Campanyes i programes institucionals per promoure l’ús de la llengua
Finalitzat el període franquista i, a partir dels anys de transició política per a l’establiment de la democràcia a l’Estat espanyol, les distintes institucions i entitats ciutadanes de l’àmbit lingüístic català, recullen i impulsen les reivindicacions populars que tenen com a objectiu prioritari la normalització del coneixement i ús social de la llengua catalana. Aquesta voluntat institucional de recuperació de la llengua autòctona es traduirà més endavant en la formulació i l’aplicació d’unes polítiques lingüístiques adaptades a cada territori.
Després de tants anys de marginació de la llengua catalana del sistema educatiu, l’esforç de les diferents administracions, es va orientar inicialment a organitzar recursos per fer possible l’alfabetització en català de la major part de la població autòctona i, alhora, afavorir l’aprenentatge oral i escrit de la llengua per part de la població de procedència no catalana, ja que la majoria de persones que havien arribat de fora tenien un gran desconeixement del català.
Però el domini de la llengua catalana per part de la població no podia garantir “per se” la recuperació del seu ús en tots els àmbits de la vida social, sobretot perquè durant aquest llarg període de repressió de la llengua autòctona, sumat a un augment del flux d’immigrants procedents d’altres comunitats de l’Estat espanyol, en la societat receptora havien arrelat uns hàbits de submissió lingüística vers el castellà, consistents en adaptar-se sistemàticament a la llengua dels interlocutors castellanoparlants, i/o percebuts com a no catalanoparlants, costum que ha perseverat fins avui i que dificulta la recuperació de l’estatus que correspon al català com a llengua pròpia del país.
És per això que, des de l’inici, s’han dut a terme diverses actuacions institucionals, amb la intenció d’animar la societat civil a participar activament en la normalització lingüística del català. Les formes més usuals per estendre aquesta inquietud entre la població han estat sovint de caràcter local, mitjançant conferències, articles en diaris i revistes, cursos de llengua, actes populars, congressos acadèmics, etc. En ocasions, però, aquestes reivindicacions populars es difonen amb força pels diferents mitjans de comunicació del país, en forma de veritables campanyes de propaganda institucional que introdueixen arguments i estratègies per legitimar i promoure l’ús del català en les diferents situacions de la vida quotidiana. Per exemple: El català, cosa de tots; Tu ets mestre; Atreveix-t’hi. A la “pelu”, en català!; etc.
En aquest article ens ocuparem de descriure les característiques d’algunes d’aquestes campanyes institucionals, especialment aquelles que han tingut una àmplia divulgació en algun dels territoris de parla catalana, i escollides per raó de la seva la finalitat: incidir en els usos lingüístics interpersonals.
Generalitat de Catalunya, 1982
La Campanya de la “Norma” va ser la primera campanya institucional promoguda per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) de la Generalitat de Catalunya (1982-1985). Aina Moll, al capdavant de la DGPL, en fou la principal impulsora, amb el suport de la Conselleria de Cultura, que va destinar una important partida pressupostària per poder-la dur a bon terme. La campanya es va orientar a promoure una sensibilització col·lectiva vers la problemàtica sociolingüística de la societat catalana.
Problemàtica sociolingüística en la qual es vol intervenir
Com s’ha dit abans, entre la població catalanòfona s’havia instaurat la norma d’abandonar el català per parlar amb interlocutors castellanòfons, encara que entenguessin aquesta llengua i tant si es tractava de serveis públics, com si es tractava de relacions de la vida privada (veïns, botiguers, amics…), i també s’havia generalitzat el costum d’adreçar-se en castellà a les persones desconegudes. Una de les raons més utilitzades per justificar aquest comportament anòmal era les ganes de ser educat o respectuós amb la llengua de l’altre.
Pel que fa als ciutadans de llengua inicial castellana, s’havia consolidat el costum de parlar sempre en castellà amb tothom, independentment de quina era la llengua dels interlocutors. Un dels arguments que més s’ha utilitzat per legitimar aquest comportament lingüístic és la por de cometre incorreccions, possiblement derivada d’un exagerat sentit del ridícul, i sense que aparentment els preocupés el fet que aquesta conducta els impedia aprendre el català amb normalitat.
