El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del català a França, per James Hawkey

Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural:

Els estudiants de sociolingüística aprenen ràpid que la llengua té molta variació i que aquesta variació pot comportar una gran quantitat d’informació social. Considerem el cas del Regne Unit. Tan bon punt un parlant nadiu d’anglès britànic utilitza la paraula bath (‘bany’), segons com la pronuncia , s’exposa un allau de judicis socials… D’on és aquesta persona?, A quina mena d’escola va anar?, Quina feina fa?, A quin partit polític vota? Les respostes a totes aquestes preguntes estan codificades potencialment per la pronúncia d’aquesta paraula tan curta: el parlant la pronuncia amb una vocal curta, com la de hat, o amb una vocal llarga, com la de car? La darrera consonant es pronuncia amb la llengua entre les dents o de la mateixa manera que el darrer so de staff? Aquesta parauleta, amb només tres sons diferents, palesa un nombre de pronúncies possibles que denoten informació social diferent segons el cas. Com sistematitzem aquesta variació tan complexa? Quina mena de categories socials poden predir o regir la preferència d’un parlant per usar un so o un altre? I, finalment, i això és especialment interessant en aquesta discussió, com afecten les nostres opinions sobre les llengües que parlem la manera com les parlem? Continuar llegint… El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del català a França, per James Hawkey 

Darreres notes publicades

  1. Declivi i resiliència: els dilemes de l’armeni occidental cent anys més tard, per Anaïd Donabédian
  2. El silenci amerindi, per Montserrat Ventura i Oller
  3. Parlar de colors sense termes de colors, per Alexandre Surrallés
  4. El paisatge lingüístic de l’Austràlia indígena, per Nicholas Evans

Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural. Institut d’Estudis Catalans. A/e: catedra.unesco@iec.cat Web: http://catedra-unesco.espais.iec.cat/