Mor Antoni M. Badia i Margarit, un dels màxims referents de la lingüística catalana de la segona meitat de segle XX

Mor Antoni M. Badia i Margarit, un dels màxims referents de la lingüística catalana de la segona meitat de segle XX.

«Amb el doctor Badia perdem un mestre que ha estat un dels màxims referents de la lingüística catalana de la segona meitat del segle XX». Amb aquestes paraules, M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, ha recordat la figura d’Antoni M. Badia I Margarit, que va morir ahir,  dia 16 de novembre, a Barcelona, als noranta-quatre anys. Badia i Margarit va ser catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola i de llengua catalana, membre de l’Institut d’Estudis Catalans (des del 1968), rector de la Universitat de Barcelona (1978-1986) i president de la Seció Filològica de l’IEC (1989-1995). Professor visitant a Munic i Washington, fou investit doctor honoris causa per diverses universitats, entre les quals la Sorbona, de París. Ha fet recerca en lingüística històrica i dialectologia, i és autor, entre altres obres, de Gramática histórica catalana (1951), Gramática catalana (1962), Llengua i cultura als Països Catalans (1964), Gramàtica de la llengua catalana (1994) i Les Regles de esquivar vocables i la «qüestió de la llengua» (1999). El funeral es farà avui dilluns, a les tres de la tarda, a l’església del Pi de Barcelona

 

M. Teresa Cabré ha qualificat Badia i Margarit de «gran professional, amb una responsabilitat fora de límits» i ha recordat que durant el seu mandat com a president de la Secció Filologica va iniciar una etapa d’estructuració de la secció. Va impulsar la creació de l’Oficina de Gramàtica, del servei d’assessorament lingüístic i del pojecte de construcció de l’estàndard oral per als mitjans de comunicació «amb la mirada posada en el conjunt del territori parlant, i no només en la parla del Principat de Catalunya». També en destaca la publicació de la primera edició del Diccionari de la llengua catalana (1995) i la «resurrecció» de la revista Estudis Romanics, que ha dirigit des de l’any 2000.

 

Antoni M. Badia i Margarit ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1986), el Premi d’Honor de la Fundació Jaume I (1995), el Premi d’Honor de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat (2012).

Alguns dels articles publicats per Antoni M. Badia i Margarit van ser digitalitzats per l’Institut d’Estudis Catalans i es poden consultar en el següent enllaç: http://taller.iec.cat/filologica/badia.asp

2 respostes a Mor Antoni M. Badia i Margarit, un dels màxims referents de la lingüística catalana de la segona meitat de segle XX

Administració