Així, a través d’aquests comportaments diglòssics, i alhora complementaris, al si de la societat catalana s’estava negociant un estatus superior per al castellà, considerat la llengua necessària per part de la majoria i, inconscientment, el català passava a ser una llengua de segona, o llengua no necessària. Amb tot, precisament en aquest context polític de la Transició, en l’imaginari de la població immigrant resident a Catalunya, el català començava a ser vist com una llengua de prestigi i de progrés social.
Eslògan: “El català, cosa de tots”
Aquest eslògan convidava a compartir la responsabilitat de recuperació de la llengua entre els poders públics i la ciutadania. Al llarg de la campanya es demanava el compromís i l’esforç de tota la població, esforç diferenciat per a autòctons i nouvinguts, per trobar una via de solució al conflicte, amb la voluntat de promoure una convivència pacífica entre els parlants d’una i altra llengua. Alhora, es donaven pautes d’intervenció i s’aportaven arguments per legitimar un procés de canvi en el comportament lingüístic dels ciutadans, de manera que es convertien així en els veritables agents de canvi social.
Objectius
“Es tractava d’establir una nova pauta de conducta lingüística, segons la qual no és descortesia contestar en català a qui ens parla en castellà, en la mateixa mesura que no ho és contestar en castellà a qui ens parla en català, i és millor parlar malament el català que no parlar-lo de cap manera. En funció d’aquesta nova pauta, es recomanava la pràctica de la conversa bilingüe (en què cada interlocutor parla la seva llengua), com a primera passa cap a la normalització”.
Difusió publicitària
Com a element principal d’identificació de la campanya es va triar una nena d’uns 12 anys que va ser escollida mitjançant un concurs i es va convertir en la model dels materials de la campanya (historietes filmades en vídeo i vinyetes de còmic que es van publicar a molts diaris i revistes). Aquest personatge es va anomenar “Norma”, i volia promoure la Normalització Lingüística del català a través d’un missatge divertit i transgressor, sense que fos percebut com una amenaça. En paraules de la senyora Aina Moll:
“Se’ns va fer evident que feia falta dir més coses impertinents (que resultaven difícils de dir dins d’un missatge institucional) sobre actituds molt diverses i que calia dir-les de manera clara i sense que resultessin ofensives per a ningú. Aleshores vam pensar en un personatge infantil, perquè els infants sovint diuen impertinències que són veritats com un temple i que no ofenen perquè són ells els que les diuen” .
Es van editar 24 tires de la Norma, que plantejaven conflictes lingüístics i escenes de tolerància lingüística, extrets de situacions de la vida quotidiana. Les escenes representaven situacions molt diverses i en cadascuna d’elles es proposava un objectiu diferent, com ara:
- Explicar que aprendre el català no és difícil: s’ironitzava sobre la semblança del català i el castellà, com a llengües romàniques que són.
- Posar en evidència que el fet que moltes persones no han après el català, té a veure amb el comportament lingüístic dels catalans.
- Fomentar un interès per la recuperació de paraules genuïnes i per l’eliminació de barbarismes: la Norma convidava als catalanoparlants a millorar la seva parla.
També es van elaborar 8 falques radiofòniques que es van emetre per un gran nombre d’emissores i, a més, es va realitzar un curtmetratge de 12 minuts, titulat “La normalització lingüística” que, només en la primera fase de la campanya, va ser projectat a 66 cinemes.
Durant dos mesos, dos equips mòbils van visitar 197 municipis i punts de la ciutat de Barcelona. Eren rulots equipades amb monitors de televisió que projectaven els vídeos de la campanya, protagonitzats per la Norma i repartien adhesius, cartells, etc. També, arrel de la celebració del Dia per la llengua, el dia de Sant Jordi de 1982, es va fer un massiu repartiment de material (cartells, adhesius, etc.).
En un altre ordre, es van celebrar 82 actes públics arreu de Catalunya i 39 entrevistes i intervencions per a la ràdio i la televisió, amb càrrecs de la DG de Política Lingüística.
Valoració dels resultats
Cal esmentar la consecució de milers d’adhesions al procés de normalització lingüística d’entitats cíviques i culturals i, de manera especial, dels ajuntaments.
“La campanya «el català, cosa de tots » va tenir els seus detractors, lògicament, però en general va ser ben acceptada, i àmpliament comentada per l’opinió pública. Va preparar el terreny, en definitiva per a la llei que desplegava l’article tercer de l’Estatut d’Autonomia, i que va ser promulgada escassament dos mesos abans de l’edició del llibre-memòria de la Campanya.” (Strubell, 1992, p. 186)
Certament, la campanya de la Norma va aconseguir aglutinar els principals sectors socials i polítics del país, però, en canvi, no va reeixir en el seu principal objectiu: canviar la norma social d’adaptació al castellà, especialment en les relacions interpersonals.
