Notícies

Vicent Pitarch: «Sense tota la catalanitat, el valencià no té cap futur» – El Temps

Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, Premi Socarrat Major, de l’AC Socarrats, Premi Enric Soler i Godes a la Innovació Educativa, Miquelet d’Honor de la Societat Coral El Micalet, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, Vicent Pitarch ha consagrat la seua vida a la defensa de la llengua. Fill d’una família de llauradors assalariats, “en una casa on no hi havia llibres”, Pitarch mostrà des de xicotet un interès desbordant per l’estudi. “Mon pare aspirava que tinguera un ofici en què no m’embrutara les mans”, explica rememorant aquells anys en què “collia de dia i feia repàs de nit”. “Fou a través d’un oncle carlista que vaig saber sobre els cursos de valencià de Lo Rat Penat. Ací comença el meu interès per la llengua”. A base de treballar els estius, fer classes de repàs i la concessió de beques, estudià filologia romànica, primer a València i després a Barcelona. “Aquella experiència em va trasbalsar. Aquella consciència cívica, aquella sensibilitat per la llengua…”.

Els seus plans passaven després per marxar a Basilea com assistent del lingüista Germà Colón, però se li interposà el servei militar. No fou, però, un episodi traumàtic, ans al contrari. Destinat a la comandància militar al govern militar de Castelló, aprofità les vesprades per fer classes de valencià. El 1969, dirigí “Nosaltres els valencians” a Ràdio Popular, el primer programa radiofònic en català al País Valencià. “Allí parlàvem de tot; volíem demostrar que el català era una llengua apta per a tots els registres”, explica. Tot just mort Franco, fundà també el Rotgle, la primera escoleta en català de Castelló de la Plana. Professor de secundària a l’institut d’Onda, Pitarch s’involucrà en tots els projectes de redreçament nacional i lingüístic. Participà en l’organització dels cursos de català de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València. En l’esfera política, va col·laborar amb Vicent Ventura en la fundació del Partit Socialista del País Valencià. Desencantat per la integració dins el PSOE, Pitarch s’involucrà en l’efervescent moviment veïnal. Fou des d’aquí que l’espentaren per encapçalar la llista d’Esquerra Independent de Castelló (EIC), una candidatura popular que agrupava el moviment veïnal. “El PSOE ens va fer la guitza d’una forma brutal”. Finalment, l’EIC aconseguí dos regidors. “Eren aquells temps que tot estava per fer i ens pensàvem que tot era possible. Vam ser el primer ajuntament que va pagar classes de català”, rememora. En les dècades següents, Pitarch combinà la seua vocació en defensa de l’idioma amb una prolífica producció literària i investigadora. Ell ha estat, de fet, el principal estudiós de les Normes de Castelló del 1932, que va consagrar la unitat de la llengua.

Jubilat de fa més d’una dècada, deslliurat de les seues obligacions professionals, continua dedicant bona part del seu temps a la investigació i a la defensa de l’idioma. També a l’Institut d’Estudis Catalans, del què n’és delegat a Castelló. A les portes de la vuitantena, la seua memòria resta intacta i, tot i que ja no manté l’activitat excursionista d’adés, no passa dia sense fer una caminada a primera hora del matí, a bon pas, quan la ciutat encara dorm. “En quin País Valencià li agradaria que visqueren les seues netes?”, li demano per acabar l’entrevista. I contesta: “En un País Valencià on als valencianoparlants se’ns reconegueren tots els drets, on poguérem viure amb total llibertat i naturalitat la nostra llengua. I amb un horitzó universal, ecològic i solidari”.

Continuar llegint: Vicent Pitarch: «Sense tota la catalanitat, el valencià no té cap futur» – El Temps

Cinefòrum: Catalunya Nord. La llengua enyorada

Source: Cinefòrum: Catalunya Nord. La llengua enyorada | Ateneu L’Harmonia | Gestió comunitària a Sant Andreu de Palomar

Data: 19 febrer a les 19.00

El 21 de febrer és el Dia internacional de la Llengua Materna i és per això que des de l’Ateneu hem apostat per fer del febrer el mes de les llengües maternes. En aquesta ocasió ho farem visionant el documental “Catalunya Nord. La llengua enyorada”, d’Eugeni Casanova i David Valls, que repassa l’evolució lingüística del català a la regió de la Catalunya Nord fins a la quasi desaparició i recull el testimoni dels darrers parlants del rossellonès.

