Les xarxes socials i la producció de coneixement lingüístic, per Lukas Duane

This post is also available in: English

Lukas Duane
Université de Luxembourg

El món acadèmic és en gran mesura responsable de determinar què s’inclou dins de la categoria “llengua” i què s’inclou dins de la categoria “dialecte”. És a dir, en general, el coneixement acadèmic és la principal font de legitimació de les llengües i les seves varietats estàndard. El coneixement acumulat al llarg dels anys en departaments universitaris, congressos i revistes especialitzades proporciona una base i una justificació de la manera com es categoritza la variació lingüística i com l’entén la societat. No obstant això, de vegades, alguns agents socials poden oposar-s’hi, principalment a causa del paper de la llengua com a motor polític. En aquesta nota es discuteix com les noves condicions comunicatives establertes per les xarxes socials donen suport als agents socials a fi de qüestionar la producció acadèmica sobre el coneixement lingüístic.

Ho farem discutint breument un cas actual de les Illes Balears. En aquesta zona, tant el català com el castellà són llengües oficials: el català com a llengua pròpia de l’arxipèlag i el castellà com a llengua de l’estat espanyol. Tanmateix, des de 2013, algunes associacions d’activistes lingüístics “balearistes” han defensat que l’estatut de llengua oficial, juntament amb el castellà, ha de correspondre a una llengua “balear”, com a llengua autòctona, i no a la llengua catalana, com és actualment. Aquests activistes critiquen l’excessiva influència estandarditzadora de la llengua catalana en els vernacles baleàrics i argumenten que balear i català no formen part del mateix sistema lingüístic. Durant dècades hi ha hagut postures similars a les Illes, però eren més disperses, limitades a una única illa i sense efectes polítics ni socials. Continuar llegint… Les xarxes socials i la producció de coneixement lingüístic, per Lukas Duane

Ens plau informar-vos de la publicació del text següent en la secció Notes del web de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural. Darreres notes publicades: 

  1. No hi ha roses sense espines: la poètica i el patrimoni lingüístic, per Frog
  2. Frisó – Basc – Multilingüisme, per Durk Gorter
  3. Desaparició de llengües i ideologia lingüística a la regió del Sepik a Papua Nova Guinea, per William A. Foley
  4. El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del català a França, per James Hawkey

Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural. Institut d’Estudis Catalans. Web: http://catedra-unesco.espais.iec.cat/

Administració