Promoció de l’ús del català a les perruqueries i les barberies
Govern d’Andorra, 2000
La tardor de l’any 2000, el Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra (SPL) va engegar una campanya publicitària amb l’objectiu de promoure l’ús del català entre la població andorrana, per donar resposta a uns resultats poc satisfactoris, generats a partir d’un estudi comparatiu entre dues enquestes sociolingüístiques (1995/1999), fetes pel mateix Servei. En resum, es va constatar que l’ús del català era molt baix en alguns sectors del món socioeconòmic i, concretament, es va decidir intervenir en el món de les perruqueries i les barberies perquè s’havia detectat un descens significatiu en l’ús del català en aquests establiments.
Problemàtica sociolingüística en la qual es vol intervenir
La dada més significativa del citat estudi és que el català deixa de ser la llengua inicial més usada i s’inverteixen els resultats en relació amb el castellà, que passa a ocupar el primer lloc, com a llengua d’ús familiar.
|
Català |
Castellà |
Francès |
Portuguès |
Anglès |
Altres |
|
|
1995 |
42.7% |
34.6% |
18.8% |
10.7% |
1.7% |
4.8% |
|
1999 |
35.1% |
43.2% |
9.5% |
10.9% |
1.3% |
6.2% |
(Extret de Pujol i Badia, 2002)
Un altre indicador lingüístic significatiu per entendre la problemàtica sociolingüística andorrana és l’anàlisi del comportament lingüístic de la població adulta en l’esmentat sector, a partir de les entrevistes realitzades l’any 1999. Es detecta que la nacionalitat i la llengua inicial, són els factors que més influeixen en aquesta conducta; així, els andorrans i els espanyols de llengua inicial catalana són els que fan més ús del català; els andorrans castellanoparlants s’adapten més a la llengua de l’interlocutor, mentre que els espanyols de llengua inicial castellana usen habitualment el castellà. Els francesos adopten dos comportaments diferents: un grup parla sempre en català i un altre grup usa el francès en situacions favorables, però el va substituint pel castellà quan es troba en situacions desfavorables. Els portuguesos utilitzen sobretot el castellà en tots els àmbits del món socioeconòmic (Vegeu Pujol i Badia, 2002).
Eslògan: “Atreveix-t’hi. A la “pelu”, en català!”
A través d’un llenguatge desimbolt es desafia els conciutadans a ser capaços d’enfrontar-se amb un hipotètic risc (atreveix-t’hi) i, alhora, es dóna la consigna de transgredir la norma lingüística establerta en aquest sector. L’eslògan aconsegueix transmetre un missatge en clau d’humor, i afavoreix la creació d’un context de complicitat dins de cadascun dels establiments implicats.
Objectiu
L’objectiu d’aquesta campanya era promoure l’ús del català entre els professionals i els clients de les perruqueries i les barberies per tal d’aconseguir que la llengua catalana esdevingués llengua d’ús habitual en aquest sector.
Difusió publicitària
La Campanya va arribar a totes les perruqueries i barberies d’Andorra i es va comptar amb la col·laboració del Gremi de Perruquers, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, la Direcció de Turisme i de molts professionals del sector. El seu missatge es va difondre a través dels diversos espais i mitjans de comunicació: tanques publicitàries, premsa escrita, falques de ràdio, sales de cinema i un espot de televisió. A més, es van repartir pòsters, fulletons amb lèxic bàsic de perruqueria, adhesius i llaunes de caramels amb l’eslògan i adhesius acreditatius com a “establiment col·laborador de la campanya”.
Paral·lelament, es van organitzar cursos adreçats als professionals del sector que no sabien, o no “s’atrevien”, a parlar en català, amb l’objectiu d’animar-los a utilitzar-lo en el seu àmbit professional. L’organització d’aquests cursos es va allargar fins al gener del 2001.
Valoració dels resultats
Des del Servei de PL el resultat d’aquesta campanya es valora com a “molt satisfactori”. Es destaca la bona rebuda dels ciutadans i es considera que va tenir més incidència que altres campanyes perquè es jugava amb una imatge atractiva que va ser percebuda com a positiva pel sector al qual anava adreçada, i també per la gent jove.
