Jornada: Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid

Data i horari: 28 de setembre de 9 a 14:15 h
Format híbrid: presencial i en línia
Inscripcions: obertes fins al 19 de setembre
Programa
9.00 – 9.20 h. Obertura institucional

Ismael Peña-López, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

Avel·lí Flors Mas, Universitat de Barcelona i director de la Revista de Llengua i Dret

9.20 – 10.40 h. Comunicació, llengües i salut en situacions de crisi: models comparats (moderació: Eva Codó Olsina, Universitat Autònoma de Barcelona i Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret)

9.20 – 10 h. Ingrid Piller, Macquaire University, Austràlia [intervenció en línia]

10 h – 10.40 h. Isidor Marí Mayans, Institut d’Estudis Catalans

Pausa

11.10 – 12.30 h. Experiències de comunicació institucional durant la pandèmia de covid: anàlisi crítica (moderació: Maite Puigdevall Serralvo, Universitat Oberta de Catalunya i Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret)

11.10 – 11.25 h. Sharon O’Brien i Patrick Cadwell (Universitat de Dublín).
Communicating COVID-19 in Multiple Languages: A Maturity Model Assessment of Ireland’s Crisis Communication Practice [intervenció en línia]

11.25 – 11.40 h. Mieke Vandenbroucke (Universitat d’Anvers).
Towards an inclusive COVID-19 crisis communication policy in Belgium: insights from a transdisciplinary project [intervenció en línia]

11.40 – 11.55 h. Carla Ferrerós Pagès (Universitat de Girona).
Informació sanitària en llengües de la immigració: estratègies comunicatives de les institucions catalanes durant la COVID-19

11.55 – 12.10 h. Gemma Barberà Altimira i Santiago Frigola Segimón (Universitat Pompeu Fabra).
L’impacte de la COVID-19 a la comunitat sorda: el cas de la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana

12.10 – 12.30 h. Preguntes

12.30 – 13.45 h. Taula rodona. La pràctica de les polítiques públiques: experiències i aprenentatges de comunicació institucional en l’àmbit de la salut (moderació: Patrícia Plaja Pérez, portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya)

  • Laia Brufau Pla, directora general d’Estratègia, Difusió i Comunicació de Salut, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
  • Margarita de Arquer Carreras, 1a tinent d’alcaldia de l’Àrea de Drets Socials, Salut, Serveis a les Persones i Ocupació, Ajuntament de Salt
  • Joan Albert Villaverde Vidal, Direcció General de Política Lingüística de les Illes Balears
  • Anna Gil Bardají, grup de recerca MIRAS, Universitat Autònoma de Barcelona

13.45 – 14 h. Conclusions i propostes d’actuació

14 h. Cloenda institucional
Només podeu fer la inscripció en una de les dues modalitats.
Presentació
Les situacions de crisi i emergència exigeixen una bona gestió de les llengües per part de les institucions, especialment quan aquestes situacions posen en risc la salut i la vida de les persones, i la salut pública. Les estratègies de comunicació triades (o la manca d’estratègies) poden tenir un impacte negatiu en els col·lectius més apartats dels nuclis de decisió, sigui perquè parlen llengües minoritàries o minoritzades, sigui perquè els missatges institucionals es redacten des de perspectives alienes, sigui perquè no es distribueixen a través de les seves xarxes de relació formals o informals, sigui per altres causes.

Les crisis accentuen les posicions marginals i les desigualtats i, en general, aguditzen problemes socials –i per tant sociolingüístics– existents. Per això mateix, les crisis es poden aprofitar per identificar i conceptualitzar aquests
problemes, amb l’objectiu d’abordar-los i resoldre’ls millor en el futur. Per exemple, les experiències sobre l’ús de les llengües que hem viscut durant l’emergència sanitària per covid ens han proporcionat un immens aprenentatge que podrem utilitzar en altres possibles emergències futures i també en la gestió diària de les llengües en l’àmbit sanitari.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, organitza aquesta jornada amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre com les institucions haurien de comunicar els missatges relacionats amb la salut i les crisis per tractar amb la màxima equitat les persones, també aquelles en situacions diverses de vulnerabilitat per qualsevol de les raons exposades. Especialment, volem reflexionar sobre com les institucions haurien de fer servir les llengües: les llengües oficials (parant atenció a les llengües minoritzades com el català), les llengües de la població assentada històricament en un territori i les llengües de la immigració. Quins criteris i pautes d’ús lingüístic s’haurien de seguir en la comunicació institucional? Com es poden preparar les institucions per estar a punt per aplicar aquests criteris quan sorgeix una crisi? Quins models i experiències poden servir de referents? Quins aprenentatges ens poden ajudar a transformar i millorar les polítiques institucionals sobre l’ús de les llengües en aquests contextos?

* Interpretació simultània anglès-català-anglès de 9 a 12.30 h i interpretació de Llengua de Signes Catalana (LSC) tota la jornada.

Administració