire poca gent parlava. Per explicar aquesta tesi, han coordinat les entrevistes a noranta catalans de més de noranta anys que encara són vius i que els han contat la seva història en relació amb el castellà, la dels seus pares i la dels seus avis, tot complementat amb una explicació sòlida del context.

Continuar llegint… Història de la Catalunya que no sap castellà

A. Llabrés Fuster: L’Administració de justícia a les Illes Balears, també en català. RLiD

L’Administració de justícia constitueix fora de dubte l’àmbit que s’ha mostrat més impermeable al procés de normalització lingüística d’ençà que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, adquirís, amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, la condició d’idioma oficial. Aviat en farà quaranta anys.

Dades imprecises i un ús residual

No disposem de dades precises sobre l’ús real del català en actuacions judicials practicades a les Illes Balears. Tot i que l’article 563.2.c) de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) estableix que el Consell General del Poder Judicial, en la ‘Memòria’ que anualment remet a les Corts Generals, ha d’incloure preceptivament, com a capítol específic, un “Informe sobre l’ús de les llengües cooficials en la justícia i, en particular, per part dels jutges i magistrats en l’exercici de les seves funcions”, ni en la de 2020 ni en la de 2021, corresponents als exercicis de 2019 i 2020, respectivament, no hi figura cap esment. Tampoc en trobem cap indicació en les memòries del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, a diferència del que ocorre amb les del de Catalunya, que incorporen estadístiques sobre el nombre de resolucions judicials redactades en català a partir de la informació facilitada pel Departament de Justícia de la Generalitat.

Continueu llegint

The Sociolinguistics of Higher Education. Language Policy and Internationalisation in Catalonia

coverAuthors: Soler, Josep, Gallego-Balsà, Lídia

Explores the role of language in the context of the internationalisation of higher education from a language policy and planning perspective, considering universities as globally engaged research institutions

This book investigates the sociolinguistic dimension of the internationalisation of higher education, examining the linguistic tensions and ambiguities experienced by universities around the world, particularly in non-anglophone contexts. Joining current debates within discursive and ethnographic approaches to language policy, the authors analyse the narrative emerging from university language policy documents, and then trace the stance-taking processes of different stakeholders at a small university in Catalonia. They pay particular attention to how teachers, administrative staff, and exchange students position themselves in connection to the role of Catalan and its coexistence with other languages at the university. This book will be of interest to language policy scholars and practitioners, as well as graduate students in sociolinguistics and applied linguistics

 

Càtedra Pompeu Fabra: “Model de llengua, variació, ensenyament i realitat”

Els dies 4 i 5 de novembre la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF celebrarà la seva setena jornada científica, que enguany durà per títol “Model de llengua, variació, ensenyament i realitat”. Aquesta jornada s’organitza en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i en el marc de les jornades anuals de la Càtedra Pompeu Fabra. A l’espera de quines siguin les mesures de seguretat vigents per a la covid-19 en les dates en què tindrà lloc la Jornada, i també per facilitar-hi la participació sense necessitat de desplaçar-s’hi físicament, hem previst dues modalitats d’assistència (presencial i virtual), a les quals és possible acollir-se inscrivint-s’hi a través d’aquest formulari.

Díptic VII JORNADA_2021

Administració