“Com altres vegades, s’ha demostrat que el més important en una actuació d’aquestes característiques és el contacte directe amb els destinataris i els cursos de formació” (SPL. Memòria de l’any 2000).
El català, una llengua per a tothom
Govern Balear, 2002
La campanya s’inicia l’any 2002, promoguda per Direcció General de Política Lingüística, com a resposta a la problemàtica sociolingüística creada arran de l’arribada a les Balears d’una gran quantitat d’immigrants, a partir de la segona meitat dels anys noranta (sobretot des del 1998).
Problemàtica sociolingüística en la qual es vol intervenir
Pere Salvà ha calculat (a partir de dades de l’INE, de l’IBAE i de Sa Nostra) que l’any 2002, a les Balears, hi havia 141.807 residents permanents d’origen estranger, dels quals 73.415 procedien d’Europa (la majoria de la Unió Europea), 28.197 eren de l’Àfrica (la majoria del Magrib) i 33.583 procedien d’Amèrica (la majoria de l’Amèrica Central, el Carib i l’Amèrica del Sud). A més, s’ha de tenir en compte que, segons dades del Padró proporcionades per l’IBAE, l’any 2002 hi havia 201.523 persones residents a les Balears procedents de comunitats autònomes espanyoles no catalanoparlants. Això dóna un total de 343.330 residents a les Balears procedents de fora dels Països Catalans (el 37,44% de la població).
Només amb un nivell elemental d’anàlisi d’aquestes dades, observem que es dibuixa una problemàtica de gran complexitat cultural i lingüística que justifica una intervenció social.
Eslògan: “El català, una llengua per a tothom. Oferiu-la. Demanau-la”
La primera part de l’eslògan “El català, una llengua per a tothom”, proclama el dret a aprendre i usar el català en qualsevol situació, per part de tots els ciutadans de les Illes, independentment del seu origen.
La segona part, “Oferiu-la. Demanau-la”, convida als autòctons i als forans a implicar-se en la construcció d’un projecte social comú, en el qual la llengua catalana és el referent més significatiu. Aquesta implicació es pot traduir tant en el gest d’afavorir l’aprenentatge del català als qui encara no el parlen, com en la demanda de l’ús de la nostra llengua a aquells que la poden oferir.
Objectius
- Explicar que el català, la llengua pròpia de les Illes Balears, és el principal element cohesionador de la societat illenca i és un instrument essencial d’integració cultural.
- Promoure contextos afavoridors de l’aprenentatge i l’ús del català.
Difusió publicitària
La campanya es va difondre per diversos mitjans: tanques de carretera, falques de ràdio, espots de televisió, els calendaris de l’any 2003 i tríptics en diverses llengües.
Valoració dels resultats
No es va fer cap valoració sistemàtica de la repercussió de la campanya, però la iniciativa va ser ben acollida i, durant la fase de difusió, es va comptar amb la col·laboració i la implicació de la societat civil de les Illes, si tenim en compte que tot el material editat es va distribuir a través de sindicats, associacions d’immigrants, etc.
Generalitat de Catalunya, 2003
L’any 1999 es constata que hi ha hagut un creixement important de la població immigrant a Catalunya, procedent del nord d’Àfrica (35%), de l’Amèrica llatina (35%) i encara que amb una proporció menys important, també arriben persones procedents dels països de l’Europa de l’Est, del subcontinent indi i del sud-est asiàtic. Aquestes persones arriben a Catalunya sense competència en català i, sovint, sense ni tan sols saber-ne l’existència. Gran part d’aquesta població immigrada es concentra en el sector socioeconòmic, fet que posa en evidència el canvi demogràfic i fa créixer la percepció social que el català recula en aquest sector.
Problemàtica sociolingüística en la qual es vol intervenir
Segons les últimes dades sociolingüístiques, a Catalunya, el 94,5 % de la població entén el català i gairebé el 80 % el sap parlar, dades que demostren que hi ha molta gent immigrada que aprèn el català. Malgrat aquesta realitat, la població de llengua inicial catalana utilitza habitualment el castellà per parlar amb els interlocutors que no són percebuts com a catalanoparlants, i es redueix així, cada vegada més, els àmbits d’ús social del català. Per donar resposta a aquesta necessitat social, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya posa en marxa una campanya institucional adreçada a tota la població de Catalunya i, especialment, als catalanoparlants, encaminada a conscienciar la societat catalana de la importància d’usar habitualment el català amb tothom.