Col·loqui posterior amb la presència del director David Valls.

Pots inscriure’t fent clic aquí.

F. Beltrán: El aragonés: el largo camino hacia una grafía oficial

Source: El aragonés: el largo camino hacia una grafía oficial – Francho Beltrán Audera – RLD blog

El aragonés: el largo camino hacia una grafía oficial
Francho Beltrán Audera

El aragonés: de dónde venimos
Actualmente la lengua aragonesa se conserva, mermada y empobrecida, en el norte de Aragón. Sus fronteras lingüísticas por el sur y el oeste están muy difuminadas a causa de la castellanización; por el este, la transición gradual del aragonés al catalán se hace a través del ribagorzano, mientras que por el norte la frontera administrativa conforma también los límites con el occitano.

Con unos 25.000 hablantes potenciales, el aragonés está considerado por el Atlas Interactivo UNESCO de las Lenguas en Peligro en el Mundo como una lengua en peligro de desaparición, dado el proceso de pérdida de transmisión de la lengua de padres a hijos.

No obstante, en las últimas décadas se aprecia un progreso evidente, tanto en lo que respecta al estudio y conocimiento del aragonés, como en lo relativo a su cultivo literario, enseñanza, difusión y consideración social, destacando la labor realizada desde el mundo asociativo e institucional.

Continueu llegint

University of Liverpool doctoral studentship

The Department of Modern Languages and Cultures at the University of Liverpool invites applications for one E. Allison Peers Memorial Doctoral Studentship in Iberian and Latin American Studies, to begin in October 2021. The studentship provides full fees at the Home student rate for students undertaking the PhD in Modern Languages and Cultures (Hispanic and Latin American Studies pathway), plus a £5,000 yearly stipend. Please see the attached advert and application form for further details.

L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes Balears (ODDL) entra en escena – Antoni Llabrés Fuster – RLD Blog

Revista de Llengua i Dret

A la fi, el dia 4 de desembre, s’ha activat la llargament esperada Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears (ODDL). Malgrat el marc legal que formalment empara els ciutadans a l’hora de fer ús de la llengua oficial de preferència, són nombrosos els obstacles amb què topa en el dia a dia qui opta per fer servir la pròpia del territori. Aquests entrebancs, especialment remarcables en determinats àmbits de la relació dels ciutadans amb els poders públics -com l’administració de justícia, les forces i cossos de seguretat estatals o la sanitat, per citar només els tres segurament més problemàtics- i que es multipliquen en el sector privat, esdevenen sovint dissuasius i priven el parlant de la seguretat lingüística necessària per poder exercir el seu dret d’opció lingüística en unes mínimes condicions de normalitat.

Continueu llegint

Les llengües desfavorides necessiten traducció automàtica – Mikel L. Forcada – RLD blog

La traducció automàtica pot ajudar les llengües desfavorides. Si una llengua és viva avui dia, ho és perquè és digitalment viva i té una presència rellevant en Internet. Si no és així, els parlants aprenen i usen altres llengües per a viure en línia, i la llengua desapareix dels àmbits digitals de relació social i econòmica, cada volta més rellevants. Els continguts textuals són encara una bona part dels continguts de la xarxa. La traducció automàtica pot ajudar a generar-ne per a una llengua desfavorida, a partir de textos en alguna llengua més puixant, i, consegüentment, impulsar la vitalitat d’aquesta llengua en Internet.

L’article “Construir sistemes de traducció automàtica per a llengües menors: reptes i efectes” (Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 73, 1–20) parla dels reptes que es presenten a l’hora de construir sistemes de traducció automàtica i dels efectes que se’n deriven, i en descriu alguns casos interessants. Continuar llegint… Les llengües desfavorides necessiten traducció automàtica – Mikel L. Forcada – RLD blog

Documental: La Bressola. 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord

El documentalLa Bressola. 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord

La història del model d’escola catalana a la Catalunya Nord, símbol de la recuperació de la llengua catalana, gairebé desapareguda a la zona, però també d’un model on nens i nenes de diferents edats comparteixen l’aula i es treballa a través de projectes i de forma cooperativa. La Bressola és un model molt modest, amb només set centres, però està reconeguda a França com a opció educativa i busca la complicitat de professors i famílies i de sectors de la societat catalana i francesa per anar-se estenent i per anar estenent l’ús social del català Continue reading

Bastardas: “Micropolítiques de les llengües”

