V Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2022)

Lloc i dates (nova data)

Dimecres 26 i dijous 27 de gener de 2022. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47). Hi haurà emissió en directe i gravació de l’acte. La previsió inicial és que les jornades siguen essencialment presencials. [L’emergència sanitària i les mesures preses en relació amb la presencialitat en els actes públics van obligar a ajornar la seua celebració]

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 75

Source: Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 75 – RLD blog

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 75 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora una secció monogràfica amb set articles en matèria de llengua i educació, introduïda per Francesc Xavier Vila i Eva Codó, sis articles més que es distribueixen en les seccions habituals de llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i quatre recensions.

Els articles publicats en la secció monogràfica d’aquest número analitzen la vigència del model de conjunció lingüística català, la situació de la llengua en el context educatiu des de la vessant del règim lingüístic del sistema d’educació a Catalunya, i les controvèrsies que se’n desprenen, passant per una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals al final del període d’ensenyament obligatori, els aspectes socials que han de ser presos en consideració en les polítiques lingüístiques educatives, i altres enfocaments com l’anàlisi dels models lingüístics del sistema educatiu català i basc, la gestió de les llengües en entorns educatius multilingües des d’una perspectiva valenciana i l’examen de la llengua catalana en una escola internacional d’elit.

En les seccions habituals hi ha un recull d’articles que tracten diverses qüestions com la implantació del model lingüístic del llenguatge jurídic català en textos redactats en l’àmbit privat, la decadència del futur de subjuntiu en la documentació local andalusa, la classificació actualitzada dels gèneres textuals de l’Administració pública espanyola, la política lingüística institucional de la Unió Europea i l’aprenentatge del català per part dels xinesos a Catalunya.

Com és habitual s’incorporen cròniques legislatives i jurisprudencials, concretament en són catorze, i tracten novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són: Mattila, Heikki E. S. (2020). El latín jurídico. Historia, uso internacional, problemas de comunicación. Ediciones jurídicas Olejnik, per Carles Duarte i Montserrat; Recensió de Martí-Badia, Adrià. (2020). La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), per Brauli Montoya Abat; El proceso comunicativo entre la Administración y la ciudadanía: especial perspectiva del ciudadano como emisor del mensaje, per Cristina Carretero González i, per acabar, Recensión de Montolío Durán, Estrella; Tascón, Mario (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa para la ciudadanía, per Marc Bayés Gil.

Avancem, a continuació, els continguts del proper número amb els títols i els resums de cada text: Continua llegint

Beques predoctorals UIC (planificació lingüística, joventut i llengua, sociolingüística educativa, llengua i comunicació, variació i canvi lingüístics o dialectologia)

A UIC Barcelona cerquem un estudiant de màster interessat a incorporar-se com a doctorand a la plantilla investigadora de la Unitat de Català del Departament de Lingüística Aplicada. Si vols fer recerca en l’àmbit de la llengua catalana, pots optar a una de les quatre convocatòries competitives per contractar investigadors predoctorals que tot just acaba d’obrir la universitat. Per fer-ho, només cal que m’escriguis un correu a l’adreça evalls (arrova) uic.cat abans del dimecres 9 de juny perquè valorem conjuntament la idoneïtat del teu perfil. Com que el Programa de Doctorat en Comunicació, Educació i Humanitats és molt transversal, la temàtica de la teva tesi podria ser molt diversa: planificació lingüística, joventut i llengua, sociolingüística educativa, llengua i comunicació, variació i canvi lingüístics o dialectologia, entre d’altres.

El termini per presentar-se a aquestes places és el 9 de juliol de 2021.

A continuació trobaràs un resum general de la convocatòria:

  1. Objecte:contractes predoctorals de recerca per a la formació de personal investigador.
    2. Beneficiaris:les persones que hagin superat els requisits per accedir al programa de doctorat en el moment d’incorporació i amb una nota mitjana mínima per als estudis de grau igual o superior a 6,50
    3. Durada: La durada dels ajuts és de tres anys, a comptar a partir de la data d’incorporació.
    4. Dotació: L’import brut anual de les beques és el mateix que el que s’estipula a l’article 7 del Reial Decret 103/2019 .
    5. Presentació: Les persones interessades en la convocatòria general han d’enviar l’imprès de sol·licitud signat pel director de tesi a vrecerca@uic.es i adjuntar la documentació següent:
  2. a) Fotocòpia de la inscripció a un programa de doctorat de UIC Barcelona o bé un document acreditatiu conforme hi ha estat preadmès.
  3. b) Certificat acadèmic en què consti la nota mitjana obtinguda per la persona candidata en les titulacions que li donen accés al doctorat.
  4. c) Fotocòpia del títol de grau i màster.
  5. d) Fotocòpia del DNI o NIE.