Eslògan: “Tu ets mestre”
Aquesta consigna pretén legitimar l’ús del català en les relacions interpersonals entre les persones catalanoparlants i les persones d’aspecte estranger o desconegudes, ja que transmet un missatge pedagògic entre aprenents (nouvinguts estrangers) i experts (autòctons catalanoparlants), alhora que l’ús del català genera expectatives d’integració social.
Objectius
L’objectiu principal de la campanya era fomentar l’ús del català en tots els àmbits de la vida social, especialment, en el de les persones immigrades procedents de fora de l’Estat espanyol. Alhora, la campanya pretenia:
- Explicar que Catalunya és terra d’acollida i d’integració amb un bon nivell de vida.
- Fer entendre els catalans que han de parlar català amb els immigrats per no discriminar-los i als immigrats explicar-los que han de parlar català per integrar-se de manera plena al país.
- Fer saber que molta gent aprèn català i que parlar-lo en tot lloc facilita aquest aprenentatge.
- Fer entendre a tothom que el català és una llengua com les altres, igual d’útil que el castellà.
Difusió publicitària
La Direcció General de Difusió s’encarrega de la difusió de la campanya, conjuntament amb una central de mitjans. La planificació de la campanya era multimèdia: espots de TV, publicitat a la premsa, falques de ràdio i publicitat exterior (cartells, cabines).
Valoració dels resultats
L’avaluació de la campanya es va basar en un model d’anàlisi de valoració qualitativa publicitària, mitjançant una tècnica interactiva. La campanya va ser valorada des de diferents perspectives, tot i que el seu grau d’acceptació es veurà condicionat per les actituds individuals que s’adopten davant el fenomen de la immigració, generades a partir de la percepció unànime del missatge principal: Ajudar els immigrants a integrar-se mitjançant la divulgació de la llengua catalana.
A través d’una anàlisi qualitativa de les opinions dels subjectes, es distingeixen tres perfils actitudinals: solidari compromès (individus que participen en accions solidàries), solidari “adormit” (individus sensibles a accions solidàries, però que adopten una actitud passiva) i insolidari escèptic (individus que adopten actituds poc tolerants). En resum, direm que els primers valoren positivament la campanya i es mostren entusiastes, els segons, adopten una postura ambivalent: valoren positivament la intenció de la campanya, però no la forma, i els últims no s’identifiquen amb la intencionalitat de la campanya i manifesten una actitud de rebuig.
Televisió de Catalunya i Fòrum de les cultures- 2004 (2003)
El miniespai Tenim paraula, va ser emès per TV3, amb el suport del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, des del 14 de juliol al 3 d’octubre de 2003. En aquest cas no es tracta d’una campanya pròpiament dita, sinó d’un programa breu dirigit per l’escriptor i filòleg Ramon Solsona i adreçat a un sector de públic ampli, no necessàriament catalanoparlant.
Problemàtica sociolingüística en la qual es vol intervenir
Aquests últims anys, la societat europea, i per extensió la societat catalana, es troba davant d’un fenomen migratori de grans dimensions. Persones procedents de diversos països en vies de desenvolupament es desplacen cap als països de la Unió Europea, amb l’objectiu principal de trobar feina i poder satisfer les seves necessitats bàsiques. Aquest fet, unit a un augment de la mobilitat de la població mundial, facilitada pels nous mitjans de comunicació, dóna lloc a unes concentracions humanes multiculturals i multilingüístiques sense precedents, que conviuen en un mateix territori.
Actualment, a Catalunya hi ha un augment progressiu dels immigrants procedents d’altres països i altres cultures, especialment del continent africà, cosa que ens obliga a considerar tots aquells aspectes relacionats amb la convivència multicultural. Així, per exemple, quan aquestes persones arriben al nostre país, entren en contacte amb la nostra llengua, i sovint arriben a parlar-la amb fluïdesa. Sens dubte aquest és un aspecte positiu que es pot aprofitar per estendre llaços d’unió entre la diversitat lingüística present avui a Catalunya.
