3. «Els alumnes acaben l’escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements de castellà pel fet d’estudiar (principalment) en llengua catalana?»

Montserrat Cortès-Colomé (Universitat de Barcelona)

Les dades recollides en diversos estudis, així com els resultats proporcionats per l’Instituto de Evaluación (abans Instituto Nacional de Evaluación y Calidad del Sistema Educativo, INECSE) que depèn del Ministerio de Educación, i el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CSd’A) que depèn de la Generalitat de Catalunya, indiquen que el coneixement de castellà a Catalunya és equiparable —o, fins i tot en alguns casos, superior— al coneixement que en tenen els alumnes de l’Estat espanyol. Cal assenyalar, però, que les avaluacions oficials solen avaluar les competències lingüístiques bàsiques. Per tant, referirem estudis en què s’ha avaluat estrictament el coneixement de castellà, encara que també citarem resultats de competències per poder comparar el rendiment assolit amb el d’altres comunitats. Diferenciarem entre les dues etapes de l’ensenyament obligatori, Primària i Secundària, seguint un ordre cronològic.

El coneixement de castellà i les competències lingüístiques a l’educació Primària

Durant el curs 1993-1994, Serra va avaluar el coneixement de català i de castellà de 396 alumnes que cursaven de quart de Primària. Els alumnes eren castellanoparlants i procedien de famílies de nivell sociocultural baix. La meitat dels alumnes feien l’escolaritat en castellà i aprenien el català com a assignatura; l’altra meitat assistien a programes d’immersió (citat a Vila et al., 2006: 79). Al Gràfic 1 es resumeixen els resultats de coneixement de català i de castellà en funció del programa lingüístic.

Gràfic 1. Coneixement de català i de castellà en funció del programa lingüístic

Font: Serra (1997) citat a Vila et al. (2006: 79)

Les columnes de la dreta del Gràfic 1 mostren les mitjanes de coneixement de castellà; les de l’esquerra, les de coneixement de català. En tots dos casos es diferencia el nivell de coneixement de llengua escrita i de llengua escrita i oral en funció del tipus de programa. S’hi veu que els alumnes que assisteixen a programes d’immersió lingüística són els que tenen més bons resultats de castellà en relació als coneixements de llengua escrita i llengua oral (67,38); fins i tot tenen més bons resultats de castellà que els que no segueixen programes d’immersió (66,85). Tanmateix, també s’hi veu que els coneixements de català dels alumnes que fan immersió és força més baix (59,34) que els de castellà (67,38). És a dir, malgrat que la llengua vehicular de l’escola sigui el català, els coneixements de castellà són més alts.

Durant els cursos 1998-99 i 1999-2000, Canal i Vial (2005, citat a Vila et al., 2006: 48) van avaluar el coneixement de català i de castellà a quart curs d’educació Primària. L’estudi incloïa 132 escoles de Catalunya que es van classificar en tres categories: 1) ensenyament en català quan més d’un 30 % de l’alumnat era de llengua familiar catalana; 2) immersió lingüística quan menys d’un 30 % de l’alumnat era de llengua familiar catalana; i 3) escoles en què tant el català com el castellà eren llengües vehiculars. Al Gràfic 2 hi podem veure els resultats de coneixements de llengua escrita i llengua oral, tant de català com de castellà, comparant els dos primers tipus de centres. 

Gràfic 2. Coneixement de català i de castellà en funció del tipus d’escola

Font: Canal i Vial ( 2005) citat a Vila et al. (2006: 48). Elaboració pròpia

El que indica el Gràfic 2 és que l’alumnat que fa immersió lingüística té competències escrites i orals notablement més altes en castellà que en català. Es reprodueix, doncs, la tendència indicada per l’estudi citat abans. Poc després, al 2003, l’INECSE va avaluar, entre altres aspectes, el coneixement de castellà en acabar l’educació Primària (sisè curs). La Taula 1 permet comparar les puntuacions mitjanes, en percentatges d’encerts, dels alumnes catalans amb les mitjanes dels alumnes d’Espanya.

