Crida d’articles TSC 34 (2024) «Llengües, mobilitat i migracions»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 34 (2024), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «Llengües, mobilitat i migracions», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o ressenyes de llibres. Continua llegint

Jornada de la CPF: “Compromís de la universitat amb la llengua catalana: reptes i oportunitats”.

Els dies 3 i 4 de novembre tindrà lloc la vuitena jornada científica de la càtedra Pompeu Fabra de la UPF, que s’organitza en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans, i que enguany durà per títol “Compromís de la universitat amb la llengua catalana: reptes i oportunitats”.

Adjuntem en el correu el programa de la jornada, que us agrairem que difongueu en la mesura de les vostres possibilitats. L’assistència és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament a través d’aquest formulari, que trobareu a la nostra pàgina web.

Tríptic VIII JORNADA

Bibliografia de Miquel Strubell i Trueta 

En la IX Jornada de Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana s’homenatjà Miquel Strubell i Trueta amb el lliurament del Premi Pompeu Fabra a títol pòstum. Amb aquest motiu, el Centre de Documentació de Política Lingüística (CD-DGPL) posa a la vostra disposició la seva bibliografia:

 Miquel Strubell i Trueta (Oxford 1949 – Palamós 2022), reconegut sociolingüística català i internacional, va desenvolupar la seva activitat professional durant molts anys a la Direcció General de Política Lingüística. En va ser cap del Servei de de Normalització Lingüística i director de l’Institut de Sociolingüística Catalana. La bibliografia que aquí presentem és, en gran part, producte de la seva col·laboració.

Totes les obres referenciades a l’apartat Obres disponibles al Centre de Documentació de Política Lingüística són de lliure accés (les digitals) o susceptibles de ser demanades en préstec o còpia escrivint al cddgpl@gencat.cat. L’horari d’obertura al públic és de dilluns a divendres de 9 a 14:30 h. Per oferir-vos un millor servei, us recomanem que demaneu hora.

WebIntranetXarxes socials

Pujolar; O’Rourke (2022) Theorizing the speaker and speakerness in applied linguistics

Pujolar, Joan  O’Rourke, Bernie. (2022). Theorizing the speaker and speakerness in applied linguistics. Journal of Applied Linguistics and Professional Practice, 16(2), 207–231. https://doi.org/10.1558/jalpp.22760

Abstract

In this Forum Discussion paper, we put forward the concept of ‘speakerness’ and discuss how this notion can be of relevance to the professions associated with language teaching and learning. By ‘speakerness’ we understand the processes through which social actors get defined by their language practices. We connect this concept with the ongoing debates around so-called ‘non-native’ speakers of English, which have clear implications for ‘non-native teachers’. We revisit these debates by widening the scope; that is, by making connections with another controversy around speakerness, namely that around the so-called ‘new speakers’ of European minority languages. By aligning the two strands of debate, we argue that they respond to common trajectories of nation-building and colonial expansion articulated through the ways in which nationalist and colonialist discourses have constructed languages and deployed them as means of state and colonial rule. After tracing the historical origins of the notion of ‘native speaker’ and summarizing the debates on ‘non-native speakers’ and ‘new speakers’, we point to the ways in which a critical engagement with the concept of speakerness can throw light on other sociolinguistic areas in which the issue of speaker legitimacy is often recruited to naturalize inequalities of race, class or gender.

Premi Modest Reixach 2022 de la Societat Catalana de Sociolingüística

El pròxim  2 de desembre de 2022, a les 13 hores s’acaba el termini per a presentar al Premi Modest Reixach de la Societat Catalana de Sociolingüística (SoCS; https://premis.iec.cat/premis/premis_un.asp?id=39) per a publicacions de l’any 2021 relatives a temes de sociolingüística. Està dotat amb 1.000 €.

La Junta de la SoCS us anima a presentar-hi les vostres publicacions a https://premis.iec.cat/premis/premis_un.asp?id=39.

Per a qualsevol aclariment, podeu escriure a Joan Costa (joan.costa@upf.edu).