Breu descripció del programa
Una persona de parla no catalana i nascuda fora de l’Estat espanyol s’expressa en català durant un minut per definir una paraula o una expressió catalana que li ha cridat l’atenció per algun motiu: una anècdota personal, la dificultat d’usar-la correctament, la semblança o diferència amb la llengua pròpia, ja sigui per la seva sonorització, el seu significat o bé, simplement, perquè resulta curiosa. Es van entrevistar més de 40 persones, i entre les 150 paraules o expressions hi trobem: “Déu n’hi do”, “julivert”, “has begut oli”, “safareig”; “la mare que et va parir”, “a la babalà”, “síndria”, i “a les cinc tinc són”.
Objectiu
“El conjunt de totes les col·laboracions vol construir un mosaic geogràfic, social, ètnic i lingüístic. Es vol potenciar el contrast de punts de vista i la cordialitat de la barreja amb l’objectiu de fomentar l’interès per la cultura de l’altre. I també la mirada de l’altre sobre la nostra cultura i la nostra llengua.” (Extret del comunicat de premsa)
Difusió publicitària
L’emissió del miniespai “Tenim paraula” es feia de dilluns a divendres, abans de Telenotícies Catalunya, al tall publicitari del Telenotícies Vespre i als talls publicitaris dels programes de més audiència.
Valoració personal dels resultats
No s’ha pogut accedir a cap valoració institucional, però a partir de la declaració d’intencions extreta del comunicat de premsa, es pot deduir que el programa tenia la voluntat de promoure actituds interculturals entre els ciutadans de Catalunya autòctons i nouvinguts, a través de la construcció de ponts sociolingüístics entre la llengua catalana i cadascuna de les llengües dels ciutadans estrangers que han entrat en contacte amb la nostra llengua.
Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya, 2003-2004
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és l’organisme públic constituït per la Generalitat i 120 ens locals de Catalunya que s’ocupa de dissenyar i desenvolupar estratègies i accions que garanteixin l’extensió territorial del coneixement i l’ús de la llengua catalana, per mitjà dels seus 22 centres de normalització lingüística.
Durant el primer semestre de l’any 2003, al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà de Llobregat es va iniciar l’experiència pilot del que és ara el programa “Voluntaris per la llengua”, i posteriorment s’ha anar estenent a altres CNL.
Problemàtica sociolingüística en la qual es vol intervenir
Els cursos de català permeten accedir al coneixement formal de la llengua catalana per part de la població adulta, però, si aquest coneixement s’adquireix fora del context d’ús habitual d’aquesta llengua, els aprenents no seran capaços d’utilitzar-la eficaçment en les situacions reals de la vida quotidiana. I si a aquesta mancança, s’hi afegeix la tendència dels catalanoparlants a adreçar-se als estrangers en castellà o a canviar de llengua, ens trobem que els aprenents de català tindran dificultats per parlar-lo de manera espontània en els diferents àmbits d’ús social. La iniciativa del voluntariat lingüístic, va néixer per donar resposta a aquesta problemàtica, com una acció complementària dels cursos de català i, originàriament, s’adreçava a les noves migracions, bàsicament extracomunitàries.
Breu descripció del programa
Aquest programa consisteix en aparellar una persona catalanoparlant o alumne/a de cursos superiors que, voluntàriament, vulgui destinar una hora setmanal (durant un mínim de 10 setmanes) a conversar amb una persona nouvinguda que tingui interès a practicar el català. Un cop les dues persones entren en contacte, només han de pactar dia, hora i lloc de trobada i mantenir el compromís de limitar-se a fer servir la llengua oral. Als aprenents de català, els va bé que els ajudin a superar la possible inseguretat que provoca l’ús d’una nova llengua, alhora que es promou un intercanvi cultural molt enriquidor per a les dues parts.
Objectius
- Consolidar la idea que el català és, i ha de ser, la llengua d’acollida dels immigrants.
- Recrear situacions d’ús real de la llengua catalana, fora de l’aula, com a recurs per ajudar les persones nouvingudes a practicar la nova llengua.
- Incidir en els hàbits lingüístics dels catalanoparlants ja que, indirectament, es demanava que parlessin en català amb les persones nouvingudes.
Difusió publicitària
Ja en la primera fase del projecte, l’experiència es va publicar en diversos formats i va rebre l’atenció de diversos mitjans, tant locals (Diari de Cornellà, El Far, El 9 Nou, El Punt-Tarragona, El Punt-Maresme, Regió 7, Diari d’Igualada, Diari de Sabadell, Ràdio Cornellà, Ràdio Esplugues, Vilaweb-Mataró…) com nacional (programa En directe de TV3, Telenotícies Vespre de TV3, La Vanguardia, l’Avui, El Mundo Catalunya, El Periódico, etc.