Trobaràs les bases de la convocatòria en català, castellà i anglès a l’entrada “Contractes Predoctorals de UIC Barcelona 2021” del Butlletí de Recerca UIC.

Convoquem una tercera edició del curs «Els discursos sobre la promoció del català» |

Font: Convoquem una tercera edició del curs «Els discursos sobre la promoció del català» |

El curs acadèmic 2021/2022 se celebrarà la tercera edició d’aquest curs d’extensió universitària, reconegut com a certificat d’extensió universitària per la Universitat de Barcelona (3 crèdits ECTS), que tornarà a celebrar-se en línia entre l’octubre de 2021 i el juny de 2022.

El curs s’adreça a diferents perfils de destinataris, sense requisits de titulacions prèvies, i té com a objectius proporcionar un coneixement específic sobre els discursos que s’utilitzen en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana i dotar els i les estudiants de capacitat de resposta argumentativa. Té una durada de 75 hores, amb 30 hores de sessions de docència síncrona en línia, de caràcter teòric i pràctic, i 45 hores de treball autònom dels estudiants. Les sessions en línia combinaran ponències d’acadèmics experts amb seminaris pràctics conduïts pel personal investigador del CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. La preinscripció està oberta entre l’1 de juny i el 15 de setembre de 2021, i les places són limitades.

El curs l’organitza el CUSC amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona.

Tota la informació sobre el curs està disponible al web https://www.ub.edu/discursospromociocatala/

Soziolinguistika Albistaria, subscriu-te al butlletí

El Soziolinguistika Klusterra, el centre de recerca per al desenvolupament social de la llengua basca, entre altres projectes d’investigació i difusió, publica la Soziolinguistika Albistaria, un butlleti de noticies del àmbit de la sociolinguistica i la revitalització de llengües. L’enllaç per suscriure’s és aquest i també podeu consultar l’últim butlletí aquí 

Hamburg International Summer School 2021: Language diversity, education, and social participation

Please let me draw your attention to the virtual Hamburg International Summer School 2021 devoted to “Language diversity, education, and social participation,” which will run from July 05-July 30.

The program consists of four modules:

  • Key issues in multilingualism
  • Language development and education in multilingual settings
  • Language diversity in formal and informal settings
  • Multilingual learning motivation in a foreign language context

The Summer School is suitable for graduate students and will be taught by a group of academics from Hamburg University (Germany), Macquarie University (Australia), Fudan University (China), and several other Asian, European, and North American universities.

Details of the program are available at https://www.uni-hamburg.de/en/internationales/studieren-an-der-uhh/summer-schools/1-program/2-language-diversity.html and a poster is attached.

The fee of Euro200 also includes one week of German language lessons! Discounts are available for students from partner universities, and scholarships for students from low-income countries.

Places are filling up fast so if you are interested, I would encourage you to apply asap.

 

[RLD Blog] Balance del Informe del Comité de Expertos de la CELRM respecto a la implementación de las recomendaciones de acción inmediata per parte del Estado español – Fernando Ramallo

 

Contextualización
Coincidiendo con el vigésimo aniversario de su entrada en vigor, en 2018 el proceso de monitorización de la Carta Europea para las Lenguas Regionales o Minoritarias (desde aquí, la Carta) fue parcialmente reformado para tratar de equipararlo a lo que se viene haciendo con otros tratados internacionales del propio Consejo de Europa, particularmente con el Convenio–Marco para la Protección de las Minorías Nacionales. Una de estas reformas consistió en ampliar de tres a cinco años los ciclos de monitorización entre un informe y el siguiente. En medio de ese período, cada estado que haya ratificado la Carta debe enviar un informe al Consejo de Europa indicando cómo ha implementado cada una de las denominadas «recomendaciones de acción inmediata» (RAI) incluidas en el informe evaluativo del Comité de Expertos. Una vez recibido el informe estatal, dicho comité lleva a cabo una evaluación del cumplimiento de esas RAI y hace públicos sus resultados. Para tal fin, además de la reacción del gobierno, el Comité de Expertos tiene en cuenta documentación adicional proporcionada por las asociaciones que representan a las comunidades de hablantes de lenguas regionales o minoritarias. Continueu llegint

