A. Bastardas: Subsidiarietat compensatòria per al català

De la mateixa manera que hi ha polítiques en pro de la biodiversitat, també n’hi hauria d’haver envers les llengües mitjanes | Per garantir la prevalença pública del català a Catalunya calen acords majoritaris de respecte mutu entre els distints sectors socials
per Albert Bastardas i Boada, La primera Llei de Normalització Lingüística a Catalunya es va aprovar el 6 d’abril de 1983. | Xesca Oliver Crespí.

A part d’aconseguir el reconeixement pendent del català en els plans espanyol i europeu, quins podrien ser els principis que haurien de guiar l’organització lingüística d’una societat complexa com la catalana actual?

Com que una de les característiques presents és la barreja de les poblacions, alguns dels principis clàssics de l’organització de les societats multilingües  -com ara el de territorialitat a l’estil suís- són potser menys aplicables al cas català. Si, per contra, postulem el de la personalitat estricta -en què és sempre el ciutadà el que pot triar l’una o l’altra llengua en el marc d’un bilingüisme institucional i públic complet-, ens trobem aleshores que la característica de la comunitat catalana de viure políticament integrada en un Estat en què és majoritari l’altre grup lingüístic amb qui conviu al seu territori, i de qui ha de saber també el seu idioma, pot generar una bilingüització generalitzada del grup minoritari i, en canvi, en molt menys intensitat en el majoritari. L’organització lingüística de la societat catalana pot ser, doncs, una de les qüestions més controvertides i que més debats pot generar (Bastardas 2019). Continuar llegint…

Entrades recents
Administració