Taula 1. Mitjanes de percentatges d’encerts en llengua castellana a sisè d’educació Primària, any 2003

	Catalunya	Espanya
Comprensió oral	57	59
Comprensió escrita	63	63
Expressió escrita	71	71
Global	65	65

Font: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2006): 19

Les dades de la Taula 1 mostren que, al final de la Primària, el coneixement de castellà dels alumnes catalans és equiparable als globals dels de la mateixa edat de l’Estat. Finalment, pel que fa a competències en comunicació lingüística a quart d’educació Primària, els resultats de la Evaluación General de Diagnóstico (EGD) del 2009 indiquen que els alumnes catalans tenen una puntuació mitjana (502) lleugerament superior a l’espanyola (500) (Instituto de Evaluación, 2010a: 198).

El coneixement de castellà i les competències lingüístiques a l’educació Secundària

La Taula 2 presenta les dades de l’avaluació del 2000 pel que fa a coneixements de castellà en alumnes de quart d’educació Secundària, amb resultats molt semblants.

Taula 2. Percentatge d’encerts en castellà a quart d’ESO

	Catalunya	Espanya
Comprensió oral i escrita	72	69
Expressió escrita	58	58
Llengua com a objecte de coneixement	56	59

Font: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2006): 28-29

L’avaluació de les competències bàsiques impulsada pel CSd’A durant els cursos 2001-2002 i 2003-2004 ens permet comparar els resultats en llengua catalana i en llengua castellana en alumnes de segon d’ESO, alguns dels quals es presenten a la Taula 3.

Taula 3. Percentatge d’encerts en llengua catalana i castellana, cursos 2001-2002 i 2003-2004

		Català		Castellà
		2001-02	2003-04	2001-02	2003-04
Comprensió i interpretació	— el text oral	63	—	79	—
	— el text escrit	71	65	65	64
Expressió oral	— discurs	66	62	—	65
	— correcció	65	88	—	87
Lectura comprensiva		—	89	93	—
Producció escrita	— discurs	63	43	66	72
	— correcció	50	63	68	74

 Font: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2006): 18, 32

Pel que fa a la Taula 3, cal assenyalar que algunes dades no han estat publicades i també que les diferències en producció escrita es podrien atribuir als textos triats. En qualsevol cas, mostra que els resultats en les dues llengües són globalment equiparables.

Finalment, la Taula 4 resumeix els resultats en comprensió lectora en les avaluacions PISA 2003, 2006 i 2009 a quart curs d’ESO, així com els resultats de la EGD del 2010 en comunicació lingüística a segon curs d’ESO. Les dades de la Taula 4 indiquen que, en totes les avaluacions, el rendiment dels alumnes catalans és superior al global del l’Estat espanyol, encara que en alguns casos és inferior a la mitjana de l’OCDE. 

Taula 4. Resultats de les avaluacions realitzades

	PISA 2003*	PISA 2006*	PISA 2009*	EGD 2010**
Catalunya	483	477	498	502
Espanya	481	461	481	500
Mitjana OCDE	494	492	493	—

^* Resultats en comprensió lectora            ^**Resultats en comunicació lingüística

Fonts: Instituto de Evaluación 2010b: 154, 166 i 2011: 235; Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2006: 16; 2007: 70; 2011: 14)

Per tant, el conjunt de dades presentades demostra que els infants i joves catalans no saben menys castellà pel fet d’estar escolaritzats en català. És més, saben tant o més de castellà que els infants i joves de l’Estat espanyol. En conseqüència, es pot afirmar de manera rotunda que els resultats avalen el model d’immersió lingüística.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Generalitat de Catalunya (2006). El coneixement de llengües a Catalunya. Quaderns d’avaluació n.º 6.

— (2007). Estudi PISA 2006. Avançament de resultats. Quaderns d’avaluació n.º 9.

— (2011). Estudi PISA 2009. Síntesi de resultats. Quaderns d’avaluació n.º 19.

Instituto de Evaluación (2010a). Evaluación general de diagnóstico 2009. Educación primaria. Cuarto curso. Informe de resultados. Madrid: Ministerio de Educación.

— (2010b). PISA 2009. Programa para la Evaluación. Internacional de los Alumnos. OCDE. Informe español. Madrid: Ministerio de Educación.

— (2011). Evaluación general de diagnóstico 2010. Educación secundaria obligatoria. Segundo curso. Informe de resultados. Madrid: Ministerio de Educación.

Vila, I., Siqués, C. i Roig, T. (2006). Llengua, escola i immigració: un debat obert. Barcelona: Graó.