“El català i les tecnologies de veu al 2021”. Matinal de llengua, 4/6/21

Us convidem a la primera de les set Matinals de Llengua que la Direcció General de Política Lingüística ha programat fins a finals d’any. “El català i les tecnologies de veu al 2021” tindrà lloc el divendres 4 de juny a les 10 h. Hi participaran Marta Villegas i Maite Melero, en representació del Barcelona Supercomputing Center, que exposaran el projecte Aina impulsat per la Generalitat de Catalunya, i Baybars Külebi de Col·lectiva’t i Joan Montaner de Softcatalà, que presentaran els projectes CommonVoice, Catotron i Assistent.cat, promoguts en l’àmbit de les tecnologies lliures. Política Lingüística hi presentarà el Directori en línia sobre tecnologies lingüístiques i català i Xavier Fisa, de Lavínia Next, un panorama dels recursos de veu existents i disponibles en català en el moment actual. Si voleu assistir-hi (acte en línia) ja us hi podeu inscriure: llengua.gencat.cat/matinal-tecnologiesveu.

Direcció General de Política Lingüística llengua.gencat.cat

La claridad en el ámbito de la Administración de Justicia: estado de la cuestión – Estrella Montolío Durán [RLD Blog]

El 11 de marzo de este año se firmó en la sede de la Real Academia Española (RAE) el Protocolo general de colaboración para el fomento de un lenguaje jurídico moderno y accesible para la ciudadanía.
Esa firma constituye otro hito en un proceso de modernización de la lengua de la Administración que, en el ámbito español e hispanohablante, ha sido a épocas vacilante, pero cuya necesidad, no obstante, parece ir infiltrándose con tozudez tanto –como se ve– en el espíritu de las instituciones jurídicas, como en las reivindicaciones ciudadanas y en la agenda de las Políticas Públicas. Intentaré presentar a continuación los pasos más importantes de ese proceso, que sigue el ejemplo de procesos similares desarrollados hace ya décadas en otros países de nuestro entorno.

Empecemos por la reciente firma de este Protocolo por parte de los máximos representantes de las instituciones responsables de la Administración de Justicia: el presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial,  el ministro de Justicia, la fiscal general del Estado; la presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, el presidente del Consejo General de Procuradores de España, el presidente del Consejo General de Graduados Sociales de España, el presidente de la Conferencia de Decanas y Decanos de Derecho de España y el vicepresidente de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación Española. Junto a ellos, el director de la RAE, la institución anfitriona. Sin duda, una muy nutrida y selecta representación de autoridades jurídicas. De manera un tanto sorprendente considerando el tema central del Protocolo (a saber: la comunicación de la Justicia a los administrados), no comparecía ni un solo lingüista (como se sabe, el actual director de la RAE es catedrático de Derecho Administrativo). Continueu llegint…

“Entre la inundació del catanyol i la sequera del purisme: reflexions sobre la qualitat de la llengua en un context de subordinació lingüística”

Diàlegs sociolingüístics III: Isidor Marí i Esteve Valls. Dimecres, 26 de maig a les 18:00, hora de Barcelona.

La SOCS ha demanat a Isidor Marí i a Esteve Valls que contestin dues preguntes: (1) com pot canviar el català sense deixar de ser la mateixa llengua?, i (2) com pot canviar la catalanofonia sense deixar de ser la mateixa comunitat lingüística? Ho faran en sengles intervencions de 20 minuts cada un. Després d’uns 45 minuts de diàleg entre ells, s’obrirà un torn obert al públic connectat perquè hi pugui intervenir. Moderarà l’acte Joan Costa Carreras (vocal de la SOCS). Continua llegint

C. Bach i J. Costa sobre les converses de whatsapp – Seminaris del CUSC-UB

El pròxim seminari del CUSC serà divendres 28 de maig en línia a les 12h. Aquesta sessió serà a càrrec de Carme Bach i Joan Costa, professors de la Universitat Pompeu Fabra, que ens presentaran el seu treball Les converses de whatsapp: un nou gènere entre l’oral i l’escrit? Podreu accedir-hi des d’aquest enllaç de BB Collaborate. També aprofitem per recordar-vos que la darrera sessió del Seminari d’aquest curs 2020-2021, a càrrec de Pere Comellas, finalment no serà el dia 18, sinó el 25 de juny.

