F. X. Vila: “del color del cristal con que se mira…”

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: “del color del cristal con que se mira…”.

 Quan surt a classe el tema de com s’enfronta la diversitat cultural i religiosa a l’aula sempre recordo que cal partir del marc conceptual, ideològic, en què s’assenta cada societat, per tal d’entendre’n els debats. Aquí no s’hi val a dividir entre presumptes progressistes i presumptes conservadors, ni encara menys a oposar dretes i esquerres. A França, per exemple, el refús als signes religiosos vistosos uneix tot sovint l’extrema dreta filofeixista i l’ortodòxia marxista, per no parlar del populisme de colors diversos. Per què? Perquè entre els valors sobre els quals s’assenta el relat fundacional hi ha la idea que l’égalité -la igualtat- és un valor per ella mateixa. Ja és mala sort, ja, que els revolucionaris del segle XVIII confonguessin igualtat (=homogeneïtat) amb equitat (=tractament igualitari)!

A diferència de França, al Quebec hi predomina una ideologia multicultural que beu de la tradició anglòfona…

Seguiu llegint a Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: “del color del cristal con que se mira…”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *