Migració del FòrumSL

El Fòrum de Sociolingüística (web) és una llista de difusió per a sociolingüistes i persones interessades en aspectes de l’ús social de la llengua catalana. El FòrumSL ha migrat a Google Groups i us hi podeu subscriure lliurement.

3er Niu de suport a treballs finals de sociolingüística

La SOCS obre una nova crida a la participació al Niu de suport (tallers pràctics) de la SOCS (IEC) per a TFGs i TFMs de l’àmbit de la sociolingüístca. Són uns tallers per ajudar els estudiants a dissenyar i preparar els seus projectes. Enguany aquesta activitat es realitzarà de forma virtual. 

V. Informació més avall

Conferència inaugural

a càrrec de

Marina Massaguer Comes

(UOC/CUSC).

La Societat Catalana de Sociolingüística de l’IEC organitza una jornada de tallers pràctics per donar suport a l’alumnat que estigui preparant i cursant l’assignatura del Treball de Fi de Grau (TFG) o de Màster (TFM) en l’àmbit de la sociolingüística, la pragmàtica o l’anàlisi del discurs, en català, castellà o anglès. Enguany, se celebrarà virtualment a la Universitat Rovira i Virgili divendres 16 d’abril del 2021. 

L’objectiu és propiciar la discussió i ajudar a resoldre dubtes i debatre idees en un dels vuit tallers proposats a continuació, en què una persona experta reconeguda en l’àmbit donarà resposta a una pregunta (sobre teoria, metodologia, recollida i anàlisi de dades, etc.) generada prèviament per un/a alumne/a de TFG o TFM. La xerrada inaugural serà a càrrec de Marina Massaguer Comes (UOC).

  • Taller 1: Ensenyament de llengües; educació multilingüe.
  • Taller 2: Demolingüística; censos lingüístics.
  • Taller 3: Multilingüisme en organitzacions; usos lingüístics.
  • Taller 4: Nous parlants: biografies i trajectòries lingüístiques.
  • Taller 5: Comunitats de parla catalana; canvi i variació lingüística.
  • Taller 6: Llengua en els mitjans de comunicació; persuasió; discurs polític.
  • Taller 7: Política lingüística; justícia lingüística; drets lingüístics.
  • Taller 8: Comunicació intercultural; anàlisi de la interacció.

Amb la participació de: Josep Maria Castellà (UPF), Joan Costa (UPF), Avel·lí Flors-Mas (UB), Alexandra Monné (UdA), Luci Nussbaum (UAB), Miquel Àngel Pradilla (URV), Joan Pujolar (UOC), Maite Puigdevall (UOC), Elvira Riera (UPF), Maria Sabaté-Dalmau (UdL), Natxo Sorolla (URV/Cruscat), Andrea Sunyol (UCL) i Mireia Trenchs (UPF).

INSCRIPCIONS

L’alumnat interessat s’ha d’inscriure a través del formulari en línia que trobareu a continuació. 

INFORMACIONS CLAU

Data: 16 d’abril de 2021

Hora: 11:30-14:30

Lloc: Espai Zoom (accés per a participants)

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ: 26 de març del 2021

1. Alumnat participant amb presentació L’alumnat interessat omplirà un formulari en línia amb (1) les seves dades personals (nom i cognoms, universitat i departament); (2) el títol provisional del TFG o TFM; (3) la tria del taller en què voldria participar en primera opció i en segona opció; (4) un resum del seu projecte de TFG o TFM (màxim 200 paraules), explicant què es vol investigar, com, amb quines dades, on, quan, i per a qui / per què; i (5) una pregunta o proposta de debat per a les persones expertes o, alternativament, una mostra de dades per treballar o el problema a consultar (màxim 200 paraules).
2. Formulari per l’enviament de propostes (fins el 26 de març del 2021). https://forms.gle/tyzVwsEKNjSsqxZc7
3. Assistents sense presentació: Acte obert a tota la comunitat universitària, amb inscripció prèvia. Les persones interessades a assistir a l’acte sense presentació pròpia han d’escriure un correu a
*Es lliurarà un certificat a totes les persones participants i assistents.
Podeu adreçar-nos les vostres preguntes a miquelangel.pradilla@urv.cat o maria.sabate@udl.cat

 

Principals notícies sobre llengua 2020

El Centre de Documentació de Política Lingüística (CD-DGPL) posa a la vostra disposició un recull de la selecció de les principals notícies relacionades amb la llengua editades per diaris impresos i digitals durant l’any 2020 https://bit.ly/3ruhTbq

Aquestes notícies i articles les trobareu també a la seva base de dades de premsa (http://llengua.gencat.cat/premsa).

Les notícies s’agrupen pels grans blocs temàtics que han estat objecte de tracte periodístic durant l’any 2020.