Valoració dels resultats
En finalitzar l’any 2003, el total de parelles lingüístiques formades és de 1.540, moltes de les quals han volgut repetir l’experiència. A partir de juliol de l’any 2003, amb el marc general del programa “Voluntaris per la llengua”, una actuació transversal que implica diversos departaments de la Generalitat (la Secretaria per a la Immigració, l’Incavol i la Direcció General de Política Lingüística), el Consorci per a la Normalització Lingüística, Òmnium Cultural i més de 120 altres entitats, que s’hi ha adherit, s’inicia la posada en marxa del programa per tot el territori.
Valoració global i propostes de futur
Si repassem la descripció de les diverses campanyes institucionals, ens adonem que, al llarg del temps, la problemàtica sociolingüística del nostre país s’ha anat transformant de mica en mica. Alguns factors que jugaven en contra han desaparegut del panorama social, com ara l’absència de la nostra llengua en les institucions polítiques, d’altres aspectes han anat canviant progressivament, com és el cas del nombre de persones que parlen i entenen el català, i d’altres, com per exemple l’estatus de la llengua en el sistema escolar, han canviat radicalment. D’altra banda, si inicialment les campanyes s’adreçaven a la immigració castellanoparlant, procedent de la resta de l’Estat espanyol, ara es preveu l’actual fenomen migratori amb la corresponent diversitat lingüística que comporta.
No obstant això, hi ha un aspecte que crida l’atenció i que, des de 1982 fins ara, és l’objectiu comú de totes les campanyes: canviar la norma d’adaptació al castellà dels catalanòfons, ja que aquest comportament es continua produint majoritàriament, tant amb els interlocutors percebuts com a castellanoparlants, com amb els estrangers. El cert és que aquest fenomen s’accepta socialment com quelcom estable (i no pas dinàmic): els individus utilitzen la llengua en la qual se senten més còmodes. Potser en el futur caldrà focalitzar explícitament aquest fet.
Bibliografia de referència
campanya de la “Norma”
Direcció General de Política LINGÜÍSTICA, (1983), La campanya per la normalització lingüística de Catalunya -1982-, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Strubell, M. (2001), “La campaña de la Norma” a En recuerdo de Tísner. Semblanza. El Colegio de Jalisco, México / Generalitat de Catalunya, Barcelona: pp. 37-50.
—- (1992), “Les campanyes de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1990)”, Revista de Llengua i Dret, núm. 18, pp. 181-192.
—- (1990) “Deu anys de normalització lingüística a Catalunya”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 8, pp. 21-23.
campanya de Promoció de l’ús del català a les perruqueries i les barberies
Pujol, M., Badia M. (2002), “Els estudis impulsats per l’Administració andorrana com a punt de referència per a la planificació lingüística” , Noves SL, Hivern 2002, [en línia]
Servei de Política Lingüística. Govern d’Andorra. “Memòria de l’any 2000” (document d’ús intern).
“el català, una llengua per a tothom”
RAMON, N., (2003) “Immigració i acolliment lingüístic a les Illes Balears”, (en premsa).
Villaverde, J. A. (2002), “Coneixements i usos lingüístics a les Illes Balears. Revisió dels estudis promoguts per institucions i altres” , Noves SL, Hivern 2002, [en línia]
“Tu ets mestre”
Direcció General de Difusió. Generalitat de Catalunya. (2003) Campanya de publicitat: “Promoure l’ús del català amb i entre les persones immigrades” . Brífing de la campanya. (Document d’ús intern).
SCACS- Direcció General de Difusió. Generalitat de Catalunya. (2003) Campanya de comunicació 2003 “Tu ets mestre”. Post-test d’avaluació. (Document d’ús intern).
TENIM PARAULA
Televisió de Catalunya, amb el suport del Fòrum de les cultures Barcelona 2004, (2003) “Tenim paraula”. Comunicat de premsa.
“Voluntaris per la llengua”
CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA.
- (2003). Memòria del programa “Voluntaris per la llengua” (document intern).
- (2003). Formació de parelles lingüístiques. Programa “Voluntaris per la llengua” (document intern).
- (2004). “Resultats de les enquestes dels voluntaris i dels aprenents» (document intern).
M. Dolors Areny i Cirilo