D. Escribano: El conflicte lingüístic a la Segona República

Les institucions catalanes van mirar de donar resposta al conflicte lingüístic aprofitant els marcs favorables de la II República, no sense dificultats.
Aquest article resumeix el llibre recent de Daniel Escribano, El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears durant la Segona República (Lleonard Muntaner Editor / Obra Cultural Balear, 2020) que podeu trobar aquí.

Continua llegint

Sociodidactique des langues minoritaires, Projet transfrontalier EUSKOCC

L’Inspe de l’académie de Bordeaux,  et Euskampus vous invitent à une journée d’études plurilingue le 4 Juin de 9H30 à 16H30:
Sociodidactique des langues minoritaires, Projet transfrontalier EUSKOCC –
Journée d’étude plurilingue
Vendredi 4 Juin 2021, 9H30 – 16H30 / INSPÉ de l’Académie de Bordeaux, site de Mérignac, amphithéâtre Louise Michel, ou en ligne :
https://u-bordeaux-fr.zoom.us/j/88664664894?pwd=d2RzUUVlVG1KcjlqSHIrbjZybWJKZz09
ID de réunion : 886 6466 4894 Code secret : 814956 Continua llegint

J. Pujolar: Valencian sociolinguistics: Aracil, Ninyoles and the minority question

This text provides a review of the earlier and more influential works of Valencian sociolinguists Lluís Vicent Aracil and Rafael Lluís Ninyoles, which had a significant impact in the field from the 1960s to the 1980s, particularly in a number of European minoritized language communities and Latin America. I provide a summary account of their main theoretical innovations, embodied in concepts such as “language conflict,” “linguistic normalization,” “linguistic ideologies,” and “self‐hate”, and I follow up how these concepts were taken up by a number of social movements of linguistic revitalization. To do so, I begin with an account of the social and political conditions that the two authors confronted in their youth, namely the diglossia between Catalan and Spanish in their native Valencian Country, which at the time was under the rule of the dictator Francisco Franco in Spain. After the historical and theoretical appraisal, I follow up the trail of their ideas amongst sociolinguists and language activists in Occitania, Germany, Switzerland, Wales, Mexico, and the Andes, and I assess their impact in the ways in which linguistic minoritization has been constructed from an international perspective.

Continuar llegint… Valencian sociolinguistics: Aracil, Ninyoles and the minority question – Pujolar – 2021 – Journal of Sociolinguistics – Wiley Online Library

J. C. Moreno Cabrera presenta “Determinació nacional” a Barcelona (Canvi: 20/5)

El 20 de maig es presenta “Determinació nacional” del professor Juan Carlos Moreno Cabrera  a la llibreria de la Imatge de Barcelona (c/ Sepúlveda, 87) a les 19h. Serà una conversa sociolingüística entre Jordi Solé Camardons, editor de Voliana Edicions i JC. Moreno Cabrera al voltant dels seus llibres “L’imperi de la llengua comuna” i “Determinació nacional”.

AINA, un projecte d’intel·ligència artificial en clau catalana – Maite Melero i Marta R. Costa-jussà – RLD blog

El desembre passat vàrem mantenir unes converses disteses però plenes de contingut amb tres figures clau del panorama de la intel·ligència artificial mundial, que tenen en comú que són nascudes i formades a Catalunya i que comparteixen un interès comú per la perspectiva catalana d’aquesta tecnologia puntera. Aquestes converses es van publicar al número 74 d’aquesta Revista (DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3503). Gairebé coincidint en el temps, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va presentar públicament el projecte AINA, creat amb l’objectiu de garantir el català en l’era digital. Continuar llegint… AINA, un projecte d’intel·ligència artificial en clau catalana – Maite Melero i Marta R. Costa-jussà – RLD blog

Lapresta; Janés; Alarcón (2021) “The differentiated role of language knowledge and linguistic acculturation strategies in the configuration of occupational aspirations: the case of the descendants of migrants in Western Catalonia”

Lapresta, C.; Janés, J.; Alarcón, A. The differentiated role of language knowledge and linguistic acculturation strategies in the configuration of occupational aspirations: the case of the descendants of migrants in Western Catalonia. International Journal of Multilingualism. https://doi.org/10.1080/14790718.2021.1898615. Disponible a: http://hdl.handle.net/10459.1/71137

En premsa: (on-line 26-02-2021)

Entrades recents

Administració