Entrevista a Joan-Pere Le Bihan, director general de La Bressola

Després de molts anys de feina de les bressoles i d’altres escoles que fan l’ensenyament en català al nord de Catalunya, ja hi ha una experiència i un coneixement acumulat molt valuosos. N’hem parlat amb Joan-Pere Le Bihan, director general de la Bressola.

Sobre l’escola i els anys escolars

C XXI. Com aconseguiu que els infants de les bressoles arribin a parlar en català entre ells, sobretot en els primer temps, i no ho facin en francès, essent així que (gairebé) tot l’entorn familiar, social i mediàtic és en aquesta llengua?

Joan-Pere Le Bihan. La base de l’èxit de la immersió a les nostres escoles és la verticalitat, és a dir, que a totes les aules de parvulari o de primària hi ha com a mínim tres edats diferents (P3, P4 i P5 a parvulari; 1r. i 2n. / 3r. i 4t. a primària) en classes paral•leles. Els alumnes més grans són els “tutors” dels més petits, tant pel que fa a la llengua com per a la resta dels hàbits que cal aconseguir. Això desenvolupa l’esperit de responsabilitat dels alumnes. Podeu trobar l’explicació més completa d’això a http://www.xtec.cat/sedec/iepi/revista/num1/BRESSOLA.pdf

C XXI. Quins mètodes seguiu? Creieu que hi ha algun d’aquest mètodes o procediments que podrien ser útils en certs contextos escolars al sud de la frontera?

JPLB. Jo crec que sí, ja que disposeu a la Catalunya autonòmica del 40% d’alumnes catalanoparlants i nosaltres només de l’1 %. Crec que amb un muntatge correcte (i un poc car, ho reconec) els 40% podrien servir de “tutors”.

C XXI. Els pares de les bressoles tenen una actitud més aviat “militant” o més aviat “utilitària” o neutra?

JPLB. És variable, hi ha pares militants i pares “consumidors” (potser perquè la feina no els deixa temps). Als delegats de pares els presentem cada any els comptes de l’entitat presentats per un “comissari de comptes” exterior i jurat. La transparència és molt important, ja que no es troba pertot.

C XXI. A quina edat us cal iniciar l’ús i l’ensenyament del francès a les aules? Això comporta alguna distorsió o endarreriment en el procés d’adquisició i ús (especialment parlat) del català entre els vostres alumnes?

JPLB. Vàrem decidir d’iniciar l’ensenyament del francès a 3r. (6 hores per setmana). No distorsiona gens l’aprenentatge del català; al contrari, fem comparacions entre les dues llengües.

C XXI. Fins a quina edat podeu oferir als infants la continuïtat dels estudis en català?

JPLB. Fins als 15 anys…, de moment.

C XXI. Quina és l’actitud i el comportament lingüístic dels catalans que no saben parlar català però l’entenen respecte dels nois i les noies de les bressoles?

JPLB. És molt variable segons els individus. Ara, a l’interior de la Bressola els alumnes contesten en català, però a fora no ho farien.

C XXI. I dels que el saben parlar? Hi ha alguna reserva o dificultat per les discrepàncies entre el seu català més o menys influït pel francès i el català de l’escola?

JPLB. Sí, alguna vegada passa, els alumnes de vegades es riuen dels gal•licismes de la gent del carrer. Intentem d’explicar que no van tenir la sort de poder anar a la Bressola…

C XXI. Hi ha alguna manera de compensar la dificultat que representa l’escassa presència del català als mitjans de comunicació?

JPLB. Posem vídeos en català a les hores de guarderia, però gràcies a les gestions que férem el 84 sortosament es pot veure TV3 a Catalunya Nord. Ara, però, està en perill a causa del canvi cap a la TV digital terrestre. L’hem de salvar!

Després dels anys escolars

C XXI. Parlem ara dels vostres alumnes i exalumnes. Quina influència ha tingut el fet d’haver passat per les bressoles en el seu comportament lingüístic, en la seva “biografia lingüística”?:

JPLB. Alguns tenen poca ocasió de fer-lo servir, d’altres han trobat feina gràcies al català. Molts tornen a les nostres festes encara que ja no siguin alumnes…

C XXI. Aconseguiu que tots o gairebé tots els vostres alumnes, fins i tot els qui no obtenen resultats acadèmics gaire bons, surtin de les bressoles amb un bon coneixement de català oral, no només en els registres formals (és a dir, podem dir que l’han col•loquialitzat)?

JPLB. És una assignatura una mica pendent, els falta poder parlar amb catalanoparlants joves (ells mateixos m’ho deien la setmana passada)

C XXI. Assoleixen una capacitat d’expressió en català equivalent o gairebé equivalent a la que tenen en francès?

JPLB. Gairebé equivalent.

C XXI. En el camp de les converses interpersonals més o menys informals, han estat persones que han fet “aflorar” en el seu entorn el català ocult que hi pugui haver en el seus entorns de relació, familiar i social?

JPLB. Sí, qualque vegada ha passat, però no gaire sovint.

C XXI. Respecte a les generacions anteriors (pares i avis dels vostres alumnes), han estat un factor de modificació de les actituds o dels usos respecte del català (per exemple, persones de llengua inicial catalana que no l’havien parlada als fills l’han parlada als néts?)?

JPLB. Alguns ho fan o ho han fet, però no tots.

C XXI. Un cop fora de l’entorn escolar, en la relació entre ells (relació entre iguals), han mantingut el català com a llengua habitual de relació?

JPLB. Alguna vegada sí, però de moment és minoritari.

C XXI. En les seves viles o pobles han trobat (o recuperat) altres interlocutors per parlar-hi en català?

JPLB. A algun poble sí, més aviat a la muntanya…

C XXI. Creieu (o potser ja en teniu casos) que aquests alumnes adoptaran el català com a llengua de relació amb llurs fills?

JPLB. Algun ho ha fet…

Rafel Torner
Cercle XXI