[RLD Blog] La nova legislació de la comunicació audiovisual i el català: més enllà de les quotes – Raül Digón Martín

Els darrers anys, l’aparició de plataformes globals de serveis de comunicació audiovisual lineal i de catàleg a petició (Netflix, Movistar, HBO, Disney+, etc.) i de plataformes d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube o Tik Tok) ha marcat tot un canvi de paradigma en el mercat de la comunicació audiovisual (Fita i Caba, 2022). Es tracta d’un nou model que articula l’oferta de programes informatius o de lleure en llengües de consum massiu, amb una presència residual d’altres idiomes, com ara les llengües oficials diferents del castellà a Espanya. En aquest context, l’esperada transposició de la Directiva (UE) 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de novembre de 2018 a l‘ordenament jurídic espanyol ha suscitat una intensa polèmica i crítiques en defensa del català i altres llengües minoritzades, així com protestes dels productors independents.

D’ençà dels tràmits d’audiència de l’avantprojecte inicial, la llarga tramitació fins a l’aprovació al Congrés del Projecte de Llei general de comunicació audiovisual i el seu trasllat al Senat, que l’ha aprovat sense modificacions, ha estat solcada per múltiples al·legacions i propostes d’esmenes. Així, diverses entitats partidàries de la pluralitat lingüística a l’audiovisual han reclamat una presència significativa de continguts en llengües oficials com el català, el gallec o l’eusquera per part dels grans prestadors de serveis; una contribució financera per a la producció audiovisual en aquests idiomes; el reconeixement de facultats de control i supervisió sobre les plataformes d’intercanvi de vídeos i els serveis de comunicació audiovisual televisiu per part dels ens autonòmics competents, i que els prestadors no només contribueixin a finançar RTVE, sinó també altres serveis públics audiovisuals.

Continueu llegint

 

Noves recerques en catalanística i llengua d’oc (VI CIAJILLC)

Us informem que l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes i el Centre Aixois d’Études Romanes (CAER-EA 854) organitzen a Aix-Marseille Université el VIé Congrés Internacional de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (VI CIAJILLC), intitulat «Noves recerques en catalanística i llengua d’oc/Nòvi recerco en estùdi catalan e en llengua d’o», que tindrà lloc del 12 al 14 d’abril de 2023 a l’edifici de la Maison de la Recherche a Ais de Provença.
Com cada any, aquesta reunió científica pretén reunir la comunitat investigadora que es troba en l’etapa inicial de la seua carrera investigadora per tal que puga compartir la seua recerca i trobe un espai retroalimentació dins del mateix jovent investigador. Podeu enviar la vostra proposta de comunicació abans del 2 d’octubre de 2022 a través del següent formulari: https://forms.gle/2Xqpu9KUz5YWcWWr7. El resum i els mots claus, escrits en català o en occità – llengua d’oc, hauran d’anar acompanyats d’una traducció al francés o a l’anglés. La comunicació es podrà dur a terme en una altra llengua amb l’aprovació del comité organitzador: viciajillc@gmail.com. Teniu tota la informació a: ajillc.cat/congressos/congrés-vi
Comitè organitzador del VI CIAJILLC

[RLD Blog] Jornada “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid” (28 de setembre, Escola d’Administració Pública de Catalunya)

El proper 28 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), una jornada de reflexió i debat sobre “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid”. La jornada s’organitza amb motiu de la publicació recent del número 77 de l’RLD, que conté una secció monogràfica coordinada per Esther Monzó-Nebot i Eva Pons Parera dedicada precisament al tema de “Llengua i COVID-19”, i s’orienta a aprofundir en la reflexió oberta en el monogràfic i a ampliar-la a nous supòsits i contextos.

Continueu llegint

 

22è Seminari Identicat

Divendres, 22 de juliol de 2022. 09:30-13:05. 22è Seminari Identicat

Presencial: EDIFICI 22@ – PLANTA 1 – S102 de la Planta 1 per el divendres 22 de 9.30h a 13.05h al 22@B. Rambla del Poblenou, 156, 08018 Barcelona.

En línia: https://meet.google.com/tok-xmwn-ixy

Els Seminaris del Grup de Recerca sobre Llengua, Cultura i Identitat en un Món Global (IdentiCat) són esdeveniments semestrals en què es presenta treball en curs dels membres del grup i dels seus col·laboradors. Tothom hi pot assistir i només cal inscriure’s escrivint un e-mail a Joan Pujolar: jpujolar@uoc.edu. S’hi pot participar presencialment o virtualment.