Des d’aquest enllaç també podeu accedir als reculls de les principals notícies relacionades amb la llengua corresponents a anys anteriors.

Des del nostre web podeu accedir també a altres productes documentals del CD-DGPL, als catàlegs en els quals participa el Centre i a biblioteques i centres de documentació relacionats orgànicament o temàticament.

Centre de Documentació/SIDE. Direcció General de Política Lingüística| https://llengua.gencat.cat

Vila;Flors (2021). «El CUSC: més de dues dècades de recerca interdisciplinària en sociolingüística i comunicació a la Universitat de Barcelona»

Un article sobre els 20 anys del CUSC, signat per F. Xavier Vila i Avel·lí Flors-Mas, que acaba d’aparèixer en el volum 43 d’Estudis Romànics:

En aquest volum s’hi publica, també, una crònica del curs 2019/2020 del seminari del CUSC, signada per Roser Giménez i Avel·lí Flors-Mas, coordinadors del seminari, a més de cròniques i recensions a càrrec d’investigadors del centre: Jose Enrique Gargallo (recensió 1, recensió 2, crònica 1, crònica 2) i Lluís Payrató (recensió).
CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació
www.ub.edu/cusc

S. Morales-Gálvez: perspectiva republicana sobre la justícia lingüística (Seminari del CUSC-UB)

Pròxim seminari del CUSC, que serà divendres 26 de febrer. Com sempre, serà en format virtual, a les 12h. En aquesta ocasió, Sergi Morales-Gálvez, investigador postdoctoral Juan de la Cierva en teoria política al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, ens parlarà de la perspectiva republicana sobre la justícia lingüística. Podreu accedir a la sessió en línia des d’aquest enllaç.Com sabeu, el seminari és gratuït i obert al públic.

Trajectòries sociolingüístiques: presentació del núm. 30 de Treballs de Sociolingüística Catalana

Dimarts, 23 de febrer, a les 18h, per Zoom

ID de reunió: 847 4447 6738

Codi d’accés: v889sD

El Dr. Emili Boix i Fuster (UB), editor en cap de la revista de la SOCS, ens presentarà el número 30 de la revista dedicada a les trajectòries sociolingüístiques. Seguirà la intervenció del professor Joan Pujolar (UOC), autor d’un dels articles publicats dins el monogràfic, amb el títol de “Nous parlants: llengua i subjectivitat”.

Joan Pujolar

Nous parlants: llengua i subjectivitat

En aquesta intervenció, Joan Pujolar defensarà la pertinència i la productivitat de fer recerca sobre el tema dels «nous parlants» en sociolingüística. Argumentarà que el tema dels nous parlants entronca amb els debats sobre subjectivitat suscitats pels treballs de Foucault, Butler, Bhabha i altres autors. S’exemplifica l’argument amb una reflexió sobre com la relació de diversos perfils de parlants amb les llengües pot ajudar a entendre la situació sociolingüística catalana i com la viuen les persones. S’argumenta, finalment, que aquesta atenció a la subjectivitat pot ajudar a connectar la sociolingüística amb els camps de recerca i els moviments socials contemporanis que més han contribuït a debatre i desenvolupar el concepte de subjectivitat: el feminisme, l’antiracisme, el moviment LGTBI o l’ecologisme.

Recordeu igualment que la revista és en accés obert i podeu per tant accedir al text complet en diversos formats

Igualment, ja és pública la crida d’articles per a TSC 32 – Monogràfic: «L’avaluació de les polítiques lingüístiques»

PODEU CONSULTAR EL NÚMERO SENCER EN ISSUU Continua llegint

Cinefòrum: Catalunya Nord. La llengua enyorada

Source: Cinefòrum: Catalunya Nord. La llengua enyorada | Ateneu L’Harmonia | Gestió comunitària a Sant Andreu de Palomar

Data: 19 febrer a les 19.00

El 21 de febrer és el Dia internacional de la Llengua Materna i és per això que des de l’Ateneu hem apostat per fer del febrer el mes de les llengües maternes. En aquesta ocasió ho farem visionant el documental “Catalunya Nord. La llengua enyorada”, d’Eugeni Casanova i David Valls, que repassa l’evolució lingüística del català a la regió de la Catalunya Nord fins a la quasi desaparició i recull el testimoni dels darrers parlants del rossellonès.

Col·loqui posterior amb la presència del director David Valls.

Pots inscriure’t fent clic aquí.