La sort de les llengües es juga sobretot en els usos interpersonals i quotidians | La insuficient col·loquialització del català és un dels problemes actuals més importants als quals ha de fer front per Albert Bastardas i Boada , Catedràtic jubilat, departament de Filologia Catalana i Lingüística General (UB), 9 de setembre de 2020 a les 08:40

Un dels impactes importants de les grans migracions dels segles XX i XXI ha estat la minorització a Catalunya de la població de llengua inicial catalana exclusiva. | Freepik

A part dels debats i reivindicacions en el pla dels grans principis de la configuració lingüística de l’Estat espanyol -necessaris i ineludibles- no ens hem d’oblidar que la sort de les llengües es juga sobretot en els usos interpersonals i quotidians. Aquests són certament influïts pels discursos i les polítiques oficials i les pressions socioeconòmiques, però presenten també dinàmiques pròpies que cal conèixer i que, sovint, poden reduir -o augmentar- els impactes que hom podria esperar de les influències dels factors més institucionals. L’organització dels comportaments lingüístics interpersonals no és determinada directament per les disposicions polítiques sinó que emergeix de forma autoorganitzada a través de les predisposicions individuals, de les interaccions, i de les interpretacions sociosignificatives que els parlants atorguen a les formes lingüístiques que senten i usen en els seus contextos. Les formes lingüístiques que utilitzen els mestres, per exemple, no tenen perquè ser adoptades de forma automàtica per part dels alumnes en les seves interaccions personals amb els seus companys, o amb altres individus amb qui es puguin trobar. Les determinacions poden ser més complexes, i han de ser compreses per tal de poder tractar d’intervenir-hi, si cal. Continuar llegint… Albert Bastardas i Boada | Micropolítiques de les llengües | Pensem

El cas català en l’impacte de la mundialització sobre les llengües a la cinquena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra

Source: Butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans


El passat 7 de novembre va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la inauguració de la Cinquena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, que la Universitat Pompeu Fabra (UPF) organitza amb l’IEC i que va continuar l’endemà a la UPF. Continue reading

En la mort de Rafael Lluís Ninyoles, referent imprescindible de la sociolingüística catalana – Miquel Nicolás – RLD blog

39_imatge_Ninyoles_500px
Universitat de València

La sociolingüística catalana, com a disciplina teoricopràctica que intenta analitzar i transformar la comunicació lingüística als països on el català és llengua pròpia, s’ha basat des dels seus orígens, fa més de mig segle, en la noció de conflicte lingüístic. Aquest es dona quan en una comunitat més o menys extensa les diferències socials (de classe, bloc de poder o grup nacional) es manifesten com a pugna de dues o més llengües, les quals es disputen els espais de la comunicació pública i, subsidiàriament, de la interpersonal o privada. Continuar llegint… En la mort de Rafael Lluís Ninyoles, referent imprescindible de la sociolingüística catalana – Miquel Nicolás – RLD blog

ForumSL, 15 anys compartint sociolingüística

Nombre de missatges per any. ForumSL.

ForumSL és una llista de distribució d’informació sociolingüística. No està moderada, és oberta, i aplega 85 usuaris . És el canal més efectiu per a compartir informació sobre activitats en sociolingüística catalana. El ForumSL des de 2004 es manté a la plataforma Yahoo Groups, i per tant, està complint 15 anys! El va crear Joan Pujolar, i anys més tard en va acollir la gestió tècnica la Xarxa CRUSCAT. Yahoo Groups ha anunciatel que pareix un procés d’extinció, i per tant, caldrà iniciar un procés de reflexió sobre on resituar-lo.Perquè m’haig entretingut a revisar l’activitat del ForumSL, i és sostinguda i estable: el nombre de missatge ha variat entre 150 missatges els primers anys i més de 300 l’any 2013. Els últims anys es manté estable amb més de 200 missatges anuals, xifra que enguany és previsible que s’assolirà. Per mesos, hi ha una activitat sostinguda d’entre 15 i 25 missatges mensuals de mitjana, amb puntes els mesos d’octubre i maig., que crec que estan lligades amb l’anunci d’un major nombre d’activitats a finals de curs i a finals d’any.

Mitjana de missatges per mes. ForumSL.

Em quedo amb les ganes de fer una anàlisi semàntica dels continguts que es tracten. I també una anàlisi de xarxes de qui intervé, quins continguts aporta…. Revisant l’activitat dels primers anys entra la nostàlgia,. Es veu com ham canviat. I com tot continua sent igual. En fi… ;)