Hora Autor(s) Títol
09:30-09:35 Joan Pujolar (UOC) Salutació
09:35-10:10 Jeconiah Dreisbach Informe de treball de camp de la tesi: “Linguistic Practices and Transnational Cultural Identities: A Critical Sociolinguistic Ethnography on the Filipino Youth in Sharjah-based Philippine Schools”
10:10-10:45 Joana Maria Pujadas Nou i+d EPI-DESIGUAL: Epidèmies, estat i desigualtats socioeconòmiques: predictibilitat i perdurabilitat, segles XIX i XX
10:45- 11:20 Pausa
11:20-11:55 Júlia Ojeda i Teresa Iribarren Donadeu “Les presons de dones: la mirada feminista de Maria Guasch”, sobre la novel·la Els fills de Llacuna Park (2017), Premi de la Crítica Catalana 2018.
11:55-12:30 Isaac Gonzàlez Llengua i escola. Aproximacions en clau educativa, polìtica i sociolingüìstica.
12:30-13:05 Josep-Anton Fernàndez Joan Ferraté i la passió pels adolescents

[RLD Blog] Llengua i gènere, un debat lingüístic i ideològic clàssic – Josep Soler

La polèmica sobre les diferents maneres d’anomenar les persones i el que hi ha en joc
Per entendre què hi ha en joc en la polèmica sobre llengua i gènere cal que tinguem present que ens trobem davant d’un cas clar de debat lingüístic i ideològic. És a dir, un debat on hi ha diversos actors que hi participen i on cadascú, des de la seva posició interessada (vull dir: socialment no neutra), fa la seva aportació, amb un argumentari concret per mirar de convèncer el públic, això és: qui mira, escolta o segueix el debat amb menor o major proximitat. Hi ha qui defensa els seus arguments des d’una posició acadèmica (per exemple, i amb menció especial, des de la lingüística), hi ha qui ho fa des de posicions polítiques o institucionals (potser amb menys intervencions explícites en el debat i amb més actuacions de facto), o hi ha qui ho fa des de posicions més activistes (defensant uns usos lingüístics que s’entenen com a necessaris per redreçar situacions de discriminació social per raó de gènere o per reflectir realitats socials canviants).

Continueu llegint

 

19 de setembre Presentació de la tesi de Roser Giménez sobre variacionisme i lingüística forense

La Societat Catalana de Sociolingüística té el plaer de convidar-vos a la presentació de la tesi doctoral: «Cap a una perfilació sociolingüística dels adolescents: una mirada sinèrgica des de la lingüística forense, el variacionisme i la sociolingüística educativa», de Roser Giménez Garcia, defensada recentment a la UB en el marc del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació.

L’acte tindrà lloc, en format virtual, el dilluns 19 de setembre de 2022, a les 18 hores. L’acte es podrà seguir en línia, al següent enllaç:  https://us02web.zoom.us/j/87984216948?pwd=bXBEeFgxU0NiYWNITFVpMmlXN2psZz09 Codi d’accés: hCbU5f

Aquesta presentació s’inscriu en el cicle «Noves tesis en sociolingüística catalana», amb què la SOCS ofereix una plataforma de difusió dels resultats de les recerques de doctorat en sociolingüística fetes des dels territoris de llengua catalana o sobre la llengua catalana.

 

Llenguatge i comunicació, dues claus –mestres– per millorar la comprensibilitat i el coneixement de les normes jurídiques. Rubèn Ramírez Fernàndez [RLD]

La comprensibilitat del llenguatge en l’àmbit del dret és una qüestió universal que no ha perdut mai vigència ni importància. Les nombroses obres publicades sobre aquest àmbit demostren el gran interès que aquesta matèria ha generat des de sempre. Molts ciutadans –inclosos els juristes– consideren que el llenguatge jurídic és excessivament complicat i difícil d’entendre. Com que el dret regeix molts aspectes de la vida, els problemes que es deriven de formular incorrectament les normes jurídiques, precisament per la seva incomprensibilitat, incideixen greument en la seguretat jurídica i provoquen el desconeixement de l’ordenament jurídic. Per això el llenguatge que empren les institucions públiques és tan important: determina la manera com els polítics i els servidors públics es relacionen amb les persones a qui serveixen. Davant aquest context, és imprescindible que els poders públics utilitzin un llenguatge que sigui intel·ligible per a la ciutadania, especialment pel que fa a les normes jurídiques que aproven.