El català a Europa: 40 anys d’il·lusió i d’erosió – Antoni Torras Estruch – RLD blog

El català a Europa: 40 anys d’il·lusió i d’erosió
Antoni Torras Estruch

Després de segles de persecució, decadència i arraconament, els responsables contemporanis del foment i de la tutela de la llengua catalana no acaben/m de deslliurar-la d’un sostre de vidre imponent: la qüestió de l’oficialitat europea, que s’interposa entre el seu present extremament dinàmic, tot i que sota pressió, i el seu futur esponerós.

La llengua catalana és la pròpia i oficial de Catalunya (pròpia juntament amb l’occità, aranès a l’Aran, i oficial juntament amb el castellà i amb l’aranès a tot el Principat). A més, és oficial i/o parlada a d’altres comunitats autònomes administrades per Espanya i a 3 estats europeus més). Malgrat aquesta condició, no està inclosa entre les llengües de la UE que compten amb el triple estatut de llengua dels tractats, llengua oficial i de treball de la UE. Tanmateix, l’article 6.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (2006) obliga formalment la Generalitat i l’Estat espanyol a fer les gestions necessàries per reconduir aquesta situació.

Continueu llegint

Tàndem sobre Sociolingüística i Educació (Mollà, Flors) – 6é Congrés d’Escola Valenciana

Source: Tàndem sobre Sociolingüística i Educació – Som Llavors – 6é Congrés d’Escola Valenciana

Escola Valenciana celebrarà aquest tàndem virtual sobre Sociolingüística i Educació amb Toni Mollà i Avel·lí Flors.

La xarrada, que tindrà lloc el pròxim el pròxim dijous 18 de febrer a les 18.00 hores, es podrà seguir als canals de TwitchYoutube i Facebook d’Escola Valenciana.

CELMI, base de dades sobre la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries

Presentation

The European Charter for Regional or Minority Languages is the most important legal instrument for protecting and promoting minority languages in Europe since they are considered a threatened European cultural heritage. Ever since this international agreement was adopted in 1992, 25 countries in the Council of Europe have ratified it and have undertaken the responsibilities and obligations that this commitment entails.

The follow-up that is done to check whether or not each State is complying with the agreement in the ratification document is a complex process that concludes with the reports by the Committee of Experts (COMEX). These reports are public and can be accessed on the Council of Europe’s website. Continua llegint

Vidal; Alarcón (coord.) (2021) Ocupaciones y lenguaje

Ocupaciones y lenguaje

Ocupaciones y lenguaje

Indicadores y análisis de competencias lingüísticas en el ámbito laboral

Las competencias lingüísticas (en un sentido amplio) han ido adquiriendo una creciente relevancia en los procesos productivos del capitalismo informacional. El motivo está en que la creación de riqueza, la productividad y la ocupabilidad en las sociedades avanzadas dependen de la producción y gestión de información y conocimiento, que se transmiten y producen a través del lenguaje. De esta forma, los procesos de globalización, tercerización e informacionalización de la economía conducen a que un creciente número de ocupaciones y trabajadores precisen de un mayor componente de trabajo intelectual y, por tanto, lingüístico. Ello se debe a que, en la economía digital, la información y el conocimiento son codificados, transmitidos y representados lingüísticamente.

Ocupaciones y lenguaje

1. Las competencias en el ámbito laboral
2. Competencias lingüísticas, trabajo y ocupaciones: la intensidad lingüística en el trabajo (ILT)
3. Competencias lingüísticas en los orígenes de la clasificación profesional en España, 1919-1980
4. Clasificaciones ocupacionales y competencias
5. Metodología del análisis de ocupaciones
6. Análisis de los contenidos lingüísticos de las ocupaciones
7. Lengua y ocupación en Cataluña: análisis y evolución de cuatro grandes grupos ocupacionales según su intensidad lingüística. Clasificación lingüístico-simbólica de las ocupaciones
8. Clasificación de ocupaciones mediante redes neuronales artificiales según requisitos lingüísticos
9. Desarrollo de un indicador de uso del lenguaje en el puesto de trabajo basado en cuantiles aplicadoa datos del PIAAC: implicaciones sobre las desigualdades de género
10. Competencia lingüística y salarios
11. Validación de una escala de medida de la intensidad lingüística en el trabajo y su impacto sobre los salarios
12. Efectos de la automatización en las competencias básicas del traductor: la traducción automática neuronal
13.Comparación de los índices e indicadores
14. Conclusiones, recomendaciones y propuestas de intervención

Compra el libro en papel

Compra el libro digital Continua llegint

F. Beltrán: El aragonés: el largo camino hacia una grafía oficial

Source: El aragonés: el largo camino hacia una grafía oficial – Francho Beltrán Audera – RLD blog

El aragonés: el largo camino hacia una grafía oficial
Francho Beltrán Audera

El aragonés: de dónde venimos
Actualmente la lengua aragonesa se conserva, mermada y empobrecida, en el norte de Aragón. Sus fronteras lingüísticas por el sur y el oeste están muy difuminadas a causa de la castellanización; por el este, la transición gradual del aragonés al catalán se hace a través del ribagorzano, mientras que por el norte la frontera administrativa conforma también los límites con el occitano.