Continueu llegint

 

La nova legislació de la comunicació audiovisual i el català: més enllà de les quotes. Raül Digón Martín [RLD]

1 Introducció
Els darrers anys, l’aparició de plataformes globals de serveis de comunicació audiovisual lineal i de catàleg a petició (Netflix, Movistar, HBO, Disney+, etc.) i de plataformes d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube o Tik Tok) ha marcat tot un canvi de paradigma en el mercat de la comunicació audiovisual (Fita i Caba, 2022). Es tracta d’un nou model que articula l’oferta de programes informatius o de lleure en llengües de consum massiu, amb una presència residual d’altres idiomes, com ara les llengües oficials diferents del castellà a Espanya. En aquest context, l’esperada transposició de la Directiva (UE) 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de novembre de 2018 a l‘ordenament jurídic espanyol ha suscitat una intensa polèmica i crítiques en defensa del català i altres llengües minoritzades, així com protestes dels productors independents.

D’ençà dels tràmits d’audiència de l’avantprojecte inicial, la llarga tramitació fins a l’aprovació al Congrés del Projecte de Llei general de comunicació audiovisual i el seu trasllat al Senat, que l’ha aprovat sense modificacions, ha estat solcada per múltiples al·legacions i propostes d’esmenes. Així, diverses entitats partidàries de la pluralitat lingüística a l’audiovisual han reclamat una presència significativa de continguts en llengües oficials com el català, el gallec o l’eusquera per part dels grans prestadors de serveis; una contribució financera per a la producció audiovisual en aquests idiomes; el reconeixement de facultats de control i supervisió sobre les plataformes d’intercanvi de vídeos i els serveis de comunicació audiovisual televisiu per part dels ens autonòmics competents, i que els prestadors no només contribueixin a finançar RTVE, sinó també altres serveis públics audiovisuals.

Continueu llegint

Ressenya del llibre “Demandas lingüísticas y conflicto político en España“. Daniel Cetrà [RLD]

El llibre Demandas lingüísticas y conflicto político en España (2021), escrit per Andrea C. Bianculli, Jacint Jordana, i Mónica Ferrín, és una contribució rica i valuosa a la literatura acadèmica sobre les controvèrsies lingüístiques a Espanya. Des de la pàgina web del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales us el podeu descarregar gratuïtament.

De què tracta el llibre?

Els autors es plantegen la pregunta següent: sota quines condicions sorgeixen a Espanya demandes lingüístiques i conflictes polítics de caràcter lingüístic? Volen esbrinar quan es mantenen estables els equilibris a les comunitats multilingües (en el sentit d’acceptació àmplia de l’statu quo) i quan esdevenen inestables.

Continueu llegint

El conflicte juridicopolític a l’entorn de les llengües: una mirada global. Ressenya del llibre “Official Language Designation” de Sujit Choudhry i Erin C. Houlihan. Daniel Escribano [RLD]

L’International Institute for Democracy and Electoral Assistance és una organització intergovernamental, observador permanent a l’ONU, dedicada al foment de la democràcia parlamentària arreu del món, que té com a principals eixos de treball, entre d’altres, el suport en el disseny institucional en processos constituents i l’assessorament en processos electorals i de participació política. Mostra de la rellevància i interès creixent que desperta la regulació jurídica dels usos lingüístics oficials és el fet que hi hagi dedicat una monografia,1 de la mà dels constitucionalistes experts en transicions polítiques Sujit Choudhry i Erin C. Houlihan (2021). En part, l’interès que suscita aquesta qüestió és per la intersecció entre el conflicte lingüístic i altres “constitutional issues”, com ara la distribució territorial del poder polític, l’autonomia local, els drets dels pobles originaris o, fins i tot, la llibertat d’expressió o el dret a l’educació (pàg. 9). L’interès de Choudhry i Houlihan es focalitza en el disseny juridicolingüístic dels “systems of multi-level governance”; especialment, en estats plurilingües. En aquests contextos, els autors identifiquen com a “constitutional issues” qüestions com la determinació de la llengua o llengües per a la prestació dels serveis públics, l’ensenyament, els debats parlamentaris i la legislació o els procediments i sentències judicials. La pregunta clau que plantegen és “How should language or linguistic rights be framed to ensure equal treatment, and to effectively protect and accommodate individuals, minority groups and indigenous peoples?” (pàg. 6).

Continueu llegint

Administració