Con unos 25.000 hablantes potenciales, el aragonés está considerado por el Atlas Interactivo UNESCO de las Lenguas en Peligro en el Mundo como una lengua en peligro de desaparición, dado el proceso de pérdida de transmisión de la lengua de padres a hijos.

No obstante, en las últimas décadas se aprecia un progreso evidente, tanto en lo que respecta al estudio y conocimiento del aragonés, como en lo relativo a su cultivo literario, enseñanza, difusión y consideración social, destacando la labor realizada desde el mundo asociativo e institucional.

Continueu llegint

La conflictivització de l’educació lingüística a Catalunya (SOCS, Taula rodona : Pons, Mayans, Gutiérrez)

3a sessió del Cicle sobre el model lingüístic de l’educació obligatòria a Catalunya

Entrada lliure. Enllaç al Zoom. ID de reunió: 872 9108 8397. Codi d’accés: Z277Mj.

Taula 3: La conflictivització de l’educació lingüística a Catalunya

Data: 10 de febrer 2021, 18h

Participants:

  1. Eva Pons (Universitat de Barcelona)
  2. Pere Mayans (Professor de secundària)
  3. Àlex Gutiérrez (Diari Ara)

Moderador: Joan Pujolar.

Relatora: Maria Sabaté

Per més informació sobre el cicle: clica aquí 

Dins el cicle en conjunt intentem abordar les diverses qüestions i derivades lligades al debat sobre la llengua de l’ensenyament a Catalunya. En les altres taules hem mirat el punt de vista de sociolingüistes i pedagogs, i també el de persones que estan més a prop de l’experiència del professorat. En aquesta taula concreta, vam creure que calia parlar amb deteniment dels diversos actors que actuen de manera organitzada en contra del model educatiu català. Hi veiem bàsicament tres estaments: el polític (alguns partits, però també algunes mesures de govern), el judicial i el mediàtic.

Trenchs-Parera; Pastena (2021) Exploring transcultural competence in the internationalised university classroom: the role of intercultural friendships and plurilingualism in the construction of a transcultural identity

ABSTRACT
This mixed-methods study explores whether undergraduates in a multilingual, multicultural university – and more specifically in a multi-dimensionally internationalised classroom – manifest transcultural competence when starting university studies. The article precisely focuses on the role of intercultural friendships and personal and family plurilingualism in the construction of an identity that reveals such competence, namely, a transcultural identity. Data include profile and transcultural competence questionnaires as well as interviews and classroom observations. Descriptive statistics and regression analyses show that first-year undergraduates in such a university display transcultural competence at the start of their studies, but more so students with intercultural friendships, personal or family plurilingualism, or belonging to a multi-dimensionally internationalised classroom. Qualitative data document that this educational context may trigger affordances for diversified plurilingual intercultural interactions in which transcultural competence may manifest in the form of a complex transcultural ‘twenty-first-century youth identity’ that is linked to sensitivities and attitudes valuing heritage as well as a transnational way of life.

Source: Exploring transcultural competence in the internationalised university classroom: the role of intercultural friendships and plurilingualism in the construction of a transcultural identity: Journal of Multilingual and Multicultural Development: Vol 0, No 0

Á. C. Navarro: El coneixement de la llengua en funcionaris d’Administració local (RLD Blog)

Revista de Llengua i Dret

RLD Blog

El coneixement de la llengua oficial pròpia en funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. A propòsit de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 14 d’octubre de 2020
Ángel C. Navarro

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat  Valenciana (TSJCV) anul·la l’exigència del títol elemental de coneixements del valencià per a accedir a la borsa de treball interina de secretaris i interventors al territori valencià. En aquest apunt faig unes reflexions generals sobre l’exigència del coneixement de les llengües oficials distintes del castellà als funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

La Sentència de la Secció 2a de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV de 14 d’octubre declara la nul·litat de l’article 4.2 del Decret 154/2016, de 21 d’octubre, de la Generalitat Valenciana, pel qual es regula el procediment de selecció de funcionaris interins i es creen les borses de treball per a la provisió interina de llocs de treball reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional al territori de la Comunitat Valenciana. Aquest precepte establia com a requisit acreditar un nivell de coneixement de valencià. La mateixa Sentència també anul·la la convocatòria concreta del certificat B1/elemental del coneixement del valencià efectuada per la Direcció General d’Administració Local, que depèn del Govern valencià, segons Resolució de 2 de març de 2017.

Continueu llegint

Administració